La diversitat de conflictes de la societat facilita que les fòrmules i tècniques de Resolució de conflictes i de la Conflictologia es puguin aplicar.

La Resolució de conflictes i la conflictologia aporta fòrmules, sistemes i tècniques per a abordar i donar resposta una gran diversitat de conflictes. Cada cop s'aplica a més àmbits. La seva aplicació més visible és la mediació. Mediació familiar, comunitària, escolar, hipotecària, intercultural, policial, nocturna, etc. I recentment la mediació esportiva. L'ICAB organitza el proper 29 de setembre una jornada amb el títol "Esport, Gestió de Conflictes i mediació". En aquestes jornades es presentaran els projectes pilot de mediació esportiva que s'han impulsat des del Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la UdG i el Master de Conflitologia de la UOC a clubs com al Girona FC, la Unió Esportiva Sant Andreu, l'Handbol Banyoles, el Club Natació Sant Andreu i el Futbol Sala Castelldefels.




 

Jordi Busquet et al. La violència en la mirada. L'anàlisi de la violència en la Televisió. Editorial: Universitat Ramon Llull. Barcelona. 2001.

 

Des del sentit comú —i sovint des del camp intel·lectual— es tendeix a convertir la televisió en un dels principals bocs expiatoris del nostre temps. Els estudis sobre la violència i la televisió s’encarreguen, generalment, a partir de la sospita que hi ha una relació causal, més o menys directa, entre la violència a la petita pantalla i la violència al carrer.

Tot i que la televisió té una transcendència social i cultural indiscutible, que pot ser impactant i commovedora, els experts no s’acaben de posar d’acord, però, en si hi ha (o no) una relació directa entre la violència televisiva i la violència real. Els autors analitzen aquesta relació amb la que es tendeix habitualment a sobredimensionar la importància de la televisió sobre els comportaments tant positivament (quan es considera la televisió com un instrument educatiu) com negativament (quan es culpa la televisió de males influències).

Doctor en Sociologia. Professor de la Facultat de Comunicació de la Universitat Ramon Llull. Autor de diversos llibres, estudis i manuals sobre la comunicació, la cultura, la violència i els mitjans de comunicació, en concret sobre la televisió. Entre d'altres obres, "El sublim i el vulgar: els intel·lectuals i la cultura de masses" (1998); "Els escenaris de la cultura. Formes simbòliques i públics a l’era digital" (2005); "La cultura" (2006). "La recerca en comunicació. Què s’ha de saber? Quins passos s’han de seguir " (2006).