El món del futbol s’ha modernitzat durant els darrers anys en molts aspectes: les instal·lacions, la pràctica, les titulacions, una gestió més professionalitzada dels clubs, etc.
 
Tanmateix hi ha situacions i qüestions que continuen com fa 30 anys enrere, com per exemple, l’animació dels espectadors que massa sovint lamentem quan es transforma en violència verbal i física en els camps de futbol i les instal·lacions esportives. Aquesta realitat és molt preocupant, però encara ho és més si és dona en l’esport base, és a dir quan qui juga els partits de futbol són nens i nenes i l’afició són els pares i les mares i familiars d’aquests infants.
 
I això és el que ha passat aquest darrers dies. S’han tornat a repetir capítols de violència en camps de futbol en partits d’infants i joves en el que s'han vist implicats entrenadors, àrbitres i pares i mares dels clubs que competien. En concret, es pot veure al youtube un vídeo de l'agressió d'una de les aficions a un entrenador d'un equip de cadets en un partit que es jugava a Cornellà. També s'ha publicat un vídeo amb l'agressió a un àrbitre a Esplugues.  Però lluny d'esdevenir capítols aïllats, només cal mirar per internet per adonar-se que aquesta violència, verbal i en ocasions física, es dóna en els camps i instal·lacions esportives cada dissabte i diumenge. Jo mateix he estat espectador d'aquests capítols, d'una banda, entre entrenadors i pares, i de l'altra, entre pares i àrbitres, però també entre pares i mares.
 
Cal que des dels clubs i de les institucions es posin en marxa projectes que tinguin com a objectiu prevenir aquest tipus de violència i sobretot ajudar als agents implicats: entrenadors, àbitres i públic, sobretot pares i mares, a gestionar de forma positiva la competitivitat.
 
- No n'hi ha prou en fer fora els pares i mares dels camps, ja que perdem l’oportunitat de treballar i ajudar a aquestes persones a entendre quela competitivitat no ha de ser confrontació i que els conflictes es poden resoldre parlant.
 
- No n'hi ha prou que els clubs diguin que aquest és un tema de seguretat, policial, quan aquests pares i mares han pogut escridassar i intimidar àrbitres i entrenadors en altres partits i el club no ha fet res. La presència de la policia no és la solució.
 
- No n'hi ha prou en donar la culpa als pares i mares, ja que hi ha entrenadors que encara no han entès que el futbol base és esport formatiu.
 
- No n'hi ha prou en dir que els entrenadors només entrenen, quan són una referència pels nens i nenes dels seus equips de com comportar-se en els camps de futbol, quan estan jugant i minuts abans i després del partit. Fins i tot els entrenadors són una referència pels pares i mares dels nenes i nenes dels seus equips i per tant pares i mares es comportaran com ho faci l’entrenador en moltíssimes ocasions.
 
- No n'hi ha prou en fer codis de conducta que es pengen a les parets dels camps o que queden en un calaix de del club. Cal que totes les persones implicades els apliquin.
 
Cal començar a canviar les coses amb projectes pràctics i aplicats i amb figures i processos que ajudin a tots els agents esmentats a gestionar de forma positiva i pacífica la competitivitat i a prevenir i resoldre els conflictes d’una forma eficaç i satisfactòria.
 
Des dels programes de formació en Resolució de Conflictes de la UdG i des de la UOC estem gestionant projectes amb aquest objectius, de mediació esportiva, en clubs de futbol, d’handbol i de waterpolo que tenen com a finalitat prevenir la violència a través de la millora de la comunicació i la relació dels entrenadors i entrenadores amb els pares i mares dels nens jugadors de l’esport de base.
 
A l’igual que en el seu moment es va crear la figura del psicòleg esportiu, ara és el moment de pensar en la creació del mediador esportiu o conflictòleg esportiu que pugui ajudar als clubs a detectar la font i les causes dels conflictes, prevenir l'aparició de la violència i dissenyar i aplicar plans i projectes que tinguin com a objectiu erradicar les agressions i gestionar la competitivitat i l'adversarialitat de forma positiva i pacífica per a totes les parts allà on es vagi o on es jugui.