Els mesos d'estiu, en concret les setmanes de vacances, són un bon moment per trobar-se amb la família, amics i companys, per parlar i per pensar. Precisament, fa unes setmanes li comentava a Carles Lama, pianista de prestigi internacional, que aquests són temps de conflictes i que el que ve no és molt favorable per a la bona convivència i per a la pau, no només des del punt de vista climàtic sinó sobre tot social. Ell donava crèdit a les meves paraules i afegia que aquest sentir es percebia més enllà de les nostres fronteres, com una cosa global, ja que ho havia detectat en els seus viatges pels concerts.

Diguem que aquests temps s'estan caracteritzant pel malestar i la tensió contínua. Hi ha com una sensació que els humans no estem bé, que la COVID-19 i no només ella, ha posat les nostres societats i relacions socials cap per avall. Si abans la gent tenia pressa, ara té més. Si abans hi havia poca paciència, ara n'hi ha menys. Si abans gairebé no hi havia temps per pensar en els altres, ara els altres molesten.

I no obstant, tot això que els estic explicant té una traducció positiva per a l'aplicació de la conflictologia, especialment per al mètode i la pràctica de la mediació.

La conflictologia és el conjunt de coneixements, mètodes i tècniques per a l'anàlisi, abordatge, gestió i resolució de conflictes sense l'ús de qualsevol tipus de violència. Entre aquests mètodes i tècniques es troba la mediació. Algunes i alguns hauran escoltat o llegit sobre ella. La mediació s'ha utilitzat durant dècades en els conflictes bèl·lics com un procediment vinculat a la diplomàcia i com a recurs dialogat per intentar arribar a un acord temporal o definitiu per a la fi de la violència armada entre Estats o els Estats i grups militars opositors.

Des de fa uns anys, la mediació s'utilitza també en conflictes de baixa o mitjana intensitat, per exemple, en els conflictes en les comunitats veïns, en l'ús i compartir dels espais públics, en els conflictes socials, en els laborals, en les escoles, als conflictes familiars, en els conflictes esportius i en els conflictes empresarials i en les zones i pràctiques de l'oci nocturn.

El nombre i contextos en què els conflictes creixen és cada cop més gran i les pràctiques de mediació també, amb molt bons resultats. Un exemple, amb l'aplicació de la mediació a les zones d'oci nocturn es redueix entre un 75% i un 100% les trucades de queixes dels veïns i veïnes a la policia a causa de la música de bars, pubs i discoteques i de la activitat del botellot. Parlant de botellón, amb la mediació nocturna es facilita la reducció en un 90% de la brutícia - bosses, ampolles i gots de plàstic- i les conductes incíviques - vidres trencats, destrucció mobiliari urbà o desperfectes en vehicles aparcados- relacionada amb aquesta activitat. El treball amb totes les parts implicades fa que això sigui possible, ja que si alguna cosa s'ha detectat és que, encara que costi de creure, abans de l'arribada dels professionals de la mediació, la comunicació entre veïns enfadats i locals d'oci nocturn i de l'administració amb practicants del botellot era gairebé inexistent. I això fa molt difícil gestionar positivament els conflictes i trobar opcions de solució satisfactòries per a totes les parts.

Precisament una de les virtuts dels mètodes de la conflictologia, com ara la mediació, és que són els implicats en el conflicte, amb la seva participació activa en el procés, els que arriben a entendre i aconseguir un acord mitjançant una bona comunicació i la generació d'opcions de solució.

Evidentment que les persones en general sabem que l'única manera d'arribar a una solució positiva davant d'un conflicte és el diàleg, però sembla que les condicions actuals no ajuden i que una petita empenta mitjançant l'entrada de persones expertes de la conflictologia i de la mediació no només facilita una millor anàlisi i gestió reeixida del conflicte, sinó que pot evitar l'aparició de conflictes innecessaris, i que en condicions normals serien inexistents.

En aquests últims anys, la mediació s'ha estès per àmbits quotidians de les nostres vides, com per exemple, en les comunitats de veïns amb la creació de serveis de mediació comunitària i / o ciutadana arran dels conflictes de convivència per sorolls, usos indeguts d'espais comunitaris i impagaments de quotes de la comunitat; en els conflictes familiars, especialment de parella i relacionat amb les separacions, divorcis i custòdia dels fills i filles; a les escoles i instituts per gestionar conflictes entre alumnes i amb famílies; a través de les agències i oficines de consum, per reclamacions d'usuaris enfront de companyies i arribant a acords satisfactoris. I recentment al nostre país, la mediació s'ha tornat singular i útil per al sector empresarial i mercantil, a causa de l'afectació de les mesures COVID-19 sobre l'activitat dels tribunals.

I és que la mediació i la resolució de conflictes també s'ha tornat sinònim d'innovació, per exemple, la seva aplicació en l'esport va donar lloc el 2014 a la creació d'un servei pioner de mediació en la Federació Catalana de Futbol, liderat per Javier Latorre, per gestionar els conflictes entre clubs esportius i entre clubs i esportistes. A partir de la mateixa data, clubs de diferents modalitats esportives: futbol, ​​waterpolo, bàsquet, handbol, futbol sala han aplicat i apliquen la mediació i la resolució de conflictes a través dels projectes impulsats per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i la Universitat de la Girona (Fundació UdG), mitjançant els seus màster i postgraus.

Innovadora i premiada és la mediació nocturna o la gestió de conflictes en zones d'oci nocturn - premi Ammi 2019 de l'Associació Madrilenya de Mediació com el millor projecte estatal de mediació-, amb la qual s'analitzen, s'afronten i es gestionen positivament els conflictes entre veïns i propietaris dels locals d'oci nocturn, i també l'activitat de botellot de joves i no tan joves en carrers, places i platges dels nostres municipis a causa dels sorolls i conductes incíviques de nit.

Però la cosa no acaba aquí, les cuines dels restaurants, la indústria de la moda o la política, en concret la constitució i funcionament dels governs de coalició, són espais de conflictes i d'estudi per part d'experts de la conflictologia i de la mediació, i que, més d'hora que tard, donaran lloc a intervencions i la posada en marxa de serveis de mediació i resolució positiva de conflictes amb professionals formats al capdavant.

L'obra "Justícia ciutadana. Per a una nova justícia catalana" de l'editorial UOC coordinada per l'Elisabet Ferran va guanyar el Premi Civisme Serra i Moret 2015 en la modalitat assaig.

El premi el van lliurar l'Honorable Sra. Neus Munté, vicepresidenta del govern i consellera de Benestar Social i Família, i el Sr. Ramon Terrassa, director general d'Acció Cívica i Comunitària de la Generalitat de Catalunya.

"Justícia ciutadana. Per a una nova justícia catalana" pretén reunir punts de vista diversos que permetin fonamentar una reflexió sobre l'actual concepte i capacitat de l'Administració de justícia, al mateix temps que començar a proposar idees de cara a la seva millora, reforma i transformació en benefici, sempre, dels ciutadans i de la mateixa voluntat de fer justícia i no, simplement, administrar un sistema que, en ocasions, esdevé injust, poc eficient i que no resol la imprescindible reparació de les víctimes ni la correcta reforma dels que han perjudicat algú o la societat. La pau, o la resolució dels conflictes, comença a la ment i als cors de les persones. No podem menystenir ni la capacitat de raciocini ni aquella altra capacitat emocional que fonamenta tota idea de justícia.

Aquesta obra ha estat elaborada per diversos autors entre els quals destaca el jutge Santiago Vidal, els professors Elisabet Ferran, Eduard Vinyamata, Xavier Pastor, Aura Esther Vilalta, Eduard Carrera, etc.

El llibre "Conflicte Públic. 30 articles breus sobre Resolució de Conflictes" de Xavier Pastor i amb la col·laboració d'Eduard Carrera ha guanyat el Premi Civisme en la modalitat d'assaig que organitza i entrega la Generalitat de Catalunya.

Aquest premis, convocats per la Direcció General d’Acció Cívica i Comunitària del Departament de Benestar Social i Família, estimulen i premien accions i treballs, fets des d'àmbits professionals i franges d'edat ben diferents, que tractin els valors cívics o que en proposin reflexions i actuacions.

Aquests premis tenen l'antecedent històric en el Premi Prat de la Riba, que la Generalitat de Catalunya va instituir l'any 1935 per guardonar el millor llibre sobre formació i educació cívica.

En concret, "Conflicte Públic. 30 articles breus de Resolució de Conflictes" ha guanyat la 32a edició del Premis Serra i Moret per a obres i treballs sobre civisme en llengua catalana.

L'obra guanyadora recull un conjunt d’articles publicats en la premsa catalana on s’expliquen de forma atractiva i pedagògica conflictes públics i formules provades per a la seva gestió i Resolució positiva i amb èxit.

Carles Puigdemont, alcalde de Girona i diputat al Parlament de Catalunya
"Conflicte Públic és un manual d'instruccions que ajudaria a molts alcaldes a resoldre conflictes"

Jordi Xargayó, director del Diari de Girona
"Els articles que formen aquest llibre són un aposta pel periodisme de futur, pel periodisme d'anàlisi"
 

D'esquerra a dreta, Eduard Carrera i Xavier Pastor recullen els guardons del Premi de Civisme 2014 en la modalitat d'assaig que els entrega la Consellera de Benestar Social i Família, Hble. Sra. Neus Munté, i el director general d'Acció Cívica i Comunitària, Sr. Ramon Terrassa. Foto d'Ariadna Giménez.