XAVIER PASTOR
21/09/2023

 

Avui 21 de setembre de 2023, celebrem el Dia Internacional de la Pau. Aquesta  jornada està destinada a commemorar i enfortir els ideals de Pau.
 

Per regla general es pensa en la violència física i en conflictes armats, però hi ha moltes altres que serveixen com a factors que predisposen l’aparició de l’agressió.

Johan Galtung, mediador internacional, ens parla, per exemple, que hi ha creences, valors i ideals que justifiquen la violència o la pau. També ens diu que hi ha normes, lleis i regles socials que també ens porten cap un o altre escenari i que sustenten comportaments violents o pacífics.

Christopher Moore, expert en resolució de conflictes, ens parla de la importància de saber detectar les causes dels conflictes, per exemple, la manca d’informació, les deficiències en la comunicació, l’aparició d’interessos percebuts com a incompatibles, les diferències de valors i l’aplicació de determinats rols, estructures o usos del poder.

El que ens diuen els autors és que aquests factors i causes són presents i es poden trobar a qualsevol tipus de conflicte: armats, polítics, socials, en les organitzacions, familiars, personals, etc. Per aquest motiu és important disposar de mediadors i mediadores que ens ajudin a recuperar la comunicació i arribar a acords, però encara més que totes i tots sapiguem aplicar aquests principis, mètodes i tècniques per a la gestió eficaç i satisfactòria dels nostres conflictes quotidians.

Eduard Vinyamata, conflictòleg internacional, afirma que tots els conflictes s’assemblen, que tots els conflictes i les manifestacions de violència són més o menys iguals. Tots els conflictes es generen per algun o alguns dels factors i causes que hem esmentat. Precisament com són iguals o quasi, els mètodes de resolució de conflictes serveixen per a uns i per als altres.
 

D’entrada aconseguir això pot semblar difícil, però només cal pensar que totes i tots desenvolupem la nostra activitat laboral o de servei en algun tipus d’organització, en una administració, en una empresa o en una entitat sense afany de lucre. I en aquestes organitzacions públiques o privades hi ha plans de formació destinats als seus treballadors i membres per millorar la seva actuació. És dins d’aquest marc formatiu que es poden donar aquestes competències i habilitats per saber gestionar i resoldre conflictes sense l´ús de cap mena de violència i enfortir els idelas i la pràctica de la Pau.

Per aquest motiu, sembla que si les persones saben utilitzar aquests mètodes tindrem més possibilitats de : 1) evitar l’aparició de conflictes innecessaris; 2) frenar l’escala del conflicte i l’aparició de la violència; i 3) assolir nivells més de Pau.
 

Des de l'any 2012, el Postgrau semipresencial de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la Universitat de Girona (Fundació UdG), incorpora un tema en el seu programa amb el títol "Gestió de processos d’autodeterminació democràtics i pacífics. Punts clau i estudis de cas".

El malestar entre Catalunya i Espanya és un conflicte públic que no ha trobat encara solució. Cada cop es veu més clar que la única vía possible per a Catalunya és un Estat propi dins d’Europa. Això exigeix, molts processos, però tard o d'hora un d’autodeterminació. I com es gestionen aquests processos? Què requereixen? Per quins fases s'ha de passar? Quines són les millors estratègies? Quins casos han estat d'èxit? Quines han estat les seves principals característiques?

En un postgrau que s'aporten competències per a la resolució de conflictes públics, estratègies i habilitats de negociació i criteris i pautes per desenvolupar amb èxit la mediació no hi pot faltar un tema dedicat a l'abordatge, l'anàlisi i el tractament d'aquest tipus de conflicte.

Per aquest motiu, aquest nou tema, que està dissenyat amb professionals experts en la matèria, s’integra en el modul 3 del postgrau dedicat a la gestió del conflicte públic, polític i de govern i governança.


 

Des de l'any 2012, el Postgrau semipresencial de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la Universitat de Girona (Fundació UdG), incorpora un tema en el seu programa amb el títol "Gestió de processos d’autodeterminació democràtics i pacífics. Punts clau i estudis de cas".

El malestar entre Catalunya i Espanya és un conflicte públic que no ha trobat encara solució. Cada cop es veu més clar que la única vía possible per a Catalunya és un Estat propi dins d’Europa. Això exigeix, molts processos, però tard o d'hora un d’autodeterminació. I com es gestionen aquests processos? Què requereixen? Per quins fases s'ha de passar? Quines són les millors estratègies? Quins casos han estat d'èxit? Quines han estat les seves principals característiques?

En un postgrau que s'aporten competències per a la resolució de conflictes públics, estratègies i habilitats de negociació i criteris i pautes per desenvolupar amb èxit la mediació no hi pot faltar un tema dedicat a l'abordatge, l'anàlisi i el tractament d'aquest tipus de conflicte.

Per aquest motiu, aquest nou tema, que està dissenyat amb professionals experts en la matèria, s’integra en el modul 4 del postgrau dedicat a la gestió del conflicte públic, polític i de govern i governança.


 

Els conflictes han esdevingut cada cop més una coordenada bàsica i estable per entendre el funcionament de les societats i de les nostres relacions socials. Aquest fet situa la gestió dls conflictes com a una oportunitat per donar resposta positiva als reptes i a les demandes col·lectives i individuals que els han originat.

Aquest curs pretén oferir un seguit de formules, procediments, tècniques i eines bàsiques per aprendre a abordar els conflictes, detectar la seva aparició i gestionar la seva resolució de forma eficaç, efectiva, equitativa i satisfactòria.

Amb el títol Gestió de processos d’autodeterminació democràtics i pacífics. Punts clau i estudis de cas, el Postgrau semipresencial de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària que s'iniciarà el proper 19 d'octubre, incorpora un nou tema en el seu programa de la 8a edició. 

El malestar entre Catalunya i Espanya és un conflicte públic que creix.Cada cop es veu més clar que la única vía possible per a Catalunya és un Estat propi dins d’Europa. Això exigeix, molts processos, però tard o d'hora un d’autodeterminació. I com es gestionen aquests processos? Què requereixen? Per quins fases s'ha de passar? Quines són les millors estratègies? Quins casos han estat d'èxit? Quines han estat les seves principals característiques?

En un postgrau que aporta competències per a la resolució de conflictes públics, estratègies i habilitats de negociació i criteris i pautes per desenvolupar amb èxit la mediació no hi pot faltar un tema dedicat a l'abordatge, l'anàlisi i el tractament d'aquest tipus de conflicte.

Per aquest motiu, es presenta aquest nou tema, que s’està dissenyant amb professionals experts en la matèria que s’integrarà en el modul 4 del postgrau dedicat a la gestió del conflicte públic.

Està prevista una Sessió de Presentació del Postgrau i dels seus continguts el proper 26 de setembre a les 18 hores a la seu de la Fundació UdG, Pl. Jordi de Sant Jordi, 1 de Girona.





 

La imagen de un gobierno se conforma, en gran medida, en sus primeros cien días. Éste es un periodo de gracia que debería ser aprovechado por los gobernantes y sus expertos en comunicación para transmitir una imagen del gobierno que va a perdurar a lo largo de toda la legislatura.

El libro de Pau Canaleta nos ofrece 50 claves indispensables que cualquier gobierno estatal, autonómico o municipal debería tener en cuenta si quiere transmitir la imagen deseada. ¿Cómo se construye esa imagen? ¿Cómo se puede incidir en ella? ¿Cuándo empieza a penetrar en la ciudadanía? Son algunas de las preguntas que Canaleta responde en este libro dirigido a políticos, pero también a todos aquellos que estén interesados en la comunicación política contemporánea.


Pau Canaleta
Consultor en comunicación política e institucional. Director del Centre Català d’Anàlisi i Informació Internacional (CCAII), profesor de Comunicación en la Universidad de Girona (UdG), director de los cursos de dirección de campañas electorales del CCAII i la FUdG y de los seminarios sobre comunicació institucional "Marca Ciutat" y "Propaganda". Es también autor de libros sobre comunicación como "L’estratègia electoral" y "Explica’t amb una història" de l’editorial UOC.




 

Expert en gestió de conflictes i Director del Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la Universitat de Girona (FUdG)





"Ara cap persona més morirà a causa del terrorisme d'ETA. Ara és el moment d'actuar democràticament des de l'excepcionalitat d'aquesta nova etapa, d'aplicar l'experiència d'altres processos similars, de no mirar enrere, de recuperar la paraula, de dialogar i de perdonar. Ara no només s'ha de voler la pau, s'ha de ser la pau"

Les solucions, igual que els conflictes, no es donen de la nit al dia.

El comunicat d'abandonament definitiu de les armes per part d'ETA és el resultat històric d'un llarg procés. De negociacions, de treves, de morts simbòliques, d'assassinats cruents, d'interessos partidistes i electorals, de molt bones voluntats i, finalment, d'estratègies encertades fins a trobar el camí de la pau.

Els fets i les passes que s'han donat el darrer any han estat decisives. Al gener d'enguany vaig escriure en aquest diari l'article Una bona i nova oportunitat, comentant el darrer comunicat de treva d'ETA i afirmant que assistíem a un canvi, per petit que semblés: ETA aplicava allò que l'esquerra "abertzale" demanava, mentre que, abans, es donava en el sentit contrari. En aquell moment, s'estava produint la intervenció dels mediadors internacionals amb experiència en altres processos de conflicte nacionals.

L'entrada en escena d'aquests mediadors va facilitar la sortida d'aquest conflicte de les quatre parets del País Basc i de la visió partidista dels governs de l'Estat. La celebració de la Conferència de Pau d'aquesta setmana a Sant Sebastià, amb la presència de rellevants polítics i mandataris internacionals, ha estat premonitòria i un factor decisiu més per aconseguir el comunicat del cessament definitiu de la violència per part d'ETA.

Quines han estat les claus d'aquest procés?

Ningú sap exactament quin ha estat l'ordre lògic, però un conjunt de factors sumats, sovint articulats i, finalment, ben orientats cap a la resolució del conflicte han donat lloc a aquest comunicat històric.

La política ha estat decisiva en aquest procés. D'entrada, la política del dia a dia de les organitzacions de la societat civil i de sectors de l'església del País Basc en favor del diàleg que han apostat, malgrat les pors i les incerteses, per obrir vies de negociació i aconseguir apropaments cap a ETA.

Les decisions i l'acció del Govern i d'institucions polítiques dels País Basc. Per què com és que les coses s'han mogut de veritat quan el PNB i els partits de l'esquerra abertzale han perdut poder institucional?

Amb la política d'Estat, combatent ETA amb el terrorisme dels GAL, perseguint els terroristes i els seus suposats suports socials policialment i il·legalitzant els partits polítics amb vinculacions ideològiques o econòmiques.

Per últim, amb l'entrada en escena de professionals de la resolució de conflictes, així com declaracions de suport cap a un procés de negociació i de pau a Euskadi per part de polítics i representants d'institucions internacionals.

I ara què? Ara cap persona més morirà a causa del terrorisme d'ETA. Ara és el moment d'actuar democràticament des de l'excepcionalitat d'aquesta nova etapa, d'aplicar l'experiència d'altres processos similars, de no mirar enrere, de recuperar la paraula, de dialogar i de perdonar. Ara no només s'ha de voler la pau, s'ha de ser la pau.
 

Johan Galtung. "Tras la violencia, 3R: reconstrucción, reconciliación, resolución. Afrontando los efectos visibles e invisibles de la guerra y la violencia". Bilbao, Bakeaz/Gernika Gogoratuz, 1998

Aquest llibre, escrit per a després de la violència, ens indica que l'alto el foc, la treva, sent important, no ho és tot, si es pretén aconseguir la pau. Fins i tot que pot ser enganyós en la mesura que el “després de la violència” pot convertir-se fàcilment en “un abans d'una (nova) violència” si no s'entén que per sota de la violència visible i directa hi ha sempre violència estructural (conflicte, injustícia, contradicció) i una cultura de la violència o una violència cultural que no desapareixen mecànicament amb la signatura del tractat de pau i que poden seguir sent font de la violència visible.

La resposta que s'articula en aquest llibre se centra en les seves tres R: reconstrucció, reconciliació i resolució del conflicte. La reconstrucció anirà dirigida a afrontar els efectes de la violència directa, la reconciliació anirà dirigida a la violència cultural i la resolució a l'estructural.




Johan Galtung

Politòleg noruec. Professor d'Estudis per a la Pau en diverses universitats i director de Transcend, xarxa internacional per a la pau i el desenvolupament (www.transcend.org). En 1959 va fundar l'Institut Internacional d'Investigació per a la Pau, a Oslo.
És un dels fundadors i protagonistes més importants de la investigació sobre la pau i els conflictes socials.



 

Diari de Girona, 10 de gener de 2011

Article d'opinió que analitza el comunicat de treva d'ETA i les possibilitats reals de ser davant d'un autèntic procés de pacificació i resolució del conflicte al País Basc.

Llegir l'article sencer

Us presentem els docents de la 6a edició del Diploma de Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la Universitat de Girona: Xavier Pastor · Mònica Buscarons · Lluís Pastor · Joan Manuel del Pozo · Jaume Vendrell · Francesc Reina · Carles Lama · Quim Brugué · Pau Vidal · Belen de la Cámara · Montserrat Rodríguez · Javier Wilheim · Xavier Giro · Pilar Mas · Josep Maria Canyelles · Xavier Amat · Núria Llevot · Albert Ruhí · Jordi Gusi · Emanuela Carmenatti · Daniel Tarragó (Neopolis) · Sergi Fernández (PortaCabot) · Jil Van Eyle · Conxita Vila · Ramon Bartomeus · Oscar Negredo · Maria Teresa Seseras.