MERI RAURICH
05/09/2023

Segons dades de l’IDESCAT del 2022, el 5% de les persones de més de 60 anys a Catalunya (96.976) es trobaven institucionalitzades, ja sigui en residències assistides, centres d’acolliment diürn o habitatges tutelats. En el cas de les persones de més 80 anys, el percentatge d’institucionalització és del 10,15%.

La majoria de persones majors de 65 anys a Catalunya resideix al domicili.
 

Respecte a les persones cuidadores, un 45% d’aquestes professionals reconeix haver tingut alguna conducta maltractant, un 35% haver estat testimoni d’abusos físics i un 80% de maltractaments psicològics. A més, un 10% admet haver comès algun acte de violència física i un altre 40% haver maltractat verbalment algun pacient.

La Organització Mundial de la Salut estima que, entre un 4% i un 6% de les persones grans de tot el món, han patit alguna forma d’abús i maltractament.

Davant d’aquestes situacions, l’aplicació dels mètodes de resolució de conflictes, provats amb èxits en altres àmbits, són una via efectiva i idònia per a les institucions, el personal cuidador, famílies i persones grans, i que poden complementar a les actuals.

D’entrada, l’aplicació d’aquests mètodes requereix:

-    D’una adaptació al medi on viu la persona: quins són els factors i causes que poden predisposar la situació de maltractament o conflicte; quina és la relació amb la família o persones referents (o no); quin és l’estat físic, cognitiu, emocional i social de la persona...i crear projectes o serveis dins estructures a l’atenció d’aquest col·lectiu que incloguin aquesta mirada.

-    D’accions comunitàries per tal que les persones se sentin part de l’espai on viuen, que puguin relacionar-se amb altres amb qui comparteixin inquietuds, històries de vida, interessos, necessitats...; que s’ofereixin activitats considerades de salut comunitària a nivell cognitiu, físic, social.

-    Formació a les famílies i les persones grans, les professionals de serveis residencials, les tècniques municipals i les entitats sobre la detecció de situacions de maltractament en el col·lectiu i dels mètodes de Gestió Alternativa de Conflictes (GAC).

L’aplicació d’aquests mètodes comportarà beneficis importants de forma immediata:

- Disposar d’eines útils per acompanyar i assessorar en l’abordatge de situacions de patiment, pèrdua, canvi de rols evitant conductes abusives;

- Reforçar a la persona com a protagonista de la seva vida afavorint així la qualitat de la mateixa i la convivència;

- Evitar la judicialització innecessària d’aquests conflictes, reduint el desgast emocional i econòmic que comporta i recuperant en molts casos els vincles i la relació familiar i la qualitat de la intervenció.  

Per exemple, l’aplicació d’aquests mètodes amb bons resultats es poden donar:

-    Conflictes al domicili amb el familiar de referència independentment que sigui el cuidador principal;

-    Reticència a la institucionalització o bé una adaptació complicada al servei; les persones grans actives que formulen demandes de noves activitats als espais dedicats a oferir-les (Casals, Centres Cívics...) i que posen de manifest el model caduc o el procés de transició.

-    Conflictes en les Juntes d'associacions i entre membres de les associacions dels casals (per manca de relleu generacional per discrepàncies entre membres en relació al model d’atenció al soci, per organització d’activitats que no responen a totes les demandes...).

-    I molts altres que es donen de forma habitual en el dia a dia.
 

Eduard Carrera
Coordinador del Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la Fundació UdG. Professor associat als graus en Educació Social i Treball Social de la UdG. Tècnic comunitari i de gestió alternativa de conflictes al Consorci d’Acció Social de la Garrotxa. Membre del grup de recerca LIBERI de la UdG. Professor col·laborador de la UOC en el Màster de Conflictologia.



Article publicat al Diari de Girona el 16 de juny de 2020

Els darrers mesos hem passat per moments difícils i complexos. El confinament ens ha obert les portes a les nostres ferides i vulnerabilitat. Ens ha forçat a aturar-nos, a tancar-nos i aïllar-nos del nostre entorn. Hem passat d'una vida on les relacions eren el centre de la nostra quotidianitat a una caracteritzada per la connexió amb l'exterior a través de quatre parets o una pantalla dividida amb tants quadrats com distància ens separava. Al mateix temps, moltes persones s'han vist treballant a primera línia en un món bloquejat per bates, pantalles, i mascaretes. Hem perdut aquelles estones de contemplació i de conversa pausada. Aquella conversa de qui et mira als ulls, t'agafa la mà, o t'acompanya fent un balanceig entre el tu i el jo. En altres paraules, hem conduït d'un món de presència física a un darrere d'una pantalla.

Per contra, el que hem pogut aprendre és que, independentment de l'espai i el suport per a la comunicació, les relacions curen, ens acompanyen i reparen les nostres ferides. Fan més suportable les nostra vulnerabilitat. La intempèrie ens ha estat més fàcil d'acompanyar-la, tot i els trencaments presenciats. Persones que fins ara estaven aïllades i molt allunyades conversaven i s'acompanyaven en la seva soledat. Quantes coses han passat als balcons, als carrers i on fem vida. Quantes converses i mirades de complicitat. La solidaritat i la necessitat d'estar presents ha posat el focus en l'invisible. Ens havien passat tantes coses inadvertides en aquell mirar que no vol veure, en aquells silencis que tapen les necessitats –persones que viuen al carrer, en habitatges precaris, en feines precàries, menysvalorades, etc.– de les persones amb qui compartim espais i vida.

Adonar-se de la importància de la conversa, del saludar-se, del petit intercanvi de paraules amb l'altre, ens ha acostat. Les converses han traspassat les pantalles, i les relacions han entrat en la nostra quotidianitat. Hem pogut observar com a les xarxes socials, en les nostres converses, ens fèiem més presents en l'altre. Quantes famílies han recuperat les converses diàries amb els avis, les àvies o la resta de família? Quants amics i amigues han posat al centre les converses? Quantes activitats se'ns han proposat per no perdre el contacte, la relació? Quant ens hem ferit en veure a qui patia de forma més crua aquesta crisi? Precisament això és el que podem perdre un cop iniciem la nova normalitat. Mai un nom m'havia fet tanta por. Per què parlem de nova normalitat? Prioritzar la distància social, i no parlo de la distància física que és una altra cosa, per damunt de les mirades que es creuen, d'aquelles petites converses als espais on passa la vida, ens pot confondre i posar fronteres on aquests mesos les havíem diluït.

Des de la gestió alternativa de conflictes hem d'impulsar una comunicació presencial i virtual que begui de les converses reparadores i les relacions de cura. Hem de promoure ciutats i pobles que donin valor als espais relacionals, de contemplació i de pausa. Hem de repensar-nos, però des de la juntura. Ens hem de reconstruir, però també hem de canviar el nostre entorn, fins i tot el que es dona darrere de les pantalles. Durant mesos la relació ha estat al centre, i és inimaginable que ara que podrem sortir de les quatre parets ens tanquem com abans. Mai des d'un tancament i aïllament havíem estat tan oberts. El problema no són les relacions. La conversa i la relació han de ser al centre de la nostra intempèrie. No perdem el temps tornant enrere. Avancem cap endavant posant les persones, les converses i les relacions de cura al centre. Ser i reparar per damunt de semblar i suplantar.

Fa uns anys la mediació i la resolució de conflictes es va haver d'adaptar a una nova crisi econòmica, ara ha tocat fer-ho amb una alarma sanitària i una d'economica i social de grans repercussions.

En aquest moment i ens els propers mesos, es donen i es donaran nous conflictes excepcionals en aquests i altres terrenys i cal estar preparats com a professionals per poder innovar i adaptar els procediments de resolució de conflictes a aquestes circumstàncies. Estem davant de moltes necessitats derivades de conflictes.

Aquesta jornada l'organitzen la Societat Catalana de Conflictologia, de recent creació, la Fundació Universitat de Girona per mitjà del Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària i la Universitat Oberta de Catalunya a través dels seus Estudis de Dret, Ciència Política i Criminologia en concret del Master de Gestió i Solució de Conflictes.

La Jornada està estructurada amb un primer espai d'inauguració i de presentació d'estudis i accions per l'impuls de la mediació a Catalunya durant en el confinament i, a continuació, 3 taules rodones i de debats amb experts i expertes sobre diferents temàtiques i espais de treball que afecten a la mediació i la gestió de conflictes avui. Al final, està prevista una conferència de cloenda a càrrec de Guy Scalettes, un dels principals representants a França de la Mediació Humanista.

Durant aquestes setmanes us anirem publicant la informació dels ponents i temes de les taules rodones i de debat tancades. En aquest sentit, us informarem de com realitzar la inscripció a aquesta Jornada.

El passat 31 d'octubre de 2013, els i les alumnes de la 9a edició d'aquest postgrau van visitar les instal·lacions del Servei de Mediació Ciutadana de Rubí i van tenir l'oportunitat de conèixer les línies de treball, objectius i alguns dels casos més destacats de mediació i accions comunitàries de prevenció desenvolupades des del servei de la mà del mediador, Manel Salvador, i de la mediadora, Isabel Mesas. Tots dos han estat alumnes en el passat del Postgrau de la UdG (Fundacio UdG).

Aquest servei vinculat a l'acció comunitària del municipi ha aconseguit guanyar pes i ser més efectiu quan més present ha estat pels diferents serveis municipals que els hi derivin casos i pel mateix ciutadà quan ha sabut de la seva existència i treball. És a dir quan ha passat de ser vist com un servei de mediació únicament, per ser percebut com un servei de gestió de conflictes ciutadans i comunitaris.

En comparació amb d'altres ajuntaments que el seu dia van fer una aposta per a la creació d'aquests serveis i que ara, a causa de les reduccions pressupostàries, han deixat de prestar-los; a Rubí s'ha donat més visibilitat i més suport integrant-lo a l'àrea d'alcaldia. Precisament, el fet de situar-se en aquesta regidoria o àrea, i disposar d'un pressupost propi per aquests tipus de serveis o projectes són alguns dels indicadors bàsics que assenyalen si hi ha bona salut o no respecte la gestió de conflictes municipals i si es mantindrà o no el servei, tal com assenyalaven els tècnics en la sessió i com  s'explica en el llibre "La Mediació Comunitària i la Gestió Alternativa de Conflictes". De les experiències a les bones pràctiques" publicat l'any 2007 i en el que s'analitzen els factors que fan que aquests serveis es mantinguin o desapareixin.

A continuació reproduïm algunes de les imatges i missatges de la visita que es van publicar a les Xarxes Socials digitals, concretament pel Twitter i pel Facebook, durant el transcurs de la sessió.

Aquesta visita és una de les que es realitzen durant el postgrau a diferents serveis. El proper 28 de novembre està previst anar  a L'Hospitalet del Llobregat amb la presentació del servei a càrrec de l'Òscar Negredo, coordinador, exalumne i docent del postgrau, i més endavant, concretament al maig,  a Vic de la mà de Josep Armengol, docent del postgrau.

A més tenim la sort que aquests dos primers serveis avui estan coordinats i gestionats per mediadors i mediadores que han estat alumnes del Postgrau de la UdG.
 

 

Entrevista a Cristina Avila, directora, creadora i impulsora de 'Corresponsal de Paz', projecte de comunicació global no lucratiu a internet de periodisme de pau i de difusió i tractament de conflictes públics i socials nascut a Barcelona.

En aquests breus 5 vídeos, la directora de Corresponsal de Paz ens explica què és, d'on i com va sorgir la idea, quina és la principal aportació d'aquest projecte, quin paper ha jugat i juga per al seu èxit internet i quines són les próximes línies de treball.



 

Pastor, Xavier i Peris, Cristina. La Mediació Comunitària i la Gestió Alternativa de Conflictes a Catalunya. De les experiències a les bones pràctiques: facilitar la governabilitat". Maià de Moncalt, Editorial Centaures del Desert, 2007

Aquesta publicació és el resultat de l’estudi desenvolupat durant més d’un any de recerca en la qual es van analitzar i avaluar els projectes i les experiències de mediació comunitària i gestió alternativa de conflictes a Catalunya. L’any 2000, amb el suport de la Fundació Jaume Bofill, es va fer la primera recerca sobre aquesta matèria a Catalunya amb un caràcter exploratori i detectant els aspectes cabdals de la pràctica de la GAC al nostre país.

Aquest cop l’objectiu ha estat més ambiciós, ja que no només s’ha pogut analitzar l’estat de les experiències, sinó també ha estat possible construir aquells paràmetres que han de permetre el desenvolupament posterior en condicions d’èxit d’aquest tipus de projectes o la creació de nous, estructurant aquesta aproximació en 10 criteris de Bones Pràctiques.

Els autors d’aquest llibre són en Xavier Pastor i na Cristina Peris, politòleg i analista de conflictes i demògrafa i politòloga, respectivament.