L'empresa PortaCabot organitza una jornada adreçada a ajuntaments i institucions públiques sobre “Experiències d’èxit en la resolució de conflictes en l’oci nocturn” el proper 29 de novembre per donar a conèixer la metodologia i resultats obtinguts a Badalona, Calella i Castell-Platja d’Aro.

L’objectiu de la jornada és donar a conèixer a ajuntaments que tenen una elevada incidència de conflictes provocats per les activitats d’oci i lleure nocturn aquesta nova metodologia de treball que ja ha donat excel·lents resultats en municipis amb diferents tipologies de conflictes.

A la jornada, que es celebrarà al Centre Internacional de Negocis de Catalunya, des de les 9.30 a les 14 hores, hi participaran representants dels mateixos ajuntaments que aportaran les seves experiències i els resultats obtinguts.

Per consultar el programa de la jornada i fer la inscripció, podeu fer-ho mitjançant la web www.portacabot.com/jornada

El proper 21 d'abril se inicia la primera edició del Curs d'Especialització en Mediació nocturna o en zones d'oci nocturn.

Aquest curs ofereix la possibilitat a les persones que ja tenen una formació en mediació i gestió de conflictes per treballar en les zones d'oci nocturn per gestionar els conflictes que es deriven d'aquest activitat, fent compatible festa i descans.

Aquesta mediació ja ha estat anteriorment provada amb èxit a Catalunya, en concret durant els mesos de juny a setembre de 2016 al municipi de Castell d'Aro-Platja d'Aro-S'Agaró amb molts bons resultats, tal com afirmen els diferents operadors.

Precisament, aquest estiu està previst dur a terme aquest projecte de mediació a Calella durant el mateix periode de temps i en aquest sentit en les properes setmanes es procedirà a la selecció dels professionals que hauran de dur a terme aquesta feina enguany.

També en aquest moments s'està efectuant un treball de diagnòstic per a l'Ajuntament de Badalona sobre el conflictes que genera l'oci nocturn en els caps de setmana en el poligon Badalona Sud.

Aquest curs està orientat a poder fer aquesta feina per part dels mediadors i gestors de conflictes. Tenint en compte que el turisme i l'oci nocturn és una de les "industries" del nostre país, queda clar que la mediació nocturna, ben aplicada, esdevindrà una feina de mediació amb un gran futur.

En aquesta línia el passat 6 d'abril pel matí a la seu de la Fundació UdG es va fer la sessió informativa d'aquest curs, on vam tenir l'ocasió de poder presentar l'experiencia de Platja d'Aro i poder parlar i debatre sobre l'activitat de les mediadores i mediadors nocturns amb caps i membres de la policia de Blanes, Llançà i Girona, mostrant les seves aportacions i els seus avantatges en favor de la convivència, el civisme i la prevenció de conflictes.

Més informació sobre el curs

El passat 31 d'octubre de 2013, els i les alumnes de la 9a edició d'aquest postgrau van visitar les instal·lacions del Servei de Mediació Ciutadana de Rubí i van tenir l'oportunitat de conèixer les línies de treball, objectius i alguns dels casos més destacats de mediació i accions comunitàries de prevenció desenvolupades des del servei de la mà del mediador, Manel Salvador, i de la mediadora, Isabel Mesas. Tots dos han estat alumnes en el passat del Postgrau de la UdG (Fundacio UdG).

Aquest servei vinculat a l'acció comunitària del municipi ha aconseguit guanyar pes i ser més efectiu quan més present ha estat pels diferents serveis municipals que els hi derivin casos i pel mateix ciutadà quan ha sabut de la seva existència i treball. És a dir quan ha passat de ser vist com un servei de mediació únicament, per ser percebut com un servei de gestió de conflictes ciutadans i comunitaris.

En comparació amb d'altres ajuntaments que el seu dia van fer una aposta per a la creació d'aquests serveis i que ara, a causa de les reduccions pressupostàries, han deixat de prestar-los; a Rubí s'ha donat més visibilitat i més suport integrant-lo a l'àrea d'alcaldia. Precisament, el fet de situar-se en aquesta regidoria o àrea, i disposar d'un pressupost propi per aquests tipus de serveis o projectes són alguns dels indicadors bàsics que assenyalen si hi ha bona salut o no respecte la gestió de conflictes municipals i si es mantindrà o no el servei, tal com assenyalaven els tècnics en la sessió i com  s'explica en el llibre "La Mediació Comunitària i la Gestió Alternativa de Conflictes". De les experiències a les bones pràctiques" publicat l'any 2007 i en el que s'analitzen els factors que fan que aquests serveis es mantinguin o desapareixin.

A continuació reproduïm algunes de les imatges i missatges de la visita que es van publicar a les Xarxes Socials digitals, concretament pel Twitter i pel Facebook, durant el transcurs de la sessió.

Aquesta visita és una de les que es realitzen durant el postgrau a diferents serveis. El proper 28 de novembre està previst anar  a L'Hospitalet del Llobregat amb la presentació del servei a càrrec de l'Òscar Negredo, coordinador, exalumne i docent del postgrau, i més endavant, concretament al maig,  a Vic de la mà de Josep Armengol, docent del postgrau.

A més tenim la sort que aquests dos primers serveis avui estan coordinats i gestionats per mediadors i mediadores que han estat alumnes del Postgrau de la UdG.
 

 

El 15 i 16 de març es va dur a terme la 4a sessió presencial del Postgrau Semipresencial de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la Universitat de Girona (Fundació UdG).

Aquest cop les sessions es van realitzar a les instal·lacions de la Fundació UdG al Campus Montilivi, divendres, i a Torre Jussana, centre d'assessorament i formació per a les associacions de l'Ajuntament de Barcelona aprofitant que aquests dies s'inicia el mòdul 5 dels postgrau dedicat precisament als conflictes públics i els que afectenen les organitzacions del Tercer Sector.

La utilització de les instal·lacions de l’Ajuntament de Barcelona per part del postgrau ha estat possible gràcies al suport del Comissionat de Participació Ciutadana i Associacionisme, Carles Agustí, a aquests estudis de prevenció, gestió i resolució dels conflictes públics.

Aquest cop les sessions docent van girar al voltant dels conflictes públics (Mòdul 4, Mòdul 5 i  ), entesos, tal com es defineix en el llibre “Conflicte Públic” de Xavier Pastor com els conflictes que afecten a la ciutadania i en els quals les persones poden implicar-se i participar; els que són competència dels governs i de les administracions públiques com a garants de l’estabilitat i la seguretat social; els que es publiciten i són objecte d'informació i tractament en els mitjans de comunicació; i els que es donen a l’”esfera pública” a internet, sobretot entre i als ulls dels usuaris de les xarxes socials.

En aquesta presencial es van tractar els processos d’autodeterminació de la mà d’Agustí Colomines, professor d’Història Contemporània de la Universitat de Barcelona; la participació ciutadana orientada a la gestió de conflictes a càrrec de Daniel Tarragó de Neopolis i professor de Ciència Política de la Universitat Autònoma de Barcelona; la gestió dels conflictes als mitjans de comunicació per part de Jordi Busquet, sociòleg i professor a la facultat de comunicació de la Universitat Ramon Llull; àmbits i formules aplicades de conflictologia a càrrec d’Eduard Vinyamata, director dels Estudis de Conflictologia de la Universitat Oberta de Catalunya i del Campus per la Pau; i Pau Arbós i Juan Miguel Iglesias van presentar i explicar el funcionament del Servei de Gestió de Conflictes Socials en l’Espai Urbà de l’Àrea de Qualitat de vida, igualtat i esports de l’Ajuntament de Barcelona.

D’aquestes sessions podeu veure a continuació algunes imatges.
























 

Els alumnes de la 8a edició del Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la Universitat de Girona visiten el Servei de Mediació Ciutadana de Rubí (Vallés Occidental)

El passat 7 de març de 2013, els  i les alumnes de la 8a edició d'aquest postgrau van visitar les instal·lacions del Servei de Mediació Ciutadana de Rubí i van tenir l'oportunitat de conèixer les línies de treball, objectius i alguns dels casos més destacats de mediació i accions comunitàries de prevenció desenvolupades des del servei.

Aquest servei vinculat a l'acció comunitària del municipi ha aconseguit guanyar pes i ser més efectiu quan més present ha estat pels diferents serveis municipals que els hi derivin casos i pel mateix ciutadà quan ha sabut de la seva existència i treball. És a dir quan ha passat de ser vist com un servei de mediació únicament, per ser percebut com un servei de gestió de conflictes ciutadans i comunitaris.



En comparació amb d'altres ajuntaments que el seu dia van fer una aposta per a la creació d'aquests serveis i que ara, a causa de les reduccions pressupostàries, han deixat de prestar-los; a Rubí s'ha donat més visibilitat i més suport integrant-lo a l'àrea d'alcaldia. Precisament, el fet de situar-se en aquesta regidoria o àrea, i disposar d'un pressupost propi per aquests tipus de serveis o projectes són alguns dels indicadors bàsics que assenyalen si hi ha bona salut o no respecte la gestió de conflictes municipals i si es mantindrà o no el servei, tal com assenyalaven els tècnics en la sessió i com  s'explica en el llibre "La Mediació Comunitària i la Gestió Alternativa de Conflictes". De les experiències a les bones pràctiques" publicat l'any 2007 i en el que s'analitzen els factors que fan que aquests serveis es mantinguin o desapareixin. 

A continuació reproduïm algunes de les imatges i unes algunes de les conclusions que van comentar els responsables tècnics de l'Ajuntament i de la responsable de l'empresa que gestiona el servei, Belén de la Cámara, i els mediadors, Manel Salvador i Susana Barraza. Aquests comentaris es van comunicar a les Xarxes Socials digitals, concretament pel Twitter i pel Facebook, durant el transcurs de la visita.

Aquesta visita és una de les que es realitzen durant el postgrau a diferents serveis, abans s'havia fet a L'Hospitalet del Llobregat amb la presentació del servei a càrrec de l'Òscar Negredo, coordinador, exalumne i docent del postgrau, i més endavant, concretament al maig,  a Vic dela mà de Josep Armengol, docent del postgrau.

A més tenim la sort que aquest dos primers serveis avui estan coordinats i gestionats per mediadors i mediadores que han estat alumnes del Postgrau de la UdG.

El passat 14 de desembre es va presentar per part de l’Ajuntament de Ripoll i pel postgrau de Resolució de Conflictes i Mediació Comunitària de la Universitat de Girona (Fundació UdG), la candidata, Núria Perpinyà, al projecte Líders Mediadors i Mediadores.

Aquest projecte potencia la sel·lecció de persones que tenen moltes vegades, sense adonar-se'n, un rol mediador en les seves comunitats per tal que puguin accedir a la formació especialitzada del postgrau que els permeti millorar aquestes habilitats i noves estratègies per a desenvolupat la seva activitat i, fins i tot, obrir-se un nou camí professional en aquest àmbit que reverteixi, amb la seva feina, al municipi que els ha escollit.

El finançament per cursar aquests estudis s’ha d’aconseguir a través del Teaming o sigui aportacions voluntàries d’un euro.

 

El divendres 28 de juliol es va fer la presentació del projecte de Teaming "Líders Mediadors i Mediadores" a Ripoll.

A les sis de la tarda, de la mà de la regidora en Seguretat i Convivència de l'Ajuntament de Ripoll, Maria Dolors Vilalta, amb la participació del Xavier Pastor i Eduard Carrera, director i coordinador, respectivament, del Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la Universitat de Girona, es va presentar el projecte de Teaming "Líders Mediadors i Mediadores" i la 8a edició del postgrau.

Teaming és una iniciativa solidària que va néixer l'any 1998 i on distintes persones formen part d’equips, teamers, que per mitjà de les seves microdonacions d'1 euro mensual ajuden al desenvolupament i realització d’una causa social.

"Líders mediadors i mediadores " és un projecte que té com a finalitat facilitar l'accés a la formació en Prevenció, Gestió i Resolució de Conflictes Públics i Comunitaris que ofereix la Universitat de Girona, a partir del programa de postgrau i cursos, a persones amb menys recursos i oportunitats, proactives socialment, amb actituds positives i dialogants per tal que desenvolupin l’activitat mediadora i pacificadora en les seves comunitats amb èxit.

L’accés a aquest formació es facilita a través d’un programa de Teaming –microdonacions online-, a aquestes persones perquè apliquin els coneixements obtinguts i transformin les situacions de conflicte que viuen les seves comunitats en oportunitats pel canvi col·lectiu, de millora personal i d’integració i benestar social.

Els candidats del teaming que reuneixin suficients recursos per accedir al postgrau o bé a algun dels mòduls que s'oferiran en obert com a cursos es comprometen a fer un projecte o unes pràctiques que benefici a la seva comunitat i als seus conciutadans.

El Postgrau en Resolució de Conflictes Públics i en Mediació Comunitària (Semipresencial) de la Universitat de Girona és el primer i encara únic postgrau dedicat exclusivament al tractament de la conflictivitat públic.

Fins avui s’han efectuat 7 edicions consecutiva i ininterrompudament.

Compta amb la col·laboracions de distintes institucions públiques, organitzacions privades i entitats del tercer sector.

Més informació sobre el projecte i els candidats

Pastor, Xavier i Peris, Cristina. La Mediació Comunitària i la Gestió Alternativa de Conflictes a Catalunya. De les experiències a les bones pràctiques: facilitar la governabilitat". Maià de Moncalt, Editorial Centaures del Desert, 2007

Aquesta publicació és el resultat de l’estudi desenvolupat durant més d’un any de recerca en la qual es van analitzar i avaluar els projectes i les experiències de mediació comunitària i gestió alternativa de conflictes a Catalunya. L’any 2000, amb el suport de la Fundació Jaume Bofill, es va fer la primera recerca sobre aquesta matèria a Catalunya amb un caràcter exploratori i detectant els aspectes cabdals de la pràctica de la GAC al nostre país.

Aquest cop l’objectiu ha estat més ambiciós, ja que no només s’ha pogut analitzar l’estat de les experiències, sinó també ha estat possible construir aquells paràmetres que han de permetre el desenvolupament posterior en condicions d’èxit d’aquest tipus de projectes o la creació de nous, estructurant aquesta aproximació en 10 criteris de Bones Pràctiques.

Els autors d’aquest llibre són en Xavier Pastor i na Cristina Peris, politòleg i analista de conflictes i demògrafa i politòloga, respectivament.