La música i la Resolució de conflictes

Fa només unes setmanes, a la final de vòlei platja dels jocs olímpics, vam poder veure una forta discussió entre les jugadores del Brasil i el Canadà que va provocar que s'aturés el partit i que només es va poder recuperar el joc gràcies a la música.

No van poder fer res les paraules ni les sancions de l’àrbitre. Els comentaris en veu alta d’unes jugadores i de les altres se succeïen. Era impossible recuperar el joc. En un moment determinat i amb un volum molt alt, van començar a sonar les notes de la cançó “Imagine” de John Lennon. (1)

El DJ encarregat d’animar al públic assistent en aquests partits va considerar que la música ajudaria en aquests moments molt difícils. El públic es va començar a moure’s al ritme de la cançó i a fer cors amb les mans. Les jugadores van escoltar la música, van veure el públic, es van deixar de mirar entre elles i van aturar la discussió, i de cop se’ls va dibuixar un somriure a les seves les cares. I el joc es va poder tornar a iniciar després d’uns minuts.

Imagino que al finalitzar el partit i un cop lliurades les medalles, les jugadores dels dos equips parlarien tranquil·lament i van poder explicar-se els motius de la discussió, i un cop acalarits es perdonarien i resoldrien el conflicte.

Coneixedors d’aquests efectes, la música sempre ha estat presenten en les guerres. En concret els exercits han fet servir la música per atemorir a l’enemic a les batalles i torturar-lo.

La música també és present en les celebracions, ajudar a generar un clima concret i a preservar els nostres records dels esdeveniments als que hem assistit.

En relació als conflictes, la música té el poder de calmar-nos. Explica el biògraf de Bach, Johann Nikolaus Forkel, que les famoses Variacions de Goldberg de Bach van ser encarregades pel Comte Hermann Carl von Keyserlingk perquè aquesta música el tingués entretingut i fins i tot agafar la son les nits d’insonmi.

La música facilita la reducció de les discussions i els enfrontaments. Fa uns anys, els responsables de la ciutat de Christchurch a Nova Zelanda van decidir posar altaveus i reproduir música clàssica, de Mozart sobretot, a espais públics. Els resultats van mostrar que eliminaven les discussions, els incidents i les baralles entre les persones. La policia reconeixia que el programa experimental de música clàssica té uns efectes tranquil·litzants en els comportaments de les persones en el centre de Christchurch.

Més recentment, un estudi afirma que la música té efectes en la salut, en concret que pot ajudar a mantenir el sistema cardiovascular en armonía. Segons Luciano Bernardi, profesor de medicina en la Universidad de Pavía (Italia), «la música indueix un canvi continu, dinàmic—i fins a cert punt predictible—en el sistema cardiovascular». Amb la música es produeixen canvis fisiològics que modulen la pressió arterial, la freqüència cardíaca i la respiració.

Davant d’aquests potents efectes de la música, des del diploma d’expertesa en Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la UdG, ensenyem als nostres alumnes a fer servir la música i altres eines com el cinema, el joc o el teatre, que habitualment no es tenen en compte, però que són substancials en moltes ocasions per abordar i resoldre conflictes, tal com hem pogut veure en el cas de les jugadores de vòlei platja en la final dels jocs olímpics.

Si ve la paraula i el diàleg són les principals eines, d’aquells i d’aquelles professionals de la conflictologia que es dediquen a analitzar i ajudar a resoldre conflictes, sovint només amb això no hi ha prou i, aleshores, utilitzar aquests tipus d’eines com a la música, aporten un plus de qualitat en la intervenció que fa que un conflicte es resolgui o no, i si es pot resoldre, es pugui fer abans.