El pasado 31 de marzo y 1 de abril se celebraron las XIII Jornadas de Educación Emocional. Esta vez estaban dedicadas a la emociones en la actividad física y deportiva. 

Desde la Conflictología y la Resolución de conflictos tuvimos la oportunidad de participar en la mesa redonda con el título "Emociones y violencia en las gradas" del sábado 1 de abril por la tarde, a las 18 horas, mediante la representación de Xavier Pastor (en el centro de la foto), director del posgrado de Resolución de Conflictos Públicos y Mediación Comunitària de la Universitat de Girona y profesor del programa de conflictología de la UOC, junto con el Sr. Valentí Junyent (a la derecha de la imagen), vicepresident de l’Associació Catalana de Gestors Esportius Professionals y la Dra. Susanna Soler (a ala izquierda), profesora del Departament d’Educació Física de l’INEFC.

En la intervención de Xavier Pastor se comentaron las grandes posibilidades y necesidades actuales que hay para la gestión de éstos y otros tipos de conflictos deportivos, en concreto en los clubes y en los equipos, entre los entrenadores y los padres y madres de jugadores y jugadoras, y en dónde la acción educativa debe ir a la par que la competitiva.

Mediante su intervención pudimos conocer los proyectos de mediación deportiva que desde el 2013 viene aplicando a clubs de futbol, futbol sala, balonmano, waterpolo y baloncesto, y su evolución dentro de ellos. Estos proyectos se muestran muy útiles para gestionar las causas que provocan los conflictos y la violencia en el deporte base. Estos proyectos se impulsan desde el posgrado de Resolución de Conflictos de la UdG y el Master de Gestión y Solución de Conflictos (antes Master de conflictología) de la UOC, y sus estudiantes participan en ellos mediante su período de prácticas.

"Quina relació hi ha entre els fenòmens que es van donar en aquestes quatre ciutats separades en el temps i l'espai?"

Fa més o menys un any, a Londres, la mort d'un jove a trets per la policia va provocar uns greus disturbis, inicialment a Tottenham i després en altres punts de la ciutat. No era el primer cop, però feia molt de temps que no tenien aquesta intensitat. Els darrers, el 1995, a Brixton, es van donar també per la mort d'un jove custodiat per la policia després d'un robatori.

Aquest no és un fenomen aïllat, ni tampoc característic de Londres o del Regne Unit, ja que s'ha donat en altres ciutats de diferents països en diferents moments, però que s'ha intensificat en els darrers anys.

A Salt, el gener de 2011, un jove cau d'un quart pis i mor a l'hospital després del robatori d'un ciclomotor i com a resultat de la persecució de la policia. Al carrer creix la indignació popular que es materialitza amb l'incendi de cotxes, contenidors, mobiliari urbà i en un conflicte de convivència entre habitants de diferents nacionalitats.

L'octubre de 2005 a Clichy-sous-bois, una banlieue-municipi de la perifèria- de París, un jove perseguit per la policia moria electrocutat i encenia l'espurna de la violència als carrers de la capital i a d'altres ciutats de França amb un balanç final de més de nou mil cotxes cremats i de desenes d'equipaments públics i d'establiments privats saquejats.

A la primavera de 1992 a Los Ángeles, als Estats Units, un jurat compost per blancs van absoldre els quatre agents de policia que varen agredir brutalment un jove negre mentre eren gravats per una càmera. La sentència va fer esclatar la indignació popular provocant nits d'enfrontaments i desperfectes a la ciutat.

Però què tenen en comú tots aquests conflictes? Quina relació hi ha entre els fenòmens que es van donar en aquestes quatre ciutats separades en el temps i l'espai? Quins van ser els factors que van predisposar a l'aparició de la violència i la destrucció? Es poden repetir?

Acabar de llegir...