Anàlisi de conflictes reals i propostes de solució a la darrera sessió presencial de la 19a edició del Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la Universitat de Girona, Fundació UdG.
Al Castell de Sant Ferran a Figueres (Alt Empordà)
El passat 1 de juliol de 2023, al Castell de Sant Ferran de Figueres es va dur a terme la darrera sessió presencial, la setena, de la 19a edició del Postgrau de Resolució de conflictes Públics i Mediació Comunitària de la Universitat de Girona, Fundació UdG.Des del l’any 2008, com cada any, la darrera sessió presencial del postgrau es realitza al Castell de Sant Ferran, a la fortalesa baluardada de grans dimensions construïda durant el segle XVIII i que constitueix la fortalesa militar de l’època moderna més gran d'Europa.
Durant el curs, es realitzen 7 sessions presencials els divendres tarda i els dissabte, tarda i matí, repartides entre Girona i Barcelona ciutat. També es fa una sessió presencial a Madrid, per contactar amb professionals d'aquesta ciutat i visitar in situ el treball de serveis de mediació. Els alumnes del postgrau també visiten els serveis de mediació i de gestió de conflictes de L'Hospitalet de Llobregat, Olot, Vic i Rubí.
Darrera sessió presencial
En aquesta darrera sessió presencial del postgrau, les i els alumnes de la 19a edició han presentat els treballs sobre els estudis de cas de conflictes reals que han estat abordant, analitzant i elaborant propostes durant 6 mesos.
En paral·lel a les 15 activitats online i 8 lectures que han de fer i resoldre, els i les alumnes han hagut d’escollir un conflicte real entre els 24 propostes de conflictes que els hi proposem amb l’objectiu d’analitzar-lo, abordar-lo, contactar amb les persones o grups implicats i presentar un conjunt de propostes de solució a curt, mig i llarg termini.
En paral·lel a les 15 activitats online i 8 lectures que han de fer i resoldre, els i les alumnes han hagut d’escollir un conflicte real entre els 24 propostes de conflictes que els hi proposem amb l’objectiu d’analitzar-lo, abordar-lo, contactar amb les persones o grups implicats i presentar un conjunt de propostes de solució a curt, mig i llarg termini.
Conflictes reals escollits
Aquest treball es fa en grup i es busca que els i les alumnes s’apropin a un conflicte real, a les persones i grups implicats, afectats i interessats, que posin en pràctica i apliquin els mètodes d’investigació i intervenció de la conflictologia, en la gestió i resolució de conflictes que s’han estudiat i s’han treballat en el postgrau.
Entre els conflictes a escollir aquest any els i les alumnes han escollit els següents:
Entre els conflictes a escollir aquest any els i les alumnes han escollit els següents:
-
Com aplicar la tecnologia a la mediació, en concret la intel·ligència artificial. En què ens pot ajudar?
-
Conflictes a l’esport: La prevenció i gestió positiva dels conflictes per a la millora els resultats esportius. Proposta de continguts formatius per a entrenadors i entrenadores de futbol sala (futsal).
-
Què saben els professors i les escoles de la mediació? Quan, per què i per a què l’apliquen? Qui ho fa? Propostes de millora.
-
El conflicte en els barris. Per què les associacions veïnals i de comerciants no tenen actuen en la gestió de conflicte i ofereixen un servei de mediació?
Presentació i defensa dels treballs
Les i els alumnes presenten el seu treball en una exposició d’uns 20-30 minuts. Hi ha un tribunal format per al director, coordinadors i dos professors del postgrau que treballen com a mediadores i mediadors o professionals de la resolució de conflictes al nostre país.
Un cop finalitzada l’exposició, el tribunal fa preguntes i observacions sobre el contingut i la metodologia del treball i aspectes comunicatius relacionats amb la presentació. Des del postgrau, es fa èmfasi en tots els aspectes, però molt especialment en la comunicació, ja que els mediadors i mediadores han de ser bons analistes de la comunicació de les persones que es troben en un conflicte i, a la vegada, han de ser uns bons comunicadors, perquè un procés de resolució de conflictes es basa en la comunicació.
Un cop finalitzada l’exposició, el tribunal fa preguntes i observacions sobre el contingut i la metodologia del treball i aspectes comunicatius relacionats amb la presentació. Des del postgrau, es fa èmfasi en tots els aspectes, però molt especialment en la comunicació, ja que els mediadors i mediadores han de ser bons analistes de la comunicació de les persones que es troben en un conflicte i, a la vegada, han de ser uns bons comunicadors, perquè un procés de resolució de conflictes es basa en la comunicació.
Principals resultats
A continuació es presenten de forma breu alguns dels principals resultats dels treballs:
“En què i com ens pot ajudar la tecnologia, en concret la intel·ligència artificial, a la mediació?”:
- A obtenir dades i informació de forma immediata sobre els conflictes.
- A saber com s’ha actuat en casos iguals o semblants i què ha funcionat, processos i propostes d'acord.
- Per simular situacions on puguem provar procediments i accions i comprovar-ne el resultat.
- Per generar realitats alternatives que ajudin a acostar a les persones i/o grups en el conflicte, a empatitzar i a reconèixer i a valorar la compatibilitat dels seus respectius interessos.
“Els conflictes a l’esport: La prevenció i gestió positiva dels conflictes per a la millora els resultats esportius. Proposta de continguts formatius per a entrenadors i entrenadores del futbol sala (Futsal)”:
- Primer, subratllar en general la manca d’aquests contingut en les formacions passades i actuals per a entrenadors i entrenadores de qualsevol nivell;
- Segon, que existeixen figures semblants o que actuen com mediadors i mediadores, però que no tenen formació professional ni especialitzada en aquest àmbit ni en aquests mètodes.
- Tercer, que davant de conflictes a l’esport del futsal s’apliquen sancions, però que això no soluciona les causes;
- Quart, aquesta formació quan s’aplica permet un triple guany: millora grupal, de rendiment i resultats esportius, i de funcionament i reputació social de club.
“Què saben els professors i les escoles de la mediació? Quan, per què i per a què l’apliquen? Qui ho fa? Propostes de millora.”:
- Calen plans de convivència elaborat a mida de les escoles, i no rèpliques dels uns dels altres.
- Els plans actuals no són adequats, ja que s’apliquen els mètodes de sempre i poques vegades la mediació.
- El 61% dels professors i professores enquestats diuen no haver rebut formació en resolució de conflictes.
- Els professors i les professores afirmen que manca temps i que calen més recursos per gestionar conflictes.
- L’aplicació actual d’aquests mètodes depèn bàsicament de la voluntat personal dels professors i de l’equip directiu-claustre del moment.
“El conflicte en els barris. Per què les associacions veïnals i de comerciants no tenen actuen en la gestió de conflicte i ofereixen un servei de mediació?"
En aquest treball s’ha analitzat el cas d’un parell de barris del municipi de Catalunya i s’han detectat les següents qüestions:
- La composició dels membres de les AA.VV és sempre la mateixa, no hi ha rotació ni renovació de les persones al capdavant
- Les AA.VV actuen com a entitat que detecten situacions conflictives, però no s’impliquen en la solució, per separat o conjuntament amb d’altres entitats o ajuntament.
- Les AA.VV cada cop estan deixant de ser agents socials representatius del barri, i només representen una manera de fer d’unes poques persones.
Es parla de que cal anar cap una revisió i modernització d’aquestes entitats que passa per tenir un paper actiu en la gestió dels conflictes i d’implicació i incorporació de la diversitat de persones que viuen i formen els barris. Un paper important de les AAVV passaria per la detecció i prevenció de conflictes.
Per aquelles i aquells que esteu interessades i interessats en fer el postgrau per millorar la vostra carrera professional en general, a les organitzacions i/o esdevenir un expert o experta de la resolució de conflictes i de la mediació, podeu accedir a la informació de la 20 edició de la en el següent enllaç:
https://postgraumediacioconflictes.fundacioudg.org/ca/diploma-postgrau-resolucio-conflictes-publics-mediacio-comunitaria.html
“En què i com ens pot ajudar la tecnologia, en concret la intel·ligència artificial, a la mediació?”:
- A obtenir dades i informació de forma immediata sobre els conflictes.
- A saber com s’ha actuat en casos iguals o semblants i què ha funcionat, processos i propostes d'acord.
- Per simular situacions on puguem provar procediments i accions i comprovar-ne el resultat.
- Per generar realitats alternatives que ajudin a acostar a les persones i/o grups en el conflicte, a empatitzar i a reconèixer i a valorar la compatibilitat dels seus respectius interessos.
“Els conflictes a l’esport: La prevenció i gestió positiva dels conflictes per a la millora els resultats esportius. Proposta de continguts formatius per a entrenadors i entrenadores del futbol sala (Futsal)”:
- Primer, subratllar en general la manca d’aquests contingut en les formacions passades i actuals per a entrenadors i entrenadores de qualsevol nivell;
- Segon, que existeixen figures semblants o que actuen com mediadors i mediadores, però que no tenen formació professional ni especialitzada en aquest àmbit ni en aquests mètodes.
- Tercer, que davant de conflictes a l’esport del futsal s’apliquen sancions, però que això no soluciona les causes;
- Quart, aquesta formació quan s’aplica permet un triple guany: millora grupal, de rendiment i resultats esportius, i de funcionament i reputació social de club.
“Què saben els professors i les escoles de la mediació? Quan, per què i per a què l’apliquen? Qui ho fa? Propostes de millora.”:
- Calen plans de convivència elaborat a mida de les escoles, i no rèpliques dels uns dels altres.
- Els plans actuals no són adequats, ja que s’apliquen els mètodes de sempre i poques vegades la mediació.
- El 61% dels professors i professores enquestats diuen no haver rebut formació en resolució de conflictes.
- Els professors i les professores afirmen que manca temps i que calen més recursos per gestionar conflictes.
- L’aplicació actual d’aquests mètodes depèn bàsicament de la voluntat personal dels professors i de l’equip directiu-claustre del moment.
“El conflicte en els barris. Per què les associacions veïnals i de comerciants no tenen actuen en la gestió de conflicte i ofereixen un servei de mediació?"En aquest treball s’ha analitzat el cas d’un parell de barris del municipi de Catalunya i s’han detectat les següents qüestions:
- La composició dels membres de les AA.VV és sempre la mateixa, no hi ha rotació ni renovació de les persones al capdavant
- Les AA.VV actuen com a entitat que detecten situacions conflictives, però no s’impliquen en la solució, per separat o conjuntament amb d’altres entitats o ajuntament.
- Les AA.VV cada cop estan deixant de ser agents socials representatius del barri, i només representen una manera de fer d’unes poques persones.
Es parla de que cal anar cap una revisió i modernització d’aquestes entitats que passa per tenir un paper actiu en la gestió dels conflictes i d’implicació i incorporació de la diversitat de persones que viuen i formen els barris. Un paper important de les AAVV passaria per la detecció i prevenció de conflictes.
20 edició del Postgrau
https://postgraumediacioconflictes.fundacioudg.org/ca/diploma-postgrau-resolucio-conflictes-publics-mediacio-comunitaria.html
