El mes de març passat l'Associació Catalana de Municipis i Comarques (ACM) publicava en la seva revista aquest article que explica el passat i el present dels projectes, experiències i serveis de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària a casa nostra i planteja, en base als encerts, els fracassos i les condicions actuals, un model d'èxit per al futur a nivell municipal i comarcal.

Per un model d'èxit en la Resolució de Conflictes Públics

Qualsevol projecte o servei que pretengui donar respostes als problemes i conflictes actuals haurà de tenir principalment tres característiques bàsiques si vol assolir l'èxit: 1) ser senzill, 2) ser econòmic i, 3) ser innovador. Aquestes són les recomanacions del Massachusetts Tecnology Institut (MIT) a institucions i organitzacions, després de les seves anàlisis a diferents països del món i independentment de quina sigui la tecnologia a aplicar.

Malgrat pugui sorprendre, així és com han actuat les administracions públiques locals catalanes en la posada en marxa de projectes per a prevenir, gestionar i resoldre conflictes públics i aplicar la mediació comunitària, des del final dels noranta i principis del dos mil.

(...) Aquest model per projectes va voler ser substituït l’any 2006 –època de molts ingressos a l’hisenda local-, per un altre que impulsava tècnica i econòmicament la creació de serveis de mediació ciutadana bàsicament a ajuntaments de l'àrea metropolitana a través de convenis amb la Diputació de Barcelona.

(...) Avui, sense els diners extres, s’ha vist que aquests serveis de mediació no s’haurien posat en marxa només amb els pressupostos municipals, mentre que les pràctiques anteriors eren econòmicament sostenibles per als municipis.

Llegir més