Nombre de resultats 10
per a futbol
23/08/2023 - Tocar-se els genitals, un petó a la boca sense consentiment i insultar quan et critiquen.
En les situacions d’alta intensitat emocional és quan es veu qui som, com pensem i responem i des d’on ho fem. Els valors i els principis que guien les nostres percepcions, interpretacions de la realitat i les nostres respostes i posteriors conductes. I això és encara més evident en moments de conflicte que en ocasions es donen en breus segons i minuts.
XAVIER PASTOR PÉREZ
11/08/2023
Amb el tocament dels seus genitals a la tribuna de l’estadi, el petó a la boca a una de les jugadores de la selecció espanyola a peu de gespa sense el seu consentiment i insultant amb les seves declaracions a aquells que el critiquen - per cert tots tres actes en públic-, el president de la Federació Espanyola de Futbol, Luis Manuel Rubiales, ens ha mostrat qui és, com pensa i quina és la seva manera de celebrar una victòria esportiva i el que és més preocupant el que ell creu que és normal que succeeixi i que s’hagi de fer en aquestes situacions d’alta intensitat emocional positiva.
Amb aquest exemple, entre d’altres aspectes, es pot copsar lo transcendental que és evitar la generació de conflictes innecessaris, especialment amb actituds i comportaments positius i respectuosos, i encara més important, un cop s’han donat, saber-los gestionar de forma satisfactòria, adequada i idònia.
La gestió presidencial de Rubiales al capdavant de la federació suma ja uns quants escàndols. En darrera queda, entre d’altres, per exemple, el negoci de la celebració de la Supercopa d’Espanya a l’Aràbia Saudita amb la implicació d’un jugador professional en aquell moment en actiu o les converses off de record de jugadors de futbol per a ser convocats a la selecció a dit o el cop d'autoritat mantenint l'actual entrenador de la selecció en contra de l'opinió i la voluntat de les jugadores.
I és que com Al Capone, un dels mafiosos més perillosos de la seva època, que va acabar a la presó per un delicte evasió fiscal, i no per liderar una organització violenta criminal i pels seus assassinats; Rubiales podria haver de dimitir o acabar sent destituït del seu càrrec per tocar-se els genitals en públic i dóna un petó a la boca d’una jugadora de futbol de la selecció espanyola sense el seu consentiment.
Tornant a la gestió del conflicte, amb aquest cas podríem analitzar les causes que han generat el conflicte, les que faciliten les actituds i comportaments conflictius. Precisament aquest tipus d’anàlisi són les que es treballen i s’aprenen en el Postgrau Semipresencial de Resolució de Conflictes Públics i mediació de la Universitat de Girona (UdG) o en el Màster i Postgraus Online de Gestió i Solució de conflictes de la UOC.
Precisament, a través d’aquest cas, en concret de la seva comunicació, podem saber què i com el senyor Rubiales entén i actua a l’hora de celebrar un victòria i copsar quina és la seva actitud professional i personal en públic. Es toca els genitals en la tribuna d’un estadi ple de gent, dóna un petó a una dona sense el seu consentiment a la gespa (comunicació no verbal) i insulta a la ràdio aquells que critiquen els seus comportaments (comunicació verbal).
Si en condicions normals la bona comunicació és essencial, en una situació de conflicte encara ho és més. I és que és a través de la comunicació, verbal i no verbal, que tard o d’hora que haurem d'abordar, gestionar i resoldre el conflicte.
Així que, malgrat no siguem prou conscients, en funció de com sigui la nostra comunicació - actitud i comportaments- aquesta pot produir i produeix conflictes en pocs segons. I això és especialment important en públic, però també en privat, ja que la resta de persones que ens estan escoltant i veient, analitzen la nostra actitud i emeten un judici de nosaltres que pot ser en la majoria d’ocasions determinant, negativament determinant i condicionant.
04/03/2021 - No vas poder assistir a la sessió informativa? Curs de mètodes de Resolució de Conflictes i Mediació a l'Esport i en la Gestió d'Institucions Esportives
Vídeo presentació dels apartats més importants del Curs d'Especialització. Models Innovadors: Mètodes per la Resolució de Conflictes i la Mediació a l'Esport i la gestió de les Institucions esportives de la Fundació UdG, Societat Catalana de Conflictologia i el portal de dret i actualitat esportiva Iusport.
19/02/2021 - Curs de Resolució de Conflictes a l'Esport i en la Gestió Esportiva
La Fundació UdG, la Societat Catalana de Conflictologia i el portal a internet Iusport, el primer portal esportiu i de dret esportiul, organitzen el curs "Models Innovadors. Mètodes de Resolució de conflictes a l'esport i en la gestió de les institucions esportives".
És un curs orientat a la millora de la gestió i resolució de conflictes en la pràctica esportiva i en la gestió de les institucions i clubs esportius.
Des de fa més de 7 anys, professionals de la conflictologia i la gestió de conflictes estan treballant en clubs i institucions esportives de diferents modalitats ajudant-los a millorar els seus coneixements i habilitats en la resolució de conflictes. La millora d'aquests coneixements i habilitats té un efecte en la cohesió dels equips, les relacions entrenador-jugadors, entre els jugadors, en els resultats esportius, en les relacions de treball dins del club, amb els socis i aficionats, amb els proveïdors, etc.
Ja es disposa d'experiències amb clubs i professionals de l’esport en el futbol, en el bàsquet, en l’handbol, en el waterpolo, en el futbol sala, en el rem. I actualment es treballa en el nivell formatiu com professional.
Els professors d'aquest curs són, d'una banda, experts en la gestió de conflictes, la comunicació, la psicologia, el dret i, de l'altra, esportistes de prestigi i professionals de l'esport en actiu.
Més informació sobre el programa, el quadre docent, la metodologia, el preu
https://www.fundacioudg.org/ca/curs-especialitzacio-models-innovadors-resolucio-conflictes-mediacio-esport.html
08/01/2019 - Presentació de llibre a Barcelona en motiu del Dia Europeu de la Mediació 2019
14/11/2016 - Article d'opinió: "Sense violència, no hi ha simulació"
Xavier Pastor
Expert en gestió de conflictes i professor de la UOC i de la UdG
Article publicat al Diari de Girona el 30 d'octubre de 2016 i a la secció d'Esport del Diari Ara el 26 d'octubre de 2016
"Si ens ocupem de la violència i som capaços d'eliminar-la dels camps de futbol o de qualsevol espai de la nostra societat, ja no ens haurem d'ocupar dels jugadors o de les persones que suposadament simulen agressions, perquè la violència no s'haurà produït".
He seguit atentament per les xarxes socials digitals i als mitjans de comunicació els comentaris sobre l'agressió patida pels jugadors del Futbol Club Barcelona a l'estadi del València en els darrers minuts del partit de lliga de la jornada passada, i la recent decisió del comitè de competició. Tot plegat, preocupant.
De les xarxes socials digitals, cap sorpresa, ja que quan hi ha un conflicte, en aquesta esfera la gent es polaritza, és a dir, els que són del Barça defensen els seus jugadors i critiquen el que va passar al camp del València; i els valencianistes es riuen de la reacció dels jugadors del FC Barcelona i critiquen l'actuació de l'àrbitre. Al finals uns i altres quan es troben s'insulten.
Als mitjans, jo en destacaria dues reaccions pel mateix motiu. La primera la d'un periodista, actor i còmic, Sergi Mas. La segona, la del màxim responsable de la Liga Profesional de Futbol, Javier Tebas.
El primer em va sorprendre negativament quan en la seva secció del programa El club de la mitjanit d'en Francesc Garriga va fer mofa de la reacció dels jugadors agredits per l'ampolla d'aigua. Lamentable. Venia a fer entendre a partir de la gesticulació -es va tirar a terra de l'estudi emulant els jugadors del Barça- que aquests van exagerar les seves reaccions. Cal recordar que als estadis de futbol es retiren els taps de les ampolles d'aigua, ja que fermades i amb líquid, si són llançades, provoquen un fort impacte.
Però encara són pitjors les declaracions del màxim mandatari de la Liga de Futbol Profesional, que ha afirmat que els jugadors del FC Barcelona que van ser agredits haurien de ser sancionats per simulació del dolor i efectes de l'agressió.
Finalment, la decisió del comitè de competició que ha establert que disparar una ampolla d'aigua a un jugador de futbol, sigui Messi, Neymar o Suarez, costa -multa-
1.500 €?. Per cert avui és un jugador, demà pot ser un àrbitre.
Davant d'aquests fets, paraules i decisions, és urgent que el futbol d'una vegada per totes busqui solucions al problema de la violència física i verbal a les grades. Aquesta violència ja ha traspassat als partits de nens i nenes dels cap de setmana, entre entrenadors, i entre pares i mares dels equips, esdevenint un fet normalitzat que tothom condemna, però que no se li busca i troba solució.
En aquest sentit, cal recordar que les mesures sancionadores no estan donant els resultats esperats i que calen altres mesures. Hem d'ocupar-nos dels comportaments violents, però sobretot de les idees i pensaments que els justifiquen i els promouen en les ments de la gent. Fer fora dels camps de futbol els aficionats violents, no assegura que desapareixerà la violència, ja que altres ocuparan el lloc del que ha estat sancionat.
El que cal és treballar de forma global amb i dins dels clubs i amb aquests aficionats -que els clubs coneixen i tenen l'obligació de saber qui són- que tenen reaccions violentes i agressives, com s'ha fet en aquest i en altres esports. Com? Per exemple, articulant una grada d'animació positiva, sense insults, sense agressions, sense violència, animant l'equip. Fent un seguiment continu. O amb els aficionats agressius, proposant-los que si volen entrar en el camp de futbol, han de seguir una formació obligatòria de gestió emocional o gestió de conflictes. Els serà molt útil dins i fora del camp de futbol. Els clubs són entitats privades i poden exigir aquestes condicions en l'accés de les seves instal·lacions. Treballant amb l'aplicació d'un valors i d'unes pautes de comportament per part de totes els professionals que formen el club, més enllà del lluïment de cinc segons de pancartes de campanyes federatives abans d'un partit. Aplicant els codis de conductes que es troben en els calaixos de les oficines.
Al cap i a la fi, si ens ocupem de la violència i som capaços d'eliminar-la dels camps de futbol o de qualsevol espai de la nostra societat, ja no ens haurem d'ocupar dels jugadors o de les persones que suposadament simulen agressions, perquè la violència no s'haurà produït. Si gestionem el primer, el segon no existirà, si és que alguna vegada ha existit.
Expert en gestió de conflictes i professor de la UOC i de la UdG
Article publicat al Diari de Girona el 30 d'octubre de 2016 i a la secció d'Esport del Diari Ara el 26 d'octubre de 2016
"Si ens ocupem de la violència i som capaços d'eliminar-la dels camps de futbol o de qualsevol espai de la nostra societat, ja no ens haurem d'ocupar dels jugadors o de les persones que suposadament simulen agressions, perquè la violència no s'haurà produït".
He seguit atentament per les xarxes socials digitals i als mitjans de comunicació els comentaris sobre l'agressió patida pels jugadors del Futbol Club Barcelona a l'estadi del València en els darrers minuts del partit de lliga de la jornada passada, i la recent decisió del comitè de competició. Tot plegat, preocupant.De les xarxes socials digitals, cap sorpresa, ja que quan hi ha un conflicte, en aquesta esfera la gent es polaritza, és a dir, els que són del Barça defensen els seus jugadors i critiquen el que va passar al camp del València; i els valencianistes es riuen de la reacció dels jugadors del FC Barcelona i critiquen l'actuació de l'àrbitre. Al finals uns i altres quan es troben s'insulten.
Als mitjans, jo en destacaria dues reaccions pel mateix motiu. La primera la d'un periodista, actor i còmic, Sergi Mas. La segona, la del màxim responsable de la Liga Profesional de Futbol, Javier Tebas.
El primer em va sorprendre negativament quan en la seva secció del programa El club de la mitjanit d'en Francesc Garriga va fer mofa de la reacció dels jugadors agredits per l'ampolla d'aigua. Lamentable. Venia a fer entendre a partir de la gesticulació -es va tirar a terra de l'estudi emulant els jugadors del Barça- que aquests van exagerar les seves reaccions. Cal recordar que als estadis de futbol es retiren els taps de les ampolles d'aigua, ja que fermades i amb líquid, si són llançades, provoquen un fort impacte.Però encara són pitjors les declaracions del màxim mandatari de la Liga de Futbol Profesional, que ha afirmat que els jugadors del FC Barcelona que van ser agredits haurien de ser sancionats per simulació del dolor i efectes de l'agressió.
Finalment, la decisió del comitè de competició que ha establert que disparar una ampolla d'aigua a un jugador de futbol, sigui Messi, Neymar o Suarez, costa -multa-
1.500 €?. Per cert avui és un jugador, demà pot ser un àrbitre.Davant d'aquests fets, paraules i decisions, és urgent que el futbol d'una vegada per totes busqui solucions al problema de la violència física i verbal a les grades. Aquesta violència ja ha traspassat als partits de nens i nenes dels cap de setmana, entre entrenadors, i entre pares i mares dels equips, esdevenint un fet normalitzat que tothom condemna, però que no se li busca i troba solució.
En aquest sentit, cal recordar que les mesures sancionadores no estan donant els resultats esperats i que calen altres mesures. Hem d'ocupar-nos dels comportaments violents, però sobretot de les idees i pensaments que els justifiquen i els promouen en les ments de la gent. Fer fora dels camps de futbol els aficionats violents, no assegura que desapareixerà la violència, ja que altres ocuparan el lloc del que ha estat sancionat.
El que cal és treballar de forma global amb i dins dels clubs i amb aquests aficionats -que els clubs coneixen i tenen l'obligació de saber qui són- que tenen reaccions violentes i agressives, com s'ha fet en aquest i en altres esports. Com? Per exemple, articulant una grada d'animació positiva, sense insults, sense agressions, sense violència, animant l'equip. Fent un seguiment continu. O amb els aficionats agressius, proposant-los que si volen entrar en el camp de futbol, han de seguir una formació obligatòria de gestió emocional o gestió de conflictes. Els serà molt útil dins i fora del camp de futbol. Els clubs són entitats privades i poden exigir aquestes condicions en l'accés de les seves instal·lacions. Treballant amb l'aplicació d'un valors i d'unes pautes de comportament per part de totes els professionals que formen el club, més enllà del lluïment de cinc segons de pancartes de campanyes federatives abans d'un partit. Aplicant els codis de conductes que es troben en els calaixos de les oficines.Al cap i a la fi, si ens ocupem de la violència i som capaços d'eliminar-la dels camps de futbol o de qualsevol espai de la nostra societat, ja no ens haurem d'ocupar dels jugadors o de les persones que suposadament simulen agressions, perquè la violència no s'haurà produït. Si gestionem el primer, el segon no existirà, si és que alguna vegada ha existit.
02/10/2016 - Confessions d'un culer defectuós
¿Es pot ser culer sense ser antimadridista? ¿Existeix una manera genuïnament barcelonista d'animar l'equip? Sergi Pàmies es planteja aquestes preguntes a través d'un exercici retrospectiu amb ironia, sentit crític i registre passional. El resultat és una radiografia mil·limètrica de les patologies bàsiques del barcelonisme convencional, per mirar d'entendre el futbol i les actituds que l'acompanyen.Llegir més
24/04/2016 - Mediació esportiva al Futbol Sala Castelldefels
A continuació reproduïm les paraules que ha escrit el Juanjo Capdevila, president del Futbol Sala Castelldefels, a la seva plana del facebook en relació al projecte de mediació esportiva que iniciem des de la Universitat Oberta de Catalunya i la Universitat de Girona (Fundació UdG), a través del Master del Conflictologia i el Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació comunitària, respectivament.
Juanjo Capdevila21 abril a les 23:30
Avui hem començat a treballar al FS Castelldefels el projecte relacionat amb la Mediació dins de l'àmbit esportiu, de la ma de Xavier Pastor, Director del Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la Universitat de Girona (Fundació UdG) i Professor associat, consultor i coordinador dels estudis de conflictologia de la UOC, juntament amb un dels nostres coordinadors esportius, Ivan Jimenez Roig. Projecte on busquem com objectiu la millora de la comunicació i la gestió de les relacions entre el cos tècnic i les famílies dels jugadors/es per l'enfortiment del futbol sala base. Unes relacions que estan integrades dins del triangle "família - jugador/a - tècnic/a", triangle al qual el FSC i jo com a President donem moltíssima importància.
Un projecte il·lusionant "capitanejat" per la Universitat de Girona (UdG) i la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).
A
lumnes en pràctiques del Màster en Conflictologia de la Universitat Oberta de Catalunya s'integraran dins de l'estructura del FSC amb l'objectiu de poder detectar amb quins conflictes conviuen al dia a dia els entrenadors i entrenadores del Club, sempre des de la vessant esportiva i social, i poder dotar al cos tècnic dels equips amb eines que permetin poder arribar a solucionar els conflictes i d'aquesta forma entrenar i competir en un ambient sa i en bona sintonia, enfortint la relació entrenador - jugador - familia - club.
Ja vaig pronunciar-me en el seu dia, quan coneixiem el projecte de mediació en primera persona que: "l’objectiu és "aprendre a jugar" en un equip de futbol sala i això implica pel jugador/a: saber jugar (futbolista), en un equip (resta de companys), amb l’objectiu d’aconseguir els millors resultats (èxits) i créixer com a jugador/a i com a persona (educació) en un entorn sa i saludable dins de l'esport (famílies).
Xavier, director del Projecte, ha escollit el FS Castelldefels en l'àmbit del futbol sala per ser una entitat amb un treball d'èxit contrastat i que apostem dia a dia pel tracte humà i la innovació en noves eïnes i mecanismes de treball orientats a oferir un millor servei esportiu i social a les nostres famílies.
Seguim treballant per fer més gran el nostre Club.
#FSCEscola #mediacioesportiva #UOC #UdG
#valors
lumnes en pràctiques del Màster en Conflictologia de la Universitat Oberta de Catalunya s'integraran dins de l'estructura del FSC amb l'objectiu de poder detectar amb quins conflictes conviuen al dia a dia els entrenadors i entrenadores del Club, sempre des de la vessant esportiva i social, i poder dotar al cos tècnic dels equips amb eines que permetin poder arribar a solucionar els conflictes i d'aquesta forma entrenar i competir en un ambient sa i en bona sintonia, enfortint la relació entrenador - jugador - familia - club.Ja vaig pronunciar-me en el seu dia, quan coneixiem el projecte de mediació en primera persona que: "l’objectiu és "aprendre a jugar" en un equip de futbol sala i això implica pel jugador/a: saber jugar (futbolista), en un equip (resta de companys), amb l’objectiu d’aconseguir els millors resultats (èxits) i créixer com a jugador/a i com a persona (educació) en un entorn sa i saludable dins de l'esport (famílies).
Xavier, director del Projecte, ha escollit el FS Castelldefels en l'àmbit del futbol sala per ser una entitat amb un treball d'èxit contrastat i que apostem dia a dia pel tracte humà i la innovació en noves eïnes i mecanismes de treball orientats a oferir un millor servei esportiu i social a les nostres famílies.
Seguim treballant per fer més gran el nostre Club.
#FSCEscola #mediacioesportiva #UOC #UdG
#valors
30/04/2015 - Sense violència a les grades; modernitzar l'esport
El món del futbol s’ha modernitzat durant els darrers anys en molts aspectes: les instal·lacions, la pràctica, les titulacions, una gestió més professionalitzada dels clubs, etc.
Tanmateix hi ha situacions i qüestions que continuen com fa 30 anys enrere, com per exemple, l’animació dels espectadors que massa sovint lamentem quan es transforma en violència verbal i física en els camps de futbol i les instal·lacions esportives. Aquesta realitat és molt preocupant, però encara ho és més si és dona en l’esport base, és a dir quan qui juga els partits de futbol són nens i nenes i l’afició són els pares i les mares i familiars d’aquests infants.
I això és el que ha passat aquest darrers dies. S’han tornat a repetir capítols de violència en camps de futbol en partits d’infants i joves en el que s'han vist implicats entrenadors, àrbitres i pares i mares dels clubs que competien. En concret, es pot veure al youtube un vídeo de l'agressió d'una de les aficions a un entrenador d'un equip de cadets en un partit que es jugava a Cornellà. També s'ha publicat un vídeo amb l'agressió a un àrbitre a Esplugues. Però lluny d'esdevenir capítols aïllats, només cal mirar per internet per adonar-se que aquesta violència, verbal i en ocasions física, es dóna en els camps i instal·lacions esportives cada dissabte i diumenge. Jo mateix he estat espectador d'aquests capítols, d'una banda, entre entrenadors i pares, i de l'altra, entre pares i àrbitres, però també entre pares i mares.
Cal que des dels clubs i de les institucions es posin en marxa projectes que tinguin com a objectiu prevenir aquest tipus de violència i sobretot ajudar als agents implicats: entrenadors, àbitres i públic, sobretot pares i mares, a gestionar de forma positiva la competitivitat.
- No n'hi ha prou en fer fora els pares i mares dels camps, ja que perdem l’oportunitat de treballar i ajudar a aquestes persones a entendre quela competitivitat no ha de ser confrontació i que els conflictes es poden resoldre parlant.
- No n'hi ha prou que els clubs diguin que aquest és un tema de seguretat, policial, quan aquests pares i mares han pogut escridassar i intimidar àrbitres i entrenadors en altres partits i el club no ha fet res. La presència de la policia no és la solució.
- No n'hi ha prou en donar la culpa als pares i mares, ja que hi ha entrenadors que encara no han entès que el futbol base és esport formatiu.
- No n'hi ha prou en dir que els entrenadors només entrenen, quan són una referència pels nens i nenes dels seus equips de com comportar-se en els camps de futbol, quan estan jugant i minuts abans i després del partit. Fins i tot els entrenadors són una referència pels pares i mares dels nenes i nenes dels seus equips i per tant pares i mares es comportaran com ho faci l’entrenador en moltíssimes ocasions.
- No n'hi ha prou en fer codis de conducta que es pengen a les parets dels camps o que queden en un calaix de del club. Cal que totes les persones implicades els apliquin.
Cal començar a canviar les coses amb projectes pràctics i aplicats i amb figures i processos que ajudin a tots els agents esmentats a gestionar de forma positiva i pacífica la competitivitat i a prevenir i resoldre els conflictes d’una forma eficaç i satisfactòria.
Des dels programes de formació en Resolució de Conflictes de la UdG i des de la UOC estem gestionant projectes amb aquest objectius, de mediació esportiva, en clubs de futbol, d’handbol i de waterpolo que tenen com a finalitat prevenir la violència a través de la millora de la comunicació i la relació dels entrenadors i entrenadores amb els pares i mares dels nens jugadors de l’esport de base.
A l’igual que en el seu moment es va crear la figura del psicòleg esportiu, ara és el moment de pensar en la creació del mediador esportiu o conflictòleg esportiu que pugui ajudar als clubs a detectar la font i les causes dels conflictes, prevenir l'aparició de la violència i dissenyar i aplicar plans i projectes que tinguin com a objectiu erradicar les agressions i gestionar la competitivitat i l'adversarialitat de forma positiva i pacífica per a totes les parts allà on es vagi o on es jugui.
Tanmateix hi ha situacions i qüestions que continuen com fa 30 anys enrere, com per exemple, l’animació dels espectadors que massa sovint lamentem quan es transforma en violència verbal i física en els camps de futbol i les instal·lacions esportives. Aquesta realitat és molt preocupant, però encara ho és més si és dona en l’esport base, és a dir quan qui juga els partits de futbol són nens i nenes i l’afició són els pares i les mares i familiars d’aquests infants.
I això és el que ha passat aquest darrers dies. S’han tornat a repetir capítols de violència en camps de futbol en partits d’infants i joves en el que s'han vist implicats entrenadors, àrbitres i pares i mares dels clubs que competien. En concret, es pot veure al youtube un vídeo de l'agressió d'una de les aficions a un entrenador d'un equip de cadets en un partit que es jugava a Cornellà. També s'ha publicat un vídeo amb l'agressió a un àrbitre a Esplugues. Però lluny d'esdevenir capítols aïllats, només cal mirar per internet per adonar-se que aquesta violència, verbal i en ocasions física, es dóna en els camps i instal·lacions esportives cada dissabte i diumenge. Jo mateix he estat espectador d'aquests capítols, d'una banda, entre entrenadors i pares, i de l'altra, entre pares i àrbitres, però també entre pares i mares.Cal que des dels clubs i de les institucions es posin en marxa projectes que tinguin com a objectiu prevenir aquest tipus de violència i sobretot ajudar als agents implicats: entrenadors, àbitres i públic, sobretot pares i mares, a gestionar de forma positiva la competitivitat.
- No n'hi ha prou en fer fora els pares i mares dels camps, ja que perdem l’oportunitat de treballar i ajudar a aquestes persones a entendre quela competitivitat no ha de ser confrontació i que els conflictes es poden resoldre parlant.
- No n'hi ha prou que els clubs diguin que aquest és un tema de seguretat, policial, quan aquests pares i mares han pogut escridassar i intimidar àrbitres i entrenadors en altres partits i el club no ha fet res. La presència de la policia no és la solució.
- No n'hi ha prou en donar la culpa als pares i mares, ja que hi ha entrenadors que encara no han entès que el futbol base és esport formatiu.
- No n'hi ha prou en dir que els entrenadors només entrenen, quan són una referència pels nens i nenes dels seus equips de com comportar-se en els camps de futbol, quan estan jugant i minuts abans i després del partit. Fins i tot els entrenadors són una referència pels pares i mares dels nenes i nenes dels seus equips i per tant pares i mares es comportaran com ho faci l’entrenador en moltíssimes ocasions.- No n'hi ha prou en fer codis de conducta que es pengen a les parets dels camps o que queden en un calaix de del club. Cal que totes les persones implicades els apliquin.
Cal començar a canviar les coses amb projectes pràctics i aplicats i amb figures i processos que ajudin a tots els agents esmentats a gestionar de forma positiva i pacífica la competitivitat i a prevenir i resoldre els conflictes d’una forma eficaç i satisfactòria.
Des dels programes de formació en Resolució de Conflictes de la UdG i des de la UOC estem gestionant projectes amb aquest objectius, de mediació esportiva, en clubs de futbol, d’handbol i de waterpolo que tenen com a finalitat prevenir la violència a través de la millora de la comunicació i la relació dels entrenadors i entrenadores amb els pares i mares dels nens jugadors de l’esport de base.
A l’igual que en el seu moment es va crear la figura del psicòleg esportiu, ara és el moment de pensar en la creació del mediador esportiu o conflictòleg esportiu que pugui ajudar als clubs a detectar la font i les causes dels conflictes, prevenir l'aparició de la violència i dissenyar i aplicar plans i projectes que tinguin com a objectiu erradicar les agressions i gestionar la competitivitat i l'adversarialitat de forma positiva i pacífica per a totes les parts allà on es vagi o on es jugui.
01/06/2014 - La Mediació Esportiva als mitjans de comunicació
Els mitjans de comunicació, premsa, ràdio i televisió, s'han fet ressó de la posada en marxa del projecte pilot de Mediació Esportiva de la UOC i la Universitat de Girona amb la Unió Esportiva Sant Andreu i el Girona FC.
El projecte en qüestió té com a objectiu millorar la comunicació i les relacions entre el cos tècnic i les famílies dels jugadors de futbol base del club. Aquest projecte es desenvoluparà a partir de l'equip acadèmic dels masters i postgraus dels estudis de Resolució de Conflictes d'aquestes dues universitats i de les pràctiques dels alumnes d'aquest estudis que donaran suport al cos tècnic i als entrenadors de l’entitat barcelonina amb l’objectiu de pal·liar les desavinences i desacords que sorgeixen sovint amb els pares i mares dels esportistes.
El projecte en qüestió té com a objectiu millorar la comunicació i les relacions entre el cos tècnic i les famílies dels jugadors de futbol base del club. Aquest projecte es desenvoluparà a partir de l'equip acadèmic dels masters i postgraus dels estudis de Resolució de Conflictes d'aquestes dues universitats i de les pràctiques dels alumnes d'aquest estudis que donaran suport al cos tècnic i als entrenadors de l’entitat barcelonina amb l’objectiu de pal·liar les desavinences i desacords que sorgeixen sovint amb els pares i mares dels esportistes.
14/05/2014 - Mediació Esportiva al Girona FC
La Fundació UdG i el Girona FC posen en marxa un projecte pilot de mediació esportiva.
La Fundació UdG i el Girona FC han signat un conveni de col•laboració que entre d’altres aspectes acorden impulsar un projecte pilot de mediació esportiva per a millorar la comunicació i les relacions entre el cos tècnic i les famílies dels jugadors de futbol base del club. El programa, es desenvoluparà amb la participació dels alumnes i la direcció acadèmica del Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la Universitat de Girona (UdG).
Aquest projecte també s’està duent a terme en la UE Sant Andreu. I es que s’ha detectat que les relacions entre els entrenadors de futbol base i les famílies dels jugadors es poden deteriorar i, a vegades, provocar conflictes greus que poden acabar amb la sortida dels nens i nenes del club. Xavier Pastor, l’impulsor del projecte i Director del Postgrau de la UdG, pensa que amb les estratègies adequades es poden prevenir i resoldre els petits i grans enfrontaments. «En totes les organitzacions es donen situacions de tensió i malentesos entre les persones i els grups, però els professionals de la resolució de conflictes podem identificar-ne els punts calents i aplicar-hi els mètodes per a facilitar la comunicació, posar en comú els interessos i respectar el punt de vista de l’altre».
Per això els estudiants de pràctiques del Postgrau de Resolució de Conflictes posaran a prova els seus coneixements de mediació en aquesta experiència pilot. Els nous mediadors donaran suport al cos tècnic i als entrenadors del club gironí amb l’objectiu de pal•liar les desavinences i desacords que sorgeixen i puguin sortir amb els pares i mares dels esportistes.
La Fundació UdG i el Girona FC han signat un conveni de col•laboració que entre d’altres aspectes acorden impulsar un projecte pilot de mediació esportiva per a millorar la comunicació i les relacions entre el cos tècnic i les famílies dels jugadors de futbol base del club. El programa, es desenvoluparà amb la participació dels alumnes i la direcció acadèmica del Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la Universitat de Girona (UdG).Aquest projecte també s’està duent a terme en la UE Sant Andreu. I es que s’ha detectat que les relacions entre els entrenadors de futbol base i les famílies dels jugadors es poden deteriorar i, a vegades, provocar conflictes greus que poden acabar amb la sortida dels nens i nenes del club. Xavier Pastor, l’impulsor del projecte i Director del Postgrau de la UdG, pensa que amb les estratègies adequades es poden prevenir i resoldre els petits i grans enfrontaments. «En totes les organitzacions es donen situacions de tensió i malentesos entre les persones i els grups, però els professionals de la resolució de conflictes podem identificar-ne els punts calents i aplicar-hi els mètodes per a facilitar la comunicació, posar en comú els interessos i respectar el punt de vista de l’altre».Per això els estudiants de pràctiques del Postgrau de Resolució de Conflictes posaran a prova els seus coneixements de mediació en aquesta experiència pilot. Els nous mediadors donaran suport al cos tècnic i als entrenadors del club gironí amb l’objectiu de pal•liar les desavinences i desacords que sorgeixen i puguin sortir amb els pares i mares dels esportistes.
| Amb el suport | |
 |
| Col·labora: | ||
 |
 |
 |
  |
  |
  |
  |
  |
  |
  |
  |
  |