Cada vegada més hi ha increment de les desigualtats, fent-se evident en barris de poblacions catalanes; dificultats econòmiques per part de les famílies, reflectit en una taxa d’atur molt elevada; increment dels llançaments i desnonament, en llars sense cap mena d’ingrés.

El dilluns 18 de gener de 2016 a l'Espai Francesca Bonnemaison de la Diputació de Barcelona es va celebrar la jornada anual “Promovent la convivència veïnal als municipis”. En aquestes jornades es presenten els resultats dels diferents serveis municipals de mediació de la demarcació de Barcelona.

Amb aquest objectiu, enguany ens varen convidar per fer de moderadors relators en una taula rodona, que es titulava "Convivència entre veïns. Una mirada al paper de la gestió de conflictes en les comunitats veïnals"
 
En la taula, a través dels seus participants, destacaven dues visions dels actors que tenen un paper en la comunitat:

Però més enllà d’aquestes dues visions, hem de tenir en compte el context en el qual ens trobem i que predisposa a un increment de la conflictivitat en les comunitats veïnals, i això és precisament el que defensava en la relatoria d’aquesta taula rodona. Quin és aquest context? Algunes dades rellevants, apunten a que:

1) Cada vegada més hi ha un increment de les desigualtats, fent-se evident precisament en molts dels barris de les ciutats i poblacions Catalanes.

2) Dificultats econòmiques per part de moltes famílies reflectit en una taxa d’atur molt elevada (19,88%), en la destrucció permanent de la ocupació, en un increment de la taxa de morositat en les comunitats (el 2011 la morositat va créixer un 60%), en un increment dels llançaments i desnonament, i en un increment de les llars sense cap mena d’ingrés (95.100 el 2014).

3) Ens trobem també amb comunitats veïnals que reflecteixen la diversitat de la societat. Actualment el % d’immigració es situa al 15,7% però en molts dels barris de les ciutats, com per exemple a Salt, aquest % es pot multiplicar de forma exponencial.
 
Per tant, ens trobem davant un context que predisposa a un increment en les dificultats de les famílies d’arribar a finals de mes – i això inclou dificultats evidents per pagar les quotes de la comunitat- , a que es produeixi un increment de les desigualtats no només entre barris sinó que ens trobem amb símptomes de desigualtats evidents en les comunitats, i en un augment de les problemàtiques que afronten els nostres veïns a causa de l’augment de l’individualisme.

 

En conseqüència, actualment tenim la visió d’una comunitat aparentment molt allunyada dels seus veïns i veïnes. Una comunitat on les persones no compleixen tres elements essencials del que seria una pauta convivencial: proximitat, coneixença i confiança. Però aquesta no és ben bé la realitat, sinó que és el que es visualitza no el que realment existeix, i precisament les experiències de projectes de gestió alternativa o els serveis de mediació contraposen aquesta idea.
 
En definitiva, des de la gestió positiva de conflictes i des dels serveis de mediació es posa la mirada en els veïns, en les seves relacions i en aquelles dificultats i problemàtiques que enquisten la convivència veïnal. Per tant, s’ha de tenir en compte que la gestió alternativa de conflictes és una oportunitat per els municipis per treballar aspectes fonamentals com: la transformació social i la participació dels veïns en la gestió de les seves problemàtiques, en la difusió de un nou tipus de veïnatge basat en la proximitat i en l’atenció a les dificultats dels veïns, en la capacitació a les persones en la gestió de les seves problemàtiques i en promoure la convivència i el respecte a l’altre.
 
Així doncs, i per acabar, la gestió alternativa de conflictes esdevé una oportunitat per fer protagonista al veí, per treballar en què aquest sigui el que agafi les regnes de la comunitat i la convivència, i una manera de construir un nou model d’atenció al ciutadà. Un model que s’ha de basar en la transparència, en l’atenció a les causes i factors dels conflictes, i en l’exigència d’oferir a la ciutadania uns serveis públics de qualitat.