Titular notícies
Nombre de resultats 1 per a militars

02/04/2022 - Per què no funciona la negociació entre bàndols a la invasió d'Ucraïna?

Xavier Pastor
Traducció en català de l'article publicat al blog dels Estudis de Dret i Ciència Política de la UOC


negociació russiaucraina
En l'aparició d'un conflicte i en la seva solució, són tan importants les qüestions que es discuteixen, com la manera com es fa i el procés que s'ha seguit per intentar trobar i donar-los solució. Ens referim al que es debat i la manera de debatre'l. El què i el com. En aquest article, ens centrarem en com s'estan executant les negociacions.

No sabem com s'acabarà la invasió d'Ucraïna per part de l'exèrcit rus. El que sí que sabem és que, en les negociacions actuals, tal com s'estan desenvolupant, no s'avança mai o quasi mai en algun acord.

Què està passant i per què així?

És possible que les finalitats dels dos bàndols siguin d'entrada aparentment incompatibles i que la manca d'un diàleg previ hagin propiciat com a “solució” la utilització de la violència per obtenir-los. Ara la guerra s'ha convertit en un fi en si mateix, en l'únic en aquest moment -només cal veure que a la taula de negociació hi ha militars i el president d'Ucraïna, Zelenski, apareix sempre amb vestimenta militar a les seves comunicacions televisives-, i això impedeix centrar-se en les finalitats mutues abans del conflicte bèl·lic i en les seves possibles solucions.

I és que les negociacions actuals tenen poc de negociació i més d'una rendició esperada. Les imatges de les negociacions d'aquestes setmanes dels representants del govern rus i de l'ucraïnès tenen més de 100 anys. M'explico. Les imatges recents tenen més en comú amb les fotografies del Tractat de Versalles del 28 de juny de 1919, en què es va posar fi a la Primera Guerra Mundial amb la rendició d'Alemanya, que amb les d'altres negociacions polítiques i/o un conflicte bèl·lic, en què s'hagin satisfet els interessos dels dos contendents, d'aquestes darreres dècades.

Què defineix aquesta manera dorganitzar les negociacions?

Podríem dir que la manera de situar les persones i organitzar l'espai, les unes davant les altres, representen les posicions d'un camp de batalla, enfortint les percepcions i visions d'oposició i confrontació. Aquesta organització de persones cara a cara s'assembla a la posició de les peces de taula d'escacs. Aquesta manera dorganitzar persones i espai no representa un sistema òptim per fer-se entendre, compartir punts de vista i plantejaments, i, si és possible, arribar a acords.

Posicionats uns davant dels altres, competeixen i lluiten abans que col·laboren i resolen.

Què tenen en comú aquesta manera dorganitzar les negociacions?

A les dues taules de negociació veiem militars i polítics.

En el cas d'Ucraïna teníem negociadors amb vestit i corbata i roba militar. A posteriori, s'han imposat els militars. El negociador amb vestit va ser assassinat després de la primera reunió. Al bàndol, rus, només vestits de negre. Fredor i distinció. En la composició d'aquesta taula de negociació hi ha, doncs, una representació d'un conflicte de poder i d'estatus dels uns davant dels altres a través de la roba i la imatge dels rols socials. És possible que, a partir de la designació i vestimenta dels representants, es tracti d'enviar un missatge públic cap als seus propis conciutadans, però, d'entrada, la presència o la representació militar fa que les qüestions a debatre se centrin en aspectes bèl·lics i tàctics, que impedeix anar més enllà d'aquestes qüestions.

Tant per la posició dels negociadors a la taula com per les vestimentes, queda clar que d'entrada no hi haurà acords al context bèl·lic actual i que els atacs militars pels dos costats es mantindran.

Aniquilar-se abans que conèixer-se

Aquesta forma d'organitzar i ordenar les negociacions posa l'èmfasi, tal com afirma William Ury -director del Harvard Negotiation Project i mediador en conflictes bèl·lics, polítics i empresarials- en el desig d'aniquilar-se abans que en conèixer-se, en allò que ens separa i allò que ens enfronta abans que en allò que tenim en comú i ens apropa.

Sembla que aquest conflicte bèl·lic, en la seva negociació i en la seva intervenció militar, té més similituds amb una guerra de principis i mitjans del segle XX que amb una de finals d'aquell segle o principis del XXI. És possible que es dugui a terme així, perquè paral·lelament s'està desenvolupant en altres fronts: internet, sancions, etc.

Per a quan una negociació per obtenir acords en aquest conflicte bèl·lic?

Johan Galtung, mediador i conflictòleg internacional, assenyala els tres factors –culturals, estructurals i de comportament- que predisposen a la violència, i que identificant-los i treballant-hi es poden convertir en condicionants que afavoreixin la pau. Per aquest motiu, aquests factors són i estaran presents en la negociació.

Per exemple, en la cultura de conflicte de les persones russes i dels territoris que han format part de la Unió Soviètica, el resultat d'una negociació ha de donar un guanyador i un perdedor o, si no, una de les parts sortir més beneficiada que la una altra. El procés de negociació sol ser lent i no exempt d'interrupcions [1].

Pel que fa als factors estructurals, ja hem parlat anteriorment sobre la disposició de l'espai i de les persones a la taula de negociació, assenyalant que tal com se situen els representants dels dos governs, cara a cara, uns davant dels altres, es fa difícil creure que es pugui arribar a acords, i en defecte d'això serien més el resultat d'un miracle.

Sobre el comportament, hauria de reduir-se o cessar la violència i donar-se petites condicions per recuperar la confiança entre les parts i així poder creure en les propostes dels dos costats, que aquestes es respectaran i seran duradores en el temps, establint garanties del seu compliment, per finalment acceptar-les.

Caldrà, doncs, esperar. A què? A veure com es desenvolupen els fets, si s'equiparen les forces i s'arriba a un punt mort o si un bàndol pren molt d'avantatge. Tot i això, tard o d'hora la negociació arribarà. Quan vostès vegin Vladimir Putin i Volodomir Zelenski reunits en un mateix lloc, potser inicialment per videoconferència, en què existeixi una taula, però que aquesta no obstaculitzi la seva comunicació, i en què no disposats cara a cara, sinó possiblement un al costat de l'altre, colze a colze, cadascun a la butaca, llavors tindrem una negociació. Malauradament, això encara trigarà.
 
[1] Interessant les dades que ens ofereix el professor de la UOC Jordi Mas @masjordi en un post a Twitter amb data 22 de març de 2022 en què mostra com Rússia i després l'URSS des del 1812 fins al 2012 és un dels països que més inicia conflictes bèl·lics.
Bibliografía

Galtung, Johan (1998) Tras la violencia 3R: reconstrucción, reconciliación, resolución. Afrontando los efectos visibles e invisibles de guerra y la violencia. Red Gernika 6, Bakeaz y Gernika Gogoratuz.

William, Ury (2005) Alcanzar la paz. Resolución de conflictos y mediación en la familia, el trabajo y el mundo. Barcelona: Paidós Ibérica.

Autor

Politòleg i conflictòleg. Professor programa de Gestió i Solució de Conflictes (conflictologia) dels Estudis de Dret i Ciència Política de la UOC. Director del Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la UdG (Fundació UdG). Autor de diferents investigacions a Catalunya i de llibres sobre la resolució i gestió de conflictes públics, socials i esportius. Guardonat amb el Premi Civisme 2014 i 2015 de la Generalitat de Catalunya en la modalitat d'assaig i del Premi Ammi 2010 al millor premi estatal de mediació pel projecte "Mediació nocturna i Gestió de conflictes a l'oci nocturn".

 

Organitza  
 
Col·labora:    
Generalitat de Catalunya Associació Catalana de Municipis
Ajuntament de Girona


 CNSA

 Consorci Acció Social de la Garrotxa