Diumenge 15 Juny 2025
Article d'opinió piublicat al Diari de Girona
13/06/2025
Christian Pulgar i Xavier Pastor
Començem amb dades. Fa un any en el marc del Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la Universitat de Girona, Fundació UdG, que dirigeix el conflictòleg i mediador, Xavier Pastor, des de fa més de 21 anys, vaig realitzar una investigació sobre els conflictes interns en la restauració. En concret, al municipi de Platja d’Aro que disposa d’una oferta molt atractiva i de qualitat. A més, a l’estiu aquest poble de la Costa Brava multiplica per 5 el nombre de residents passant dels 10.500 als 80.000. Un creixement important que obliga a un esforç gran.
En aquest estudi analitzava les següents qüestions. Al cap i a la fi, es tractava d’identificar quines eren les condicions de treball, comunicació i relacionals a la feina, i detectar quin tipus de tècniques, eines i habilitats disposa la direcció i el personal per abordar i gestionar amb èxit, com equip, els conflictes dels serveis dia i nit. Hi ha dades prèvies que, precisament, mostren com la manca d’aquestes capacitats són uns dels factors de la important rotació de personal, a cuina i a sala, d’aquests locals.
A més, prèviament a aquesta formació, jo vinc i estic en aquest àmbit laboral, treballant a la recepció de càmpings i hotel, i amb més de 10 anys entre safates i taulells de diversos establiments de la Costa Brava. Durant tots aquests anys, m’he fet un fart de veure conflictes de tota mena, però, sobretot, incapacitat per resoldre’s amb èxit a través de mètodes que funcionen, però que no es practiquen.
Quins van ser els resultats? Primer, la gent parlant s’enfada, però també s’entén. Bé, resulta que la comunicació dialogada al món de l’hostaleria analitzada a nivell intern és pràcticament inexistent. Si hi ha un conflicte no es parla, s’ordena i es renya. Si el treballador està descontent amb la relació amb els altres o amb el cap, que treballi més o millor. Si no li agrada el que sent, que marxi, que aguanti o que calli. La comunicació i la relació entre direcció i treballadors es basa en l’ego, posant el criteri del qui més diu que sap, que porta més temps a l’empresa o qui mana, en aquell moment; i en conseqüència, aquest tipus de pràctiques donen peu a un clima laboral profundament deteriorat.
Respecte a buscar noves fórmules per resoldre els conflictes que es donen en el servei, el 75 % dels enquestats veia amb bons ulls aplicar noves eines, com per exemple, espais de diàleg i de mediació després dels serveis o dies més tard, per reconduir les emocions negatives, les males sensacions i paraules rebudes, l’enfadament, les tensions en la manera de treballar, però també afirmaven que els propietaris d’entrada no inverteixen en formació ni en solucions d’aquest tipus. La frase més utilitzada pels enquestats era: «No els interessa».
El pitjor és que el sector permet –i normalitza– la pèrdua de talent. He vist companys amb anys d’experiència marxar frustrats, tot i conèixer millor l’empresa que la pròpia direcció. Persones que sabien fer bé la seva feina i feien funcionar la maquinària humana del lloc. Però ningú els escoltava. No hi havia espai per créixer ni opinar.
Per experiència i amb dades de l’estudi es pot dir que la figura del «cap» continua construint-se des de l’autoritat, el control i la supèrbia. Tant se val si ets cambrer amb deu temporades a l’esquena o si el recepcionista coneix cada racó del càmping: si la teva idea no encaixa amb la jerarquia, millor no la diguis. La direcció pren decisions sense escoltar. La gestió es basa en ordres, no el diàleg.
El resultat? Mal ambient, estrès, treballadors cremats i, en definitiva, una precarietat emocional tant perillosa com econòmica.
L’hostaleria –sobretot la de temporada, la que conec de prop– funciona sota la lògica de «qui no aguanta, se’n va», «si no ets tu, en vindrà un altre», o la coneguda frase «això és la Costa», utilitzada per justificar la precarietat i les males maneres.
Insistir en què el problema no és el conflicte. El problema és no entomar-lo en condicions. Amb gens o poca cultura de l’escolta. I massa sovint, amb menyspreu cap a qui proposa, silenci davant la crítica i indiferència cap al talent intern.
La restauració no pot continuar sent un sector on es nega el conflicte, perquè hi és i serà, i on ara l’ego mana i el treballador calla. Perquè el silenci, a la curta i a la llarga, mata.
Dijous 5 Juny 2025
SEMINARI
La mediació comunitària i la gestió de conflictes davant el repte de la cohesió social: teixint comunitat.
12 de juny
De les 11.00 a 14.45 hores
Centre Cívic Barri Vell-Mercadal de Girona
PROGRAMA:
11:00h. Obertura de portes11:15 -11:30h. Benvinguda a càrrec de Meri Raurich, coordinadora del Diploma d’Expert en Resolució de Conflictes Públics, Mediació Comunitària i Pràctiques Restauratives de la Universitat de Girona (Fundació UdG).
11:30- 12:00h. A peu de barri: Conversa oberta amb Jordi Garcia (CC Cívic Barri Vell-Mercadal - XCC de Girona)
12:00 - 12:30h. Debat i torn de preguntes
12:30 - 13:00h. Pausa cafè
13:00 - 14:00h. La veu dels Municipis, la veu de les Entitats. Experiències i bones pràctiques en mediació comunitària i gestió de conflictes. Modera: Alba Roca
Amb Laura Prunell (Ajuntament de Cassà de la Selva), Òscar Negredo (Servei de Mediació de l’Hospitalet de Llobregat), Ángel Fernández (Khetanipe Girona Associació Intercultural), Paula Ferrer (CC Les Bernardes) i Raquel Parra (Ajuntament de Platja d’Aro).
14:00 - 14:30h. Ponència de cloenda del seminari: Comunitats fragmentades, comunitats adormides. Ponent: Eduard Carrera. Professor lector de l’àrea de treball social i serveis socials de la Universitat de Girona. Co-director Diploma d’Expert en Resolució de Conflictes Públics, Mediació Comunitària i Pràctiques Restauratives de la Univeristat de Girona (Fundació UdG).
14:30 - 14:45h. Reflexions finals i tancament del seminari.
Inscriu-te gratuïtament aquí: https://lnkd.in/dSe98aut
RECORDA
El 17 de juny a les 19.00 hores es posa en marxa l’espai d’actualitat i divulgatiu a internet “El Parlament de mediadors” del Diploma d’expert de Resolució de Conflictes Públics, Mediació Comunitària i Pràctiques restauratives de la Universitat de Girona, Fundació UdG amb l’entrevista a l’Emma Gumbert, Mediadora, advocada i emprenedora.
Per assistir-hi, cal inscriure’s a l’enllaç: https://lnkd.in/d6Hgiv3PDimecres 25 Setembre 2024
21a edició Diploma d'expertesa semipresencial de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària. Atenció! Només 15 places.
Si estàs interessada o interessat en millorar les teves competències i habilitats en la gestió i la resolució de conflictes a nivell personal o laboral o et vols dedicar professionalment a la conflictologia i la mediació, aquest és la teva formació ideal.
%20D%2BH.png)
Consulta la informació del curs a:
https://www.fundacioudg.org/ca/diploma-postgrau-resolucio-conflictes-publics-mediacio-comunitaria.html
> Calendari
> Requisits d'admissió
> Sortides professionals
> Objectius
> Metodologia
> Sistema d'Avaluació
> Programa
> Pràctiques o projectes
> Sessions presencials
> Visites a serveis de mediació i gestió de conflictes
> Descomptes i projectes i entitats col·laboradores i per fer pràctiques
Els excel·lents i espectaculars professors i professores del Diploma d'Expertesa (postgrau) de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la Universitat de Girona són un element diferencial respecte molts altres postgraus i són una de les marques de qualitat d'aquesta formació.
Des del 2005, formació pionera i única a Catalunya en l'anàlisi, tractament i intervenció en el conflicte públic i en la conflictivitat pública en tota la seva extensió: en l'espai públic, polítics, de govern, socials, educatius, de seguretat, en les comunitats, esportius, ambientals, en zones d'oci nocturn, etc.
Per aquest postgrau han passat i s'han format més de 300 professionals durant aquests anys millorant les seves carreres professionals i incorporant-se laboralment o liderant serveis i projectes de prevenció, mediació, gestió i Resolució de conflictes a Catalunya.
El postgrau s'iniciarà el 18 d'octubre de 2024 amb la primera sessió presencial i finalitzarà el cap de setmana del 5 de juliol de 2025
Durant aquests 10 mesos es desenvoluparà el treball al campus virtual i en les 7 sessions presencials a Girona, Barcelona, Figueres (Castell de Sant Ferran) i Madrid
Més informació, preu i matrícula
> Requisits d'admissió
> Sortides professionals
> Objectius
> Metodologia
> Sistema d'Avaluació
> Programa
> Pràctiques o projectes
> Sessions presencials
> Visites a serveis de mediació i gestió de conflictes
> Descomptes i projectes i entitats col·laboradores i per fer pràctiques
Els excel·lents i espectaculars professors i professores del Diploma d'Expertesa (postgrau) de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la Universitat de Girona són un element diferencial respecte molts altres postgraus i són una de les marques de qualitat d'aquesta formació.
Aquest Diploma està homologat i dóna accés al registre de mediadors i mediadores del Centre de Mediació en Dret Privat del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya.
Des del 2005, formació pionera i única a Catalunya en l'anàlisi, tractament i intervenció en el conflicte públic i en la conflictivitat pública en tota la seva extensió: en l'espai públic, polítics, de govern, socials, educatius, de seguretat, en les comunitats, esportius, ambientals, en zones d'oci nocturn, etc.
Per aquest postgrau han passat i s'han format més de 300 professionals durant aquests anys millorant les seves carreres professionals i incorporant-se laboralment o liderant serveis i projectes de prevenció, mediació, gestió i Resolució de conflictes a Catalunya.
El postgrau s'iniciarà el 18 d'octubre de 2024 amb la primera sessió presencial i finalitzarà el cap de setmana del 5 de juliol de 2025
Durant aquests 10 mesos es desenvoluparà el treball al campus virtual i en les 7 sessions presencials a Girona, Barcelona, Figueres (Castell de Sant Ferran) i Madrid
Més informació, preu i matrícula
Dimecres 25 Setembre 2024
Aquests i aquestes són els excel·lents i espectaculars professors de la 21a edició del Diploma d'Expertesa semipresencial de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la Universitat de Girona que us ajudaran a desenvolupar-lo amb èxit.
Durant el curs, altres bons professionals participaran també en la docència del postgrau en funció de l'actualitat o l'interès de la temàtica.
Divendres 23 Agost 2024
La música és un potent instrument en general i, especialment, en l’aparició de conflictes per rebaixar-los com incrementar-los.
Des del diploma d’expertesa en Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la UdG, s'aprenen les tècniques i els procediments clàssics, i també a fer servir la música i altres eines, ja que són substancials sovint per abordar i resoldre conflictes.
XAVIER PASTOR
23/08/2024
%20musica%2C%20JJOO%20i%20conflicte_bis.jpg)
Fa només unes setmanes, a la final de vòlei platja dels jocs olímpics, vam poder veure una forta discussió entre les jugadores del Brasil i el Canadà que va provocar que s'aturés el partit i que només es va poder recuperar el joc gràcies a la música.No van poder fer res les paraules ni les sancions de l’àrbitre. Els comentaris en veu alta d’unes jugadores i de les altres se succeïen. Era impossible recuperar el joc. En un moment determinat i amb un volum molt alt, van començar a sonar les notes de la cançó “Imagine” de John Lennon. (1)
El DJ encarregat d’animar al públic assistent en aquests partits va considerar que la música ajudaria en aquests moments molt difícils. El públic es va començar a moure’s al ritme de la cançó i a fer cors amb les mans. Les jugadores van escoltar la música, van veure el públic, es van deixar de mirar entre elles i van aturar la discussió, i de cop se’ls va dibuixar un somriure a les seves les cares. I el joc es va poder tornar a iniciar després d’uns minuts.
Imagino que al finalitzar el partit i un cop lliurades les medalles, les jugadores dels dos equips parlarien tranquil·lament i van poder explicar-se els motius de la discussió, i un cop acalarits es perdonarien i resoldrien el conflicte.
La música és un potent instrument en general, i especialment en l’aparició de conflictes, per rebaixar-los com incrementar-los.
Coneixedors d’aquests efectes, la música sempre ha estat presenten en les guerres. En concret els exercits han fet servir la música per atemorir a l’enemic a les batalles i torturar-lo.
La música també és present en les celebracions, ajudar a generar un clima concret i a preservar els nostres records dels esdeveniments als que hem assistit.
En relació als conflictes, la música té el poder de calmar-nos. Explica el biògraf de Bach, Johann Nikolaus Forkel, que les famoses Variacions de Goldberg de Bach van ser encarregades pel Comte Hermann Carl von Keyserlingk perquè aquesta música el tingués entretingut i fins i tot agafar la son les nits d’insonmi.
La música facilita la reducció de les discussions i els enfrontaments. Fa uns anys, els responsables de la ciutat de Christchurch a Nova Zelanda van decidir posar altaveus i reproduir música clàssica, de Mozart sobretot, a espais públics. Els resultats van mostrar que eliminaven les discussions, els incidents i les baralles entre les persones. La policia reconeixia que el programa experimental de música clàssica té uns efectes tranquil·litzants en els comportaments de les persones en el centre de Christchurch.
Coneixedors d’aquests efectes, la música ha estat presenten en les batalles. Sempre en les celebracions. I en relació als conflictes, la música té el poder de calmar-nos i facilita la reducció de les discussions i els enfrontaments.
Més recentment, un estudi afirma que la música té efectes en la salut, en concret que pot ajudar a mantenir el sistema cardiovascular en armonía. Segons Luciano Bernardi, profesor de medicina en la Universidad de Pavía (Italia), «la música indueix un canvi continu, dinàmic—i fins a cert punt predictible—en el sistema cardiovascular». Amb la música es produeixen canvis fisiològics que modulen la pressió arterial, la freqüència cardíaca i la respiració.
Si ve la paraula i el diàleg són les principals eines, d’aquells i d’aquelles professionals de la conflictologia que es dediquen a analitzar i ajudar a resoldre conflictes, sovint només amb això no hi ha prou.
Davant d’aquests potents efectes de la música, des del diploma d’expertesa en Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la UdG, ensenyem als nostres alumnes a fer servir la música i altres eines com el cinema, el joc o el teatre, que habitualment no es tenen en compte, però que són substancials en moltes ocasions per abordar i resoldre conflictes, tal com hem pogut veure en el cas de les jugadores de vòlei platja en la final dels jocs olímpics.
Si ve la paraula i el diàleg són les principals eines, d’aquells i d’aquelles professionals de la conflictologia que es dediquen a analitzar i ajudar a resoldre conflictes, sovint només amb això no hi ha prou i, aleshores, utilitzar aquests tipus d’eines com a la música, aporten un plus de qualitat en la intervenció que fa que un conflicte es resolgui o no, i si es pot resoldre, es pugui fer abans.
(1) Lletra de Imagine de John Lennon
Imagina que no hi ha el cel (Imagine there's no heaven)
És fàcil si ho intentes (It's easy if you try)
Cap infern per sota nostre (No hell below us)
Damunt nostre, només el cel (Above us, only sky)
Imagina't tota la gent (Imagine all the people)
Viu per avui (Livin' for today)
Ah (Ah)
Imagina que no hi ha països (Imagine there's no countries)
No és difícil de fer (It isn't hard to do)
Res per què matar o morir (Nothing to kill or die for)
I sense religió, també (And no religion, too)
Imagina tota la gent (Imagine all the people)
Viu la vida en pau (Livin' life in Peace)
Tu (You)
Pots dir que sóc un somiador (You may say I'm a dreamer)
Però no sóc l'únic (But I'm not the only one)
Espero que algun dia ens acompanyeu (I hope someday you'll join us)
I el món serà com un (And the world will be as one)
Imagineu-vos que no hi ha cap possessió (Imagine no possessions)
Em pregunto si pots (I wonder if you can)
No cal ni avarícia ni gana (No need for greed or hunger)
Una fraternitat de l'home (A brotherhood of man)
Imagina tota la gent (Imagine all the people)
Compartint tot el món (Sharing all the world)
Tu (You)
Pots dir que sóc un somiador (You may say I'm a dreamer)
Però no sóc l'únic (But I'm not the only one)
Espero que algun dia ens acompanyeu (I hope someday you'll join us)
I el món viurà com un (And the world will live as one)
| Amb el suport | |
 |
| Col·labora: | ||
 |
 |
 |
  |
  |
  |
  |
  |
  |
  |
  |
  |