Els principals problemes de convivència als municipis i/o barris son l’incivisme (45,8% de les persones enquestades) i la immigració (30,9%). Quan no coneixem a l’altre, quan no hi tenim contacte, ens en distanciem.
Amb el treball comunitari i la mediació comunitària, treballem per refer aquelles relacions trencades, promoure la cohesió en aquells espais on tothom pensa que no hi ha res a fer. Fer-los protagonistes dels seus propis canvis.
EDUARD CARRERA
04/10/2023
La cohesió social és un dels gran reptes al qual s’enfronten les ciutats per garantir el benestar dels seus ciutadans.
Rutger Bregman, en el seu llibre "Utopia per a realistes" ens explica com cada vegada hem acumulat més riquesa, però en canvi els índexs de pobresa no paren de créixer any rere any.
De fet, el que ens diuen les dades, és que a pesar de viure en una època de riquesa sense precedents, aquesta no acaba repercutint en la població. Així, les desigualtats augmenten al mateix ritme que la diversitat.
Com ho poden aguantar les ciutats això? Com es pot promoure la cohesió social en un societat cada vegada més fragmentada, més segregada?
Si ens fixem en l’enquesta de polarització i convivència elaborada el 2022 per l’Institut Català de la Pau, el 7,2% de les persones enquestades valora com a positiva la convivència al seu barri. Si eixamplem la mirada a la comunitat passa a ser d’un 7%, però en canvi si ampliem l’horitzó a tot l’Estat cau fins a un 5,9%.
Quan més llunyana l’estructura, més sensació de descohesió, de fragmentació. L’escala, acaba cobrant una importància cabdal. Com més petita, com més propera, més sensació de convivència. Amb les relacions, passa exactament el mateix.
Els principals problemes de convivència als municipis i/o barris son l’incivisme (45,8% de les persones enquestades) i la immigració (30,9%). Quan no coneixem a l’altre, quan no hi tenim contacte, ens en distanciem.
Estructures i relacions, barris i veïns i veïnes. En els darrers anys s’han anat esquerdant poc a poc, i tot i que hi ha una gran part de persones que valoren com a positiva la convivència, hi ha un grup prou important que la considera un repte. Estem realment cohesionades? Com podem abordar els múltiples conflictes que se’n poden derivar?
Les dades ens posen damunt de la taula una qüestió essencial: la importància de generar espais de trobada, de trencar amb la tendència que cronifica la fragmentació. Per això és essencial el treball comunitari, la mediació comunitària. L’acció als barris. L’acompanyament a processos on la convivència, la cohesió i les estructures cobren protagonisme
En els propers anys, l’acció comunitària esdevindrà essencial perquè és la única que pot garantir recuperar els vincles entre la ciutadania.
Ens hem acostumat en excés a distanciar-nos de l’altre quan ens molesta, quan no el coneixem, quan no el sentim com “nosaltres”. Hem deixat de banda la vella costum de l’encontre, de la necessitat i l’interès de configurar un “nosaltres”.
Des de la mediació comunitària podem permetre’ns acostar-nos a aquesta complexitat des d’una perspectiva renovada. Aquella que dona la veu a les protagonistes, les veïnes. Aquella que defuig de les taules de coordinació per abordar un problema i que s’esmuny pels carrers del barri, per les places, per les comunitats veïnals. Fer mentre pensem, mapejar la fragmentació per trencar-la des de la organització col·lectiva.
Com si d’un petit miratge es tractés, potser, d’aquesta manera, l’acció no serà la desconfiança, sinó que passarà a convertir-se en allò més poderós del que disposem les persones: el reconèixer a l’altre. Fer-lo sentir part de la comunitat. Aquella que ens identifica a totes.
"La necessitat de fer compatible la diversió i la festa nocturna amb el descans de les persones ha esdevingut una feina de mediació amb un gran futur professional" Xavier Pastor, impulsor dels serveis de mediació nocturna a Catalunya.
El proper 11 de maig s'inicia la 2a edició del Curs d'Especialització en Mediació nocturna o en zones d'oci nocturn.
Aquest curs dóna la possibilitat a les persones formades en mediació i Resolució de conflictes per treballar en les zones d'oci nocturn i gestionar els conflictes que es deriven d'aquest activitat, fent compatible festa i descans.
Aquesta mediació va ser provada amb èxit, per primera vegada a l'estiu del 2016, a Platja d'Aro, ha tingut continuitat en aquest municipi l'any 2017, quan també es va ampliar a Calella i Badalona. Enguany, durant el mes de març i d'abril s'esta aplicant a Castelldefels.
Aquest curs està orientat per a treballar com a mediadors i gestors de conflictes.Tenint en compte que el turisme i l'oci nocturn és una de les "industries" del nostre país, queda clar que la mediació nocturna, ben aplicada, esdevindrà una feina de mediació amb un gran futur.
L'any passat tots els alumnes que van passar per al curs van poder optar a treballar en els serveis de mediación nocturna que es van posar en marxa.
PROGRAMA
Mòdul 1. Característiques de l’oci nocturn
Aproximació al conflicte.
Teories del conflicte social.
Trets característics d’un conflicte.
Tipologia de conflictes: factors, causes, i parts enfrontades en l’especificitat de mediació en l’oci nocturn.
Mapa de context: tipologia de conflictes en l’oci nocturn, anàlisi de serveis i recursos del territori com a eina de gestió alternativa de conflictes.
Mòdul 2. Conflictes i problemes relacionats amb l’oci nocturn
Principals problemàtiques i conflictes derivats de l’oci nocturn: estudi d’una zona concreta.
Problemes de comunicació i d’aproximació al conflicte en la intervenció a zones d’oci nocturn.
Metodologia de treball i fases d’intervenció.
Elaboració d’informes de treball.
Mòdul 3. La mediació i la resolució de conflictes en l’oci nocturn
Què és la mediació? Principals models.
El rol i competències de la persona mediadora.
Característiques de la mediació, i la seva aplicació a l’oci nocturn.
Claus i tècniques de mediació per al consens: elaboració d’informes.
Seguiment i avaluació de processos de treball.
Anàlisi d’un servei de mediació nocturna: El cas de Platja d’Aro i Badalona
Mòdul 4. Actuacions, dispositius i eines de mediació nocturna
El disseny de les intervencions.
Anàlisi de casos pràctics: pla de treball, seguiment i avaluació.
Tipologia de documents, característiques i estructura.
La intervenció en medi obert.
El curs és semipresencial: hi ha sessions 2 presencials (11 i 12 de maig i 25 i 26 de maig) i també sessions de treball online (de l'11 al 26 de maig). Les sessions presencials es realitzen a les instal·lacions de la Fundació UdG en el Parc Tecnològic, excepte la del 26 de maig que es durà a terme a Platja d’Aro.
Es preveu que la matrícula estigui obert en 10 dies.
Per més informació del preu i la matrícula, podeu contactar amb al
Fundació UdG
L'Institut de Ciències Polítiques i Socials presenta estudis i projectes elaborats per estudiants de Conflictologia i de Resolució de conflictes.
Aquest mes de maig, l'ICPS conjuntament amb l'Observatori del Civisme i la Convivència de Catalunya i dirigit pel Dr, Joan Lluís Pérez Francesch, organitza la
2a edició del curs de "Civisme i convivència en l'àmbit local".
En aquest curs, entre d'altres temes,
es presenta un estudi i un projecte desenvolupats per estudiants del Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària i del Màster de Conflictologia de la UOC.
Respecte l'estudi es parla del
conflicte entre vianants, ciclistes i automòbils a la ciutat de Girona i propostes de gestió a càrrec del Sr. Xavier Pastor (director), Sr. Chema Montorio, Sra. Cristina Ramon i Sra. Anna Satorra.
Sobre el projecte es presenta el
servei pilot de mediació nocturna efectuat l'estiu passat al municipi de Platja d'Aro a càrrec del Sr. Xavier Pastor, professor de conflictologia de la UOC, i Milena Sust, exestudiant del Master de Conflictologia de la UOC i experta en gestión de conflictes.
Programa
L'obra "Justícia ciutadana. Per a una nova justícia catalana" de l'editorial UOC coordinada per l'Elisabet Ferran va guanyar el Premi Civisme Serra i Moret 2015 en la modalitat assaig.
El premi el van lliurar l'Honorable Sra. Neus Munté, vicepresidenta del govern i consellera de Benestar Social i Família, i el Sr. Ramon Terrassa, director general d'Acció Cívica i Comunitària de la Generalitat de Catalunya.
"Justícia ciutadana. Per a una nova justícia catalana" pretén reunir punts de vista diversos que permetin fonamentar una reflexió sobre l'actual concepte i capacitat de l'Administració de justícia, al mateix temps que començar a proposar idees de cara a la seva millora, reforma i transformació en benefici, sempre, dels ciutadans i de la mateixa voluntat de fer justícia i no, simplement, administrar un sistema que, en ocasions, esdevé injust, poc eficient i que no resol la imprescindible reparació de les víctimes ni la correcta reforma dels que han perjudicat algú o la societat. La pau, o la resolució dels conflictes, comença a la ment i als cors de les persones. No podem menystenir ni la capacitat de raciocini ni aquella altra capacitat emocional que fonamenta tota idea de justícia.
Aquesta obra ha estat elaborada per diversos autors entre els quals destaca el jutge Santiago Vidal, els professors Elisabet Ferran, Eduard Vinyamata, Xavier Pastor, Aura Esther Vilalta, Eduard Carrera, etc.
El llibre "Conflicte Públic. 30 articles breus sobre Resolució de Conflictes" de Xavier Pastor i amb la col·laboració d'Eduard Carrera ha guanyat el Premi Civisme en la modalitat d'assaig que organitza i entrega la Generalitat de Catalunya.
Aquest
premis, convocats per la Direcció General d’Acció Cívica i Comunitària del Departament de Benestar Social i Família,
estimulen i premien accions i treballs, fets des d'àmbits professionals i franges d'edat ben diferents, que tractin els valors cívics o que en proposin reflexions i actuacions.
Aquests premis tenen l'antecedent històric en el Premi Prat de la Riba, que la Generalitat de Catalunya va instituir l'any 1935 per guardonar el millor llibre sobre formació i educació cívica.
En concret, "Conflicte Públic. 30 articles breus de Resolució de Conflictes" ha guanyat la
32a edició del Premis Serra i Moret per a obres i treballs sobre civisme en llengua catalana.
L'obra guanyadora recull un
conjunt d’articles publicats en la premsa catalana on s’expliquen de forma atractiva i pedagògica conflictes públics i formules provades per a la seva gestió i Resolució positiva i amb èxit.
Carles Puigdemont, alcalde de Girona i diputat al Parlament de Catalunya
"Conflicte Públic és un manual d'instruccions que ajudaria a molts alcaldes a resoldre conflictes"
Jordi Xargayó, director del Diari de Girona
"Els articles que formen aquest llibre són un aposta pel periodisme de futur, pel periodisme d'anàlisi"
D'esquerra a dreta, Eduard Carrera i Xavier Pastor recullen els guardons del Premi de Civisme 2014 en la modalitat d'assaig que els entrega la Consellera de Benestar Social i Família, Hble. Sra. Neus Munté, i el director general d'Acció Cívica i Comunitària, Sr. Ramon Terrassa. Foto d'Ariadna Giménez.
L'Institut de Ciències Polítiques i Socials i el Grup de Recerca LSTE de la Universitat Autònoma de Barcelona presenten la creació de l’Observatori de la convivència i el civisme a Catalunya
L'acte comptarà amb la participació de:
• Presentació a càrrec del
Dr. Joan Marcet, director de l’ICPS
• El projecte de l’Observatori, a càrrec del
Dr. Joan Lluís Pérez Francesch, responsable principal del Grup de Recerca sobre Llibertat, seguretat i transformacions de l’Estat (LSTE-Grup) de la UAB
• Intervenció del
Dr. Joan Botella, degà de la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia de la UAB
• Debat obert entre els assistents, amb la participació dels convidats:
- Sr.
Josep M. Lahosa (Ajuntament de Barcelona), Sr.
Fernando Pindado (expert en participació ciutadana), Sr.
Xavier Pastor (Director Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la Universitat de Girona) i el
Dr. Francesc Xavier Altarriba (ECOSED)
Dia: dimarts, 4 de març
Hora: 17.00 hores
Lloc: seu de l’ICPS, carrer Mallorca 244, Barcelona