Dimecres 25 Setembre 2024
21a edició Diploma d'expertesa semipresencial de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària. Atenció! Només 15 places.
Si estàs interessada o interessat en millorar les teves competències i habilitats en la gestió i la resolució de conflictes a nivell personal o laboral o et vols dedicar professionalment a la conflictologia i la mediació, aquest és la teva formació ideal.
%20D%2BH.png)
Consulta la informació del curs a:
https://www.fundacioudg.org/ca/diploma-postgrau-resolucio-conflictes-publics-mediacio-comunitaria.html
> Calendari
> Requisits d'admissió
> Sortides professionals
> Objectius
> Metodologia
> Sistema d'Avaluació
> Programa
> Pràctiques o projectes
> Sessions presencials
> Visites a serveis de mediació i gestió de conflictes
> Descomptes i projectes i entitats col·laboradores i per fer pràctiques
Els excel·lents i espectaculars professors i professores del Diploma d'Expertesa (postgrau) de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la Universitat de Girona són un element diferencial respecte molts altres postgraus i són una de les marques de qualitat d'aquesta formació.
Des del 2005, formació pionera i única a Catalunya en l'anàlisi, tractament i intervenció en el conflicte públic i en la conflictivitat pública en tota la seva extensió: en l'espai públic, polítics, de govern, socials, educatius, de seguretat, en les comunitats, esportius, ambientals, en zones d'oci nocturn, etc.
Per aquest postgrau han passat i s'han format més de 300 professionals durant aquests anys millorant les seves carreres professionals i incorporant-se laboralment o liderant serveis i projectes de prevenció, mediació, gestió i Resolució de conflictes a Catalunya.
El postgrau s'iniciarà el 18 d'octubre de 2024 amb la primera sessió presencial i finalitzarà el cap de setmana del 5 de juliol de 2025
Durant aquests 10 mesos es desenvoluparà el treball al campus virtual i en les 7 sessions presencials a Girona, Barcelona, Figueres (Castell de Sant Ferran) i Madrid
Més informació, preu i matrícula
> Requisits d'admissió
> Sortides professionals
> Objectius
> Metodologia
> Sistema d'Avaluació
> Programa
> Pràctiques o projectes
> Sessions presencials
> Visites a serveis de mediació i gestió de conflictes
> Descomptes i projectes i entitats col·laboradores i per fer pràctiques
Els excel·lents i espectaculars professors i professores del Diploma d'Expertesa (postgrau) de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la Universitat de Girona són un element diferencial respecte molts altres postgraus i són una de les marques de qualitat d'aquesta formació.
Aquest Diploma està homologat i dóna accés al registre de mediadors i mediadores del Centre de Mediació en Dret Privat del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya.
Des del 2005, formació pionera i única a Catalunya en l'anàlisi, tractament i intervenció en el conflicte públic i en la conflictivitat pública en tota la seva extensió: en l'espai públic, polítics, de govern, socials, educatius, de seguretat, en les comunitats, esportius, ambientals, en zones d'oci nocturn, etc.
Per aquest postgrau han passat i s'han format més de 300 professionals durant aquests anys millorant les seves carreres professionals i incorporant-se laboralment o liderant serveis i projectes de prevenció, mediació, gestió i Resolució de conflictes a Catalunya.
El postgrau s'iniciarà el 18 d'octubre de 2024 amb la primera sessió presencial i finalitzarà el cap de setmana del 5 de juliol de 2025
Durant aquests 10 mesos es desenvoluparà el treball al campus virtual i en les 7 sessions presencials a Girona, Barcelona, Figueres (Castell de Sant Ferran) i Madrid
Més informació, preu i matrícula
Dimecres 25 Setembre 2024
Aquests i aquestes són els excel·lents i espectaculars professors de la 21a edició del Diploma d'Expertesa semipresencial de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la Universitat de Girona que us ajudaran a desenvolupar-lo amb èxit.
Durant el curs, altres bons professionals participaran també en la docència del postgrau en funció de l'actualitat o l'interès de la temàtica.
Divendres 23 Agost 2024
La música és un potent instrument en general i, especialment, en l’aparició de conflictes per rebaixar-los com incrementar-los.
Des del diploma d’expertesa en Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la UdG, s'aprenen les tècniques i els procediments clàssics, i també a fer servir la música i altres eines, ja que són substancials sovint per abordar i resoldre conflictes.
XAVIER PASTOR
23/08/2024
%20musica%2C%20JJOO%20i%20conflicte_bis.jpg)
Fa només unes setmanes, a la final de vòlei platja dels jocs olímpics, vam poder veure una forta discussió entre les jugadores del Brasil i el Canadà que va provocar que s'aturés el partit i que només es va poder recuperar el joc gràcies a la música.No van poder fer res les paraules ni les sancions de l’àrbitre. Els comentaris en veu alta d’unes jugadores i de les altres se succeïen. Era impossible recuperar el joc. En un moment determinat i amb un volum molt alt, van començar a sonar les notes de la cançó “Imagine” de John Lennon. (1)
El DJ encarregat d’animar al públic assistent en aquests partits va considerar que la música ajudaria en aquests moments molt difícils. El públic es va començar a moure’s al ritme de la cançó i a fer cors amb les mans. Les jugadores van escoltar la música, van veure el públic, es van deixar de mirar entre elles i van aturar la discussió, i de cop se’ls va dibuixar un somriure a les seves les cares. I el joc es va poder tornar a iniciar després d’uns minuts.
Imagino que al finalitzar el partit i un cop lliurades les medalles, les jugadores dels dos equips parlarien tranquil·lament i van poder explicar-se els motius de la discussió, i un cop acalarits es perdonarien i resoldrien el conflicte.
La música és un potent instrument en general, i especialment en l’aparició de conflictes, per rebaixar-los com incrementar-los.
Coneixedors d’aquests efectes, la música sempre ha estat presenten en les guerres. En concret els exercits han fet servir la música per atemorir a l’enemic a les batalles i torturar-lo.
La música també és present en les celebracions, ajudar a generar un clima concret i a preservar els nostres records dels esdeveniments als que hem assistit.
En relació als conflictes, la música té el poder de calmar-nos. Explica el biògraf de Bach, Johann Nikolaus Forkel, que les famoses Variacions de Goldberg de Bach van ser encarregades pel Comte Hermann Carl von Keyserlingk perquè aquesta música el tingués entretingut i fins i tot agafar la son les nits d’insonmi.
La música facilita la reducció de les discussions i els enfrontaments. Fa uns anys, els responsables de la ciutat de Christchurch a Nova Zelanda van decidir posar altaveus i reproduir música clàssica, de Mozart sobretot, a espais públics. Els resultats van mostrar que eliminaven les discussions, els incidents i les baralles entre les persones. La policia reconeixia que el programa experimental de música clàssica té uns efectes tranquil·litzants en els comportaments de les persones en el centre de Christchurch.
Coneixedors d’aquests efectes, la música ha estat presenten en les batalles. Sempre en les celebracions. I en relació als conflictes, la música té el poder de calmar-nos i facilita la reducció de les discussions i els enfrontaments.
Més recentment, un estudi afirma que la música té efectes en la salut, en concret que pot ajudar a mantenir el sistema cardiovascular en armonía. Segons Luciano Bernardi, profesor de medicina en la Universidad de Pavía (Italia), «la música indueix un canvi continu, dinàmic—i fins a cert punt predictible—en el sistema cardiovascular». Amb la música es produeixen canvis fisiològics que modulen la pressió arterial, la freqüència cardíaca i la respiració.
Si ve la paraula i el diàleg són les principals eines, d’aquells i d’aquelles professionals de la conflictologia que es dediquen a analitzar i ajudar a resoldre conflictes, sovint només amb això no hi ha prou.
Davant d’aquests potents efectes de la música, des del diploma d’expertesa en Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la UdG, ensenyem als nostres alumnes a fer servir la música i altres eines com el cinema, el joc o el teatre, que habitualment no es tenen en compte, però que són substancials en moltes ocasions per abordar i resoldre conflictes, tal com hem pogut veure en el cas de les jugadores de vòlei platja en la final dels jocs olímpics.
Si ve la paraula i el diàleg són les principals eines, d’aquells i d’aquelles professionals de la conflictologia que es dediquen a analitzar i ajudar a resoldre conflictes, sovint només amb això no hi ha prou i, aleshores, utilitzar aquests tipus d’eines com a la música, aporten un plus de qualitat en la intervenció que fa que un conflicte es resolgui o no, i si es pot resoldre, es pugui fer abans.
(1) Lletra de Imagine de John Lennon
Imagina que no hi ha el cel (Imagine there's no heaven)
És fàcil si ho intentes (It's easy if you try)
Cap infern per sota nostre (No hell below us)
Damunt nostre, només el cel (Above us, only sky)
Imagina't tota la gent (Imagine all the people)
Viu per avui (Livin' for today)
Ah (Ah)
Imagina que no hi ha països (Imagine there's no countries)
No és difícil de fer (It isn't hard to do)
Res per què matar o morir (Nothing to kill or die for)
I sense religió, també (And no religion, too)
Imagina tota la gent (Imagine all the people)
Viu la vida en pau (Livin' life in Peace)
Tu (You)
Pots dir que sóc un somiador (You may say I'm a dreamer)
Però no sóc l'únic (But I'm not the only one)
Espero que algun dia ens acompanyeu (I hope someday you'll join us)
I el món serà com un (And the world will be as one)
Imagineu-vos que no hi ha cap possessió (Imagine no possessions)
Em pregunto si pots (I wonder if you can)
No cal ni avarícia ni gana (No need for greed or hunger)
Una fraternitat de l'home (A brotherhood of man)
Imagina tota la gent (Imagine all the people)
Compartint tot el món (Sharing all the world)
Tu (You)
Pots dir que sóc un somiador (You may say I'm a dreamer)
Però no sóc l'únic (But I'm not the only one)
Espero que algun dia ens acompanyeu (I hope someday you'll join us)
I el món viurà com un (And the world will live as one)
Divendres 19 Juliol 2024
Ja podeu consultar la publicació electrònica "El valor de la mediació" amb el contingut de les ponències i les taules rodones de la Jornada del 21 de gener de 2023, en motiu del Dia Europeu de la Mediació que van organitzar la Societat Catalana de la Conflictologia, la Fundació Universitat de Girona i els Estudis de Dret i Ciència política de la UOC.
LLEGIR, ESCOLTAR I VISIONAR
Aquesta publicació electrònica que podeu llegir i escoltar i visionar a través de vídeos de les aportacions dels ponents en les taules rodones, és el resultat del contingut de les aportacions d'experts i expertes de la gestió de conflictes i de la mediació i de diferents àmbits de coneixement que van participar en aquesta jornada.
FINALITAT I OBJECTIUS DE LA JORNADA
El títol de la jornada va ser "El Valor de la Mediació".
Els i les que ens dediquem a la Resolució de conflictes sabem que la mediació té un valor incalculable. Però, pot ser que fins ara no hem estat capaços de saber calcular que pot fer la mediació per a les persones i per a la societat, i que aquest sigui un dels nostres principals problemes? I si ho sabem calcular, aleshores el problema és la forma de comunicar-ho?
Periodistes i mitjans de comunicació afirmen que no saben res o molt poc de la mediació i de la feina de mediadores i mediadors; i, en conseqüència, tampoc la gent en general. I a les xarxes socials digitals? Malgrat esdevenir l'espai de comunicació i de debat cada cop més habitual, sembla que es parla una mica o gens de la resolució de conflictes. I malgrat tot, hi ha qui ens troben a faltar.
D’això vam parlar a la Jornada, amb la voluntat de difondre aquest àmbit de coneixement i d’expertesa pràctica i aprofundir i donar resposta entre tots i totes a aquests i altres reptes.
La jornada partia principalment de dos enfocaments: un de crític, per revisar el que sabem, el que diem, el què fem i com s’entén; i un altra d’optimista, per valorar els aspectes que ens apropen a la gent i es fan atractius i útils.
ORGANITZACIÓ DE LA JORNADA
Aquesta jornada va estar organitzada per la Societat Catalana de Conflictologia, la Fundació Universitat de Girona (UdG), a través de l'equip del Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària, i la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) per mitjà dels Estudis de Dret, Ciència Política i Criminologia en concret de l'equip del Màster i postgraus de Gestió i Solució de Conflictes (MAGESCO), i amb la col·laboració del Col·legi de Professionals de la Ciència Política i de la Sociologia de Catalunya, del Col·legi de l'Advocacia de Barcelona, de l'empresa GIRA-ADR i l'Institut de Mediació Integral (IMI), l'Associació Justícia i Consciència i la Asociacion Internacional de Mediadores.
FORMAT DE LA JORNADA
En format de taules rodones amb mediadors i mediadores, periodistes i experts, el moderador i/o la moderadora entrevistava als convidats amb la finalitat de generar coneixement o obrir un debat sobre els reptes objecte de la jornada.
La jornada es va iniciar amb una entrevista a periodistes i acadèmics del món de la comunicació per saber què se sap sobre la mediació i la resolució de conflictes en la política i els mitjans de comunicació actualment i com podem fer per arribar al màxim de públic i quines són les qüestions, allò que més es valora, i on hauriem de posar l'accent en la nostra comunicació.
En Xavier Pastor, conflictòleg, politòleg i mediador va entrevistar a Jordi Busquet, doctor en sociologia, professor i responsable de la Xarxa de recerca CONinCOM (Conflicte, infància i comunicació) de la Universitat Ramon Llull i en Francesc-Marc Álvaro, Periodista i escriptor. Escriu a La Vanguardia, a El Temps i a Serra d'Or. Parla a RAC1.
Després, es van donar tres taules rodones per seguir tractant sobre aquestes qüestions:
La Taula 1, a través dels mediadores i mediadors, va tractar d'esbrinar quines són les principals aportacions en la mediació i gestió de conflicte a la FAMÍLIA, amb els VEÏNS i VEÏNES, al BARRI, a la COMUNITAT en el sentit presencial de la paraula, però també a les XARXES SOCIALS DIGITALS amb:
Els i les que ens dediquem a la Resolució de conflictes sabem que la mediació té un valor incalculable. Però, pot ser que fins ara no hem estat capaços de saber calcular que pot fer la mediació per a les persones i per a la societat, i que aquest sigui un dels nostres principals problemes? I si ho sabem calcular, aleshores el problema és la forma de comunicar-ho?
Periodistes i mitjans de comunicació afirmen que no saben res o molt poc de la mediació i de la feina de mediadores i mediadors; i, en conseqüència, tampoc la gent en general. I a les xarxes socials digitals? Malgrat esdevenir l'espai de comunicació i de debat cada cop més habitual, sembla que es parla una mica o gens de la resolució de conflictes. I malgrat tot, hi ha qui ens troben a faltar.
D’això vam parlar a la Jornada, amb la voluntat de difondre aquest àmbit de coneixement i d’expertesa pràctica i aprofundir i donar resposta entre tots i totes a aquests i altres reptes.
La jornada partia principalment de dos enfocaments: un de crític, per revisar el que sabem, el que diem, el què fem i com s’entén; i un altra d’optimista, per valorar els aspectes que ens apropen a la gent i es fan atractius i útils.
ORGANITZACIÓ DE LA JORNADA
Aquesta jornada va estar organitzada per la Societat Catalana de Conflictologia, la Fundació Universitat de Girona (UdG), a través de l'equip del Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària, i la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) per mitjà dels Estudis de Dret, Ciència Política i Criminologia en concret de l'equip del Màster i postgraus de Gestió i Solució de Conflictes (MAGESCO), i amb la col·laboració del Col·legi de Professionals de la Ciència Política i de la Sociologia de Catalunya, del Col·legi de l'Advocacia de Barcelona, de l'empresa GIRA-ADR i l'Institut de Mediació Integral (IMI), l'Associació Justícia i Consciència i la Asociacion Internacional de Mediadores.
FORMAT DE LA JORNADA
En format de taules rodones amb mediadors i mediadores, periodistes i experts, el moderador i/o la moderadora entrevistava als convidats amb la finalitat de generar coneixement o obrir un debat sobre els reptes objecte de la jornada.
La jornada es va iniciar amb una entrevista a periodistes i acadèmics del món de la comunicació per saber què se sap sobre la mediació i la resolució de conflictes en la política i els mitjans de comunicació actualment i com podem fer per arribar al màxim de públic i quines són les qüestions, allò que més es valora, i on hauriem de posar l'accent en la nostra comunicació.
En Xavier Pastor, conflictòleg, politòleg i mediador va entrevistar a Jordi Busquet, doctor en sociologia, professor i responsable de la Xarxa de recerca CONinCOM (Conflicte, infància i comunicació) de la Universitat Ramon Llull i en Francesc-Marc Álvaro, Periodista i escriptor. Escriu a La Vanguardia, a El Temps i a Serra d'Or. Parla a RAC1.
Després, es van donar tres taules rodones per seguir tractant sobre aquestes qüestions:
La Taula 1, a través dels mediadores i mediadors, va tractar d'esbrinar quines són les principals aportacions en la mediació i gestió de conflicte a la FAMÍLIA, amb els VEÏNS i VEÏNES, al BARRI, a la COMUNITAT en el sentit presencial de la paraula, però també a les XARXES SOCIALS DIGITALS amb:
- Eduard Carrera, conflictòleg, mediador, professor i codirector del Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació comunitària de la UdG.
- Francesca Ferrari, mediadora i coordinadora de parentalitat.
- Mon Tur, mediadora de família, advocada i coach, i especialitzada en divorci col·laboratiu.
- Bàrbara Julbe, periodista a RAC1
- Joan Trias, periodista i presentador del programa "La Caravana" de Ràdio Estel.
- Yolanda García, periodista del portal Newtral
- Entrevista: Oscar Negredo, mediador i coordinador del servei de mediació comunitària de L'Hospitalet del Llobregat.
La Taula 2 es va preguntar per aquells aspectes més importants de la mediació i la gestió de conflictes a LA FEINA, en les nostres realcions com a TREBALLADORS I TREBALLADORES, a les ORGANITZACIONS i com a PROFESSIONALS. Van participar i debatre:
- Carmen Gil, sòcia d’Open Up Barcelona
- Vanessa Saura, advocada d’empresa de Pepsico.
- Eva Rimbau, professora dels Estudis d'Economia i Empresa de la UOC
- Carles Garcia Roqueta, President de la Societat Catalana de Mediació en Salut
- Josep Callol, director del Diari de Girona
- Oriol Puig, Sotsdirector del Diari de Girona
- Entrevista: Natàlia Flores, mediadora i sòcia de Gira-ADR
A la Taula 3 es van exposar i analitzar quins són els principals valors i beneficis d'aplicar la mediació i la gestió de conflictes A L'ESPORT i a L'OCI, en concret en el nocturn que sembla d'entrada on es donen més conflictes o són més mediàtics, per mitjà de:
- Jordi Casajoana, mediador i membre de l'Institut Mediació Integral (IMI)
- Montse Soler, conflictòloga, mediadora i coordinadora de serveis de mediació nocturna a Catalunya i professora UOC.
- Alex Luna, periodista esportiu a Gol TV
- Jordi Plà, director esportiu al club Bàsquet Girona
- Javier Latorre, expert en dret i mediació esportiva i membre de Iusport
- Gemma Tubert, periodista de l'Agència Catalana de Notícies
- Lluís Torrents, co-director del club Razzmataz
- Ramon Mas, secretari general del Gremi de Discoteques de Barcelona.
- Entrevista: Josep Maria Corominas, mediador esportiu
A la cloenda de la jornada es van lliurar la 2a edició dels premis "trajectòria professional" i "Innovació" de la Societat Catalana de la Conflictologia i l'Elisabeth Saltor, directora del Centre de Mediació de Catalunya de la Direcció general de Dret, Entitats Jurídiques i Mediació del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya va fer un resum de les qüestions principals que s'havien tractar a la jornada com a resoltats obtinguts i reptes per als mediadors i mediadores.
PUBLICACIÓ ELECTRÒNICA
2023
>>> Clickant al damunt del títol de la publicació, tindreu accés:
Publicació electrònica "El Valor de la Mediació", 21 de gener de 2023
2022
>> Clickant al damunt del títol de la publicació, tindreu accés:
Publicació electrònica "Ara o mai. Bons temps per a la mediació", 21 de gener de 2022
2021
> També podeu consultar la publicació de l'any 2021:
Publicació electrònica "Cap a la mediació del segle 21: Del present al futur, vincle i gestió de conflictes en temps d'alarma i crisi, 21 de gener de 2021"
Dimecres 4 Octubre 2023
Els principals problemes de convivència als municipis i/o barris son l’incivisme (45,8% de les persones enquestades) i la immigració (30,9%). Quan no coneixem a l’altre, quan no hi tenim contacte, ens en distanciem.
Amb el treball comunitari i la mediació comunitària, treballem per refer aquelles relacions trencades, promoure la cohesió en aquells espais on tothom pensa que no hi ha res a fer. Fer-los protagonistes dels seus propis canvis.
EDUARD CARRERA
04/10/2023
La cohesió social és un dels gran reptes al qual s’enfronten les ciutats per garantir el benestar dels seus ciutadans.
Rutger Bregman, en el seu llibre "Utopia per a realistes" ens explica com cada vegada hem acumulat més riquesa, però en canvi els índexs de pobresa no paren de créixer any rere any.
De fet, el que ens diuen les dades, és que a pesar de viure en una època de riquesa sense precedents, aquesta no acaba repercutint en la població. Així, les desigualtats augmenten al mateix ritme que la diversitat.
Com ho poden aguantar les ciutats això? Com es pot promoure la cohesió social en un societat cada vegada més fragmentada, més segregada?
Si ens fixem en l’enquesta de polarització i convivència elaborada el 2022 per l’Institut Català de la Pau, el 7,2% de les persones enquestades valora com a positiva la convivència al seu barri. Si eixamplem la mirada a la comunitat passa a ser d’un 7%, però en canvi si ampliem l’horitzó a tot l’Estat cau fins a un 5,9%.
Quan més llunyana l’estructura, més sensació de descohesió, de fragmentació. L’escala, acaba cobrant una importància cabdal. Com més petita, com més propera, més sensació de convivència. Amb les relacions, passa exactament el mateix.
Els principals problemes de convivència als municipis i/o barris son l’incivisme (45,8% de les persones enquestades) i la immigració (30,9%). Quan no coneixem a l’altre, quan no hi tenim contacte, ens en distanciem.
Estructures i relacions, barris i veïns i veïnes. En els darrers anys s’han anat esquerdant poc a poc, i tot i que hi ha una gran part de persones que valoren com a positiva la convivència, hi ha un grup prou important que la considera un repte. Estem realment cohesionades? Com podem abordar els múltiples conflictes que se’n poden derivar?
Les dades ens posen damunt de la taula una qüestió essencial: la importància de generar espais de trobada, de trencar amb la tendència que cronifica la fragmentació. Per això és essencial el treball comunitari, la mediació comunitària. L’acció als barris. L’acompanyament a processos on la convivència, la cohesió i les estructures cobren protagonisme
En els propers anys, l’acció comunitària esdevindrà essencial perquè és la única que pot garantir recuperar els vincles entre la ciutadania.
Ens hem acostumat en excés a distanciar-nos de l’altre quan ens molesta, quan no el coneixem, quan no el sentim com “nosaltres”. Hem deixat de banda la vella costum de l’encontre, de la necessitat i l’interès de configurar un “nosaltres”.
Des de la mediació comunitària podem permetre’ns acostar-nos a aquesta complexitat des d’una perspectiva renovada. Aquella que dona la veu a les protagonistes, les veïnes. Aquella que defuig de les taules de coordinació per abordar un problema i que s’esmuny pels carrers del barri, per les places, per les comunitats veïnals. Fer mentre pensem, mapejar la fragmentació per trencar-la des de la organització col·lectiva.
Com si d’un petit miratge es tractés, potser, d’aquesta manera, l’acció no serà la desconfiança, sinó que passarà a convertir-se en allò més poderós del que disposem les persones: el reconèixer a l’altre. Fer-lo sentir part de la comunitat. Aquella que ens identifica a totes.
| Amb el suport | |
 |
| Col·labora: | ||
 |
 |
 |
  |
  |
  |
  |
  |
  |
  |
  |
  |