Titular notícies
Nombre de resultats 12 per a pau

09/09/2019 - Com es gestionen els processos d'autodeterminació?
processos independenciaDes de l'any 2012, el Postgrau semipresencial de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la Universitat de Girona (Fundació UdG), incorpora un tema en el seu programa amb el títol "Gestió de processos d’autodeterminació democràtics i pacífics. Punts clau i estudis de cas".

El malestar entre Catalunya i Espanya és un conflicte públic que no ha trobat encara solució. Cada cop es veu més clar que la única vía possible per a Catalunya és un Estat propi dins d’Europa. Això exigeix, molts processos, però tard o d'hora un d’autodeterminació. I com es gestionen aquests processos? Què requereixen? Per quins fases s'ha de passar? Quines són les millors estratègies? Quins casos han estat d'èxit? Quines han estat les seves principals característiques?

En un postgrau que s'aporten competències per a la resolució de conflictes públics, estratègies i habilitats de negociació i criteris i pautes per desenvolupar amb èxit la mediació no hi pot faltar un tema dedicat a l'abordatge, l'anàlisi i el tractament d'aquest tipus de conflicte.

Per aquest motiu, aquest nou tema, que està dissenyat amb professionals experts en la matèria, s’integra en el modul 3 del postgrau dedicat a la gestió del conflicte públic, polític i de govern i governança.


 

11/09/2017 - Com es gestionen els processos d'autodeterminació?
Des de l'any 2012, el Postgrau semipresencial de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la Universitat de Girona (Fundació UdG), incorpora un tema en el seu programa amb el títol "Gestió de processos d’autodeterminació democràtics i pacífics. Punts clau i estudis de cas".

El malestar entre Catalunya i Espanya és un conflicte públic que no ha trobat encara solució. Cada cop es veu més clar que la única vía possible per a Catalunya és un Estat propi dins d’Europa. Això exigeix, molts processos, però tard o d'hora un d’autodeterminació. I com es gestionen aquests processos? Què requereixen? Per quins fases s'ha de passar? Quines són les millors estratègies? Quins casos han estat d'èxit? Quines han estat les seves principals característiques?

En un postgrau que s'aporten competències per a la resolució de conflictes públics, estratègies i habilitats de negociació i criteris i pautes per desenvolupar amb èxit la mediació no hi pot faltar un tema dedicat a l'abordatge, l'anàlisi i el tractament d'aquest tipus de conflicte.

Per aquest motiu, aquest nou tema, que està dissenyat amb professionals experts en la matèria, s’integra en el modul 4 del postgrau dedicat a la gestió del conflicte públic, polític i de govern i governança.


 

01/09/2013 - Curs "Fonaments en Resolució de Conflictes. Anàlisi i Intervenció"
Els conflictes han esdevingut cada cop més una coordenada bàsica i estable per entendre el funcionament de les societats i de les nostres relacions socials. Aquest fet situa la gestió dls conflictes com a una oportunitat per donar resposta positiva als reptes i a les demandes col·lectives i individuals que els han originat.

Aquest curs pretén oferir un seguit de formules, procediments, tècniques i eines bàsiques per aprendre a abordar els conflictes, detectar la seva aparició i gestionar la seva resolució de forma eficaç, efectiva, equitativa i satisfactòria.



Fundació UdGOrganització: Fundació UdG: Innovació i Formació
Professors:  Xavier Pastor i Eduard Carrera
Horari: ONLINE (1 tema per setmana)
Data d'inici: 18 d'octubre de 2013
Data de finalització: 18 de novembre de 2013
Número d'hores: 12 hores
Preu: 120 €


Més informació

21/12/2012 - Bon Nadal i Feliç 2013
Nadala



























12/09/2012 - Com es gestionen els processos d'autodeterminació?
11s2012Amb el títol Gestió de processos d’autodeterminació democràtics i pacífics. Punts clau i estudis de cas, el Postgrau semipresencial de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària que s'iniciarà el proper 19 d'octubre, incorpora un nou tema en el seu programa de la 8a edició

El malestar entre Catalunya i Espanya és un conflicte públic que creix.Cada cop es veu més clar que la única vía possible per a Catalunya és un Estat propi dins d’Europa. Això exigeix, molts processos, però tard o d'hora un d’autodeterminació. I com es gestionen aquests processos? Què requereixen? Per quins fases s'ha de passar? Quines són les millors estratègies? Quins casos han estat d'èxit? Quines han estat les seves principals característiques?

En un postgrau que aporta competències per a la resolució de conflictes públics, estratègies i habilitats de negociació i criteris i pautes per desenvolupar amb èxit la mediació no hi pot faltar un tema dedicat a l'abordatge, l'anàlisi i el tractament d'aquest tipus de conflicte.

Per aquest motiu, es presenta aquest nou tema, que s’està dissenyant amb professionals experts en la matèria que s’integrarà en el modul 4 del postgrau dedicat a la gestió del conflicte públic.

Fundació UdGEstà prevista una Sessió de Presentació del Postgrau i dels seus continguts el proper 26 de setembre a les 18 hores a la seu de la Fundació UdG, Pl. Jordi de Sant Jordi, 1 de Girona.





 

08/08/2012 - V Congrés de Conflictologia i Pau









































03/05/2012 - "El relat és la millor eina per comunicar i engegar el circle virtuós de la comunicació"

Pau CanaletaPau Canaleta, consultor i docent del Diploma de Postgrau en Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la Universitat de Girona, ens explica com és d'important el relat per comunicar millor i en un procés de conflicte i de Resolució.








27/12/2011 - Novedad: "100 días, 1 imagen"
Pau Canaleta. "100 días, 1 imagen. Como crear la imagen de un gobierno". Barcelona, Episteme editorial, 2011.

100 días, 1 imagenLa imagen de un gobierno se conforma, en gran medida, en sus primeros cien días. Éste es un periodo de gracia que debería ser aprovechado por los gobernantes y sus expertos en comunicación para transmitir una imagen del gobierno que va a perdurar a lo largo de toda la legislatura.

El libro de Pau Canaleta nos ofrece 50 claves indispensables que cualquier gobierno estatal, autonómico o municipal debería tener en cuenta si quiere transmitir la imagen deseada. ¿Cómo se construye esa imagen? ¿Cómo se puede incidir en ella? ¿Cuándo empieza a penetrar en la ciudadanía? Son algunas de las preguntas que Canaleta responde en este libro dirigido a políticos, pero también a todos aquellos que estén interesados en la comunicación política contemporánea.


Pau Canaleta
Consultor en comunicación política e institucional. Director del Centre Català d’Anàlisi i Informació Internacional (CCAII), profesor de Comunicación en la Universidad de Girona (UdG), director de los cursos de dirección de campañas electorales del CCAII i la FUdG y de los seminarios sobre comunicació institucional "Marca Ciutat" y "Propaganda". Es también autor de libros sobre comunicación como "L’estratègia electoral" y "Explica’t amb una història" de l’editorial UOC.




 

23/10/2011 - "No mirar enrera"
Article d'opinió publicat a la secció d'Espanya/Internacional del Diari de Girona el 23 d'octubre de 2011

Xavier PastorXavier Pastor
Expert en gestió de conflictes i Director del Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la Universitat de Girona (FUdG)





"Ara cap persona més morirà a causa del terrorisme d'ETA. Ara és el moment d'actuar democràticament des de l'excepcionalitat d'aquesta nova etapa, d'aplicar l'experiència d'altres processos similars, de no mirar enrere, de recuperar la paraula, de dialogar i de perdonar. Ara no només s'ha de voler la pau, s'ha de ser la pau"

Les solucions, igual que els conflictes, no es donen de la nit al dia.

El comunicat d'abandonament definitiu de les armes per part d'ETA és el resultat històric d'un llarg procés. De negociacions, de treves, de morts simbòliques, d'assassinats cruents, d'interessos partidistes i electorals, de molt bones voluntats i, finalment, d'estratègies encertades fins a trobar el camí de la pau.

Els fets i les passes que s'han donat el darrer any han estat decisives. Al gener d'enguany vaig escriure en aquest diari l'article Una bona i nova oportunitat, comentant el darrer comunicat de treva d'ETA i afirmant que assistíem a un canvi, per petit que semblés: ETA aplicava allò que l'esquerra "abertzale" demanava, mentre que, abans, es donava en el sentit contrari. En aquell moment, s'estava produint la intervenció dels mediadors internacionals amb experiència en altres processos de conflicte nacionals.
Conferència de Pau de San Sebastià
L'entrada en escena d'aquests mediadors va facilitar la sortida d'aquest conflicte de les quatre parets del País Basc i de la visió partidista dels governs de l'Estat. La celebració de la Conferència de Pau d'aquesta setmana a Sant Sebastià, amb la presència de rellevants polítics i mandataris internacionals, ha estat premonitòria i un factor decisiu més per aconseguir el comunicat del cessament definitiu de la violència per part d'ETA.

Quines han estat les claus d'aquest procés?

Ningú sap exactament quin ha estat l'ordre lògic, però un conjunt de factors sumats, sovint articulats i, finalment, ben orientats cap a la resolució del conflicte han donat lloc a aquest comunicat històric.

La política ha estat decisiva en aquest procés. D'entrada, la política del dia a dia de les organitzacions de la societat civil i de sectors de l'església del País Basc en favor del diàleg que han apostat, malgrat les pors i les incerteses, per obrir vies de negociació i aconseguir apropaments cap a ETA.

Les decisions i l'acció del Govern i d'institucions polítiques dels País Basc. Per què com és que les coses s'han mogut de veritat quan el PNB i els partits de l'esquerra abertzale han perdut poder institucional?

Amb la política d'Estat, combatent ETA amb el terrorisme dels GAL, perseguint els terroristes i els seus suposats suports socials policialment i il·legalitzant els partits polítics amb vinculacions ideològiques o econòmiques.

Per últim, amb l'entrada en escena de professionals de la resolució de conflictes, així com declaracions de suport cap a un procés de negociació i de pau a Euskadi per part de polítics i representants d'institucions internacionals.

I ara què? Ara cap persona més morirà a causa del terrorisme d'ETA. Ara és el moment d'actuar democràticament des de l'excepcionalitat d'aquesta nova etapa, d'aplicar l'experiència d'altres processos similars, de no mirar enrere, de recuperar la paraula, de dialogar i de perdonar. Ara no només s'ha de voler la pau, s'ha de ser la pau.
 

23/10/2011 - Tras la violencia, 3R: reconstrucción, reconciliación, resolución.
Johan Galtung. "Tras la violencia, 3R: reconstrucción, reconciliación, resolución. Afrontando los efectos visibles e invisibles de la guerra y la violencia". Bilbao, Bakeaz/Gernika Gogoratuz, 1998

Tras la violencia 3RAquest llibre, escrit per a després de la violència, ens indica que l'alto el foc, la treva, sent important, no ho és tot, si es pretén aconseguir la pau. Fins i tot que pot ser enganyós en la mesura que el “després de la violència” pot convertir-se fàcilment en “un abans d'una (nova) violència” si no s'entén que per sota de la violència visible i directa hi ha sempre violència estructural (conflicte, injustícia, contradicció) i una cultura de la violència o una violència cultural que no desapareixen mecànicament amb la signatura del tractat de pau i que poden seguir sent font de la violència visible.

La resposta que s'articula en aquest llibre se centra en les seves tres R: reconstrucció, reconciliació i resolució del conflicte. La reconstrucció anirà dirigida a afrontar els efectes de la violència directa, la reconciliació anirà dirigida a la violència cultural i la resolució a l'estructural.




Joan GaltungJohan Galtung
Politòleg noruec. Professor d'Estudis per a la Pau en diverses universitats i director de Transcend, xarxa internacional per a la pau i el desenvolupament (www.transcend.org). En 1959 va fundar l'Institut Internacional d'Investigació per a la Pau, a Oslo.
És un dels fundadors i protagonistes més importants de la investigació sobre la pau i els conflictes socials.



 

26/02/2011 - Una bona i nova oportunitat
Diari de Girona, 10 de gener de 2011

Article d'opinió que analitza el comunicat de treva d'ETA i les possibilitats reals de ser davant d'un autèntic procés de pacificació i resolució del conflicte al País Basc.

Llegir l'article sencer

07/09/2010 - Excel·lents docents per al millor postgrau


Us presentem els docents de la 6a edició del Diploma de Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la Universitat de Girona: Xavier Pastor · Mònica Buscarons · Lluís Pastor · Joan Manuel del Pozo · Jaume Vendrell · Francesc Reina · Carles Lama · Quim Brugué · Pau Vidal · Belen de la Cámara · Montserrat Rodríguez · Javier Wilheim · Xavier Giro · Pilar Mas · Josep Maria Canyelles · Xavier Amat · Núria Llevot · Albert Ruhí · Jordi Gusi · Emanuela Carmenatti · Daniel Tarragó (Neopolis) · Sergi Fernández (PortaCabot) · Jil Van Eyle · Conxita Vila · Ramon Bartomeus · Oscar Negredo · Maria Teresa Seseras.


Organitza  
 
Col·labora:    
Generalitat de Catalunya Associació Catalana de Municipis
Ajuntament de Girona Ajuntament de Figueres Ajuntament de Torroella de Montgri
Ajuntament de Ripoll iwith.org internet per ONGs  CNSA
Federació Catalana de Voluntariat Social  Consorci Acció Social de la Garrotxa Teaming