El temps per si sol no soluciona res. El temps, els segons, els minuts, les hores, els dies, les setmanes, els mesos, els anys, les dècades, els mil·lennis no fan que les coses passin. Si les coses passen, és perquè durant aquest temps les persones, els grups, les organitzacions, les empreses, els governs han fet o han deixat de fer coses.

Quantes vegades hem escoltat que “El temps ho arregla tot”, quan aquesta afirmació en el sentit estricte de les paraules sabem que és falsa. Quan realment el que hauríem de dir és “Deixa de fer el que fas (tal com ho fas no dóna resultats) o no et preocupis més per aquesta qüestió (que no està sota el teu control) o no pensis o parlis amb aquella persona (s’ha produït un conflicte i aquesta persona està dolguda i no pot o no vol parla ara amb tu), etc.

 

---

El temps, els segons, els minuts, les hores, els dies, les setmanes, els mesos, els anys, les dècades, els mil·lennis no fan que les coses passin.

---

Aleshores, per què diem que “el temps ho arreglarà tot” quan no arregla o arreglarà res?

Ho fem sobretot en les nostres relacions personals, perquè sabem que si deixem passa el temps en les nostres relacions laborals, productives, de negocis, d’empresa o polítiques, l’únic que passarà és que el temps ens arrossegarà cap el fracàs traduït en la pèrdua de la feina, de diners, d’oportunitats de mercat, de crítiques dels nostres usuaris o accionistes, de crítiques dels nostres ciutadans, de pèrdua d’electors, de sortida del govern o de no guanyar una eleccions.

Les nostres relacions personals properes, familiars, de parella són molt intenses, molt estretes, molt constants i el fet de pensar que un “temps” (en el que fem o deixarem de fer coses o d’estar junts) pot ajudar a millorar la relació que s’ha vist afectada per situacions de tensions i conflictives intenses, estretes i constants, és perquè momentàniament aquests aspectes negatius de la parella, a través de l’allunyament psicològic i físic, desapareixen, s’eliminen. Però amb aquesta distància física i sentimental també afecta a les característiques positives que desapareixen i s’eliminen durant un “temps”.

És a dir que quan es diu deixar que “el temps ho arregli” el que volem dir és que en aquestes relacions intenses, estretes i constants les tensions i conflictes s’aturin perquè les característiques que identifiquen la relació deixin per un moment d’existir mentalment i de materialitzar-se físicament. És a dir, si no hi ha el dia a dia de la relació, tampoc hi ha el dia a dia dels conflictes de la relació.
 

---

Les nostres relacions personals són molt intenses, molt estretes, molt constants, i el fet de pensar que un “temps” pot ajudar a millorar la relació afectada per conflictes intensos, estrets i constants, és perquè momentàniament aquests aspectes negatius, a través de l’allunyament psicològic i físic, desapareixen, s’eliminen. Però també les característiques positives.

---

Per tant, perquè això passi, que no és la millor de les solucions, potser d’entrada la menys bona, les persones implicades han hagut de fer alguna cosa i, en conseqüència, el temps no és una causa de la solució, sinó un efecte de les nostres accions en forma d’allunyament i de distància sentimental, psicològica i fins i tot física de les persones.

Deia més a munt que en una altra esfera de relacions, la frase “El temps ho arreglarà tot” es veu més clarament que no arreglarà res i que costa encara més d’interpretar i d’utilitzar. Potser també és donen les característiques d’intensitat, de proximitat estreta i de constància, però ja no són entre persones directament, sinó entre persones i organitzacions i en les quals no totes les parts comparteixen tots els mateixos interessos. Per exemple, entre els socis d’un club esportiu i el club esportiu i els seus jugadors.

Penso aquests dies en el FC Barcelona i en la seva derrota en els quarts de finals de la competició europea. Penso en les derrotes successives d’aquests últims anys en les grans eliminatòries, i com els responsables del club han anat dient amb fets i paraules, directa o indirectament, que tard o d’hora “el temps ho acabaria arreglant tot” perquè amb els jugadors (Messi + fitxatges) i el cos tècnic que tenien els títols arribarien i no ha estat així, fins a demostrar que el temps no arregla res. Bé, en aquest cas, davant de la inoperància de les persones responsables del club i de deixar que el temps passi és demostra que no s’arregla res, al contrari que el temps fa malbé inexorablement les coses (perds els partits) i les persones (envelleix els jugadors).
 

---

Penso en les derrotes successives d’aquests últims anys en les grans eliminatòries, i com els responsables del club han anat dient amb fets i paraules que tard o d’hora “el temps ho acabaria arreglant tot” perquè, amb els jugadors (Messi + fitxatges) i el cos tècnic, els títols arribarien i no ha estat així, fins a demostrar que el temps no soluciona res.

---

Al cap i a la fi, el temps pot jugar a favor nostre si sabem en cada moment quina és la millor opció entre totes les opcions, on deixa passar el temps és la menys millor.

Navidad es, entre otras cosas, un periodo y una oportunidad magnífica para recuperar el contacto con personas con las que hace mucho tiempo que no nos hablamos y que por distintos motivos se separaron o los apartamos de nuestras vidas. Viene Navidad, y no sabemos exactamente ni cómo ni porqué, quizá empujados por la tradición o por las emociones que hacemos aflorar estos días, conferimos a este período del año la virtud de ayudarnos a pensar en los demás, en la tía Pepa de la famosa canción tradicional catalana. La tía Pepa representa a las personas con las que cotidianamente mantenemos un mínimo, muy mínimo, contacto o, incluso, a las que hemos perdido temporalmente el rastro y ahora queremos recuperarlas para compartir, aunque por unas horas, en la mesa, momentos y recuerdos de alegría de la vida: “Ara ve Nadal, matarem el gall, i a la tia Pepa li donarem un tall” (Ahora viene Navidad, mataremos el gallo, y la tía Pepa le daremos un trozo).

Y es que estas fechas representan para la mayoría de nosotros días de magia, de ilusión, de alegría, de regalos, de darse a los demás y a uno mismo, y de reunirnos en largas y potentes comidas en familia. Pero Navidad también es un periodo en el que las ausencias de familiares y amigos, a menudo a causa de malentendidos, de discusiones momentáneas, de desavenencias puntuales, de tensiones esporádicas convertidas desgraciadamente en conflictos no resueltos, se hacen más patentes que nunca, aflorando sentimientos de soledad, culpabilidad, de sufrimiento ... Los silencios de los ausentes son más acuciantes que cualquier otro día del año.

Ahora que viene la Navidad, es una oportunidad magnífica para tratar de recuperar esta gente poniendo en práctica herramientas para reconducir los conflictos del pasado, al tiempo que logramos un conocimiento y unas habilidades sociales fundamentales. Sin conocer la casuística de cada caso, queremos proponeros 4 o 5 iniciativas de mediación, gestión y / o resolución de conflictos que pueden ayudar. Antes de empezar, hay que tener en cuenta tres consideraciones básicas: 1 ) a menudo la falta de respuesta cuando estalla el conflicto se debe a las intensas emociones del momento que bloquean nuestra reacción, concentrando nuestros esfuerzos en defendernos y atacar para tener la razón. Con menos tensión, estamos en mejor disposición de afrontar racionalmente el conflicto; 2 ) el conflicto es un proceso, de forma que, si participamos en su aparición, ahora que tenemos herramientas, también podemos empezar a abordarlo y, 3) si queremos solucionarlo de verdad, debemos tener una actitud positiva hacia la otra persona, o sea, romper con la idea de que la persona es el conflicto, dejando de personalizar , juzgar e interpretar negativamente los pensamientos y las palabras los demás.

Os proponemos los siguientes pasos para lograr nuestro objetivo: 1) Recordar qué es lo que se dijo o hizo y que enfadó ambas y más personas, provocando la discusión fuerte y después al conflicto; 2) Pensar que nos gustaría que nos dijera la otra persona para poder hablar otra vez ; 3) Hablar: comience con una sincera disculpa por los hechos y por las palabras que se produjeron . No espere que la otra persona se disculpe de inmediato, ya llegará. No es la hora de los reproches; 4 ) Positivar: recuerde los buenos momentos que han pasado juntos y su voluntad de recuperarlos ahora que aún están a tiempo. Pensamientos positivos; 5) Escuchar: deje que hable y escuche para poder hablar después. No reaccione a los ataques o acusaciones, eso ya forma parte del pasado. Termine invitándole a compartir una comida o una cena juntos. Si no acepta enseguida, no pasa nada, déle tiempo, todo llegará.

El tiempo de Navidad es perfecto para el acercamiento entre las personas y empezar a deshacer problemas y abordar conflictos. Trabajamos una vez más para disfrutar de este tesoro. Feliz Navidad y muchos éxitos para el próximo año.