El passat 1 de juliol de 2023, al Castell de Sant Ferran de Figueres es va dur a terme la darrera sessió presencial, la setena, de la 19a edició del Postgrau de Resolució de conflictes Públics i Mediació Comunitària de la Universitat de Girona, Fundació UdG.

Des del l’any 2008, com cada any, la darrera sessió presencial del postgrau es realitza al Castell de Sant Ferran, a la fortalesa baluardada de grans dimensions construïda durant el segle XVIII i que constitueix la fortalesa militar de l’època moderna més gran d'Europa.

Durant el curs, es realitzen 7 sessions presencials els divendres tarda i els dissabte, tarda i matí, repartides entre Girona i Barcelona ciutat. També es fa una sessió presencial a Madrid, per contactar amb professionals d'aquesta ciutat i visitar in situ el treball de serveis de mediació. Els alumnes del postgrau també visiten els serveis de mediació i de gestió de conflictes de L'Hospitalet de Llobregat, Olot, Vic i Rubí.

En aquesta darrera sessió presencial del postgrau, les i els alumnes de la 19a edició han presentat els treballs sobre els estudis de cas de conflictes reals que han estat abordant, analitzant i elaborant propostes durant 6 mesos.

En paral·lel a les 15 activitats online i 8 lectures que han de fer i resoldre, els i les alumnes han hagut d’escollir un conflicte real entre els 24 propostes de conflictes que els hi proposem amb l’objectiu d’analitzar-lo, abordar-lo, contactar amb les persones o grups implicats i presentar un conjunt de propostes de solució a curt, mig i llarg termini.
 

Aquest treball es fa en grup i es busca que els i les alumnes s’apropin a un conflicte real, a les persones i grups implicats, afectats i interessats, que posin en pràctica i apliquin els mètodes d’investigació i intervenció de la conflictologia, en la gestió i resolució de conflictes que s’han estudiat i s’han treballat en el postgrau.

Entre els conflictes a escollir aquest any els i les alumnes han escollit els següents:

Les i els alumnes presenten el seu treball en una exposició d’uns 20-30 minuts. Hi ha un tribunal format per al director, coordinadors i dos professors del postgrau que treballen com a mediadores i mediadors o professionals de la resolució de conflictes al nostre país.

Un cop finalitzada l’exposició, el tribunal fa preguntes i observacions sobre el contingut i la metodologia del treball i aspectes comunicatius relacionats amb la presentació. Des del postgrau, es fa èmfasi en tots els aspectes, però molt especialment en la comunicació, ja que els mediadors i mediadores han de ser bons analistes de la comunicació de les persones que es troben en un conflicte i, a la vegada, han de ser uns bons comunicadors, perquè un procés de resolució de conflictes es basa en la comunicació.

A continuació es presenten de forma breu alguns dels principals resultats dels treballs:


“En què i com ens pot ajudar la tecnologia, en concret la intel·ligència artificial, a la mediació?”:

-    A obtenir dades i informació de forma immediata sobre els conflictes.
-    A saber com s’ha actuat en casos iguals o semblants i què ha funcionat, processos i propostes d'acord.
-    Per simular situacions on puguem provar procediments i accions i comprovar-ne el resultat.
-    Per generar realitats alternatives que ajudin a acostar a les persones i/o grups en el conflicte, a empatitzar i a reconèixer i a valorar la compatibilitat dels seus respectius interessos.

---

 “Els conflictes a l’esport: La prevenció i gestió positiva dels conflictes per a la millora els resultats esportius. Proposta de continguts formatius per a entrenadors i entrenadores del futbol sala (Futsal)”:

-    Primer, subratllar en general la manca d’aquests contingut en les formacions passades i actuals per a entrenadors i entrenadores de qualsevol nivell;
-    Segon, que existeixen figures semblants o que actuen com mediadors i mediadores, però que  no tenen formació professional ni especialitzada en aquest àmbit ni en aquests mètodes.
-    Tercer, que davant de conflictes a l’esport del futsal s’apliquen sancions, però que això no soluciona les causes;
-    Quart, aquesta formació quan s’aplica permet un triple guany: millora grupal, de rendiment i resultats esportius, i de funcionament i reputació social de club.

---

“Què saben els professors i les escoles de la mediació? Quan, per què i per a què l’apliquen? Qui ho fa? Propostes de millora.”:

- Calen plans de convivència elaborat a mida de les escoles, i no rèpliques dels uns dels altres.
- Els plans actuals no són adequats, ja que s’apliquen els mètodes de sempre i poques vegades la mediació.
- El 61% dels professors i professores enquestats diuen no haver rebut formació en resolució de conflictes.
- Els professors i les professores afirmen que manca temps i que calen més recursos per gestionar conflictes.
- L’aplicació actual d’aquests mètodes depèn bàsicament de la voluntat personal dels professors i de l’equip directiu-claustre del moment.

---

“El conflicte en els barris. Per què les associacions veïnals i de comerciants no tenen actuen en la gestió de conflicte i ofereixen un servei de mediació?"

En aquest treball s’ha analitzat el cas d’un parell de barris del municipi de Catalunya i s’han detectat les següents qüestions:

- La composició dels membres de les AA.VV és sempre la mateixa, no hi ha rotació ni renovació de les persones al capdavant
- Les AA.VV actuen com a entitat que detecten situacions conflictives, però no s’impliquen en la solució, per separat o conjuntament amb d’altres entitats o ajuntament.
- Les AA.VV cada cop estan deixant de ser agents socials representatius del barri, i només representen una manera de fer d’unes poques persones.

Es parla de que cal anar cap una revisió i modernització d’aquestes entitats que passa per tenir un paper actiu en la gestió dels conflictes i d’implicació i incorporació de la diversitat de persones que viuen i formen els barris. Un paper important de les AAVV passaria per la detecció i prevenció de conflictes.

---

20 edició del Postgrau

Per aquelles i aquells que esteu interessades i interessats en fer el postgrau per millorar la vostra carrera professional en general, a les organitzacions i/o esdevenir un expert o experta de la resolució de conflictes i de la mediació, podeu accedir a la informació de la 20 edició de la en el següent enllaç:

https://postgraumediacioconflictes.fundacioudg.org/ca/diploma-postgrau-resolucio-conflictes-publics-mediacio-comunitaria.html



 

Fa uns anys la mediació i la resolució de conflictes es va haver d'adaptar a una nova crisi econòmica, ara ha tocat fer-ho amb una alarma sanitària i una d'economica i social de grans repercussions.

En aquest moment i ens els propers mesos, es donen i es donaran nous conflictes excepcionals en aquests i altres terrenys i cal estar preparats com a professionals per poder innovar i adaptar els procediments de resolució de conflictes a aquestes circumstàncies. Estem davant de moltes necessitats derivades de conflictes.

Aquesta jornada l'organitzen la Societat Catalana de Conflictologia, de recent creació, la Fundació Universitat de Girona (UdG) per mitjà del Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària i la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) a través dels seus Estudis de Dret, Ciència Política i Criminologia en concret del Master de Gestió i Solució de Conflictes.

La Jornada està estructurada amb un primer espai d'inauguració i de presentació d'estudis i accions per l'impuls de la mediació a Catalunya durant en el confinament i, a continuació, 3 taules rodones i de debats amb experts i expertes sobre diferents temàtiques i espais de treball que afecten a la mediació i la gestió de conflictes avui. Al final, està prevista una conferència de cloenda a càrrec de Guy Scalettes, un dels principals representants a França de la Mediació Humanista.

Durant aquestes setmanes us anirem publicant la informació dels ponents i temes de les taules rodones i de debat tancades. En aquest sentit, us informarem de com realitzar la inscripció a aquesta Jornada.

Article publicat al Diari de Girona el 8 d'abril de 2020
 
Xavier Pastor, Eduard Carrera, Montse Soler i Joaquim Margenat

A causa del confinament pel coronavirus estan passant moltes coses. Moltes coses que no imaginàvem i que tampoc estàvem preparats per acceptar. Moltes coses que passen i passaran i que es poden resumir bàsicament en dues idees, que: 1) l’espècie humana s'adapta a qualsevol atac i mira de superar-lo amb la màxima rapidesa al seu abast; i, 2) qualsevol conflicte, diguem-ne crisi, col·lectiu i nacional serveix per augmentar el control sobre la gent a través de la informació i la comunicació.

Quan això acabi, si acaba, no recuperarem la normalitat anterior a la pandèmia. En la nova “normalitat” contínuament seran presents el perill d’infecció d’aquest o d’un nou virus i, sobretot, la idea de la seva afectació sobre les nostres vides en tots els sentits. A curt termini serà una situació on l’atac viral i la mort seran molt reals, fet que provocarà la necessitat d’allunyar-nos els uns dels altres, deixant colpejada la nostra existència i el funcionament social com els hem conegut fins ara.

La mascareta formarà part de la nostra fisonomia, deixant només al descobert els ulls. Aleshores, haurem de reinventar la nostra comunicació no verbal potenciant la salutació amb la mirada, directe als ulls de l’altre durant uns quants segons. El contacte visual és un dels aspectes més importants del llenguatge corporal. Són els ulls els que transmeten alegria i altres emocions. Per sort, el somriure no depèn de la boca, sinó dels ulls.

No mirarem igual a l’altre durant força temps. La nostra actitud ara està tocada per la por, perquè no hem patit aquesta malaltia i sabem que mentre no hi hagi vacuna, aquest virus no estarà controlat. En aquesta situació, l’altre és per nosaltres un perill. Això serà especialment significatiu en la gent gran, amb més probabilitats de morir un cop infectada.

Hi haurà un canvi significatiu en les nostres relacions. Les distàncies físiques personals i socials s’incrementaran, persistint en el temps i esdevenint un caràcter generacional. La gran majoria optarem per substituir el contacte presencial per la virtualitat, sobretot a través del mòbil. A nivell públic, el nostre comportament canviarà, com s’ha pogut constatar aquests dies. La velocitat del pas de les persones s’accelerarà molt. El ritme serà robòtic. Caminarem ràpid i mirant a terra. Arribar, parlar i fugir. La salutació i el contacte s’hauran convertit en una amenaça, i encara més el subtil frec entre les mans.

Aquest confinament, com a mesura pel control de la malaltia, ha provocat un augment en el temps d’utilització del mòbil, tauletes i portàtils, i d’hores i hores de connexió a internet per a la comunicació, la recerca d’informació i el consum de recursos audiovisuals d’oci. Les empreses tecnològiques s’han vist molt beneficiades, si fins ara la societat física competia amb la realitat a internet, la primera ha quedat momentàniament aniquilada i la segona prioritzada d’ara endavant.

Els governs, amb les mesures de distanciament social, ens han empès cap aquesta realitat virtual des de casa. A partir de les nostres activitats a les xarxes socials digitals, els Estats saben moltes més coses de nosaltres que abans. Ara els hem deixat entrar en el nostre espai més íntim, com són les nostres cases. Fins i tot han tingut l’oportunitat de seguir les nostres converses, ja que s’ha sabut que una de les plataformes que oferia servei de videoconferència no era segura i qualsevol persona amb coneixements informàtics podia escoltar el que dèiem en privat. I ara ens amenacen amb seguir moviments i amistats.

El confinament també ha afectat als mitjans de comunicació i a la política. El teletreball ha arribat als programes d’entreteniment de televisió i a les rodes de premsa i ens ha permès xafardejar els menjadors i habitacions de periodistes, polítics i experts, satisfent la nostra primitiva curiositat.

Parlant de la televisió, tenint en compte que si estem a casa importa poc si plou o fa sol, els telenotícies farien bé de substituir l’espai del temps per un apartat de ciència, on bàsicament es parli de novetats tecnològiques i científiques aplicades a la salut i el benestar. Potser així ens donarien una informació que ens tranquil·litzaria de debò i de pas ens tornaria més intel·ligents.