La música és un potent instrument en general i, especialment, en l’aparició de conflictes per rebaixar-los com incrementar-los.
Des del diploma d’expertesa en Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la UdG, s'aprenen les tècniques i els procediments clàssics, i també a fer servir la música i altres eines, ja que són substancials sovint per abordar i resoldre conflictes.
XAVIER PASTOR
23/08/2024
Fa només unes setmanes, a la final de vòlei platja dels jocs olímpics, vam poder veure una forta discussió entre les jugadores del Brasil i el Canadà que va provocar que s'aturés el partit i que només es va poder recuperar el joc gràcies a la música.
No van poder fer res les paraules ni les sancions de l’àrbitre. Els comentaris en veu alta d’unes jugadores i de les altres se succeïen. Era impossible recuperar el joc. En un moment determinat i amb un volum molt alt, van començar a sonar les notes de la cançó “Imagine” de John Lennon. (1)
El DJ encarregat d’animar al públic assistent en aquests partits va considerar que la música ajudaria en aquests moments molt difícils. El públic es va començar a moure’s al ritme de la cançó i a fer cors amb les mans. Les jugadores van escoltar la música, van veure el públic, es van deixar de mirar entre elles i van aturar la discussió, i de cop se’ls va dibuixar un somriure a les seves les cares. I el joc es va poder tornar a iniciar després d’uns minuts.
Imagino que al finalitzar el partit i un cop lliurades les medalles, les jugadores dels dos equips parlarien tranquil·lament i van poder explicar-se els motius de la discussió, i un cop acalarits es perdonarien i resoldrien el conflicte.
La música és un potent instrument en general, i especialment en l’aparició de conflictes, per rebaixar-los com incrementar-los.
Coneixedors d’aquests efectes, la música sempre ha estat presenten en les guerres. En concret els exercits han fet servir
la música per atemorir a l’enemic a les batalles i torturar-lo.
La música també és present
en les celebracions, ajudar a generar un clima concret i a preservar els nostres records dels esdeveniments als que hem assistit.
En relació als conflictes, la música té el poder de calmar-nos. Explica el biògraf de Bach, Johann Nikolaus Forkel, que les famoses
Variacions de Goldberg de Bach van ser encarregades pel Comte Hermann Carl von Keyserlingk perquè aquesta música el tingués entretingut i fins i tot agafar la son les nits d’insonmi.
La música facilita la reducció de les discussions i els enfrontaments. Fa uns anys, els responsables de la
ciutat de Christchurch a Nova Zelanda van decidir posar altaveus i reproduir música clàssica, de Mozart sobretot, a espais públics. Els resultats van mostrar que eliminaven les discussions, els incidents i les baralles entre les persones. La policia reconeixia que el programa experimental de música clàssica té uns efectes tranquil·litzants en els comportaments de les persones en el centre de Christchurch.
Coneixedors d’aquests efectes, la música ha estat presenten en les batalles. Sempre en les celebracions. I en relació als conflictes, la música té el poder de calmar-nos i facilita la reducció de les discussions i els enfrontaments.
Més recentment, un
estudi afirma que la música té efectes en la salut, en concret que pot ajudar a mantenir el sistema cardiovascular en armonía. Segons Luciano Bernardi, profesor de medicina en la Universidad de Pavía (Italia), «la música indueix un canvi continu, dinàmic—i fins a cert punt predictible—en el sistema cardiovascular». Amb la música es produeixen canvis fisiològics que modulen la pressió arterial, la freqüència cardíaca i la respiració.
Si ve la paraula i el diàleg són les principals eines, d’aquells i d’aquelles professionals de la conflictologia que es dediquen a analitzar i ajudar a resoldre conflictes, sovint només amb això no hi ha prou.
Davant d’aquests potents efectes de la música, des del
diploma d’expertesa en Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la UdG, ensenyem als nostres alumnes a fer servir la música i altres eines com el cinema, el joc o el teatre, que habitualment no es tenen en compte, però que són substancials en moltes ocasions per abordar i resoldre conflictes, tal com hem pogut veure en el cas de les jugadores de vòlei platja en la final dels jocs olímpics.
Si ve la paraula i el diàleg són les principals eines, d’aquells i d’aquelles professionals de la conflictologia que es dediquen a analitzar i ajudar a resoldre conflictes, sovint només amb això no hi ha prou i, aleshores, utilitzar aquests tipus d’eines com a la música, aporten un plus de qualitat en la intervenció que fa que un conflicte es resolgui o no, i si es pot resoldre, es pugui fer abans.
(1) Lletra de Imagine de John Lennon
Imagina que no hi ha el cel (Imagine there's no heaven)
És fàcil si ho intentes (It's easy if you try)
Cap infern per sota nostre (No hell below us)
Damunt nostre, només el cel (Above us, only sky)
Imagina't tota la gent (Imagine all the people)
Viu per avui (Livin' for today)
Ah (Ah)
Imagina que no hi ha països (Imagine there's no countries)
No és difícil de fer (It isn't hard to do)
Res per què matar o morir (Nothing to kill or die for)
I sense religió, també (And no religion, too)
Imagina tota la gent (Imagine all the people)
Viu la vida en pau (Livin' life in Peace)
Tu (You)
Pots dir que sóc un somiador (You may say I'm a dreamer)
Però no sóc l'únic (But I'm not the only one)
Espero que algun dia ens acompanyeu (I hope someday you'll join us)
I el món serà com un (And the world will be as one)
Imagineu-vos que no hi ha cap possessió (Imagine no possessions)
Em pregunto si pots (I wonder if you can)
No cal ni avarícia ni gana (No need for greed or hunger)
Una fraternitat de l'home (A brotherhood of man)
Imagina tota la gent (Imagine all the people)
Compartint tot el món (Sharing all the world)
Tu (You)
Pots dir que sóc un somiador (You may say I'm a dreamer)
Però no sóc l'únic (But I'm not the only one)
Espero que algun dia ens acompanyeu (I hope someday you'll join us)
I el món viurà com un (And the world will live as one)
En les situacions d’alta intensitat emocional és quan es veu qui som, com pensem i responem i des d’on ho fem. Els valors i els principis que guien les nostres percepcions, interpretacions de la realitat i les nostres respostes i posteriors conductes. I això és encara més evident en moments de conflicte que en ocasions es donen en breus segons i minuts.
XAVIER PASTOR PÉREZ
11/08/2023
Amb el
tocament dels seus genitals a la tribuna de l’estadi, el petó a la boca a una de les jugadores de la selecció espanyola a peu de gespa sense el seu consentiment i insultant amb les seves declaracions a aquells que el critiquen - per cert tots tres actes en públic-, el president de la Federació Espanyola de Futbol, Luis Manuel Rubiales, ens ha mostrat qui és, com pensa i quina és la seva manera de celebrar una victòria esportiva i el que és més preocupant el que ell creu que és normal que succeeixi i que s’hagi de fer en aquestes situacions d’alta intensitat emocional positiva.
Amb aquest exemple, entre d’altres aspectes, es pot copsar lo transcendental que és evitar la generació de conflictes innecessaris, especialment amb actituds i comportaments positius i respectuosos, i encara més important, un cop s’han donat, saber-los gestionar de forma satisfactòria, adequada i idònia.
La gestió presidencial de Rubiales al capdavant de la federació suma ja uns quants escàndols. En darrera queda, entre d’altres, per exemple, el negoci de la celebració de la Supercopa d’Espanya a l’Aràbia Saudita amb la implicació d’un jugador professional en aquell moment en actiu o les converses off de record de jugadors de futbol per a ser convocats a la selecció a dit o el cop d'autoritat mantenint l'actual entrenador de la selecció en contra de l'opinió i la voluntat de les jugadores.
I és que com Al Capone, un dels mafiosos més perillosos de la seva època, que va acabar a la presó per un delicte evasió fiscal, i no per liderar una organització violenta criminal i pels seus assassinats; Rubiales podria haver de dimitir o acabar sent destituït del seu càrrec per tocar-se els genitals en públic i dóna un petó a la boca d’una jugadora de futbol de la selecció espanyola sense el seu consentiment.
Tornant a la gestió del conflicte, amb aquest cas podríem analitzar les causes que han generat el conflicte, les que faciliten les actituds i comportaments conflictius. Precisament aquest tipus d’anàlisi són les que es treballen i s’aprenen en el
Postgrau Semipresencial de Resolució de Conflictes Públics i mediació de la Universitat de Girona (UdG) o en el
Màster i Postgraus Online de Gestió i Solució de conflictes de la UOC.
Precisament, a través d’aquest cas, en concret de la seva comunicació, podem saber què i com el senyor Rubiales entén i actua a l’hora de celebrar un victòria i copsar quina és la seva actitud professional i personal en públic. Es toca els genitals en la tribuna d’un estadi ple de gent, dóna un petó a una dona sense el seu consentiment a la gespa (comunicació no verbal) i insulta a la ràdio aquells que critiquen els seus comportaments (comunicació verbal).
Si en condicions normals la bona comunicació és essencial, en una situació de conflicte encara ho és més. I és que és a través de la comunicació, verbal i no verbal, que tard o d’hora que haurem d'abordar, gestionar i resoldre el conflicte.
Així que, malgrat no siguem prou conscients, en funció de com sigui la nostra comunicació - actitud i comportaments- aquesta pot produir i produeix conflictes en pocs segons. I això és especialment important en públic, però també en privat, ja que la resta de persones que ens estan escoltant i veient, analitzen la nostra actitud i emeten un judici de nosaltres que pot ser en la
majoria d’ocasions determinant, negativament determinant i condicionant.
Anàlisi de conflictes reals i propostes de solució a la darrera sessió presencial de la 19a edició del Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la Universitat de Girona, Fundació UdG.
Al Castell de Sant Ferran a Figueres (Alt Empordà)
El passat 1 de juliol de 2023, al Castell de Sant Ferran de Figueres es va dur a terme la darrera sessió presencial, la setena, de la
19a edició del Postgrau de Resolució de conflictes Públics i Mediació Comunitària de la Universitat de Girona, Fundació UdG.
Des del l’any 2008, com cada any,
la darrera sessió presencial del postgrau es realitza al Castell de Sant Ferran, a la fortalesa baluardada de grans dimensions construïda durant el segle XVIII i que constitueix la fortalesa militar de l’època moderna més gran d'Europa.
Durant el curs, es realitzen
7 sessions presencials els divendres tarda i els dissabte, tarda i matí, repartides entre
Girona i Barcelona ciutat. També es fa una sessió presencial a
Madrid, per contactar amb professionals d'aquesta ciutat i visitar in situ el treball de serveis de mediació. Els alumnes del postgrau també visiten els serveis de mediació i de gestió de conflictes de
L'Hospitalet de Llobregat, Olot, Vic i Rubí.
Darrera sessió presencial
En aquesta darrera sessió presencial del postgrau, les i els alumnes de la 19a edició han presentat els treballs sobre els estudis de cas de conflictes reals que han estat abordant, analitzant i elaborant propostes durant 6 mesos.
En paral·lel a les 15 activitats online i 8 lectures que han de fer i resoldre, els i les alumnes han hagut d’escollir un conflicte real entre els 24 propostes de conflictes que els hi proposem amb l’objectiu d’analitzar-lo, abordar-lo, contactar amb les persones o grups implicats i presentar un conjunt de propostes de solució a curt, mig i llarg termini.
Conflictes reals escollits
Aquest treball es fa en grup i es busca que els i les alumnes s’apropin a un conflicte real, a les persones i grups implicats, afectats i interessats, que posin en pràctica i apliquin els mètodes d’investigació i intervenció de la conflictologia, en la gestió i resolució de conflictes que s’han estudiat i s’han treballat en el postgrau.
Entre els conflictes a escollir aquest any els i les alumnes han escollit els següents:
-
Com aplicar la tecnologia a la mediació, en concret la intel·ligència artificial. En què ens pot ajudar?
-
Conflictes a l’esport: La prevenció i gestió positiva dels conflictes per a la millora els resultats esportius. Proposta de continguts formatius per a entrenadors i entrenadores de futbol sala (futsal).
-
Què saben els professors i les escoles de la mediació? Quan, per què i per a què l’apliquen? Qui ho fa? Propostes de millora.
-
El conflicte en els barris. Per què les associacions veïnals i de comerciants no tenen actuen en la gestió de conflicte i ofereixen un servei de mediació?
Presentació i defensa dels treballs
Les i els alumnes presenten el seu treball en una exposició d’uns 20-30 minuts. Hi ha un tribunal format per al director, coordinadors i dos professors del postgrau que treballen com a mediadores i mediadors o professionals de la resolució de conflictes al nostre país.
Un cop finalitzada l’exposició, el tribunal fa preguntes i observacions sobre el contingut i la metodologia del treball i aspectes comunicatius relacionats amb la presentació. Des del postgrau, es fa èmfasi en tots els aspectes, però molt especialment en la comunicació, ja que els mediadors i mediadores han de ser bons analistes de la comunicació de les persones que es troben en un conflicte i, a la vegada, han de ser uns bons comunicadors, perquè un procés de resolució de conflictes es basa en la comunicació.
Principals resultats
A continuació es presenten de forma breu alguns dels principals resultats dels treballs:
“En què i com ens pot ajudar la tecnologia, en concret la intel·ligència artificial, a la mediació?”:
- A obtenir dades i informació de forma immediata sobre els conflictes.
- A saber com s’ha actuat en casos iguals o semblants i què ha funcionat, processos i propostes d'acord.
- Per simular situacions on puguem provar procediments i accions i comprovar-ne el resultat.
- Per generar realitats alternatives que ajudin a acostar a les persones i/o grups en el conflicte, a empatitzar i a reconèixer i a valorar la compatibilitat dels seus respectius interessos.
“Els conflictes a l’esport: La prevenció i gestió positiva dels conflictes per a la millora els resultats esportius. Proposta de continguts formatius per a entrenadors i entrenadores del futbol sala (Futsal)”:
- Primer, subratllar en general la manca d’aquests contingut en les formacions passades i actuals per a entrenadors i entrenadores de qualsevol nivell;
- Segon, que existeixen figures semblants o que actuen com mediadors i mediadores, però que no tenen formació professional ni especialitzada en aquest àmbit ni en aquests mètodes.
- Tercer, que davant de conflictes a l’esport del futsal s’apliquen sancions, però que això no soluciona les causes;
- Quart, aquesta formació quan s’aplica permet un triple guany: millora grupal, de rendiment i resultats esportius, i de funcionament i reputació social de club.
“Què saben els professors i les escoles de la mediació? Quan, per què i per a què l’apliquen? Qui ho fa? Propostes de millora.”:
- Calen plans de convivència elaborat a mida de les escoles, i no rèpliques dels uns dels altres.
- Els plans actuals no són adequats, ja que s’apliquen els mètodes de sempre i poques vegades la mediació.
- El 61% dels professors i professores enquestats diuen no haver rebut formació en resolució de conflictes.
- Els professors i les professores afirmen que manca temps i que calen més recursos per gestionar conflictes.
- L’aplicació actual d’aquests mètodes depèn bàsicament de la voluntat personal dels professors i de l’equip directiu-claustre del moment.
“El conflicte en els barris. Per què les associacions veïnals i de comerciants no tenen actuen en la gestió de conflicte i ofereixen un servei de mediació?"
En aquest treball s’ha analitzat el cas d’un parell de barris del municipi de Catalunya i s’han detectat les següents qüestions:
- La composició dels membres de les AA.VV és sempre la mateixa, no hi ha rotació ni renovació de les persones al capdavant
- Les AA.VV actuen com a entitat que detecten situacions conflictives, però no s’impliquen en la solució, per separat o conjuntament amb d’altres entitats o ajuntament.
- Les AA.VV cada cop estan deixant de ser agents socials representatius del barri, i només representen una manera de fer d’unes poques persones.
Es parla de que cal anar cap una
revisió i modernització d’aquestes entitats que passa per tenir un paper actiu en la gestió dels conflictes i d’implicació i incorporació de la diversitat de persones que viuen i formen els barris.
Un paper important de les AAVV passaria per la detecció i prevenció de conflictes.
20 edició del Postgrau
Per aquelles i aquells que esteu interessades i interessats en fer el postgrau per millorar la vostra carrera professional en general, a les organitzacions i/o esdevenir un expert o experta de la resolució de conflictes i de la mediació, podeu accedir a la informació de la
20 edició de la en el següent enllaç:
https://postgraumediacioconflictes.fundacioudg.org/ca/diploma-postgrau-resolucio-conflictes-publics-mediacio-comunitaria.html
Xavier Pastor
Director del Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la Universitat de Girona (Fundació UdG).
Professor dels Estudis de Dret, Ciencia Política i Criminologia de la UOC.
Article publicat originalment en castellà el
blog IurisCrimPol el 7 de setembre de 2021
Traducció al català de l'autor.
"Hi ha com una sensació que els humans no estem bé, que la COVID-19 i no només ella, ha posat les nostres societats i relacions socials cap per avall. Si abans la gent tenia pressa, ara té més. Si abans hi havia poca paciència, ara n'hi ha menys. Si abans gairebé no hi havia temps per pensar en els altres, ara els altres molesten." (...) El nombre i contextos en què els conflictes creixen és cada cop més gran i les pràctiques de mediació també, amb molt bons resultats."
Els mesos d'estiu, en concret les setmanes de vacances, són un bon moment per trobar-se amb la família, amics i companys, per parlar i per pensar. Precisament, fa unes setmanes li comentava a
Carles Lama, pianista de prestigi internacional, que aquests són temps de conflictes i que el que ve no és molt favorable per a la bona convivència i per a la pau, no només des del punt de vista climàtic sinó sobre tot social. Ell donava crèdit a les meves paraules i afegia que aquest sentir es percebia més enllà de les nostres fronteres, com una cosa global, ja que ho havia detectat en els seus viatges pels concerts.
Temps de malestar i tensió contínua
Diguem que aquests temps s'estan caracteritzant pel malestar i la tensió contínua. Hi ha com una sensació que els humans no estem bé, que la COVID-19 i no només ella, ha posat les nostres societats i relacions socials cap per avall. Si abans la gent tenia pressa, ara té més. Si abans hi havia poca paciència, ara n'hi ha menys. Si abans gairebé no hi havia temps per pensar en els altres, ara els altres molesten.
I no obstant, tot això que els estic explicant té una traducció positiva per a l'aplicació de la conflictologia, especialment per al mètode i la pràctica de la mediació.
Què són la conflictologia i la mediació?
La conflictologia és el conjunt de coneixements, mètodes i tècniques per a l'anàlisi, abordatge, gestió i resolució de conflictes sense l'ús de qualsevol tipus de violència. Entre aquests mètodes i tècniques es troba la mediació. Algunes i alguns hauran escoltat o llegit sobre ella. La mediació s'ha utilitzat durant dècades en els conflictes bèl·lics com un procediment vinculat a la diplomàcia i com a recurs dialogat per intentar arribar a un acord temporal o definitiu per a la fi de la violència armada entre Estats o els Estats i grups militars opositors.
Des de fa uns anys, la mediació s'utilitza també en conflictes de baixa o mitjana intensitat, per exemple, en els conflictes en les comunitats veïns, en l'ús i compartir dels espais públics, en els conflictes socials, en els laborals, en les escoles, als conflictes familiars, en els conflictes esportius i en els conflictes empresarials i en les zones i pràctiques de l'oci nocturn.
Bons resultats de la mediació
El nombre i contextos en què els conflictes creixen és cada cop més gran i les pràctiques de mediació també, amb molt bons resultats. Un exemple, amb l'aplicació de la mediació a les zones d'oci nocturn es redueix entre un 75% i un 100% les trucades de queixes dels veïns i veïnes a la policia a causa de la música de bars, pubs i discoteques i de la activitat del botellot. Parlant de botellón, amb la
mediació nocturna es facilita la reducció en un 90% de la brutícia - bosses, ampolles i gots de plàstic- i les conductes incíviques - vidres trencats, destrucció mobiliari urbà o desperfectes en vehicles aparcados- relacionada amb aquesta activitat. El treball amb totes les parts implicades fa que això sigui possible, ja que si alguna cosa s'ha detectat és que, encara que costi de creure, abans de l'arribada dels professionals de la mediació, la comunicació entre veïns enfadats i locals d'oci nocturn i de l'administració amb practicants del botellot era gairebé inexistent. I això fa molt difícil gestionar positivament els conflictes i trobar opcions de solució satisfactòries per a totes les parts.
Virtuts de la conflictologia i la mediació
Precisament una de les
virtuts dels mètodes de la conflictologia, com ara la mediació, és que són els implicats en el conflicte, amb la seva participació activa en el procés, els que arriben a entendre i aconseguir un acord mitjançant una bona comunicació i la generació d'opcions de solució.
Evidentment que les persones en general sabem que l'única manera d'arribar a una solució positiva davant d'un conflicte és el diàleg, però sembla que les condicions actuals no ajuden i que una petita empenta mitjançant l'entrada de persones expertes de la conflictologia i de la mediació no només facilita una millor anàlisi i gestió reeixida del conflicte, sinó que pot evitar l'aparició de conflictes innecessaris, i que en condicions normals serien inexistents.
Conflictes i àmbits de la resolució de conflictes
En aquests últims anys, la mediació s'ha estès per àmbits quotidians de les nostres vides, com per exemple, en les comunitats de veïns amb la creació de serveis de mediació comunitària i / o ciutadana arran dels conflictes de convivència per sorolls, usos indeguts d'espais comunitaris i impagaments de quotes de la comunitat; en els conflictes familiars, especialment de parella i relacionat amb les separacions, divorcis i custòdia dels fills i filles; a les escoles i instituts per gestionar conflictes entre alumnes i amb famílies; a través de les agències i oficines de consum, per reclamacions d'usuaris enfront de companyies i arribant a acords satisfactoris. I recentment al nostre país, la mediació s'ha tornat singular i útil per al sector empresarial i mercantil, a causa de l'afectació de les mesures COVID-19 sobre l'activitat dels tribunals.
I és que la mediació i la resolució de conflictes també s'ha tornat sinònim d'innovació, per exemple, la seva aplicació en l'esport va donar lloc el 2014 a la creació d'un
servei pioner de mediació en la Federació Catalana de Futbol, liderat per Javier Latorre, per gestionar els conflictes entre clubs esportius i entre clubs i esportistes. A partir de la mateixa data, clubs de diferents modalitats esportives:
futbol, waterpolo, bàsquet, handbol, futbol sala han aplicat i apliquen la mediació i la resolució de conflictes a través dels projectes impulsats per la
Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i la
Universitat de la Girona (Fundació UdG), mitjançant els seus màster i postgraus.
La mediació i la gestió de conflictes és innovació
Innovadora i premiada és la mediació nocturna o la gestió de conflictes en zones d'oci nocturn -
premi Ammi 2019 de l'Associació Madrilenya de Mediació com el millor projecte estatal de mediació-, amb la qual s'analitzen, s'afronten i es gestionen positivament els conflictes entre veïns i propietaris dels locals d'oci nocturn, i també l'activitat de botellot de joves i no tan joves en carrers, places i platges dels nostres municipis a causa dels sorolls i conductes incíviques de nit.
Però la cosa no acaba aquí, les cuines dels restaurants, la indústria de la moda o la política, en concret la constitució i funcionament dels governs de coalició, són espais de conflictes i d'estudi per part d'experts de la conflictologia i de la mediació, i que, més d'hora que tard, donaran lloc a intervencions i la posada en marxa de serveis de mediació i resolució positiva de conflictes amb professionals formats al capdavant.
Oberta la inscripció a la 18a edició Postgrau Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària. No t'esperis!
Calendari, Requisits d'admissió, Sortides professionals, Objectius, Metodologia, Sistema d'Avaluació, Programa, Docents, Pràctiques, Sessions presencials, etc.
Vídeo presentació dels apartats més importants del Curs d'Especialització. Models Innovadors: Mètodes per la Resolució de Conflictes i la Mediació a l'Esport i la gestió de les Institucions esportives de la Fundació UdG, Societat Catalana de Conflictologia i el portal de dret i actualitat esportiva Iusport.
La Fundació UdG, la Societat Catalana de Conflictologia i el portal a internet Iusport, el primer portal esportiu i de dret esportiul, organitzen el curs "Models Innovadors. Mètodes de Resolució de conflictes a l'esport i en la gestió de les institucions esportives".
És un curs orientat a la millora de la
gestió i resolució de conflictes en la pràctica esportiva i en la gestió de les institucions i clubs esportius.
Des de fa més de 7 anys, professionals de la conflictologia i la gestió de conflictes estan treballant en clubs i institucions esportives de diferents modalitats ajudant-los a millorar els seus coneixements i habilitats en la resolució de conflictes.
La millora d'aquests coneixements i habilitats té un efecte en la cohesió dels equips, les relacions entrenador-jugadors, entre els jugadors, en els resultats esportius, en les relacions de treball dins del club, amb els socis i aficionats, amb els proveïdors, etc.
Ja es disposa d'experiències amb clubs i professionals de l’esport en el futbol, en el bàsquet, en l’handbol, en el waterpolo, en el futbol sala, en el rem. I actualment es treballa en el nivell formatiu com professional.
Els professors d'aquest curs són, d'una banda, experts en la gestió de conflictes, la comunicació, la psicologia, el dret i, de l'altra, esportistes de prestigi i professionals de l'esport en actiu.
Més informació sobre el programa, el quadre docent, la metodologia, el preu
https://www.fundacioudg.org/ca/curs-especialitzacio-models-innovadors-resolucio-conflictes-mediacio-esport.html
Quins són els conflictes de l'esport? Quins són els reptes i les oportunitats d'ara endavant? Com poden ajudar la Mediacio i la Resolució de conflictes?
El mes de maig els experts en mediació i resolució de conflictes
Jordi Casajoana,
Marcel Vidal,
Xavier Pastor i
Javier Latorre van participar com a professors en el mòdul de mediació esportiva del Master de l'ICAB. En aquestes sessions desenvolupades per mitjà de videoconferència es varen tractar els següents temes:
- El
dret esportiu, en concret les lleis i normes actuals encarregades de regular l'esport i en concret de donar resposta a les situacions de conflictes.
- Les
normes federatives dirigides per resoldre conflictes entre els clubs.
- Els
projectes de resolució de conflictes i mediació aplicats als clubs esportius en diferents modalitats: futbol, basquet, handbol, waterpolo, futbol sala, rem.
- El
servei de mediació i arbitratge de la Federació Catalana de Fubol.
Així mateix, a causa de les conseqüències en l'esport derivades per les mesures governamentals per frenar el contagi pel COVID-19, en concret del confinament, que han afectat la pràctica de l'esport, es va obrir
un debat sobre quins són els reptes i oportunitats de la pràctica i de les competicions esportives i del funcionament dels clubs. Per motivar aquest debat i presentar els temes del mòdul entre els estudiants es va elaborar el
vídeo que teniu a continuació entre el Jordi Casajoana (imatge de l'esquerra) i en Xavier Pastor (imatge de la dreta)
Vídeo: Quin han estat els conflictes del passat de l'esport i quins seran en el futur?
Article d'opinió publicat al Diari de Girona el 12 d'abril de 2019.
El delegat del primer equip de futbol de l'RCD Espanyol, José María Calzón, va posar el seu càrrec a disposició del club arran dels fets del passat dissabte a Montilivi a causa dels insults amb les paraules «negre de merda» a un aficionat del Girona FC quan l'expedició blanc-i-blava va ser rebuda al partit que enfrontava els dos clubs amb crits de «a Segona, a Segona».
Davant d'aquest fets, espero que el club blanc-i-blau no accepti la seva dimissió amb l'objectiu abans de gestionar el conflicte de forma satisfactòria. M'explico.
Llegir l'article sencer.
Quins són els conflictes habituals que es donen en l'esport i en concret en el base o educatiu? Què pot aportar la disciplina de la conflictologia, en la seva prevenció, gestió i resolució? És possible aplicar la mediació en la pràctica esportiva i en els clubs?
Ja a la venda el llibre
"La Resolución de conflictos y la Mediación en el deporte" Editorial UOC.
"L'esport té els seus conflictes i, per tant, també es poden aplicar amb èxit les formules de la conflictologia, com, per exemple, la mediació" (Xavier Pastor).
Aquest llibre aporta casos pràctics i mètodes provats que permeten afirmar que la mediació i les fórmules de la Resolució de conflictes donen resposta a molts dels conflictes que es produeixen en l'esport, especialment en el de base, dins i fora de les instal·lacions on es practica, i entre els diferents implicats.
Els propers 14 i 15 de desembre de 2017 se celebraran les 2es Jornades d'Esport, Gestió de Conflictes i Mediació a l'I·lustre Col·legi de l'Advocacia de Barcelona (ICAB). Aquestes jornades et permetran estar al dia dels conflictes que es donen a l'esport i que són susceptibles de gestionar amb la mediació i les fòrmules de la Resolució de conflictes
Després de l’èxit de la 1a Jornada d’Esport, mediació i gestió de conflictes, organitzada l’any 2016, es convoca aquesta segona jornada per a abordar els conflictes amb més dades, aportacions teòriques, estudis, punts de vista i projectes sobre l’esport, la mediació i la gestió de conflictes.
L'objectiu d'aquesta jornada és "Donar a conèixer enfocaments, estudis, dades i projectes sobre els conflictes que es produeixen a l’esport i que són susceptibles de poder-se gestionar amb les formules i procediments de la Resolució de Conflictes, la Mediació i l’Arbitratge."
En aquestes 2es jornades s'han organitzat diferents taules rodones amb
experts i expertes de diferents àmbits acadèmics,
presidents de clubs, periodistes esportius, professionals de la conflictología i la mediació que impulsen projectes i serveis de prevenció i gestió de conflictes, institucions i universitats amb servei de mediació i exesportistes que van actuar com a capitans dels seus equips.
Consulteu el programa
El Club Bàsquet Igualada incorpora la mediació esportiva per desenvolupar punts claus del recent elaborat Codi Ètic.
El passat 17 de març de 2017, el Club de Bàsquet Igualada i la Fundació Universitat de Girona van signar un conveni per incorporar un estudiant de pràctiques del Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària per aplicar el projecte de mediació esportiva a través del desenvolupament de punts claus del Codi Ètic del club.
L'estudiant ajudarà a entrenadors i pares i mares de jugadors i jugadores a millorar la comunicació dels uns amb els altres i d'implicar aquests últims en el projecte del club, fet que comportarà la difusió i el coneixement del codi ètic a través de diferents accions.
Aquesta nova aplicació de la
mediació esportiva és una variant més dels projectes pilot que des de l'any 2014 s'estan implementant en diferents clubs dels país-
Girona FC,
Unió Esportiva Sant Andreu,
Futbol Sala Castelldefels, Handbol Banyoles,
Club Natació Sant Andreu- de diverses modalitats: futbol, futbol sala, handbol, waterpolo a través del treball de professionals i estudiants del Postgrau de Resolució de Conflictes de la Universitat de Girona i del Master de conflictologia de la UOC.
"Ningú ens ha explicat i ensenyat a comportar-nos en un camp de futbol o en un equipament esportiu quan hi ha competició. Hem de treballar en aquesta direcció, especialment els clubs i les institucions públiques amb aficionats i pares i mares". Xavier Pastor, professor del Master en Conflictologia de la UOC i Director del Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la Universitat de Girona (Fundació UdG).
El passat 14 de febrer vam ser convidats per la Mònica Terribas i el seu equip als Matins de Catalunya Ràdio. El motiu? Poder analitzar i explicar com es pot gestionar els conflictes en la pràctica de l'esport en general, però sobretot quan els jugadors i jugadores són nens i nenes.
En aquesta taula en els estudis de Catalunya Ràdio van participar el president del
Futbol Sala Castelldefels,
Juanjo Capdevila, el coordinador esportiu de la secció de waterpolo del
Club natació Sant Andreu,
Javier Aznar, i el professor del
Màster en Conflictologia de la UOC i Director del
Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la Universitat de Girona (Fundació UdG), Xavier Pastor. Per telèfon també van intervenir la mediadora del projecte pilot de mediació esportiva a
l'Handbol Banyoles, la
Montse Rubirola, i el vocal president comitè àrbitres de waterpolo de la
Federació Catalana de Natació, en
Sergio Galindo.
Durant el programa es van analitzar els motius dels diferents
comportaments que generen conflicte dels professionals de l'esport i dels pares i mares que assisteixen a les competicions del seus fills. Precisament respecte aquest conflictes es van presentar les
experiències de mediació esportiva que s'han dut a terme a Catalunya de la mà del projecte pilot que impulsen aquestes dues universitats. Precisament el Futbol Sala Castelldels i el Club Natació Sant Andreu són dos dels clubs on s'aplica aquest programa.
Escolta el programa.
El Consell de l’Esport Escolar de Barcelona i l’Institut Barcelona Esports (Ajuntament de BCN) posa en marxa 3 xerrades-tallers per donar a conéixer els principis i claus bàsiques per a la gestió i la prevenció de conflictes en l'esport base.
Entre els mesos de novembre de 2016 i gener de 2017, s'han dut a terme 3 xerrades-tallers per tractar els conflictes que es donen en la pràctica de l'esport base i aprendre a abordar-los a partir dels principis i les tècniques de la conflictologia o Resolució de conflictes.
Els encarregats de desenvolupar aquestes sessions amb el títol
"Les 7 claus bàsiques per a la gestió dels conflictes amb èxit en la pràctica de l'esport base" han estat en Xavier Pastor i l'Eduard Carrera, ja que des de fa un parell d'anys estan impulsant l'aplicació de projectes de mediació esportiva en clubs de catalunya de diferents modalitats: futbol, handbol, waterpolo, futbol sala, basquet.
Destacar de les sessions el gran interès per part dels participants i sobretot el nombre i qualitat de les consultes dels entrenadors, monitors esportius, coordinadors al final de les sessions presentant els seus casos i demanant assessorament als especialistes. Això denota que hi ha una important necessitat per part dels preparados físics, entrenadors i staff esportiu enfornt les situacions que actualment provoquen conflicte en la pràctica esportiva infantil o de base.
Xavier Pastor és politòleg i conflictòleg. Expert en la prevenció, gestió i resolució de conflictes. Guanyador del Premi Civisme 2014 i 2015. Director del Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la UdG (Fundació UdG). Professor en el Programa de conflictologia dels Estudis de Dret i Ciència Política de la UOC. Impulsor dels projectes pilot en mediació esportiva a clubs de futbol sala, futbol, handbol i waterpolo.
Eduard Carrera és economista i conflictòleg. Expert en la prevenció, gestió i resolució de conflictes. Mediador Comunitari a Olot. Guanyador del Premi Civisme 2014 i 2015 en la modalitat d’assaig. Coordinador del Diploma de Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la Universitat de Girona (Fundació UdG). Professor col·laborador del Màster en conflictologia de la UOC. Impulsor dels projectes pilot en mediació esportiva a clubs de futbol sala, futbol, handbol i waterpolo
¿Es pot ser culer sense ser antimadridista? ¿Existeix una manera genuïnament barcelonista d'animar l'equip? Sergi Pàmies es planteja aquestes preguntes a través d'un exercici retrospectiu amb ironia, sentit crític i registre passional. El resultat és una radiografia mil·limètrica de les patologies bàsiques del barcelonisme convencional, per mirar d'entendre el futbol i les actituds que l'acompanyen.
Llegir més
En aquest llibre l'autor reflexionar críticament sobre les habilitats i les competències que hauria de desenvolupar l’esport i a replantejar què és el que tots guanyem si aprenem a cooperar per competir. Joan Arumí és doctor per la UVic. Imparteix classes a futurs entrenadors i professors en el grau de Ciències de l’Activitat Física i l’Esport (CAFE) en aquesta universitat.
Saber més
L'ICAB organitza una jornada per analitzar els conflictes de l'esport i que poden ser gestionats per mitjà de la mediació i la Resolució de Conflictes.
L'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona organitza el 29 de setembre al matí a la seu del col·legi una jornada amb un
objectiu doble:
- Donar a conèixer la munió de conflictes que es produeixen a l’esport i que són susceptibles de poder-se gestionar amb les formules i procediments de la Resolució de Conflictes, la Mediació i l’Arbitratge.
- Presentar experiències, projectes i eines de gestió de conflictes que actualment s’estan aplicant a l’esport, en clubs, amb els entrenadors, entre els jugadors i jugadores i els pares i mares d’aquests.
En aquesta jornada participen exesportistes de competició, entrenadors, àrbitres, presidents de clubs, periodistes, experts en la gestió i resolució de conflictes
Veure el programa i inscriure's
La diversitat de conflictes de la societat facilita que les fòrmules i tècniques de Resolució de conflictes i de la Conflictologia es puguin aplicar.
La Resolució de conflictes i la
conflictologia aporta fòrmules, sistemes i tècniques per a abordar i donar resposta una gran diversitat de conflictes.
Cada cop s'aplica a més àmbits. La seva aplicació més visible és la mediació. Mediació familiar, comunitària, escolar, hipotecària, intercultural, policial, nocturna, etc. I recentment la mediació esportiva. L'ICAB organitza el proper 29 de setembre
una jornada amb el títol "Esport, Gestió de Conflictes i mediació". En aquestes jornades es presentaran els projectes pilot de mediació esportiva que s'han impulsat des del
Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la UdG i el Master de Conflitologia de la UOC a clubs com al
Girona FC, la
Unió Esportiva Sant Andreu, l'
Handbol Banyoles, el
Club Natació Sant Andreu i el
Futbol Sala Castelldefels.
La UdG, la UOC i la Unió Esportiva Sant Andreu recuperen i tornen a engegar per a la temporada 2016-2017 el projecte pilot de mediació esportiva que en anys anteriors tants bons resultats havia donat.
La
UdG,
UOC i la
Unió Esportiva Sant Andreu van acordar la temporada 2014-2015 desenvolupar un projecte pilot de mediació esportiva per a millorar la comunicació i les relacions entre el cos tècnic i les famílies dels jugadors de futbol base del club. Aquest programa es torna a posar en marxa per aquesta temporada amb possibilitat de prorrogar-lo en anys vinents.
Aquest va ser juntament amb el del
Girona FC el primer dels programes que des del
postgrau de Resolució de Conflictes Públics de la UdG i del
Master en Conflictologia de la UOC es va posar en funcionament.
El programa es desenvoluparà amb la participació dels
alumnes dels postgraus i màsters de Conflictologia de la UOC i de la Universitat de Girona (UdG).
La UE Sant Andreu ha detectat que les relacions entre els entrenadors de futbol base i les famílies dels jugadors es poden deteriorar i, a vegades, provocar conflictes greus que poden acabar amb la sortida dels nens i nenes del club. Per això els estudiants de pràctiques de Resolució de Conflictes posaran a prova els seus coneixements de mediació en aquesta experiència pilot.
Els nous mediadors donaran suport al cos tècnic i als entrenadors de l’entitat barcelonina amb l’objectiu de pal·liar les desavinences i desacords que sorgeixen sovint amb els pares i mares dels esportistes.
La mediació esportiva pot evitar pèrdues econòmiques dels clubs, i també la fugida de jugadors a altres equips.
Xavier Pastor, l’impulsor del projecte i coordinador del màster de Conflictologia de la UOC i Director del Postgrau de Resolució de Conflictes Públics de la UdG,
pensa que amb les estratègies adequades es poden prevenir i resoldre els petits i grans enfrontaments interns del club.
Llegir més
A continuació reproduïm les paraules que ha escrit el Juanjo Capdevila, president del Futbol Sala Castelldefels, a la seva plana del facebook en relació al projecte de mediació esportiva que iniciem des de la Universitat Oberta de Catalunya i la Universitat de Girona (Fundació UdG), a través del Master del Conflictologia i el Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació comunitària, respectivament.
Juanjo Capdevila
21 abril a les 23:30
Facebook
Avui hem començat a treballar al FS Castelldefels el projecte relacionat amb la Mediació dins de l'àmbit esportiu, de la ma de Xavier Pastor, Director del Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la Universitat de Girona (Fundació UdG) i Professor associat, consultor i coordinador dels estudis de conflictologia de la UOC, juntament amb un dels nostres coordinadors esportius, Ivan Jimenez Roig. Projecte on busquem com objectiu la millora de la comunicació i la gestió de les relacions entre el cos tècnic i les famílies dels jugadors/es per l'enfortiment del futbol sala base. Unes relacions que estan integrades dins del triangle "família - jugador/a - tècnic/a", triangle al qual el FSC i jo com a President donem moltíssima importància.
Un projecte il·lusionant "capitanejat" per la Universitat de Girona (UdG) i la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).
Alumnes en pràctiques del Màster en Conflictologia de la Universitat Oberta de Catalunya s'integraran dins de l'estructura del FSC amb l'objectiu de poder detectar amb quins conflictes conviuen al dia a dia els entrenadors i entrenadores del Club, sempre des de la vessant esportiva i social, i poder dotar al cos tècnic dels equips amb eines que permetin poder arribar a solucionar els conflictes i d'aquesta forma entrenar i competir en un ambient sa i en bona sintonia, enfortint la relació entrenador - jugador - familia - club.
Ja vaig pronunciar-me en el seu dia, quan coneixiem el projecte de mediació en primera persona que: "l’objectiu és "aprendre a jugar" en un equip de futbol sala i això implica pel jugador/a: saber jugar (futbolista), en un equip (resta de companys), amb l’objectiu d’aconseguir els millors resultats (èxits) i créixer com a jugador/a i com a persona (educació) en un entorn sa i saludable dins de l'esport (famílies).
Xavier, director del Projecte, ha escollit el FS Castelldefels en l'àmbit del futbol sala per ser una entitat amb un treball d'èxit contrastat i que apostem dia a dia pel tracte humà i la innovació en noves eïnes i mecanismes de treball orientats a oferir un millor servei esportiu i social a les nostres famílies.
Seguim treballant per fer més gran el nostre Club.
#FSCEscola #mediacioesportiva #UOC #UdG
#valors
El món del futbol s’ha modernitzat durant els darrers anys en molts aspectes: les instal·lacions, la pràctica, les titulacions, una gestió més professionalitzada dels clubs, etc.
Tanmateix hi ha situacions i qüestions que continuen com fa 30 anys enrere, com per exemple, l’animació dels espectadors que massa sovint lamentem quan es transforma en violència verbal i física en els camps de futbol i les instal·lacions esportives. Aquesta realitat és molt preocupant, però encara ho és més si és dona en l’esport base, és a dir quan qui juga els partits de futbol són nens i nenes i l’afició són els pares i les mares i familiars d’aquests infants.
I això és el que ha passat aquest darrers dies. S’han tornat a
repetir capítols de violència en camps de futbol en partits d’infants i joves en el que s'han vist implicats entrenadors, àrbitres i pares i mares dels clubs que competien. En concret, es pot veure al youtube un vídeo de
l'agressió d'una de les aficions a un entrenador d'un equip de cadets en un partit que es jugava a Cornellà. També s'ha publicat un vídeo amb
l'agressió a un àrbitre a Esplugues. Però lluny d'esdevenir capítols aïllats, només cal mirar per internet per adonar-se que
aquesta violència, verbal i en ocasions física, es dóna en els camps i instal·lacions esportives cada dissabte i diumenge.
Jo mateix he estat espectador d'aquests capítols, d'una banda, entre entrenadors i pares, i de l'altra, entre pares i àrbitres, però també entre pares i mares.
Cal que des dels clubs i de les institucions es posin en marxa projectes que tinguin com a objectiu prevenir aquest tipus de violència i sobretot ajudar als agents implicats: entrenadors, àbitres i públic, sobretot pares i mares, a gestionar de forma positiva la competitivitat.
-
No n'hi ha prou en fer fora els pares i mares dels camps, ja que perdem l’oportunitat de treballar i ajudar a aquestes persones a entendre quela competitivitat no ha de ser confrontació i que els conflictes es poden resoldre parlant.
-
No n'hi ha prou que els clubs diguin que aquest és un tema de seguretat, policial, quan aquests pares i mares han pogut escridassar i intimidar àrbitres i entrenadors en altres partits i el club no ha fet res. La presència de la policia no és la solució.
-
No n'hi ha prou en donar la culpa als pares i mares, ja que hi ha entrenadors que encara no han entès que el futbol base és esport formatiu.
-
No n'hi ha prou en dir que els entrenadors només entrenen, quan són una referència pels nens i nenes dels seus equips de com comportar-se en els camps de futbol, quan estan jugant i minuts abans i després del partit. Fins i tot els entrenadors són una referència
pels pares i mares dels nenes i nenes dels seus equips i per tant pares i mares es comportaran com ho faci l’entrenador en moltíssimes ocasions.
-
No n'hi ha prou en fer codis de conducta que es pengen a les parets dels camps o que queden en un calaix de del club.
Cal que totes les persones implicades els apliquin.
Cal començar a canviar les coses amb projectes pràctics i aplicats i amb figures i processos que ajudin a tots els agents esmentats a gestionar de forma positiva i pacífica la competitivitat i a prevenir i resoldre els conflictes d’una forma eficaç i satisfactòria.
Des dels programes de formació en
Resolució de Conflictes de la UdG i
des de la UOC estem gestionant projectes amb aquest objectius, de
mediació esportiva, en clubs de
futbol, d’handbol i de
waterpolo que tenen com a finalitat
prevenir la violència a través de la millora de la comunicació i la relació dels entrenadors i entrenadores amb els pares i mares dels nens jugadors de l’esport de base.
A l’igual que en el seu moment es va crear la figura del psicòleg esportiu, ara és el moment de pensar en la
creació del mediador esportiu o conflictòleg esportiu que pugui ajudar als clubs a detectar la font i les causes dels conflictes, prevenir l'aparició de la violència i dissenyar i aplicar plans i projectes que tinguin com a objectiu erradicar les agressions i gestionar la competitivitat i l'adversarialitat de forma positiva i pacífica per a totes les parts allà on es vagi o on es jugui.
El Club Natació Sant Andreu, la UdG i la UOC impulsen un projecte pilot de mediació esportiva.
El passat divendres 5 de desembre el Club Natació Sant Andreu, la UdG i la UOC amb el suport de l'Ajuntament Barcelona van presentar el projecte pilot de mediació esportiva
per a millorar la comunicació i les relacions entre el cos tècnic i les famílies dels jugadors de waterpolo de les categories inferiors del club. El projecte es desenvoluparà amb la participació dels alumnes del màster i postgrau de Conflictologia de la UOC i de la Universitat de Girona (Fundació UdG).
L'acte i la presentació del projecte va còrrer a càrrec del president del Club Natació Sant Andreu (d'ara endavant CNSA), el
Sr. Àngel Bernet; del regidor del districte de Sant Andreu,
el Sr. Raimond Blasi; de la cap del estudis de Dret i Ciència Política de la UOC,
Dra. Ana Maria Delgado; i de l'impulsor del projecte, director del postgrau de Resolució de Conflictes de la UdG i coordinador del Màster de la UOC, el
Sr. Xavier Pastor.
EL CNSA aposta per promoure la millora de la comunicació i les relacions entre els entrenadors de futbol base i les famílies dels jugadors com una de les accions estratègiques esportives de base. Per la posada d'aquest projecte
ha estat cabdal el suport que han ofert a les dues universitats el responsable del waterpolo de l'equip directiu del club, el Sr.
Daniel Hernández, i el conseller municipal d'esports del districte de Sant Andreu, el
Sr. Xavier Codony.
El club és conscient que
si no es cuiden aquestes relacions, es pot donar un deteriorament amb l'aparició de tensions i conflictes que si no es resolent positivament pot provocar la sortida dels nens i nenes del club. Per això
els estudiants de pràctiques de Resolució de Conflictes posaran a prova els seus coneixements de mediació en aquesta experiència pilot. Els nous mediadors donaran suport al cos tècnic i als entrenadors de l’entitat de Sant Andreu amb l’objectiu de promoure relaciones positives i satisfactòries i, en el seu defecte, pal·liar les desavinences i desacords que sorgeixen sovint amb els pares i mares dels esportistes.
L'aplicació de la mediació esportiva en aquest tipus de conflictes evita conseqüències com la degradació pública de la imatge dels clubs, pèrdues econòmiques i també la fugida de jugadors a altres equips. En Xavier Pastor pensa que amb les estratègies adequades es poden prevenir i resoldre els petits i grans enfrontaments interns de l'entitat. «En totes les organitzacions es donen situacions de tensió i malentesos entre les persones i els grups, però els professionals de la resolució de conflictes podem identificar-ne els punts calents i aplicar-hi els mètodes per a facilitar la comunicació, posar en comú els interessos i respectar el punt de vista de l’altre».
Millor relació, més satisfacció
«Els estudis conclouen que aplicar les tècniques de mediació en les organitzacions augmenta la productivitat un 40%; la qualitat del servei, un 30%, i la satisfacció amb l’empresa, un 20%», que, amb l’ajuda de la mediació, el Club Natació Sant Andreu podrà augmentar el seu prestigi, els seus èxits i tenir més matrícules i incrementar el nombre de socis.
Les eines de gestió pacífica dels conflictes promouen els valors esportius: «Els waterpolistes que formen les categories inferiors del CN Sant Andreu i són el futur del primer equip.
L’objectiu és que aprenguin a jugar per a aconseguir els millors resultats, però també per a créixer com a jugadors i com a persones» comentava el president del CNSA en l'acte de presentació.
Altres informacions relacionades
Projecte de mediació esportiva al Girona FC
A continuació, us presentem una nova secció. En aquest cas us proposem pel·lícules de cinema o series de televisió i d'internet que us poden ajudar a abordar i tractar una situació conflictiva. Evidentment, en funció del conflicte, del context, de les persones implicades o de la seva situació, podem trobar una o altre pel·lícula com a recurs.
Un domingo cualquiera (1999). Oliver Stone
El triomfant equip de futbol americà dels Miami Sharks, dirigits per l'exitòs entrenador Tony D'Amato (Al Pacino) té problemes: han perdut molts partits, el public no va a l'estadi i els jugadors que cada cop tenen més lesions pel desgast dels anys de competició. Tot està en crisi i els rumors creixen al voltant de l'equip, generant-se crisis a tots els nivells.
Interessant pel·lícula ja que
mostra 2 aspectes claus en situacions de tensió:
1) la importància de la gestió de les emocions, especialment en crisi;i 2) com els estat d'ànim i els comportaments es contagien a tots els nivells i àmbits, sobretot quan les coses van malament: en el film a través de les discussions entre companys de l'equip, dels jugadors amb les seves parelles, entre entrenador i propietària, etc.