Titular notícies
Nombre de resultats 2 per a eines

04/10/2023 - El petit miratge de la cohesió

Els principals problemes de convivència als municipis i/o barris son l’incivisme (45,8% de les persones enquestades) i la immigració (30,9%). Quan no coneixem a l’altre, quan no hi tenim contacte, ens en distanciem.

Amb el treball comunitari i la mediació comunitària, treballem per refer aquelles relacions trencades, promoure la cohesió en aquells espais on tothom pensa que no hi ha res a fer. Fer-los protagonistes dels seus propis canvis.



EDUARD CARRERA
04/10/2023

La cohesió social és un dels gran reptes al qual s’enfronten les ciutats per garantir el benestar dels seus ciutadans.

Rutger Bregman, en el seu llibre "Utopia per a realistes" ens explica com cada vegada hem acumulat més riquesa, però en canvi els índexs de pobresa no paren de créixer any rere any.
 

De fet, el que ens diuen les dades, és que a pesar de viure en una època de riquesa sense precedents, aquesta no acaba repercutint en la població. Així, les desigualtats augmenten al mateix ritme que la diversitat.



Com ho poden aguantar les ciutats això? Com es pot promoure la cohesió social en un societat cada vegada més fragmentada, més segregada?

Si ens fixem en l’enquesta de polarització i convivència elaborada el 2022 per l’Institut Català de la Pau, el 7,2% de les persones enquestades valora com a positiva la convivència al seu barri. Si eixamplem la mirada a la comunitat passa a ser d’un 7%, però en canvi si ampliem l’horitzó a tot l’Estat cau fins a un 5,9%.

Quan més llunyana l’estructura, més sensació de descohesió, de fragmentació. L’escala, acaba cobrant una importància cabdal. Com més petita, com més propera, més sensació de convivència. Amb les relacions, passa exactament el mateix.

 

Els principals problemes de convivència als municipis i/o barris son l’incivisme (45,8% de les persones enquestades) i la immigració (30,9%). Quan no coneixem a l’altre, quan no hi tenim contacte, ens en distanciem.



Estructures i relacions, barris i veïns i veïnes. En els darrers anys s’han anat esquerdant poc a poc, i tot i que hi ha una gran part de persones que valoren com a positiva la convivència, hi ha un grup prou important que la considera un repte. Estem realment cohesionades? Com podem abordar els múltiples conflictes que se’n poden derivar?

Les dades ens posen damunt de la taula una qüestió essencial: la importància de generar espais de trobada, de trencar amb la tendència que cronifica la fragmentació. Per això és essencial el treball comunitari, la mediació comunitària. L’acció als barris. L’acompanyament a processos on la convivència, la cohesió i les estructures cobren protagonisme
 

En els propers anys, l’acció comunitària esdevindrà essencial perquè és la única que pot garantir recuperar els vincles entre la ciutadania.



Ens hem acostumat en excés a distanciar-nos de l’altre quan ens molesta, quan no el coneixem, quan no el sentim com “nosaltres”. Hem deixat de banda la vella costum de l’encontre, de la necessitat i l’interès de configurar un “nosaltres”.

Des de la mediació comunitària podem permetre’ns acostar-nos a aquesta complexitat des d’una perspectiva renovada. Aquella que dona la veu a les protagonistes, les veïnes. Aquella que defuig de les taules de coordinació per abordar un problema i que s’esmuny pels carrers del barri, per les places, per les comunitats veïnals. Fer mentre pensem, mapejar la fragmentació per trencar-la des de la organització col·lectiva.

Com si d’un petit miratge es tractés, potser, d’aquesta manera, l’acció no serà la desconfiança, sinó que passarà a convertir-se en allò més poderós del que disposem les persones: el reconèixer a l’altre. Fer-lo sentir part de la comunitat. Aquella que ens identifica a totes.
 

24/10/2015 - Què fer amb els conflictes
Eduard VinyamataArticle publicat al Diari de Girona del professor i expert internacional en Conflictologia Eduard Vinyamata en motiu de la conferència de presentació de l'11 edició del Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària i de la 1a del Postgrau de Conflictes i Mediació Familiar Sistèmica de la UdG.

Què fer amb els conflictes
EDUARD VINYAMATA


«Tots els conflictes poden ser resolts si disposem de la formació i els recursos necessaris»

 Tothom sap que no ens manquen conflictes a tot arreu, a la família, a la feina i, en particular, en l'àmbit públic i polític. Però el més preocupant és que, sembla, no existeixen solucions efectives en aquests conflictes. El malestar és evident i creixent. Sovint les «solucions» no són altra cosa que la seva postergació, l'increment de la tensió o mesures provisionals i improvisades que aviat esdevenen insuficients.

La cultura humana acumula infinitat de criteris i de mètodes per resoldre satisfactòriament els conflictes de la vida de cada dia i de la vida en societat, rarament disposem d'aquests coneixements que ens ajudin a trobar solucions pràctiques i efectives. Parlant la gent s'entén, però també es baralla.

Problemes de convivència a les ciutats i pobles, a les associacions culturals o cíviques, als llocs de treball, entre les administracions públiques i els ciutadans. Els estaments de Mediació recentment creat aporten algunes solucions a les baralles familiars o entre veïns però clarament resulten insuficients.

Els conflictes són molt diversos, els protagonistes, les causes i orígens de la conflictivitat també i, per això, convé conèixer què és el que succeix quan es genera un conflicte, així com les diverses maneres de procurar per solucions durables i efectives, solucions que només poden partir del coneixement de les causes dels conflictes i d'una observació acurada, científica i pragmàtica.

La formació en resolució de conflictes, en conflictologia, resulta imprescindible. Una formació que es fonamenta en criteris científics i metodològics pluridiciplinaris i, alhora, fàcils d'entendre i d'aplicar. En ocasions, la manca de reconeixement a la persona o als col·lectius pot ser la causa d'un conflicte, en altres serà una comunicació defectuosa, un cúmul de malentesos o degut a una comunicació violenta o degut a una organització laboral, social o de caràcter específic que no respecta la necessària racionalitat que generarà malestar i conflicte.

En els conflictes intervenen molts aspectes d'estudi propis de l'antropologia, la psicologia, sociologia o filosofia per només citar-ne alguns. En ocasions el problema radica en el plantejament mateix del problema o conflicte. Modificant el seu plantejament sovint es resolt un conflicte irresoluble aparentment. Tots els conflictes poden ser resolts si disposem de la formació i els recursos necessaris i sabem quin mètode és millor per aplicar en un cas determinat. De mètodes n'existeixen molts més que la simple mediació que, si en alguns casos és el millor sistema en altres cal fer ús d'altres.

A la Universitat de Girona disposen d'un postgrau de Resolució de Conflictes Públics i de Mediació Comunitària que tracta de facilitar la solució de conflictes reals, de manera pràctica i efectiva en aquest àmbit tan sensible com són les relacions socials, que afecten, en ocasions greument, el ?benestar personal i la convivència que arriba a definir una ciutat en la qual paga la pena viure.
 

Amb el suport  
 
Col·labora:    

 
Ajuntament de Girona






 CNSA


 


 Consorci Acció Social de la Garrotxa