"Quina relació hi ha entre els fenòmens que es van donar en aquestes quatre ciutats separades en el temps i l'espai?"

Fa més o menys un any, a Londres, la mort d'un jove a trets per la policia va provocar uns greus disturbis, inicialment a Tottenham i després en altres punts de la ciutat. No era el primer cop, però feia molt de temps que no tenien aquesta intensitat. Els darrers, el 1995, a Brixton, es van donar també per la mort d'un jove custodiat per la policia després d'un robatori.

Aquest no és un fenomen aïllat, ni tampoc característic de Londres o del Regne Unit, ja que s'ha donat en altres ciutats de diferents països en diferents moments, però que s'ha intensificat en els darrers anys.

A Salt, el gener de 2011, un jove cau d'un quart pis i mor a l'hospital després del robatori d'un ciclomotor i com a resultat de la persecució de la policia. Al carrer creix la indignació popular que es materialitza amb l'incendi de cotxes, contenidors, mobiliari urbà i en un conflicte de convivència entre habitants de diferents nacionalitats.

L'octubre de 2005 a Clichy-sous-bois, una banlieue-municipi de la perifèria- de París, un jove perseguit per la policia moria electrocutat i encenia l'espurna de la violència als carrers de la capital i a d'altres ciutats de França amb un balanç final de més de nou mil cotxes cremats i de desenes d'equipaments públics i d'establiments privats saquejats.

A la primavera de 1992 a Los Ángeles, als Estats Units, un jurat compost per blancs van absoldre els quatre agents de policia que varen agredir brutalment un jove negre mentre eren gravats per una càmera. La sentència va fer esclatar la indignació popular provocant nits d'enfrontaments i desperfectes a la ciutat.

Però què tenen en comú tots aquests conflictes? Quina relació hi ha entre els fenòmens que es van donar en aquestes quatre ciutats separades en el temps i l'espai? Quins van ser els factors que van predisposar a l'aparició de la violència i la destrucció? Es poden repetir?

Acabar de llegir...

El divendres 28 de juliol es va fer la presentació del projecte de Teaming "Líders Mediadors i Mediadores" a Ripoll.

A les sis de la tarda, de la mà de la regidora en Seguretat i Convivència de l'Ajuntament de Ripoll, Maria Dolors Vilalta, amb la participació del Xavier Pastor i Eduard Carrera, director i coordinador, respectivament, del Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la Universitat de Girona, es va presentar el projecte de Teaming "Líders Mediadors i Mediadores" i la 8a edició del postgrau.

Teaming és una iniciativa solidària que va néixer l'any 1998 i on distintes persones formen part d’equips, teamers, que per mitjà de les seves microdonacions d'1 euro mensual ajuden al desenvolupament i realització d’una causa social.

"Líders mediadors i mediadores " és un projecte que té com a finalitat facilitar l'accés a la formació en Prevenció, Gestió i Resolució de Conflictes Públics i Comunitaris que ofereix la Universitat de Girona, a partir del programa de postgrau i cursos, a persones amb menys recursos i oportunitats, proactives socialment, amb actituds positives i dialogants per tal que desenvolupin l’activitat mediadora i pacificadora en les seves comunitats amb èxit.

L’accés a aquest formació es facilita a través d’un programa de Teaming –microdonacions online-, a aquestes persones perquè apliquin els coneixements obtinguts i transformin les situacions de conflicte que viuen les seves comunitats en oportunitats pel canvi col·lectiu, de millora personal i d’integració i benestar social.

Els candidats del teaming que reuneixin suficients recursos per accedir al postgrau o bé a algun dels mòduls que s'oferiran en obert com a cursos es comprometen a fer un projecte o unes pràctiques que benefici a la seva comunitat i als seus conciutadans.

El Postgrau en Resolució de Conflictes Públics i en Mediació Comunitària (Semipresencial) de la Universitat de Girona és el primer i encara únic postgrau dedicat exclusivament al tractament de la conflictivitat públic.

Fins avui s’han efectuat 7 edicions consecutiva i ininterrompudament.

Compta amb la col·laboracions de distintes institucions públiques, organitzacions privades i entitats del tercer sector.

Més informació sobre el projecte i els candidats

Article d'Opinió publicat al Diari de Girona el 14 de juliol de 2012
XAVIER PASTOR
Especialista en gestió de conflictes i governança
Director del Postgrau de Resolució de Conflictes i Mediació Comunitària de la UdG




Sembla que les coses s'estan posant cada cop més difícils i que l'aparició de situacions conflictives és i serà una constant. Quan tot el que hem conegut fins ara s'esvaeix, el conflicte ha esdevingut una coordenada estable per explicar el funcionament de les societats.

Així, qualsevol projecte o servei que pretengui donar respostes als problemes i conflictes haurà de tenir principalment tres característiques bàsiques si vol assolir l'èxit: 1) ser senzill, 2) ser molt econòmic i, 3) ser innovador. Aquestes són les recomanacions del Massachusetts Tecnology Institute (MIT) -centre de recerca de referència mundial- a institucions i organitzacions, independentment de quina sigui la tecnologia a aplicar.

Malgrat que pugui sorprendre, així és com han actuat les administracions públiques locals catalanes en la posada en marxa de projectes per prevenir, gestionar i resoldre conflictes públics i aplicar la mediació comunitària, des del final dels noranta i principis del dos mil.

(...)Aquest model per projectes va voler ser substituït l'any 2006 -època de molts ingressos a l'hisenda local-, per un altre que impulsava tècnica i econòmicament la creació de serveis de mediació ciutadana bàsicament a ajuntaments de l'àrea metropolitana a través de convenis amb la Diputació de Barcelona. Aquests serveis s'afegien com una estructura més dins de l'entramat de l'administració municipal, externalitzant la seva gestió i prestació a entitats privades. La resta de projectes del país subsistien amb subvencions d'altres administracions.

Avui, sense diners, s'ha vist que aquests serveis de mediació no s'haurien posat en marxa només amb els pressupostos municipals, mentre que les pràctiques anteriors eren econòmicament sostenibles per als municipis. Què es pot fer ara?

Llegir més

 

El mes de març passat l'Associació Catalana de Municipis i Comarques (ACM) publicava en la seva revista aquest article que explica el passat i el present dels projectes, experiències i serveis de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària a casa nostra i planteja, en base als encerts, els fracassos i les condicions actuals, un model d'èxit per al futur a nivell municipal i comarcal.

Per un model d'èxit en la Resolució de Conflictes Públics

Qualsevol projecte o servei que pretengui donar respostes als problemes i conflictes actuals haurà de tenir principalment tres característiques bàsiques si vol assolir l'èxit: 1) ser senzill, 2) ser econòmic i, 3) ser innovador. Aquestes són les recomanacions del Massachusetts Tecnology Institut (MIT) a institucions i organitzacions, després de les seves anàlisis a diferents països del món i independentment de quina sigui la tecnologia a aplicar.

Malgrat pugui sorprendre, així és com han actuat les administracions públiques locals catalanes en la posada en marxa de projectes per a prevenir, gestionar i resoldre conflictes públics i aplicar la mediació comunitària, des del final dels noranta i principis del dos mil.

(...) Aquest model per projectes va voler ser substituït l’any 2006 –època de molts ingressos a l’hisenda local-, per un altre que impulsava tècnica i econòmicament la creació de serveis de mediació ciutadana bàsicament a ajuntaments de l'àrea metropolitana a través de convenis amb la Diputació de Barcelona.

(...) Avui, sense els diners extres, s’ha vist que aquests serveis de mediació no s’haurien posat en marxa només amb els pressupostos municipals, mentre que les pràctiques anteriors eren econòmicament sostenibles per als municipis.

Llegir més



 

"Un estudi realitzat als Estats Units conclou que les professions més gratificants comparteixen el lliurament als altres per damunt del salari"

El treball de sacerdot encapçala la llista dels 10 llocs de treball "MÉS FELIÇOS" que ha confeccionat després d'un estudi el Centre Nacional d'Investigació d'Opinió de la Universitat de Chicago i del qual es fa ressò Stephen Denning a la revista Forbes i que recollia al mes de novembre el diari El País.

Gairebé totes les professions considerades més gratificants comparteixen dues característiques: els lliurament als altres i una baixa remuneració econòmica en comparació amb altres activitats laborals.

En aquesta classificació, els primers llocs els ocupen hi ha sacerdots i bombers. Un 80% d'ells afirma sentir-se "molt satisfet" amb la seva tasca, ja que implica ajudar a la gent.

Completen el podi dels fisioterapeutes, també per la seva tasca en favor dels altres, i perquè possibiliten la "interacció social".

El quart lloc l'ocupen els escriptors. Encara que la remuneració que reben per les seves creacions sol ser regularment baixa, l'"autonomia" que dóna el plasmar sobre un paper en blanc les idees sorgides de la pròpia ment genera felicitat, apunten els autors de l'estudi.

El cinquè lloc és per als professors d'educació especial. El sou anual mitjà d'aquest professionals està situat per sota dels 50.000 dòlars (gairebé 37.000 euros), fet que es compensa perquè és una professió molt gratificant.

Els segueixen els mestres, tot i les retallades en l'ensenyament i la conflictivitat en algunes aules. Aquest treball, diu l'estudi, continua atraient joves idealistes, encara que un 50% dels nous professors abandonen abans dels cinc anys d'exercici.

Ser artista, com a escultor o pintor, també reporta una gran satisfacció, tot i les dificultats per viure d'això. També ser psicòleg. Aquest gremi "pot ser capaç o no de resoldre els problemes de la gent, però sembla que ells han aconseguit solucionar els seus", assenyala la investigació.

El 65% dels venedors de serveis financers diuen que són feliços amb la funció que exerceixen, la qual cosa podria ser deguda, suggereix l'estudi, al fet que alguns d'ells guanyen més de 90.000 dòlars a l'any (66.500 euros) per una mitjana de 40 hores a la setmana en un confortable ambient d'oficina.

Tanquen la llista dels operaris de maquinària pesada, per als qui manejar excavadores, grues o càrregues pot ser divertit. Amb més demanda que oferta, i en aquests temps que corren, es declaren feliços.

Aquest llistat contrasta amb els 10 treballs "MÉS ODIATS", segons una informació de la cadena CNBC basada en una enquesta realitzada aquest any a centenars de milers de treballadors que cita Forbes, ja que són precisament els més ben pagats i els que compten amb un major reconeixement social. Es tracta, de més a menys, dels de director de tecnologia de la informació, director de vendes i màrqueting, product manager, desenvolupador web, tècnic especialista, tècnic d'electrònica, secretari jurídic, analista de suport tècnic, maquinista i gerent de màrqueting .