Xavier Pastor

Es diu que la política es sembla cada cop més al futbol: més bel·ligerància, més tensió, més agressivitat, menys respecte, més insults, més conflictes i més i més espectacle.

Des de fa molt de temps els polítics i la política, en concret la forma de comportar-se, s’han convertit en un problema, que empitjora públicament en el cas de la política espanyola.

Les dades de les enquestes així ho confirmen. En el darrer estudi del Centre d’Estudis d’Opinió, en concret en el Baròmetre d’Opinió Política. 2a onada 2025 (juliol), la insatisfacció cap a la política se situa com el segon problema més important per a la ciutadania darrera de l'habitatge. Aquest problema, la insatisfacció amb la política i els polítics, lluny de solucionar-se des de fa dues dècades es manté sempre en les primeres posicions de les enquestes. 

Fa uns dies passejant pel carrer vaig veure un anunci de la darrera campanya publicitària de marca de roba i material esportiu nordamericana Under Armour que va atreure la meva atenció. En concret em va sobtar el missatge que acompanyava la imatge d’un futbolista de renom. Deia: En el futbol hi ha massa herois. Ser o sigues el problema. 
 

D’entrada vaig pensar que prou problemes tenim en les nostres vides i a la nostra societat per anar demanant als jugadors de futbol que en sumin més. Però el que més em va preocupar, tenint en compte que fa anys que ajudem a clubs esportius a prevenir i gestionar positivament els conflictes que es donen en la pràctica de l’esport i a les grades, és el missatge de la campanya que s’està fent arribar als i a les més joves. D’alguna manera se’ls està comunicant de forma explicita als futbolistes de qualsevol edat és que es converteixin en un problema i que aquest fet farà que es parli d’ells i que la gent es fixi, ja que la campanya té el suport de futbolistes d’elit de grans equips de la Lliga espanyola.  

Si tenim en compte que la pràctica competitiva de qualsevol esport és un joc, la campanya fa incrementar la tensió del joc mateix, ja que l’objectiu es posar en pràctica les nostres habilitats per trobar la solució. Si tenint en compte la munió de conflictes que cada cap de setmana en els camps de futbol, la campanya més que sumar, resta. Resta en afavorir el manteniment del fair play, del respecte a les normes i l’adversari, els comportaments en els terrenys de joc i a les grades i a la reputació dels clubs. 

Pensant-ho bé i veient com es comporten els nostres polítics, aquesta campanya la podríem aplicar actualment al món de la política, especialment a l’espanyola. En el cas de la política no cal imaginar que passaria amb una campanya d’aquestes característiques, perquè ja està passant. Cada dia hi ha un cartell, un missatge a les xarxes socials digitals o un vídeo on un polític "És problema" o es comporta com a tal. En  seves les explicacions i debats sobre la corrupció als partits polítics, en la gestió dels incendis i dels temporals de pluja, en les amenaces, injuries, insults, etc. En tots aquests casos, els polítics més que oferir solucions a dificultats de la ciutadania, amb les seves declaracions públiques, es converteixen en problemes. És com si la ciutadania passés a segon pla i cada cop que hi ha un problema, els polítics, lluny de gestionar-lo i tractar d’articular solucions, aprofitessin per atacar-se i insultar-se, implícita o explícitament. Els polítics estan més preocupats i ocupats en lluitar i aconseguir sortir vencedors dels conflicte que de trobar solucions a les dificultats de la ciutadania i els reptes de la societat, convertint-se des de fa dècades en un problema. 
 

---

"Es com si sempre estiguessin en campanya electoral. No importa la solució dels problemes, sinó la lluita i l’espectacle que se’n deriva i que es comunica a partir dels mitjans de comunicació i les xarxes socials digitals."

---

I jo em pregunto: no saben o bo volen solucionar els conflictes de la societat? penso que les dues coses. Massa preocupats i ocupats en atacar-se i fer-se mal, no saben què fer i com fer-ho per arribar a acords sostinguts i comunicar-los sense acritud quan ho necessiten. En els partits polítics, ja no hi ha aquells polítics que feien de pont entre uns i altres per acostar posicions. I en el cas que es donin acords, sempre hi ha un ‘però’ en les seves explicacions. La necessitat de sortir vencedors en cada comunicació, fa que es prioritzi el guanyar a l’entendre’s, el buscar els punts que els diferencien d’aquells que els acosten. Es com si sempre estiguessin en campanya electoral. No importa la solució dels problemes, sinó la lluita i l’espectacle que se’n deriva i que es comunica a partir dels mitjans de comunicació i les xarxes socials digitals.  
 

---

Si no saben com fer-ho, recordin que hi ha formacions al mercat que tracten específicament aquest tipus de conflictes i que hi ha professionals de la resolució de conflictes i de la mediació que els poden ajudar.

---

Farien bé els polítics de deixar de “Ser el problema”, articulant i comunicant solucions abans de res i deixant de banda per un moment la baralla contínua i pública, potser d’aquesta manera tornaríem a creure i confiar en la política. Si no saben com fer-ho, recordin que hi ha formacions al mercat que tracten específicament aquest tipus de conflictes i que hi ha professionals de la resolució de conflictes i de la mediació que els poden ajudar.

Com sempre, com en qualsevol conflicte, és qüestió de creure en les solucions, tenir els coneixements suficients i la voluntat d’aplicar-los i sobretot una actitud positiva d’entrada.