Quins són els conflictes habituals que es donen en l'esport i en concret en el base o educatiu? Què pot aportar la disciplina de la conflictologia, en la seva prevenció, gestió i resolució? És possible aplicar la mediació en la pràctica esportiva i en els clubs?
Ja a la venda el llibre
"La Resolución de conflictos y la Mediación en el deporte" Editorial UOC.
"L'esport té els seus conflictes i, per tant, també es poden aplicar amb èxit les formules de la conflictologia, com, per exemple, la mediació" (Xavier Pastor).
Aquest llibre aporta casos pràctics i mètodes provats que permeten afirmar que la mediació i les fórmules de la Resolució de conflictes donen resposta a molts dels conflictes que es produeixen en l'esport, especialment en el de base, dins i fora de les instal·lacions on es practica, i entre els diferents implicats.
"Ningú ens ha explicat i ensenyat a comportar-nos en un camp de futbol o en un equipament esportiu quan hi ha competició. Hem de treballar en aquesta direcció, especialment els clubs i les institucions públiques amb aficionats i pares i mares". Xavier Pastor, professor del Master en Conflictologia de la UOC i Director del Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la Universitat de Girona (Fundació UdG).
El passat 14 de febrer vam ser convidats per la Mònica Terribas i el seu equip als Matins de Catalunya Ràdio. El motiu? Poder analitzar i explicar com es pot gestionar els conflictes en la pràctica de l'esport en general, però sobretot quan els jugadors i jugadores són nens i nenes.
En aquesta taula en els estudis de Catalunya Ràdio van participar el president del
Futbol Sala Castelldefels,
Juanjo Capdevila, el coordinador esportiu de la secció de waterpolo del
Club natació Sant Andreu,
Javier Aznar, i el professor del
Màster en Conflictologia de la UOC i Director del
Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la Universitat de Girona (Fundació UdG), Xavier Pastor. Per telèfon també van intervenir la mediadora del projecte pilot de mediació esportiva a
l'Handbol Banyoles, la
Montse Rubirola, i el vocal president comitè àrbitres de waterpolo de la
Federació Catalana de Natació, en
Sergio Galindo.
Durant el programa es van analitzar els motius dels diferents
comportaments que generen conflicte dels professionals de l'esport i dels pares i mares que assisteixen a les competicions del seus fills. Precisament respecte aquest conflictes es van presentar les
experiències de mediació esportiva que s'han dut a terme a Catalunya de la mà del projecte pilot que impulsen aquestes dues universitats. Precisament el Futbol Sala Castelldels i el Club Natació Sant Andreu són dos dels clubs on s'aplica aquest programa.
Escolta el programa.
El món del futbol s’ha modernitzat durant els darrers anys en molts aspectes: les instal·lacions, la pràctica, les titulacions, una gestió més professionalitzada dels clubs, etc.
Tanmateix hi ha situacions i qüestions que continuen com fa 30 anys enrere, com per exemple, l’animació dels espectadors que massa sovint lamentem quan es transforma en violència verbal i física en els camps de futbol i les instal·lacions esportives. Aquesta realitat és molt preocupant, però encara ho és més si és dona en l’esport base, és a dir quan qui juga els partits de futbol són nens i nenes i l’afició són els pares i les mares i familiars d’aquests infants.
I això és el que ha passat aquest darrers dies. S’han tornat a
repetir capítols de violència en camps de futbol en partits d’infants i joves en el que s'han vist implicats entrenadors, àrbitres i pares i mares dels clubs que competien. En concret, es pot veure al youtube un vídeo de
l'agressió d'una de les aficions a un entrenador d'un equip de cadets en un partit que es jugava a Cornellà. També s'ha publicat un vídeo amb
l'agressió a un àrbitre a Esplugues. Però lluny d'esdevenir capítols aïllats, només cal mirar per internet per adonar-se que
aquesta violència, verbal i en ocasions física, es dóna en els camps i instal·lacions esportives cada dissabte i diumenge.
Jo mateix he estat espectador d'aquests capítols, d'una banda, entre entrenadors i pares, i de l'altra, entre pares i àrbitres, però també entre pares i mares.
Cal que des dels clubs i de les institucions es posin en marxa projectes que tinguin com a objectiu prevenir aquest tipus de violència i sobretot ajudar als agents implicats: entrenadors, àbitres i públic, sobretot pares i mares, a gestionar de forma positiva la competitivitat.
-
No n'hi ha prou en fer fora els pares i mares dels camps, ja que perdem l’oportunitat de treballar i ajudar a aquestes persones a entendre quela competitivitat no ha de ser confrontació i que els conflictes es poden resoldre parlant.
-
No n'hi ha prou que els clubs diguin que aquest és un tema de seguretat, policial, quan aquests pares i mares han pogut escridassar i intimidar àrbitres i entrenadors en altres partits i el club no ha fet res. La presència de la policia no és la solució.
-
No n'hi ha prou en donar la culpa als pares i mares, ja que hi ha entrenadors que encara no han entès que el futbol base és esport formatiu.
-
No n'hi ha prou en dir que els entrenadors només entrenen, quan són una referència pels nens i nenes dels seus equips de com comportar-se en els camps de futbol, quan estan jugant i minuts abans i després del partit. Fins i tot els entrenadors són una referència
pels pares i mares dels nenes i nenes dels seus equips i per tant pares i mares es comportaran com ho faci l’entrenador en moltíssimes ocasions.
-
No n'hi ha prou en fer codis de conducta que es pengen a les parets dels camps o que queden en un calaix de del club.
Cal que totes les persones implicades els apliquin.
Cal començar a canviar les coses amb projectes pràctics i aplicats i amb figures i processos que ajudin a tots els agents esmentats a gestionar de forma positiva i pacífica la competitivitat i a prevenir i resoldre els conflictes d’una forma eficaç i satisfactòria.
Des dels programes de formació en
Resolució de Conflictes de la UdG i
des de la UOC estem gestionant projectes amb aquest objectius, de
mediació esportiva, en clubs de
futbol, d’handbol i de
waterpolo que tenen com a finalitat
prevenir la violència a través de la millora de la comunicació i la relació dels entrenadors i entrenadores amb els pares i mares dels nens jugadors de l’esport de base.
A l’igual que en el seu moment es va crear la figura del psicòleg esportiu, ara és el moment de pensar en la
creació del mediador esportiu o conflictòleg esportiu que pugui ajudar als clubs a detectar la font i les causes dels conflictes, prevenir l'aparició de la violència i dissenyar i aplicar plans i projectes que tinguin com a objectiu erradicar les agressions i gestionar la competitivitat i l'adversarialitat de forma positiva i pacífica per a totes les parts allà on es vagi o on es jugui.