XAVIER PASTOR PÉREZ
08/08/2023

L’estudi elaborat per l'Amandine Garriga, Laia Pardo i Marta Pérez, i sota de la direcció d'Eduard Carrera, amb el títol “Gestió de conflictes a l’àmbit escolar: Anàlisi de l’ús de la mediació dins els projectes de convivència" té com a objectius, 1) conèixer en profunditat els projectes de convivència de 3 centres educatius  i, 2) explorar la percepció dels docents sobre la mediació, el seu ús per a gestionar els conflictes i els beneficis i/o barreres de la seva implementació.

Cal tenir en compte que aquests darrers anys s’han produït en l’àmbit escolar incorporacions de nous i noves professores, baixes laborals, substitucions i jubilacions i la manca d’accions formatives cap a aquests nous docents que entre d’altres tasques han d’enfrontar-se i donar resposta a un conjunt de conflictes quotidians.
 

---

Tal com apunten les investigadores en relació als objectius, i és que malgrat l'existència de plans i protocols per a la gestió de conflictes a les escoles, aquests no són suficients per gestionar adequadament els conflictes que hi sorgeixen.

---

El fet de replicar entre escoles els plans de convivència implica d’entrada que aquests plans actuals no són els adequats per als conflictes i al context escolar i sociocultural de l’alumnat i les famílies.

A més, a través d’aquest plans replicats es continuen aplicant les “solucions” de sempre, basades en sancions i càstigs, i poques vegades o mai la mediació i altres mètodes de resolució de conflictes i en conseqüència, per exemple, no s’ofereixen solucions adequades per a les víctimes de buylling.

En aquest sentit, els professors i les professores afirmen que els hi manca temps per abordar els conflictes del dia a dia i que calen més recursos per gestionar-los satisfactòriament.

Els professors i professores de les escoles i instituts haurien de ser uns i unes especialistes en donar solució als conflictes que es produeixen a les escoles, a més del treball preventiu que es pugui fer. El conflicte és present a les escoles, per diferents motius, però sobretot en les relacions entre l’alumnat, els professors i les famílies. Per aquest motiu, saber com aplicar els mètodes satisfactoris per a les resolució i/o transformació dels conflictes ha de ser una de les qüestions cabdals en la feina dels professors i professores, de l'equip directiu i de l’activitat dels professionals l’escola. En aquest sentit, els enquestats afirmen que els calen recursos i temps per abordar i gestionar aquests conflictes de forma adequada.

Tant és així, que de les respostes dels enquestats s’ha pogut constatar que l’aplicació actual d’aquests mètodes de resolució satisfactòria dels conflictes depèn bàsicament de la voluntat personal dels professors i de l’equip directiu-claustre del moment. Una voluntat que evidentment està estretament relacionada amb les persones que hi ha al capdavant de les escoles i amb els seus coneixements i competències en aquests mètodes. La manca de coneixement en aquests mètodes tendeix a l’aplicació de les solucions de sempre que xoquen amb la lletra sobre mediació dels plans de convivència.