Vagi per endavant que igual que sóc un home de ciència, també sóc un animal de gimnàs. De ben jovenet, llegint els clàssics vaig descobrir que és important entrenar el cervell i el cos.

Dit això, també sóc un usuari habitual de les xarxes socials digitals, en concret d’instagram. M’agrada veure i llegir el que explica la gent, el que fa, el què diu i amb imatges molt millor. Una imatge val més que mil paraules. Precisament en aquest article vull parlar d’una imatge. Una imatge que es repeteix darrerament i malauradament en els gimnasos del nostre país i de fora, i que al meu entendre és un símptoma del funcionament de la nostra societat i dels comportaments negatius habituals de la gent jove i no tan jove. 

M’explico. Mirant Instagram, he trobat la foto d’un company i amic en el gimnàs. Un selfie: una foto d’un mateix a través del mirall. Estava assegut amb uns pesos a les mans, com fent un exercí de bíceps. Bé, fins aquí tot bé. Penso que el meu company s’ha vist en ganes de comunicar-nos que ha anat al gimnàs, potser no hi ha anava feia temps i ha tornat, o fa temps que volia apuntar-se i ho ha fet. Bravo. Tot el que ajudi a la salut, benvingut sigui. 

On està el problema? Que a la foto surten crec recordar tres persones més al seu voltant. Aquestes persones volien sortir a la foto? Saben que el meu company l’ha fet i apareixen? Haurien de saber que s’ha fet la foto? Es pot fer una foto en un gimnàs sense permís de les persones que surten? Què diu la normativa? Contesto, perquè li he preguntat al company. La gent del voltant no saben que s’ha fet la foto, no se’ls comunicat que s’havia fet, no els ha demanat permís, diu que arran del meu comentari privat els hi demanarà, i la normativa dels gimnasos prohibeix les fotografies i les gravacions en vídeo en general.

Això que acabo d’explicar malauradament no és una anècdota, al contrari, s’ha convertit en una categoria. I dir-vos també que com podeu imaginar aquestes situacions generen confrontacions intenses i conflictes importants entre els usuaris i que sovint acaben amb crits, insults, mòbils volant pel gimnàs o trencats. Més control per part del personal del gimnàs ajudaria, però el personal tampoc disposa de les habilitats i les tècniques per gestionar i resoldre aquest tipus de situacions, fins i tot a vegades les fan escalar, perquè desconeixen al normativa. 

Cal recordar que el gimnàs també és un espai social i comunitari, on la gent va, es troba, fa exercici, parla amigablement i estableix relacions amb altres. Gravar-se quan no es pot fer i amb la mirada posada en la comunitat digital, posa en tensió les relacions socials físiques, presencials, ja que no es respecte la finalitat principal de l’espai i els drets d’imatge de les persones.