Titular notícies
Divendres 19 Febrer 2021

Cartell Dani BallartLa Fundació UdG, la Societat Catalana de Conflictologia i el portal a internet Iusport, el primer portal esportiu i de dret esportiul, organitzen el curs "Models Innovadors. Mètodes de Resolució de conflictes a l'esport i en la gestió de les institucions esportives".


És un curs orientat a la millora de la gestió i resolució de conflictes en la pràctica esportiva i en la gestió de les institucions i clubs esportius.

Des de fa més de 7 anys, professionals de la conflictologia i la gestió de conflictes estan treballant en clubs i institucions esportives de diferents modalitats ajudant-los a millorar els seus coneixements i habilitats en la resolució de conflictes. La millora d'aquests coneixements i habilitats té un efecte en la cohesió dels equips, les relacions entrenador-jugadors, entre els jugadors, en els resultats esportius, en les relacions de treball dins del club, amb els socis i aficionats, amb els proveïdors, etc.

Ja es disposa d'experiències amb clubs i professionals de l’esport en el futbol, en el bàsquet, en l’handbol, en el waterpolo, en el futbol sala, en el rem. I actualment es treballa en el nivell formatiu com professional.

Els professors d'aquest curs són, d'una banda, experts en la gestió de conflictes, la comunicació, la psicologia, el dret i, de l'altra, esportistes de prestigi i professionals de l'esport en actiu.

Més informació sobre el programa, el quadre docent, la metodologia, el preu

https://www.fundacioudg.org/ca/curs-especialitzacio-models-innovadors-resolucio-conflictes-mediacio-esport.html

Divendres 12 Febrer 2021

Xavier PastorXavier Pastor
Especialista en gestió de conflictes Públics, Socials i Esportius. Director del Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la Universitat de Girona (Fundació UdG). Professor del Programa de Gestió de Conflictes i Mediació dels Estudis de Dret i Ciència Política de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Premi Civisme Serra i Moret 2014 de la Generalitat de Catalunya. Premi al millor projecte de mediació a Espanya 2019 de l'AMMI (Asociación Madrileña de Mediadores).
Article publicat al Diari de Girona el 31 de desembre de 2020.


"La capacitat de resoldre el conflicte satisfactòriament ens fa millor persona, perquè així és com ens veuen els altres i ens valoren."


La pandèmia ha posat al descobert com som. Ens ha posat a prova. Ens ha posat contra les cordes i ens ha fet viure situacions intenses amb nosaltres mateixos i amb el demés, especialment amb els veïns i veïnes i amb els nostres companys de la feina.

Durant la pandèmia, en concret en l'estat d'alarma, vaig decidir investigar una mica. Mentre preguntava als meus companys i companyes de professió que treballen en els serveis municipals de mediació ciutadana del país, vaig fer en paral·lel una breu enquesta de 24 hores a les xarxes socials digitals, per saber si havia més o menys conflictes i la percepció de la gent davant d'aquest fenomen.

En concret vaig formular tres preguntes, però per mi la més important va ser la darrera.

Vaig optar per les xarxes socials digitals següents: Facebook, Twitter i Instagram. Es van donar variacions en els percentatges de les respostes, però en totes es donava una marcada tendència.

Vaig preguntar, primer: «Creieu que ara hi ha més o menys conflictes entre els veïns». Respostes: guanyava el sí, la situació ho propiciava. Després: «A la teva comunitat o escala ara hi ha més o menys conflictes entre els veïns». Resposta: menys conflictes. I finalment si: «Està ben vist tenir conflictes i que se sàpiga?». Respostes: no està ben vist i els percentatges eren contundents. Així que trobem molt normal tenir conflictes, però no es donen a casa nostra i si apareixen qui els té i no els resolts és vist negativament pels altres. Així som els humans, molt comprensius, però jutjadors de mena.
 

Els humans valorem l'estabilitat, la tranquil·litat, les bones maneres, el saber fer, el no cridar gaire i tot plegat defensant per damunt de tot els nostres interessos. És a dir, si algú té un conflicte amb el veí és normal, però valorem molt que el vulgui resoldre i sàpiga fer-ho i si m'ho permeten ràpid i en silenci.



I és que la resposta a aquesta darrera pregunta amaga una realitat interessant. Els humans valorem l'estabilitat, la tranquil·litat, les bones maneres, el saber fer, el no cridar gaire i tot plegat defensant per damunt de tot els nostres interessos. És a dir, si algú té un conflicte amb el veí és normal, però valorem molt que el vulgui resoldre i sàpiga fer-ho i si m'ho permeten ràpid i en silenci. Dit d'una altra manera, si el té i el resol és vist com una persona agradable i eficaç que pensa en ell i en la resta de mortals. Per contra, aquell que té contínuament conflictes, perquè no aconsegueix resoldre'ls, és vist com una persona conflictiva, egoista i maldestra, ja que té el conflicte (viu en tensió) i no es capaç de trobar una solució (no en sap o li prenen el pèl).
 

Aquell que té contínuament conflictes, perquè no aconsegueix resoldre'ls, és vist com una persona conflictiva, egoista i maldestra, ja que té el conflicte (viu en tensió) i no es capaç de trobar una solució (no en sap o li prenen el pèl).



I és que de conflictes, encara que no en vulguem, en tindrem. Precisament per aquest fet, hem de dotar-nos d'habilitats necessàries per prevenir-los i saber-los gestionar, no només per a nosaltres, sinó perquè la resta de persones ens valoraran pitjor o millor com a individus i com a ciutadans en funció d'aquestes habilitats i resultats. No en tinguin cap dubte. Pensin en les seves comunitats, sovint hi ha un veí que cau bé a tothom, perquè quasi mai té problemes, quan els té els resol i a més té temps per ajudar els altres a no tenir-los. El típic senyor o senyora que regala consells que funcionen. I funcionen. És com si aquest veí o veïna actués en el rol de mediador. I la mediació en aquesta cas ens fa millors persones.
 

Per als altres, que siguem capaços d'abordar i resoldre els nostres conflictes ens fa, als seus ulls, millor persona.



Així que darrere d'aquesta afirmació hi ha un fet constatat, per als altres que siguem capaços d'abordar i resoldre els nostres conflictes ens fa als seus ulls millor persona, però també per als nostres ulls, ja que prenem decisions encertades en cada moment sense la càrrega psicològica de les emocions «negatives» de la confrontació i la lluita, i això és especialment així quan ho encarem pensant que ha de perdre una persona perquè guanyi l'altra. I no hi ha cosa que ens faci més ràbia i ens penalitzi a la vida que perdre una i una altra vegada. Potser que comencem a guanyar, oi?

 

Dijous 5 Novembre 2020

El proper 21 de gener de 2021, en motiu del Dia Europeu de la Mediació, s'organitza la Jornada amb el títol: "Cap a la mediació del segle 21. Del present al futur, vincle i gestió de conflictes en temps d'alarma i crisi."

La jornada té com a un doble objectiu, celebrar el Dia Europeu de la Mediació i parlar dels canvis que afecten la societat i que estan afectant i afectaran a la mediació com a procediment de gestió de conflictes i les oportunitats d'aplicació de la conflictologia en temps d'alarma i de crisi.


Aquests estan sent temps d'alarma i de crisi. Temps caracteritzats pels processos i maneres en què els humans, els governs, les organitzacions decideixen com gestionar els difícils conflictes que emergeixen. Avui toca la salut, l’economia, les llibertats, els vincles. I demà? El que és segur és que tindrem noves crisis, nous conflictes. Per aquests motius, aquells que ens dediquem a la mediació i la resolució de conflictes hem d’estar preparats, però també la societat en general i sobretot les persones que han de prendre decisions per a totes i tots.

Aquesta jornada l'organitzen la Societat Catalana de Conflictologia, de recent creació, la Fundació Universitat de Girona (UdG) per mitjà del Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària i la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) a través dels seus Estudis de Dret, Ciència Política i Criminologia en concret del Master de Gestió i Solució de Conflictes.

La Jornada està estructurada en 5 espais. 

El primer dels espais és una entrevista inicial a experts en Resolució de Conflictes i mediació conduïda per Xavier Pastor. En concret s'entrevista a l’expert en mediació humanista, Guy Escalettes,  i al reconegut expert internacional en Conflictologia, Eduard Vinyamata, per posar al damunt de la taula els principis humanístics, polítics i socials de la conflictologia i de la mediació i per oferir solucions als conflictes dels temps actuals.

Més informació de la Jornada i inscripcions:


Dijous 5 Novembre 2020

El proper 21 de gener de 2021, en motiu del Dia Europeu de la Mediació, s'organitza la Jornada amb el títol: "Cap a la mediació del segle 21. Del present al futur, vincle i gestió de conflictes en temps d'alarma i crisi."

La jornada té com a un doble objectiu, celebrar el Dia Europeu de la Mediació i parlar dels canvis que afecten la societat i que estan afectant i afectaran a la mediació com a procediment de gestió de conflictes i les oportunitats d'aplicació de la conflictologia en temps d'alarma i de crisi.


MOTIU

Aquests estan sent temps d'alarma i de crisi. Temps caracteritzats pels processos i maneres en què els humans, els governs, les organitzacions decideixen com gestionar els difícils conflictes que emergeixen. Avui toca la salut, l’economia, les llibertats, els vincles. I demà? El que és segur és que tindrem noves crisis, nous conflictes. Per aquests motius, aquells que ens dediquem a la mediació i la resolució de conflictes hem d’estar preparats, però també la societat en general i sobretot les persones que han de prendre decisions per a totes i tots.

Fa uns anys la mediació i la resolució de conflictes es van haver d'adaptar a una nova crisi econòmica, ara ha tocat fer-ho amb una alarma sanitària i en reducció de llibertats i de vincles socials. En societat, es donen i es donaran nous conflictes excepcionals en aquests o altres terrenys i cal estar preparats com a professionals per poder innovar i adaptar els procediments de resolució de conflictes a aquestes circumstàncies.

Aquesta jornada l'organitzen la Societat Catalana de Conflictologia, de recent creació, la Fundació Universitat de Girona (UdG) per mitjà del Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària i la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) a través dels seus Estudis de Dret, Ciència Política i Criminologia en concret del Master de Gestió i Solució de Conflictes.

ESTRUCTURA
 
La Jornada està estructurada en 5 espais. 

En el primer espai
es durà a terme una entrevista inicial a experts en Resolució de Conflictes i mediació conduïda per Xavier Pastor. En concret s'entrevista a l’expert en mediació humanista, Guy Escalettesi al reconegut expert internacional en Conflictologia, Eduard Vinyamata, per posar al damunt de la taula els principis humanístics, polítics i socials de la conflictologia i de la mediació i per oferir solucions als conflictes dels temps actuals.

A continuació, 4 taules rodones i de debat sobre diferents temàtiques que afecten avui a la nostra societat i on s'estan aplicant i es podria aplicar la mediació i la gestió de conflictes, en concret:

A la Taula 1
presentacions i de debat reunirà els mediadors i mediadores de serveis que han actuat en crisis econòmiques i en el confinament i postconfinament a causa del COVID-19: Aida Marzo, Oscar Negredo, Xavier Bernadí, Marion Hohn, Marta Méndez i Natàlia Flores.

A la Taula 2
es presentaran experiències i projectes innovadors aplicats i per aplicar que han nascut per analitzar i gestionar conflictes diversos o en diferents àmbits: política, esport, moviments socials, moda. En aquest espai es farà la presentació del resultat de l'estudi dels obstacles i debilitats de la mediació en el context actual.

La Taula 3 reunirà experts i expertes de les tecnologies de la informació i la comunicació i d'aplicatius tecnològics per proposar-nos la seva adaptació i utilització en la gestió de conflictes i per a la mediació. Aquesta taula comptarà amb: Ismael Peña, Daniela Almiron, Ramon Bartomeus, Txell Costa i Tomás Prieto.

La Taula 4 tindrà com a protagonistes a joves que ens explicaran com gestionen els seus conflictes avui i com fan servir els seus aplicatius i eines tecnològiques per fer-ho.

PREUS:

50 € matrícula normal
45 € matrícula dels col·legis descompte (en l'espai d'inscripció web s'indiquen quins són)
30 € matrícula per als alumnes que hagin fet alguna de les edicions del Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la Fundació UdG i del Màster, postgraus i especialitats de Gestió i Solució de Conflictes de la UOC.

FORMAT
En aquests moments, el desenvolupament de la jornada està previst  per videoconferència a través de zoom. Si les mesures us permeten també serà presencial.

Cal indicar en la inscripció si la persona assitirà per zoom o bé presencialment a les instal·lacions de la jornada, ja que les places són limitades per l'aforament de la sala i per l'afectació de les mesures per la COVID19.

INSCRIPCIONS
https://www.fundacioudg.org/ca/p/matricula/2895/1


Programa Jornada 1











































Programa 2































































 

Dijous 20 Agost 2020
Xavier Pastor
Especialista en gestió de conflictes Públics, Socials i Esportius. Director del Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la Universitat de Girona (Fundació UdG). Professor del Programa de Gestió de Conflictes i Mediació dels Estudis de Dret i Ciència Política de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Premi Civisme Serra i Moret 2014 de la Generalitat de Catalunya. Premi al millor projecte de mediació a Espanya 2019 de l'AMMI (Asociación Madrileña de Mediadores).


Article publicat al Diari de Girona el 19 d'agost de 2020

El temps per si sol no soluciona res. El temps, els segons, els minuts, les hores, els dies, les setmanes, els mesos, els anys, les dècades, els mil·lennis no fan que les coses passin. Si les coses passen, és perquè durant aquest temps les persones, els grups, les organitzacions, les empreses, els governs han fet o han deixat de fer coses.

Quantes vegades hem escoltat que “El temps ho arregla tot”, quan aquesta afirmació en el sentit estricte de les paraules sabem que és falsa. Quan realment el que hauríem de dir és “Deixa de fer el que fas (tal com ho fas no dóna resultats) o no et preocupis més per aquesta qüestió (que no està sota el teu control) o no pensis o parlis amb aquella persona (s’ha produït un conflicte i aquesta persona està dolguda i no pot o no vol parla ara amb tu), etc.
 

El temps, els segons, els minuts, les hores, els dies, les setmanes, els mesos, els anys, les dècades, els mil·lennis no fan que les coses passin.



Aleshores, per què diem que “el temps ho arreglarà tot” quan no arregla o arreglarà res?

Ho fem sobretot en les nostres relacions personals, perquè sabem que si deixem passa el temps en les nostres relacions laborals, productives, de negocis, d’empresa o polítiques, l’únic que passarà és que el temps ens arrossegarà cap el fracàs traduït en la pèrdua de la feina, de diners, d’oportunitats de mercat, de crítiques dels nostres usuaris o accionistes, de crítiques dels nostres ciutadans, de pèrdua d’electors, de sortida del govern o de no guanyar una eleccions.

Les nostres relacions personals properes, familiars, de parella són molt intenses, molt estretes, molt constants i el fet de pensar que un “temps” (en el que fem o deixarem de fer coses o d’estar junts) pot ajudar a millorar la relació que s’ha vist afectada per situacions de tensions i conflictives intenses, estretes i constants, és perquè momentàniament aquests aspectes negatius de la parella, a través de l’allunyament psicològic i físic, desapareixen, s’eliminen. Però amb aquesta distància física i sentimental també afecta a les característiques positives que desapareixen i s’eliminen durant un “temps”.

És a dir que quan es diu deixar que “el temps ho arregli” el que volem dir és que en aquestes relacions intenses, estretes i constants les tensions i conflictes s’aturin perquè les característiques que identifiquen la relació deixin per un moment d’existir mentalment i de materialitzar-se físicament. És a dir, si no hi ha el dia a dia de la relació, tampoc hi ha el dia a dia dels conflictes de la relació.
 

Les nostres relacions personals són molt intenses, molt estretes, molt constants, i el fet de pensar que un “temps” pot ajudar a millorar la relació afectada per conflictes intensos, estrets i constants, és perquè momentàniament aquests aspectes negatius, a través de l’allunyament psicològic i físic, desapareixen, s’eliminen. Però també les característiques positives.



Per tant, perquè això passi, que no és la millor de les solucions, potser d’entrada la menys bona, les persones implicades han hagut de fer alguna cosa i, en conseqüència, el temps no és una causa de la solució, sinó un efecte de les nostres accions en forma d’allunyament i de distància sentimental, psicològica i fins i tot física de les persones.

Deia més a munt que en una altra esfera de relacions, la frase “El temps ho arreglarà tot” es veu més clarament que no arreglarà res i que costa encara més d’interpretar i d’utilitzar. Potser també és donen les característiques d’intensitat, de proximitat estreta i de constància, però ja no són entre persones directament, sinó entre persones i organitzacions i en les quals no totes les parts comparteixen tots els mateixos interessos. Per exemple, entre els socis d’un club esportiu i el club esportiu i els seus jugadors.

Penso aquests dies en el FC Barcelona i en la seva derrota en els quarts de finals de la competició europea. Penso en les derrotes successives d’aquests últims anys en les grans eliminatòries, i com els responsables del club han anat dient amb fets i paraules, directa o indirectament, que tard o d’hora “el temps ho acabaria arreglant tot” perquè amb els jugadors (Messi + fitxatges) i el cos tècnic que tenien els títols arribarien i no ha estat així, fins a demostrar que el temps no arregla res. Bé, en aquest cas, davant de la inoperància de les persones responsables del club i de deixar que el temps passi és demostra que no s’arregla res, al contrari que el temps fa malbé inexorablement les coses (perds els partits) i les persones (envelleix els jugadors).
 

Penso en les derrotes successives d’aquests últims anys en les grans eliminatòries, i com els responsables del club han anat dient amb fets i paraules que tard o d’hora “el temps ho acabaria arreglant tot” perquè, amb els jugadors (Messi + fitxatges) i el cos tècnic, els títols arribarien i no ha estat així, fins a demostrar que el temps no soluciona res.



Al cap i a la fi, el temps pot jugar a favor nostre si sabem en cada moment quina és la millor opció entre totes les opcions, on deixa passar el temps és la menys millor.

 

Feed RSS de notícies

Organitza  
 
Col·labora:    
Generalitat de Catalunya Associació Catalana de Municipis
Ajuntament de Girona Ajuntament de Figueres Ajuntament de Torroella de Montgri
Ajuntament de Ripoll iwith.org internet per ONGs  CNSA
Federació Catalana de Voluntariat Social  Consorci Acció Social de la Garrotxa Teaming