Titular notícies
Nombre de resultats 8 per a social

10/01/2017 - Campanya de vídeos: "Què li falta a la Mediació?"
En motiu de la commemoració del Dia Europeu de la mediació, 21 de gener, es posa en marxa una campanya d'experts, professionals, estudiants, mediadors, usuaris de serveis de mediació per explicar per mitjà de vídeos d'un minut de durada quines coses li falten a la mediació per esdevenir un sistema conegut i utilitzat per a la ciutadania d'una forma corrent i habitual per gestionar els conflictes.

 
Què li falta a la MediacióA Catalunya, durant aquests darrers 20 anys, la mediació està intentant fer-se un espai com a sistema i procés per a la Gestió i la Resolució de conflictes de baixa intensitat o en el dia a dia de la societat.

Així, ens hem esforçat per explicar què és, com funciona, quins són els seus avantatges. Poc a poc en la pràctica s’ha anat fent camí en diferents àmbits: comunitari, familiar, educatiu, policial, intercultural, consum, esportiu, ambiental, turisme, oci nocturn, etc.  En alguns àmbits ha estat més fàcil, en altres hi ha més dificultats. Tot i així, en general, tots són conscients que la mediació podria ser més present i es podria utilitzar molt més, en més esferes i per més persones i grups.

És en aquest sentit, i aprofitant que el 21 de gener és el Dia Europeu de la Mediació, i partint de la premissa que aquest tipus de celebracions han de servir per donar a conèixer els sistemes alternatius de gestió i resolució de conflictes, entre els quals està la mediació, us proposem que diferents persones expertes de la mediació i personalitats de distints àmbits que han tocat o toquen la mediació, expliquin “Què li falta a la mediació” amb un vídeo d’entre 30 i 60 segons.

Podeu veure els vídeos publicats fins ara en el canal a: http://www.youtube.com/channel/UCvmYs9rOGfbQWo9bHtmHUNQ

Amb els vídeos de resposta es pretén fer difusió de la mediació al màxim de persona a través del canal de youtube creat per l'ocasió i sensibilitzant al propi sector i a institucions públiques i privades perquè si es decideixen a posar en marxa serveis, projectes i experiències de mediació i que ho facin amb les millors condicions.

Els vídeos es piularan la setmana del 21 de gener de 2017 a les xarxes socials digitals.

Es tracta que la campanya aporti contingut i arribi al màxim de persones per les xarxes socials digitals.

Les persones interessades en participar es poden posar en contacte amb els organitzadors de la campanya a través del correu electrònic: info@resoluciodeconflictes.org

Una campanya similar es va posar en marxa l'any 2016 comentant els "tòpics de la mediació": https://www.youtube.com/channel/UCTTx_YaiZ8GaJx4dTKdN3Gg

02/10/2016 - Pràctiques i projectes de la 11a edició del Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària
En el mòdul 10 del Diploma de Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària, els alumnes han d'efectuar un projecte o unes pràctiques (80 hores). A continuació, publiquem un resum de les pràctiques i projectes de la 11a edició.

Projectes i pràctiques 2015-16Pràctiques

- Servei pilot de Mediació en zones d’oci nocturn del municipi de Castell-Platja d’Aro. S’ha participat en l’observació, anàlisi i intervenció de conflictes en la via publica: sorolls, manca de civisme, desperfectes, brutícia com a producte de l’activitat dels locals de l’oci nocturn i s’han dut a terme processos de mediació.

- Servei Mediació Ciutadana de Rubí, participant, d’una banda, en la reducció del nivell de conflictivitat social, en concret en el malestar veïnal i el deteriorament de la convivència i les actituds que vulneren la convivència i el respecte als altres o a l’entorn, des dels drets i deures de la ciutadania; i de l’altra, en la prevenció de conflictes i suport a la ciutadania, activa, cívica i responsable.
 
- Servei de Mediació Ciutadana de l’Hospitalet del Llobregat. Participant en accions de prevenció per aprofundir en la gestió positiva dels conflictes, en concret, donant resposta a conflictes veïnals, familiars, escolars o per l’”ús de l’espai públic”.

- Servei de gestió de conflictes social en l’espai urbà de l’ajuntament de Barcelona, gestionar per l’empresa Progess. Observació, Anàlisi, disseny i intervenció en processos de resolució de conflictes en l’espai públic als districtes de Barcelona.
 
- Projecte pilot de Mediació Esportiva en el Club Natació Sant Andreu (secció waterpolo) per a prevenir i gestionar els conflictes entre entrenadors i familiars dels nens i nenes jugadors. Participant directament en processos de mediació. Enguany s’ha elaborat el Pla Estratègic Esportiu-Educatiu del waterpolo base.
 
- Projecte pilot de Mediació Esportiva en el Girona FC per a prevenir i gestionar els conflictes entre entrenadors i familiars dels nens i nenes jugadors, en la categoria d’aleví. Participant directament en processos de prevenció de conflictes.
 
- Servei de mediació comunitària a habitatges Barceló del municipi de Quart (Girona) forma part del Consorci de Benestar Social Gironès-Salt, i està gestionat per una empresa externa. La intervenció s’emmarca en la comunitat de veïns dels blocs d’habitatges anomenats Habitatges Barceló, en els que es pretén donar continuïtat a un seguit d’intervencions durant l’any 2015, arran d’uns conflictes veïnals, que no varen quedar resolts definitivament.

- Institut de Mediació Integral de Barcelona en l’anàlisi i tractament de casos de conflictes i en el desenvolupament dels processos de mediació aplicats per a la seva gestió i resolució.

- Defensor del ciutadà de Girona. En l'anàlisi i seguiment de diferents casos de conflictes i en la realització d'un seguit de propostes per a la seva gestió alternativa.

Projectes 2015-16Projectes:
 
- Elaboració d’un mapa de conflictes dins el col·lectiu de músics de la ciutat de Girona i disseny d’un servei de mediació per aquest col·lectiu en els casos que es pugui plantejar la intervenció.

- Servei d’acompanyament i assessorament a comunitats de propietaris en situació de risc i urgència social de l’Ajuntament de Canovelles. 

- Creació d’un projecte pilot de servei de mediació intrajudicial en seu contenciosa-administrativa, al Jutjat Contenciós administratiu número 1 de Girona, amb la finalitat de reduir el nombres de conflictes judicial amb les administracions públiques (bàsicament Ajuntaments) i donar solucions, ràpides i satisfactòries als conflictes que generen en la seva relació amb els ciutadans. 

- Estudi de l’estat actual dels projectes, serveis i experiències de la Gestió Alternativa de conflictes (GAC) i la Mediació Comunitària a Catalunya 2010-2016. Amb un apartat dedicat a les experiències i serveis de la gestió alternativa del conflicte a la comarca del Maresme. 

- Els processos participatius i la gestió de conflictes públics a Catalunya. Estudi comparatiu de 3 o 4 experiències de processos participatius per tractar un conflicte públic o realitzar una intervenció comunitària. 

-Projecte d’intervenció i formació en Gestió Alternativa de Conflictes als centres penitenciaris de Catalunya, amb l’objectiu d’implementar, amb caràcter permanent, la GAC a les presons, en concret als propis interns com un mètode transformador que els faciliti noves alternatives de vida, present i de futur. 

- Mediació en ocupació de pisos al municipi de Salt. Proposta d’elaboració d’eines metodològiques en GAC per a la intervenció dins les comunitats de veïns amb conflictes de convivència derivats de les ocupacions irregulars de pisos.

- Estudi sobre el procés de negociació de Junts pel Sí i la CUP per a l’elecció del president de la Generalitat, amb l’objectiu d’analitzar com s’ha dut a terme el procés de negociació i aportar propostes de millora en funció de les parts en conflicte, l’objectiu de la negociació, les causes del desacord i el context polític i social. 

- Estudi sobre els efectes conflictius de la circulació de les bicicletes a Girona, en concret en els factors estructurals i de comportaments de vianants, ciclistes i conductors de vehicles amb propostes de gestió positiva.
 

03/11/2013 - Article: "Conflicte Públic, amenaça o oportunitat?"
Autors Conflicte PúblicDaniel Tarragó, Xavier Pastor, Núria López, Enric Llauger, Jesús Badenes i Lluís Cruz.

Article publicat al Diari de Girona l'1 de novembre de 2013


Aplicables als conflictes públics actuals, les següents reflexions són producte de la taula rodona amb el mateix títol en què vam participar el passat 25 de setembre a la Fundació Universitat de Girona amb motiu de la presentació de la 9a edició del Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la UdG.

El conflicte, present en tots els temps com a confrontació i lluita d'actituds, interessos i percepcions entre dues o més persones i/o grups, ha esdevingut un fenomen que ens permet entendre i explicar el funcionament de la societat. El conflicte s'assoleix per mitjà d'una escalada de manifestacions de disgust, desaprovació, tensió fins a greus i violents atacs personals. En tot el procés, les emocions són molt importants.

En el passat, en aquesta situació, lluitaríem i en els pitjors dels casos, fugiríem cedint. Tindríem un guanyador i un perdedor, però no una solució. Avui sabem el que funciona: dotar-se d'una actitud positiva, centrar-se en el motiu de la discussió, analitzar les causes, generar un nou escenari d'acostament i de diàleg, negociar una solució satisfactòria per ambdues parts. Si amb un conflicte personal això no és fàcil, amb un de públic encara ho és menys. Creix la dimensió, el nombre d'actors i l'espai és visible per tots. Afecta la ciutadania, que té la capacitat d'implicar-se i participar; els governs, com a responsables de l'estabilitat i seguretat social i, per tant, de donar-li resposta; als mitjans d'informació que fan que sigui públic, publicitant i informant la seva existència.

Precisament avui la informació es basa en fets i en paraules, però el discurs pren més rellevància que les actuacions. Les paraules dels polítics es converteixen en elements del conflicte públic. Per això molts dels representants polítics utilitzen l'amenaça inherent al conflicte per convertir-lo en oportunitat.

Però en la política intervenen altres actors com associacions de veïns, tècnics, empreses o fins i tot els mateixos periodistes que faciliten que el conflicte estigui més a prop d'una solució de consens com més públic sigui el seu debat.

Davant d'un conflicte públic, la política hauria d'esdevenir la principal força estabilitzadora capaç de gestionar-lo i també de convertir-lo en una oportunitat per reforçar la cohesió social. És evident que la manera de fer política ara és incapaç de resoldre els problemes i els conflictes d'unes societats cada vegada més complexes, perquè les seves formes encara es troben ancorades en el passat.

L'única manera de gestionar amb alguna probabilitat d'èxit els conflictes públics passa per complementar la democràcia representativa amb la deliberativa. La incorporació de criteris ciutadans en la definició de les polítiques públiques per generar la intel·ligència col·lectiva necessària per arribar a acords i posicions de síntesi. Recordant, però, que la política està obligada a decebre, ja que la seva feina no és satisfer les nostres preferències personals, sinó prendre decisions col·lectives.

En aquest sentit, es fa més imprescindible efectuar una diagnosi del conflicte, quines són les parts implicades; i sobretot, què l'ha originat. Una bona anàlisi ens permetrà trobar la millor solució, o ?al?menys, ens servirà per saber què grinyola, abordar-ho i intentar evitar els seus efectes negatius en el futur. En aquests casos, la pregunta elemental és: "per què?" Sabent el que ha passat, podrem entendre-ho, esbrinant les causes i trobant la clau. Aquesta és la pregunta que s'han de formular totes les parts, per responsabilitat, per intel·ligència col·lectiva i per resoldre el conflicte. Els mitjans de comunicació i els professionals de la informació tenen l'oportunitat de fer les preguntes oportunes col·laborant en la resolució del conflicte.

En el terreny pràctic, cal comptar amb les eines i habilitats necessàries per gestionar positivament el conflicte, facilitant que sigui percebut com a negatiu i aportant certeses de com abordar-lo perquè esdevingui una oportunitat. El conflicte ben gestionat genera un conjunt de canvis que ens poden permetre avançar com a societat, deixant de banda plantejaments simplistes que únicament fan que guanyin uns, a costa d'altres.

En definitiva, la capacitació de les persones per entendre i atendre els conflictes positivament pot donar lloc a un nou paradigma on la política de la qual parlàvem, desprestigiada i inoperant en molts sentits, pot esdevenir l'eina ciutadana per convertir els conflictes en oportunitats que reforcin la cohesió social.

I és que en el conflicte públic amenaça i oportunitat són elements que es complementen. Amb el conflicte s'incorpora l'amenaça com un element intrínsec que ens ha de servir per veure-hi una oportunitat. En política trobem multituds de conflictes diferents, tot i que a mesura que transcorren les posicions s'endureixen. Alguns es donen en espais de confrontació esperats (l'hemicicle d'un parlament, la sala de plens...) i d'altres en entorns inesperats i, potser, inapropiats (mitjans de comunicació o òrgans interns de partit). Els ciutadans donen per bona la confrontació quan afavoreix la millora de la societat o garanteix l'exercici dels seus drets i deures; i com a dolenta, quan només beneficia uns i perjudica els altres.

Al cap i a la fi, el conflicte no és negatiu ni positiu, el que el fa ser d'una manera o d'una altra i ens permet assolir solucions satisfactòries és el seu tractament, la seva gestió i resolució.

07/09/2013 - "Un postgrau útil professionalment i que et dóna una mirada positiva"
Xavier Riudor i Gemma ManchadoVIDEO: CANAL ResolucioConflicteTV (Youtube)

Xavier Riudor i Gemma Manchado: "Un postgrau útil professionalment i que et dóna una mirada positiva"

Xavier Riudor és l'actual director del Gabinet tècnic del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya; Gemma Manchado és educadora social. Tots dos han estat alumnes de la 8a edició del postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la Universitat de Girona. En aquest vídeo ens comenten els aspectes més destacats del seu pas per aquest curs i en fan valoració molt positiva per la seva utilitat professional i personal, aportant habilitats i eines per a la resolució de conflictes i esdevenint una revolució interna positiva.

Més vídeos amb valoracions dels alumnes


17/03/2013 - 4a presencial del Postgrau: Mòdul de Gestió del Conflicte Públic a Girona i Barcelona
El 15 i 16 de març es va dur a terme la 4a sessió presencial del Postgrau Semipresencial de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la Universitat de Girona (Fundació UdG).

Aquest cop les sessions es van realitzar a les instal·lacions de la Fundació UdG al Campus Montilivi, divendres, i a Torre Jussana, centre d'assessorament i formació per a les associacions de l'Ajuntament de Barcelona aprofitant que aquests dies s'inicia el mòdul 5 dels postgrau dedicat precisament als conflictes públics i els que afectenen les organitzacions del Tercer Sector.

La utilització de les instal·lacions de l’Ajuntament de Barcelona per part del postgrau ha estat possible gràcies al suport del Comissionat de Participació Ciutadana i Associacionisme, Carles Agustí, a aquests estudis de prevenció, gestió i resolució dels conflictes públics.

Aquest cop les sessions docent van girar al voltant dels conflictes públics (Mòdul 4, Mòdul 5 i  ), entesos, tal com es defineix en el llibre “Conflicte Públic” de Xavier Pastor com els conflictes que afecten a la ciutadania i en els quals les persones poden implicar-se i participar; els que són competència dels governs i de les administracions públiques com a garants de l’estabilitat i la seguretat social; els que es publiciten i són objecte d'informació i tractament en els mitjans de comunicació; i els que es donen a l’”esfera pública” a internet, sobretot entre i als ulls dels usuaris de les xarxes socials.

En aquesta presencial es van tractar els processos d’autodeterminació de la mà d’Agustí Colomines, professor d’Història Contemporània de la Universitat de Barcelona; la participació ciutadana orientada a la gestió de conflictes a càrrec de Daniel Tarragó de Neopolis i professor de Ciència Política de la Universitat Autònoma de Barcelona; la gestió dels conflictes als mitjans de comunicació per part de Jordi Busquet, sociòleg i professor a la facultat de comunicació de la Universitat Ramon Llull; àmbits i formules aplicades de conflictologia a càrrec d’Eduard Vinyamata, director dels Estudis de Conflictologia de la Universitat Oberta de Catalunya i del Campus per la Pau; i Pau Arbós i Juan Miguel Iglesias van presentar i explicar el funcionament del Servei de Gestió de Conflictes Socials en l’Espai Urbà de l’Àrea de Qualitat de vida, igualtat i esports de l’Ajuntament de Barcelona.

D’aquestes sessions podeu veure a continuació algunes imatges.


Agustí ColominesTorre JussanasessioEduard VinyamataGestió de conflictesGestió de conflictes





















 

26/02/2011 - 3er Congrés del Tercer Sector Social de Catalunya

La Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya ja ha obert les inscripcions per al III Congrés del Tercer Sector Social, que tindrà lloc els dies 24 i 25 de març de 2011 al Centre de Convencions Internacional de Barcelona.








26/02/2011 - "Des de la gestió dels conflictes, es pot millorar el Tercer Sector i la societat"
Xavier PastorXavier Pastor, docent i director del postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la Universitat de Girona, comenta els trets bàsics dels continguts del Curs online de gestió de conflictes i organitzacions del tercer sector que s'organitza a finals de febrer des de la Fundació UdG.

Aquest vídeo se subratlla com des de la gestió dels conflictes es pot transformar la societat, a partir d'un millor abordatge, tractament i prevenció de la conflictivitat social, així com a partir de la intervenció en els problemes i reptes que afecten internament a les entitats d'aquest sector i externament en la relació amb altres agents públics i privats lucratius.


18/08/2010 - Quin és el paper de les empreses en els conflictes públics?

Organitza  
 
Col·labora:    
Generalitat de Catalunya Associació Catalana de Municipis
Ajuntament de Girona Ajuntament de Figueres Ajuntament de Torroella de Montgri
Ajuntament de Ripoll iwith.org internet per ONGs  CNSA
Federació Catalana de Voluntariat Social  Consorci Acció Social de la Garrotxa Teaming