Nombre de resultats 5
per a veïns
04/10/2023 - El petit miratge de la cohesió
Els principals problemes de convivència als municipis i/o barris son l’incivisme (45,8% de les persones enquestades) i la immigració (30,9%). Quan no coneixem a l’altre, quan no hi tenim contacte, ens en distanciem.
Amb el treball comunitari i la mediació comunitària, treballem per refer aquelles relacions trencades, promoure la cohesió en aquells espais on tothom pensa que no hi ha res a fer. Fer-los protagonistes dels seus propis canvis.
EDUARD CARRERA
04/10/2023
La cohesió social és un dels gran reptes al qual s’enfronten les ciutats per garantir el benestar dels seus ciutadans.
Rutger Bregman, en el seu llibre "Utopia per a realistes" ens explica com cada vegada hem acumulat més riquesa, però en canvi els índexs de pobresa no paren de créixer any rere any.
De fet, el que ens diuen les dades, és que a pesar de viure en una època de riquesa sense precedents, aquesta no acaba repercutint en la població. Així, les desigualtats augmenten al mateix ritme que la diversitat.
Com ho poden aguantar les ciutats això? Com es pot promoure la cohesió social en un societat cada vegada més fragmentada, més segregada?
Si ens fixem en l’enquesta de polarització i convivència elaborada el 2022 per l’Institut Català de la Pau, el 7,2% de les persones enquestades valora com a positiva la convivència al seu barri. Si eixamplem la mirada a la comunitat passa a ser d’un 7%, però en canvi si ampliem l’horitzó a tot l’Estat cau fins a un 5,9%.
Quan més llunyana l’estructura, més sensació de descohesió, de fragmentació. L’escala, acaba cobrant una importància cabdal. Com més petita, com més propera, més sensació de convivència. Amb les relacions, passa exactament el mateix.
Els principals problemes de convivència als municipis i/o barris son l’incivisme (45,8% de les persones enquestades) i la immigració (30,9%). Quan no coneixem a l’altre, quan no hi tenim contacte, ens en distanciem.
Estructures i relacions, barris i veïns i veïnes. En els darrers anys s’han anat esquerdant poc a poc, i tot i que hi ha una gran part de persones que valoren com a positiva la convivència, hi ha un grup prou important que la considera un repte. Estem realment cohesionades? Com podem abordar els múltiples conflictes que se’n poden derivar?
Les dades ens posen damunt de la taula una qüestió essencial: la importància de generar espais de trobada, de trencar amb la tendència que cronifica la fragmentació. Per això és essencial el treball comunitari, la mediació comunitària. L’acció als barris. L’acompanyament a processos on la convivència, la cohesió i les estructures cobren protagonisme
En els propers anys, l’acció comunitària esdevindrà essencial perquè és la única que pot garantir recuperar els vincles entre la ciutadania.
Ens hem acostumat en excés a distanciar-nos de l’altre quan ens molesta, quan no el coneixem, quan no el sentim com “nosaltres”. Hem deixat de banda la vella costum de l’encontre, de la necessitat i l’interès de configurar un “nosaltres”.
Des de la mediació comunitària podem permetre’ns acostar-nos a aquesta complexitat des d’una perspectiva renovada. Aquella que dona la veu a les protagonistes, les veïnes. Aquella que defuig de les taules de coordinació per abordar un problema i que s’esmuny pels carrers del barri, per les places, per les comunitats veïnals. Fer mentre pensem, mapejar la fragmentació per trencar-la des de la organització col·lectiva.
Com si d’un petit miratge es tractés, potser, d’aquesta manera, l’acció no serà la desconfiança, sinó que passarà a convertir-se en allò més poderós del que disposem les persones: el reconèixer a l’altre. Fer-lo sentir part de la comunitat. Aquella que ens identifica a totes.
04/07/2023 - Conflictes reals i propostes de solució
Anàlisi de conflictes reals i propostes de solució a la darrera sessió presencial de la 19a edició del Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la Universitat de Girona, Fundació UdG.
Al Castell de Sant Ferran a Figueres (Alt Empordà)
El passat 1 de juliol de 2023, al Castell de Sant Ferran de Figueres es va dur a terme la darrera sessió presencial, la setena, de la 19a edició del Postgrau de Resolució de conflictes Públics i Mediació Comunitària de la Universitat de Girona, Fundació UdG.Des del l’any 2008, com cada any, la darrera sessió presencial del postgrau es realitza al Castell de Sant Ferran, a la fortalesa baluardada de grans dimensions construïda durant el segle XVIII i que constitueix la fortalesa militar de l’època moderna més gran d'Europa.
Durant el curs, es realitzen 7 sessions presencials els divendres tarda i els dissabte, tarda i matí, repartides entre Girona i Barcelona ciutat. També es fa una sessió presencial a Madrid, per contactar amb professionals d'aquesta ciutat i visitar in situ el treball de serveis de mediació. Els alumnes del postgrau també visiten els serveis de mediació i de gestió de conflictes de L'Hospitalet de Llobregat, Olot, Vic i Rubí.
Darrera sessió presencial
En aquesta darrera sessió presencial del postgrau, les i els alumnes de la 19a edició han presentat els treballs sobre els estudis de cas de conflictes reals que han estat abordant, analitzant i elaborant propostes durant 6 mesos.
En paral·lel a les 15 activitats online i 8 lectures que han de fer i resoldre, els i les alumnes han hagut d’escollir un conflicte real entre els 24 propostes de conflictes que els hi proposem amb l’objectiu d’analitzar-lo, abordar-lo, contactar amb les persones o grups implicats i presentar un conjunt de propostes de solució a curt, mig i llarg termini.
En paral·lel a les 15 activitats online i 8 lectures que han de fer i resoldre, els i les alumnes han hagut d’escollir un conflicte real entre els 24 propostes de conflictes que els hi proposem amb l’objectiu d’analitzar-lo, abordar-lo, contactar amb les persones o grups implicats i presentar un conjunt de propostes de solució a curt, mig i llarg termini.
Conflictes reals escollits
Aquest treball es fa en grup i es busca que els i les alumnes s’apropin a un conflicte real, a les persones i grups implicats, afectats i interessats, que posin en pràctica i apliquin els mètodes d’investigació i intervenció de la conflictologia, en la gestió i resolució de conflictes que s’han estudiat i s’han treballat en el postgrau.
Entre els conflictes a escollir aquest any els i les alumnes han escollit els següents:
Entre els conflictes a escollir aquest any els i les alumnes han escollit els següents:
-
Com aplicar la tecnologia a la mediació, en concret la intel·ligència artificial. En què ens pot ajudar?
-
Conflictes a l’esport: La prevenció i gestió positiva dels conflictes per a la millora els resultats esportius. Proposta de continguts formatius per a entrenadors i entrenadores de futbol sala (futsal).
-
Què saben els professors i les escoles de la mediació? Quan, per què i per a què l’apliquen? Qui ho fa? Propostes de millora.
-
El conflicte en els barris. Per què les associacions veïnals i de comerciants no tenen actuen en la gestió de conflicte i ofereixen un servei de mediació?
Presentació i defensa dels treballs
Les i els alumnes presenten el seu treball en una exposició d’uns 20-30 minuts. Hi ha un tribunal format per al director, coordinadors i dos professors del postgrau que treballen com a mediadores i mediadors o professionals de la resolució de conflictes al nostre país.
Un cop finalitzada l’exposició, el tribunal fa preguntes i observacions sobre el contingut i la metodologia del treball i aspectes comunicatius relacionats amb la presentació. Des del postgrau, es fa èmfasi en tots els aspectes, però molt especialment en la comunicació, ja que els mediadors i mediadores han de ser bons analistes de la comunicació de les persones que es troben en un conflicte i, a la vegada, han de ser uns bons comunicadors, perquè un procés de resolució de conflictes es basa en la comunicació.
Un cop finalitzada l’exposició, el tribunal fa preguntes i observacions sobre el contingut i la metodologia del treball i aspectes comunicatius relacionats amb la presentació. Des del postgrau, es fa èmfasi en tots els aspectes, però molt especialment en la comunicació, ja que els mediadors i mediadores han de ser bons analistes de la comunicació de les persones que es troben en un conflicte i, a la vegada, han de ser uns bons comunicadors, perquè un procés de resolució de conflictes es basa en la comunicació.
Principals resultats
A continuació es presenten de forma breu alguns dels principals resultats dels treballs:
“En què i com ens pot ajudar la tecnologia, en concret la intel·ligència artificial, a la mediació?”:
- A obtenir dades i informació de forma immediata sobre els conflictes.
- A saber com s’ha actuat en casos iguals o semblants i què ha funcionat, processos i propostes d'acord.
- Per simular situacions on puguem provar procediments i accions i comprovar-ne el resultat.
- Per generar realitats alternatives que ajudin a acostar a les persones i/o grups en el conflicte, a empatitzar i a reconèixer i a valorar la compatibilitat dels seus respectius interessos.
“Els conflictes a l’esport: La prevenció i gestió positiva dels conflictes per a la millora els resultats esportius. Proposta de continguts formatius per a entrenadors i entrenadores del futbol sala (Futsal)”:
- Primer, subratllar en general la manca d’aquests contingut en les formacions passades i actuals per a entrenadors i entrenadores de qualsevol nivell;
- Segon, que existeixen figures semblants o que actuen com mediadors i mediadores, però que no tenen formació professional ni especialitzada en aquest àmbit ni en aquests mètodes.
- Tercer, que davant de conflictes a l’esport del futsal s’apliquen sancions, però que això no soluciona les causes;
- Quart, aquesta formació quan s’aplica permet un triple guany: millora grupal, de rendiment i resultats esportius, i de funcionament i reputació social de club.
“Què saben els professors i les escoles de la mediació? Quan, per què i per a què l’apliquen? Qui ho fa? Propostes de millora.”:
- Calen plans de convivència elaborat a mida de les escoles, i no rèpliques dels uns dels altres.
- Els plans actuals no són adequats, ja que s’apliquen els mètodes de sempre i poques vegades la mediació.
- El 61% dels professors i professores enquestats diuen no haver rebut formació en resolució de conflictes.
- Els professors i les professores afirmen que manca temps i que calen més recursos per gestionar conflictes.
- L’aplicació actual d’aquests mètodes depèn bàsicament de la voluntat personal dels professors i de l’equip directiu-claustre del moment.
“El conflicte en els barris. Per què les associacions veïnals i de comerciants no tenen actuen en la gestió de conflicte i ofereixen un servei de mediació?"
En aquest treball s’ha analitzat el cas d’un parell de barris del municipi de Catalunya i s’han detectat les següents qüestions:
- La composició dels membres de les AA.VV és sempre la mateixa, no hi ha rotació ni renovació de les persones al capdavant
- Les AA.VV actuen com a entitat que detecten situacions conflictives, però no s’impliquen en la solució, per separat o conjuntament amb d’altres entitats o ajuntament.
- Les AA.VV cada cop estan deixant de ser agents socials representatius del barri, i només representen una manera de fer d’unes poques persones.
Es parla de que cal anar cap una revisió i modernització d’aquestes entitats que passa per tenir un paper actiu en la gestió dels conflictes i d’implicació i incorporació de la diversitat de persones que viuen i formen els barris. Un paper important de les AAVV passaria per la detecció i prevenció de conflictes.
Per aquelles i aquells que esteu interessades i interessats en fer el postgrau per millorar la vostra carrera professional en general, a les organitzacions i/o esdevenir un expert o experta de la resolució de conflictes i de la mediació, podeu accedir a la informació de la 20 edició de la en el següent enllaç:
https://postgraumediacioconflictes.fundacioudg.org/ca/diploma-postgrau-resolucio-conflictes-publics-mediacio-comunitaria.html
“En què i com ens pot ajudar la tecnologia, en concret la intel·ligència artificial, a la mediació?”:
- A obtenir dades i informació de forma immediata sobre els conflictes.
- A saber com s’ha actuat en casos iguals o semblants i què ha funcionat, processos i propostes d'acord.
- Per simular situacions on puguem provar procediments i accions i comprovar-ne el resultat.
- Per generar realitats alternatives que ajudin a acostar a les persones i/o grups en el conflicte, a empatitzar i a reconèixer i a valorar la compatibilitat dels seus respectius interessos.
“Els conflictes a l’esport: La prevenció i gestió positiva dels conflictes per a la millora els resultats esportius. Proposta de continguts formatius per a entrenadors i entrenadores del futbol sala (Futsal)”:
- Primer, subratllar en general la manca d’aquests contingut en les formacions passades i actuals per a entrenadors i entrenadores de qualsevol nivell;
- Segon, que existeixen figures semblants o que actuen com mediadors i mediadores, però que no tenen formació professional ni especialitzada en aquest àmbit ni en aquests mètodes.
- Tercer, que davant de conflictes a l’esport del futsal s’apliquen sancions, però que això no soluciona les causes;
- Quart, aquesta formació quan s’aplica permet un triple guany: millora grupal, de rendiment i resultats esportius, i de funcionament i reputació social de club.
“Què saben els professors i les escoles de la mediació? Quan, per què i per a què l’apliquen? Qui ho fa? Propostes de millora.”:
- Calen plans de convivència elaborat a mida de les escoles, i no rèpliques dels uns dels altres.
- Els plans actuals no són adequats, ja que s’apliquen els mètodes de sempre i poques vegades la mediació.
- El 61% dels professors i professores enquestats diuen no haver rebut formació en resolució de conflictes.
- Els professors i les professores afirmen que manca temps i que calen més recursos per gestionar conflictes.
- L’aplicació actual d’aquests mètodes depèn bàsicament de la voluntat personal dels professors i de l’equip directiu-claustre del moment.
“El conflicte en els barris. Per què les associacions veïnals i de comerciants no tenen actuen en la gestió de conflicte i ofereixen un servei de mediació?"En aquest treball s’ha analitzat el cas d’un parell de barris del municipi de Catalunya i s’han detectat les següents qüestions:
- La composició dels membres de les AA.VV és sempre la mateixa, no hi ha rotació ni renovació de les persones al capdavant
- Les AA.VV actuen com a entitat que detecten situacions conflictives, però no s’impliquen en la solució, per separat o conjuntament amb d’altres entitats o ajuntament.
- Les AA.VV cada cop estan deixant de ser agents socials representatius del barri, i només representen una manera de fer d’unes poques persones.
Es parla de que cal anar cap una revisió i modernització d’aquestes entitats que passa per tenir un paper actiu en la gestió dels conflictes i d’implicació i incorporació de la diversitat de persones que viuen i formen els barris. Un paper important de les AAVV passaria per la detecció i prevenció de conflictes.
20 edició del Postgrau
https://postgraumediacioconflictes.fundacioudg.org/ca/diploma-postgrau-resolucio-conflictes-publics-mediacio-comunitaria.html
12/02/2021 - Com podem ser millors persones?
Xavier Pastor
Especialista en gestió de conflictes Públics, Socials i Esportius. Director del Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la Universitat de Girona (Fundació UdG). Professor del Programa de Gestió de Conflictes i Mediació dels Estudis de Dret i Ciència Política de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Premi Civisme Serra i Moret 2014 de la Generalitat de Catalunya. Premi al millor projecte de mediació a Espanya 2019 de l'AMMI (Asociación Madrileña de Mediadores).
Article publicat al Diari de Girona el 31 de desembre de 2020.
"La capacitat de resoldre el conflicte satisfactòriament ens fa millor persona, perquè així és com ens veuen els altres i ens valoren."
La pandèmia ha posat al descobert com som. Ens ha posat a prova. Ens ha posat contra les cordes i ens ha fet viure situacions intenses amb nosaltres mateixos i amb el demés, especialment amb els veïns i veïnes i amb els nostres companys de la feina.
Durant la pandèmia, en concret en l'estat d'alarma, vaig decidir investigar una mica. Mentre preguntava als meus companys i companyes de professió que treballen en els serveis municipals de mediació ciutadana del país, vaig fer en paral·lel una breu enquesta de 24 hores a les xarxes socials digitals, per saber si havia més o menys conflictes i la percepció de la gent davant d'aquest fenomen.
En concret vaig formular tres preguntes, però per mi la més important va ser la darrera.
Vaig optar per les xarxes socials digitals següents: Facebook, Twitter i Instagram. Es van donar variacions en els percentatges de les respostes, però en totes es donava una marcada tendència.
Vaig preguntar, primer: «Creieu que ara hi ha més o menys conflictes entre els veïns». Respostes: guanyava el sí, la situació ho propiciava. Després: «A la teva comunitat o escala ara hi ha més o menys conflictes entre els veïns». Resposta: menys conflictes. I finalment si: «Està ben vist tenir conflictes i que se sàpiga?». Respostes: no està ben vist i els percentatges eren contundents. Així que trobem molt normal tenir conflictes, però no es donen a casa nostra i si apareixen qui els té i no els resolts és vist negativament pels altres. Així som els humans, molt comprensius, però jutjadors de mena.
I és que la resposta a aquesta darrera pregunta amaga una realitat interessant. Els humans valorem l'estabilitat, la tranquil·litat, les bones maneres, el saber fer, el no cridar gaire i tot plegat defensant per damunt de tot els nostres interessos. És a dir, si algú té un conflicte amb el veí és normal, però valorem molt que el vulgui resoldre i sàpiga fer-ho i si m'ho permeten ràpid i en silenci. Dit d'una altra manera, si el té i el resol és vist com una persona agradable i eficaç que pensa en ell i en la resta de mortals. Per contra, aquell que té contínuament conflictes, perquè no aconsegueix resoldre'ls, és vist com una persona conflictiva, egoista i maldestra, ja que té el conflicte (viu en tensió) i no es capaç de trobar una solució (no en sap o li prenen el pèl).
I és que de conflictes, encara que no en vulguem, en tindrem. Precisament per aquest fet, hem de dotar-nos d'habilitats necessàries per prevenir-los i saber-los gestionar, no només per a nosaltres, sinó perquè la resta de persones ens valoraran pitjor o millor com a individus i com a ciutadans en funció d'aquestes habilitats i resultats. No en tinguin cap dubte. Pensin en les seves comunitats, sovint hi ha un veí que cau bé a tothom, perquè quasi mai té problemes, quan els té els resol i a més té temps per ajudar els altres a no tenir-los. El típic senyor o senyora que regala consells que funcionen. I funcionen. És com si aquest veí o veïna actués en el rol de mediador. I la mediació en aquesta cas ens fa millors persones.
Així que darrere d'aquesta afirmació hi ha un fet constatat, per als altres que siguem capaços d'abordar i resoldre els nostres conflictes ens fa als seus ulls millor persona, però també per als nostres ulls, ja que prenem decisions encertades en cada moment sense la càrrega psicològica de les emocions «negatives» de la confrontació i la lluita, i això és especialment així quan ho encarem pensant que ha de perdre una persona perquè guanyi l'altra. I no hi ha cosa que ens faci més ràbia i ens penalitzi a la vida que perdre una i una altra vegada. Potser que comencem a guanyar, oi?
Durant la pandèmia, en concret en l'estat d'alarma, vaig decidir investigar una mica. Mentre preguntava als meus companys i companyes de professió que treballen en els serveis municipals de mediació ciutadana del país, vaig fer en paral·lel una breu enquesta de 24 hores a les xarxes socials digitals, per saber si havia més o menys conflictes i la percepció de la gent davant d'aquest fenomen.
En concret vaig formular tres preguntes, però per mi la més important va ser la darrera.
Vaig optar per les xarxes socials digitals següents: Facebook, Twitter i Instagram. Es van donar variacions en els percentatges de les respostes, però en totes es donava una marcada tendència.
Vaig preguntar, primer: «Creieu que ara hi ha més o menys conflictes entre els veïns». Respostes: guanyava el sí, la situació ho propiciava. Després: «A la teva comunitat o escala ara hi ha més o menys conflictes entre els veïns». Resposta: menys conflictes. I finalment si: «Està ben vist tenir conflictes i que se sàpiga?». Respostes: no està ben vist i els percentatges eren contundents. Així que trobem molt normal tenir conflictes, però no es donen a casa nostra i si apareixen qui els té i no els resolts és vist negativament pels altres. Així som els humans, molt comprensius, però jutjadors de mena.
Els humans valorem l'estabilitat, la tranquil·litat, les bones maneres, el saber fer, el no cridar gaire i tot plegat defensant per damunt de tot els nostres interessos. És a dir, si algú té un conflicte amb el veí és normal, però valorem molt que el vulgui resoldre i sàpiga fer-ho i si m'ho permeten ràpid i en silenci.
I és que la resposta a aquesta darrera pregunta amaga una realitat interessant. Els humans valorem l'estabilitat, la tranquil·litat, les bones maneres, el saber fer, el no cridar gaire i tot plegat defensant per damunt de tot els nostres interessos. És a dir, si algú té un conflicte amb el veí és normal, però valorem molt que el vulgui resoldre i sàpiga fer-ho i si m'ho permeten ràpid i en silenci. Dit d'una altra manera, si el té i el resol és vist com una persona agradable i eficaç que pensa en ell i en la resta de mortals. Per contra, aquell que té contínuament conflictes, perquè no aconsegueix resoldre'ls, és vist com una persona conflictiva, egoista i maldestra, ja que té el conflicte (viu en tensió) i no es capaç de trobar una solució (no en sap o li prenen el pèl).
Aquell que té contínuament conflictes, perquè no aconsegueix resoldre'ls, és vist com una persona conflictiva, egoista i maldestra, ja que té el conflicte (viu en tensió) i no es capaç de trobar una solució (no en sap o li prenen el pèl).
I és que de conflictes, encara que no en vulguem, en tindrem. Precisament per aquest fet, hem de dotar-nos d'habilitats necessàries per prevenir-los i saber-los gestionar, no només per a nosaltres, sinó perquè la resta de persones ens valoraran pitjor o millor com a individus i com a ciutadans en funció d'aquestes habilitats i resultats. No en tinguin cap dubte. Pensin en les seves comunitats, sovint hi ha un veí que cau bé a tothom, perquè quasi mai té problemes, quan els té els resol i a més té temps per ajudar els altres a no tenir-los. El típic senyor o senyora que regala consells que funcionen. I funcionen. És com si aquest veí o veïna actués en el rol de mediador. I la mediació en aquesta cas ens fa millors persones.
Per als altres, que siguem capaços d'abordar i resoldre els nostres conflictes ens fa, als seus ulls, millor persona.
Així que darrere d'aquesta afirmació hi ha un fet constatat, per als altres que siguem capaços d'abordar i resoldre els nostres conflictes ens fa als seus ulls millor persona, però també per als nostres ulls, ja que prenem decisions encertades en cada moment sense la càrrega psicològica de les emocions «negatives» de la confrontació i la lluita, i això és especialment així quan ho encarem pensant que ha de perdre una persona perquè guanyi l'altra. I no hi ha cosa que ens faci més ràbia i ens penalitzi a la vida que perdre una i una altra vegada. Potser que comencem a guanyar, oi?
21/06/2017 - Seminari d'estiu de Mediació Nocturna de la UOC
"La necessitat de fer compatible la diversió i la festa nocturna amb el descans de les persones ha esdevingut una feina de mediació amb un gran futur professional" Xavier Pastor
El proper 28 de juny la UOC organitza un seminari sobre la Mediació nocturna o en zones d'oci nocturn.Aquest seminari ofereix els coneixements necessaris per abordar i intervenir en els conflictes que es deriven de l'activitat de l'oci nocturn i en aquestes zones, fent compatible festa i descans.
Aquesta mediació ja ha estat anteriorment provada amb èxit a Catalunya, en concret durant els mesos de juny a setembre de 2016 al municipi de Castell d'Aro-Platja d'Aro-S'Agaró amb molts bons resultats, tal com afirmen els diferents operadors. Aquest estiu, Platja d'Aro torna a oferir el servei i ho amplia als conflictes d'incivisme que es produeixen en horari de tarda.
També aquest estiu el projecte de mediació nocturna s'aplicarà a Calella de Mar i Badalona durant el mateix periode de temps
Aquest curs està orientat a poder fer aquesta feina per part dels mediadors i gestors de conflictes. Tenint en compte que el turisme i l'oci nocturn és un "àmbit de treball" de molta gent del nostre país, queda clar que la mediació nocturna, ben aplicada, esdevindrà una feina de mediació amb un gran futur.
Més informació sobre el curs
01/02/2016 - Jornada “Promovent la convivència veïnal als municipis”
Una mirada a la Gestió Alternativa de Conflictes (GAC), al seu paper, en les comunitats veïnals
Per Eduard Carrera
Cada vegada més hi ha increment de les desigualtats, fent-se evident en barris de poblacions catalanes; dificultats econòmiques per part de les famílies, reflectit en una taxa d’atur molt elevada; increment dels llançaments i desnonament, en llars sense cap mena d’ingrés.
El dilluns 18 de gener de 2016 a l'Espai Francesca Bonnemaison de la Diputació de Barcelona es va celebrar la jornada anual “Promovent la convivència veïnal als municipis”. En aquestes jornades es presenten els resultats dels diferents serveis municipals de mediació de la demarcació de Barcelona.
Amb aquest objectiu, enguany ens varen convidar per fer de moderadors relators en una taula rodona, que es titulava "Convivència entre veïns. Una mirada al paper de la gestió de conflictes en les comunitats veïnals"
En la taula, a través dels seus participants, destacaven dues visions dels actors que tenen un paper en la comunitat:
- D'una banda, trobem la visió dels veïns. Una visió que predisposa a pensar que una reunió de comunitats de veïns podria adquirir un sinònim bèl·lic. És a dir, per els veïns les reunions de comunitat son una guerra en la qual cal estar ben preparat, i on cal portar un escut ben gran per evitar danys irreparables. Veure il·lustració de Forges a el diari El País.
- De l'altra, també tenim la visió d’administrador de finques, la qual ens fa pensar que estan acostumats a treballar amb la queixa i en la gestió de problemes però des de fa uns quants anys cada vegada més es troben amb problemes de governabilitat i de delegació de la responsabilitat per part dels veïns de la seva gestió. Aquesta visió aposta per contractar més professionals per gestionar les queixes, però no per apostar per un nou model basat en la gestió positiva de conflictes.
Però més enllà d’aquestes dues visions, hem de tenir en compte el context en el qual ens trobem i que predisposa a un increment de la conflictivitat en les comunitats veïnals, i això és precisament el que defensava en la relatoria d’aquesta taula rodona. Quin és aquest context? Algunes dades rellevants, apunten a que:1) Cada vegada més hi ha un increment de les desigualtats, fent-se evident precisament en molts dels barris de les ciutats i poblacions Catalanes.
2) Dificultats econòmiques per part de moltes famílies reflectit en una taxa d’atur molt elevada (19,88%), en la destrucció permanent de la ocupació, en un increment de la taxa de morositat en les comunitats (el 2011 la morositat va créixer un 60%), en un increment dels llançaments i desnonament, i en un increment de les llars sense cap mena d’ingrés (95.100 el 2014).
3) Ens trobem també amb comunitats veïnals que reflecteixen la diversitat de la societat. Actualment el % d’immigració es situa al 15,7% però en molts dels barris de les ciutats, com per exemple a Salt, aquest % es pot multiplicar de forma exponencial.
Per tant, ens trobem davant un context que predisposa a un increment en les dificultats de les famílies d’arribar a finals de mes – i això inclou dificultats evidents per pagar les quotes de la comunitat- , a que es produeixi un increment de les desigualtats no només entre barris sinó que ens trobem amb símptomes de desigualtats evidents en les comunitats, i en un augment de les problemàtiques que afronten els nostres veïns a causa de l’augment de l’individualisme.
En conseqüència, actualment tenim la visió d’una comunitat aparentment molt allunyada dels seus veïns i veïnes. Una comunitat on les persones no compleixen tres elements essencials del que seria una pauta convivencial: proximitat, coneixença i confiança. Però aquesta no és ben bé la realitat, sinó que és el que es visualitza no el que realment existeix, i precisament les experiències de projectes de gestió alternativa o els serveis de mediació contraposen aquesta idea.En definitiva, des de la gestió positiva de conflictes i des dels serveis de mediació es posa la mirada en els veïns, en les seves relacions i en aquelles dificultats i problemàtiques que enquisten la convivència veïnal. Per tant, s’ha de tenir en compte que la gestió alternativa de conflictes és una oportunitat per els municipis per treballar aspectes fonamentals com: la transformació social i la participació dels veïns en la gestió de les seves problemàtiques, en la difusió de un nou tipus de veïnatge basat en la proximitat i en l’atenció a les dificultats dels veïns, en la capacitació a les persones en la gestió de les seves problemàtiques i en promoure la convivència i el respecte a l’altre.
Així doncs, i per acabar, la gestió alternativa de conflictes esdevé una oportunitat per fer protagonista al veí, per treballar en què aquest sigui el que agafi les regnes de la comunitat i la convivència, i una manera de construir un nou model d’atenció al ciutadà. Un model que s’ha de basar en la transparència, en l’atenció a les causes i factors dels conflictes, i en l’exigència d’oferir a la ciutadania uns serveis públics de qualitat.
| Amb el suport | |
 |
| Col·labora: | ||
 |
 |
 |
  |
  |
  |
  |
  |
  |
  |
  |
  |