Fa només unes setmanes, a la final de vòlei platja dels jocs olímpics, vam poder veure una forta discussió entre les jugadores del Brasil i el Canadà que va provocar que s'aturés el partit i que només es va poder recuperar el joc gràcies a la música.

No van poder fer res les paraules ni les sancions de l’àrbitre. Els comentaris en veu alta d’unes jugadores i de les altres se succeïen. Era impossible recuperar el joc. En un moment determinat i amb un volum molt alt, van començar a sonar les notes de la cançó “Imagine” de John Lennon. (1)

El DJ encarregat d’animar al públic assistent en aquests partits va considerar que la música ajudaria en aquests moments molt difícils. El públic es va començar a moure’s al ritme de la cançó i a fer cors amb les mans. Les jugadores van escoltar la música, van veure el públic, es van deixar de mirar entre elles i van aturar la discussió, i de cop se’ls va dibuixar un somriure a les seves les cares. I el joc es va poder tornar a iniciar després d’uns minuts.

Imagino que al finalitzar el partit i un cop lliurades les medalles, les jugadores dels dos equips parlarien tranquil·lament i van poder explicar-se els motius de la discussió, i un cop acalarits es perdonarien i resoldrien el conflicte.

Coneixedors d’aquests efectes, la música sempre ha estat presenten en les guerres. En concret els exercits han fet servir la música per atemorir a l’enemic a les batalles i torturar-lo.

La música també és present en les celebracions, ajudar a generar un clima concret i a preservar els nostres records dels esdeveniments als que hem assistit.

En relació als conflictes, la música té el poder de calmar-nos. Explica el biògraf de Bach, Johann Nikolaus Forkel, que les famoses Variacions de Goldberg de Bach van ser encarregades pel Comte Hermann Carl von Keyserlingk perquè aquesta música el tingués entretingut i fins i tot agafar la son les nits d’insonmi.

La música facilita la reducció de les discussions i els enfrontaments. Fa uns anys, els responsables de la ciutat de Christchurch a Nova Zelanda van decidir posar altaveus i reproduir música clàssica, de Mozart sobretot, a espais públics. Els resultats van mostrar que eliminaven les discussions, els incidents i les baralles entre les persones. La policia reconeixia que el programa experimental de música clàssica té uns efectes tranquil·litzants en els comportaments de les persones en el centre de Christchurch.

Més recentment, un estudi afirma que la música té efectes en la salut, en concret que pot ajudar a mantenir el sistema cardiovascular en armonía. Segons Luciano Bernardi, profesor de medicina en la Universidad de Pavía (Italia), «la música indueix un canvi continu, dinàmic—i fins a cert punt predictible—en el sistema cardiovascular». Amb la música es produeixen canvis fisiològics que modulen la pressió arterial, la freqüència cardíaca i la respiració.

Davant d’aquests potents efectes de la música, des del diploma d’expertesa en Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la UdG, ensenyem als nostres alumnes a fer servir la música i altres eines com el cinema, el joc o el teatre, que habitualment no es tenen en compte, però que són substancials en moltes ocasions per abordar i resoldre conflictes, tal com hem pogut veure en el cas de les jugadores de vòlei platja en la final dels jocs olímpics.

Si ve la paraula i el diàleg són les principals eines, d’aquells i d’aquelles professionals de la conflictologia que es dediquen a analitzar i ajudar a resoldre conflictes, sovint només amb això no hi ha prou i, aleshores, utilitzar aquests tipus d’eines com a la música, aporten un plus de qualitat en la intervenció que fa que un conflicte es resolgui o no, i si es pot resoldre, es pugui fer abans.

Mediadores i mediadors, experts i expertes de la Resolució i la gestió de conflictes i professors del Postgrau de Resolució de Conflictes i Mediació de la UdG han elaborat la següent petició:

PETICIÓ DE MEDIACIÓ

Davant els fets dels darrers dies a Catalunya, els professionals que ens dediquem a la mediació i a la gestió de conflictes, hem  decidit  pronunciar-nos per demanar un procés de negociació i/o de mediació entre el govern català i espanyol i/o ajudar al seu desenvolupament, a través de les eines amb les que treballem cada dia, per, primer evitar nous episodis de violència; segon, reduir la tensió i, tercer, obrir vies i espais per a la resolució aquest conflicte.  

Cadascú, des del seu àmbit de la mediació, presenciem cada dia com conflictes que semblaven irresolubles, troben sortida quan les parts accepten participar en aquest procés de Resolució de conflictes.

És responsabilitat dels governants fer tot el possible per a que els conflictes no tinguin conseqüències negatives. Tot conflicte és una oportunitat per a construir nous escenaris de relació dels quals tots poden sortir beneficiats.

Amb la convicció que les eines de la mediació i la gestió de conflictes poden donar sortida a aquesta situació, emplacem als governs espanyol i català a obrir i mantenir contactes per a la negociació del conflicte amb l’ajuda si és necessària de mediadors que puguin facilitar aturar l’actual escalada del conflicte i un solució acordada entre les dues parts.

El Consell de l’Esport Escolar de Barcelona i l’Institut Barcelona Esports (Ajuntament de BCN) posa en marxa 3 xerrades-tallers per donar a conéixer els principis i claus bàsiques per a la gestió i la prevenció de conflictes en l'esport base.

Entre els mesos de novembre de 2016 i gener de 2017, s'han dut a terme 3 xerrades-tallers per tractar els conflictes que es donen en la pràctica de l'esport base i aprendre a abordar-los a partir dels principis i les tècniques de la conflictologia o Resolució de conflictes.

Els encarregats de desenvolupar aquestes sessions amb el títol "Les 7 claus bàsiques per a la gestió dels conflictes amb èxit en la pràctica de l'esport base" han estat en Xavier Pastor i l'Eduard Carrera, ja que des de fa un parell d'anys estan impulsant l'aplicació de projectes de mediació esportiva en clubs de catalunya de diferents modalitats: futbol, handbol, waterpolo, futbol sala, basquet.

Destacar de les sessions el gran interès per part dels participants i sobretot el nombre i qualitat de les consultes dels entrenadors, monitors esportius, coordinadors al final de les sessions presentant els seus casos i demanant assessorament als especialistes. Això denota que hi ha una important necessitat per part dels preparados físics, entrenadors i staff esportiu enfornt les situacions que actualment provoquen conflicte en la pràctica esportiva infantil o de base.

Xavier Pastor és politòleg i conflictòleg. Expert en la prevenció, gestió i resolució de conflictes. Guanyador del Premi Civisme 2014 i 2015. Director del Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la UdG (Fundació UdG). Professor en el Programa de conflictologia dels Estudis de Dret i Ciència Política de la UOC. Impulsor dels projectes pilot en mediació esportiva a clubs de futbol sala, futbol, handbol i waterpolo.

Eduard Carrera és economista i conflictòleg. Expert en la prevenció, gestió i resolució de conflictes.  Mediador Comunitari a Olot. Guanyador del Premi Civisme 2014 i 2015 en la modalitat d’assaig. Coordinador del Diploma de Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la Universitat de Girona (Fundació UdG). Professor col·laborador del Màster en conflictologia de la UOC. Impulsor dels projectes pilot en mediació esportiva a clubs de futbol sala, futbol, handbol i waterpolo
 

A continuació, us presentem una nova secció. En aquest cas us proposem pel·lícules de cinema o series de televisió i d'internet que us poden ajudar a abordar i tractar una situació conflictiva. Evidentment, en funció del conflicte, del context, de les persones implicades o de la seva situació, podem trobar una o altre pel·lícula com a recurs.

Un domingo cualquiera (1999). Oliver Stone

El triomfant equip de futbol americà dels Miami Sharks, dirigits per l'exitòs entrenador Tony D'Amato (Al Pacino) té problemes: han perdut molts partits, el public no va a l'estadi i els jugadors que cada cop tenen més lesions pel desgast dels anys de competició. Tot està en crisi i els rumors creixen al voltant de l'equip, generant-se crisis a tots els nivells.

Interessant pel·lícula ja que mostra 2 aspectes claus en situacions de tensió: 1) la importància de la gestió de les emocions, especialment en crisi;i  2) com els estat d'ànim i els comportaments es contagien a tots els nivells i àmbits, sobretot quan les coses van malament: en el film a través de les discussions entre companys de l'equip, dels jugadors amb les seves parelles, entre entrenador i propietària, etc.