En aquest moments, saber Resoldre conflictes és vital. La Resolució de conflictes és molt més que comunicació; ja que parlant la gent s’entén, però parlant la gent s’enfada. És més que negociació, ja que per arribar a un acord, cal tenir una visió i actitud positives del conflicte. És més que gestió emocional, ja que hi ha factors no visibles que predisposen al conflicte. És tot això, més saber crear espais i climes de diàleg que afavoreixin l’apropament, el contacte, el coneixement, el respecte i l’estima entre les persones confrontades de forma puntual i continuada.Editorial del núm. 36 del Butlletí de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la UdG (Fundació UdG)
Eduard VinyamataDirector del Campus per la Pau de la UOC i conflictòleg
Les lleis de mediació han estat més un problema que no pas una solució. Han condicionat negativament la formació i la professionalització dels mediadors, han generat un entramat legislatiu sovint incompatible, han condicionat la pràctica de la mediació a les intervencions dels advocats en exercici com a tals: justament el que es va voler evitar quan la mediació es creà, de manera que ha tornat a portar els conflictes personals al terreny judicial.
La situació econòmica actual també ha generat una reducció dràstica dels mediadors esdevinguts funcionaris i va impedir, en anys anteriors, que persones amb capacitats innates o adquirides mitjançant la formació esdevinguessin bons professionals.
Les lleis també han obstaculitzat l'evolució, l'adequació formativa i la capacitat innata dels mediadors amb relació al coneixement científic dels conflictes i dels mètodes d'intervenció.
La mediació, tal com és avui, ha perdut l'atractiu del començament (o amb relació als països on es respectaren els plantejaments inicials), envia molts mediadors a l'atur i la seva formació es transforma en un negoci allunyat de les mínimes garanties que poden oferir les universitats amb programes de postgrau de Mediació.
La mediació torna a ser un procés, no extrajudicial, com es va configurar inicialment, sinó un procés prejudicial, amb tots els perjudicis que això comporta.
Molts mediadors incorporen altres tècniques, com l'assessorament (counseling) o l'entrenament (coaching) i, en tot cas, només la conflictologia aporta nous horitzons de solució racional, científica i no violenta de tota mena de conflictes.
¿Es pot ser culer sense ser antimadridista? ¿Existeix una manera genuïnament barcelonista d'animar l'equip? Sergi Pàmies es planteja aquestes preguntes a través d'un exercici retrospectiu amb ironia, sentit crític i registre passional. El resultat és una radiografia mil·limètrica de les patologies bàsiques del barcelonisme convencional, per mirar d'entendre el futbol i les actituds que l'acompanyen.Llegir més
En aquest llibre l'autor reflexionar críticament sobre les habilitats i les competències que hauria de desenvolupar l’esport i a replantejar què és el que tots guanyem si aprenem a cooperar per competir. Joan Arumí és doctor per la UVic. Imparteix classes a futurs entrenadors i professors en el grau de Ciències de l’Activitat Física i l’Esport (CAFE) en aquesta universitat.Saber més
El passat 28 de juny vam dur a terme la 7a i darrera sessió presencial del postgrau de Resolució de Conflictes Públics, Mediació Comunitària i Pràctiques Restauratives. En aquesta ocasió vam realitzar la tradicional foto de grup. Habitualment al Castell de Sant Ferran, però aquest cop a les instal·lacions de la Fundació UdG.
Sí, precisament, hi ha alguna cosa que caracteritza aquest postgrau, entre d'altres elements, és pel nivell i nombre de sessions que realitzem fora de l’aula visitant serveis i professionals de la mediació a Catalunya i fora: L’Hospitalet de Llobregat (mediació comunitària i mediació nocturna), Rubí, Olot, Barcelona, Madrid (distrito de Villaverde és un dels més poblats).En les visites als serveis i professionals de mediació (on els alumnes poden realitzar les seves pràctiques) tenim l’oportunitat de veure i de conèixer de primera mà en què, com i en quins contextos treballen els mediadors i mediadores. I aquest sens dubte és un fet i un signe que ens distingeix com a formació en resolució de conflictes i mediació a Catalunya i ens fa ser referent respecte a altres formacions durant tots aquests anys.
És més ens fa sentir orgullosos veure com en els 102 serveis de mediació comunitària de Catalunya hi ha treballant exalumnes del postgrau i d’altres especialitzacions en Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària i Pràctiques Restauratives de la Universitat de Girona, Fundació UdG, com a coordinadors o coordinadores o com a tècnics i/o tècniques mediadors.
Això mostra la capactitat i la idoneïtat d'aquesta formació per incorporar professionalment persones en aquest àmbit de treball. Penso, per exemple, en els serveis que presten els ajuntaments i els consells comarcals en els diferents àmbits de la mediació comunitària.
És així en base a la pràctica dels nostres estudiants, treballant des dins i sobretot des de fora de l’aula que aconsegueixen assolir les competències per a ser uns bons i bones gestores de conflictes.
Precisament, en la darrera sessió del postgrau, els alumnes en grup o bé individualment van presentar els seus treballs d’investigació i d’aplicació dels mètodes en resolució de conflictes públics a situacions reals i actuals. Aquest és un altres dels nostres trets característics com a formació especialitzada, la de fer que els alumnes treballin amb conflictes reals i d’actualitzat contactant i amb les parts implicades, com si fos un procés de mediació.
Els estudiants d’aquesta edició han presentat els següents treballs: "Elaboració d’un protocol com a eina de resposta als conflictes entre les administracions en motiu de l’obertura de centres d’acollida"; "Narratives des de la mediació comunitària en espais ambientals per a la prevenció i la gestió de conflictes amb èxit"; "Estudi de cas: aplicació de la mediació i processos de resolució de conflictes en matèria d'habitatge". Volem agrair des d'aquí a tots els alumnes la feina fet i els plantejaments pràctics aportats a través de la seva investigació durant mesos.
Si bé les estudiants encara no han finalitzat la seva formació de postgrau, ja que ara tenen que presentar els seus informes de pràctiques o bé el seu projecte final de postgrau, amb la 7a sessió presencial ja han acabat les classes presencials i online.
En aquest postgrau se surt de l’aula per conèixer de primer mà com treballen els mediadors i les mediadores, els alumnes treballen amb conflictes reals contactant amb les persones i grups que tenen conflictes i aplicant els coneixements en l’anàlisi, la prevenció i la resolució de conflictes.
Des del passat 6 de juny ja podeu formalitzar la matrícula de la 22a edició del Postgrau sempresencial de Resolució de Conflictes Públics, Mediació Comunitària i Pràctiques Restauratives de la Universitat de Girona, Fundació UdG.
Aquest postgrau, amb 21 edicions impartides ininterrompudament en diferents modalitats, amb més de 400 professionals en actiu, pioner en l’anàlisi i el tractament de la conflictivitat pública, és encara avui és l’únic dedicat exclusivament a aquesta àrea de coneixement i d’intervenció.Es parteix de la premissa que el conflicte és inherent a les nostres vides, forma part de la quotidianitat, i que el fa ser d’una manera o d’una altra i ens permet assolir solucions exitoses és el seu tractament, la seva gestió i resolució i que impliqui el màxim d’agents afectats des d’una visió positiva i amb criteris de gestió de qualitat.
En els darrers 25 anys a Catalunya i a l’Estat Espanyol – abans a altres països europeus i del món- s’han dut a terme projectes i programes de gestió i resolució de conflictes públics per part d’institucions públiques i organitzacions privades que han facilitat un corpus de coneixement i unes fórmules d’intervenció en aquest camp.
Avui són molts els professionals formats que desenvolupen aquest treball per mitjà de diferents processos en institucions públiques i organitzacions privades en l’espai públic i social en el nostre país.
Aquesta formació contínuament actualitzada dona resposta a les necessitats formatives i professionals que exigeixen les lleis catalanes i espanyoles en aquesta matèria, en concret, la Llei 5/2012, de 6 de juliol, de mediació en assumptes civils i mercantils; el Decret 135/2012, de 23 d'octubre, pel qual s'aprova el Reglament de la Llei 15/2009, del 22 de juliol, de mediació en l'àmbit del dret privat; i “la Ley 5/2012, de 6 de julio, de mediación en asuntos civiles y mercantiles” i la “Ley Orgánica 1/2025, de 2 de enero, de medidas en materia de eficiencia del Servicio Público de Justicia”, respectivament.
Precisament, les exigències de la Llei Orgànica 1/2025 de mesures en matèria d’eficiència en el Servei Públic de Justícia comporta una empenta laboral important d’aquests professionals, ja que obliga a utilitzar els Mètodes Adequats de Resolució de Controvèrsies (MASC), com la mediació, la conciliació, dret col·laboratiu, l’oferta vinculant i l’opinió experta abans d’un judici en conflictes civils, mercantils i alguns de caràcter familiar.
A partir d’ara, el Diploma també incorpora el conjunt de continguts i processos de les pràctiques restauratives. Aquestes Pràctiques per la prevenció, la gestió i la resolució de conflictes i de la convivència treballen des de la premissa que les persones en conflicte col·laboren en la seva solució de manera col·lectiva, oberts al diàleg, amb una actitud participativa i fent front a les conseqüències que se li derivin conjuntament. Les pràctiques restauratives es basen en la justícia restaurativa.
> Per sabetr-ne més sobre el Programa, docents, metodologia, avaluació, sessions presencials (7), requisits, pràctiques i preu:
https://postgraumediacioconflictes.fundacioudg.org/
>> La matrícula d'aquest curs és susceptible de BONIFICAR-SE a través de FUNDAE. Consulta-ho.
L'ICAB organitza una jornada per analitzar els conflictes de l'esport i que poden ser gestionats per mitjà de la mediació i la Resolució de Conflictes.
L'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona organitza el 29 de setembre al matí a la seu del col·legi una jornada amb un objectiu doble:
- Donar a conèixer la munió de conflictes que es produeixen a l’esport i que són susceptibles de poder-se gestionar amb les formules i procediments de la Resolució de Conflictes, la Mediació i l’Arbitratge.
- Presentar experiències, projectes i eines de gestió de conflictes que actualment s’estan aplicant a l’esport, en clubs, amb els entrenadors, entre els jugadors i jugadores i els pares i mares d’aquests.
En aquesta jornada participen exesportistes de competició, entrenadors, àrbitres, presidents de clubs, periodistes, experts en la gestió i resolució de conflictes
Veure el programa i inscriure's
L'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona organitza el 29 de setembre al matí a la seu del col·legi una jornada amb un objectiu doble:- Donar a conèixer la munió de conflictes que es produeixen a l’esport i que són susceptibles de poder-se gestionar amb les formules i procediments de la Resolució de Conflictes, la Mediació i l’Arbitratge.
- Presentar experiències, projectes i eines de gestió de conflictes que actualment s’estan aplicant a l’esport, en clubs, amb els entrenadors, entre els jugadors i jugadores i els pares i mares d’aquests.
En aquesta jornada participen exesportistes de competició, entrenadors, àrbitres, presidents de clubs, periodistes, experts en la gestió i resolució de conflictes
Veure el programa i inscriure's
A continuació, us presentem una nova secció. En aquest cas us proposem pel·lícules de cinema o series de televisió i d'internet que us poden ajudar a abordar i tractar una situació conflictiva. Evidentment, en funció del conflicte, del context, de les persones implicades o de la seva situació, podem trobar una o altre pel·lícula com a recurs.
Un domingo cualquiera (1999). Oliver Stone
El triomfant equip de futbol americà dels Miami Sharks, dirigits per l'exitòs entrenador Tony D'Amato (Al Pacino) té problemes: han perdut molts partits, el public no va a l'estadi i els jugadors que cada cop tenen més lesions pel desgast dels anys de competició. Tot està en crisi i els rumors creixen al voltant de l'equip, generant-se crisis a tots els nivells.
Interessant pel·lícula ja que mostra 2 aspectes claus en situacions de tensió: 1) la importància de la gestió de les emocions, especialment en crisi;i 2) com els estat d'ànim i els comportaments es contagien a tots els nivells i àmbits, sobretot quan les coses van malament: en el film a través de les discussions entre companys de l'equip, dels jugadors amb les seves parelles, entre entrenador i propietària, etc.
Un domingo cualquiera (1999). Oliver StoneEl triomfant equip de futbol americà dels Miami Sharks, dirigits per l'exitòs entrenador Tony D'Amato (Al Pacino) té problemes: han perdut molts partits, el public no va a l'estadi i els jugadors que cada cop tenen més lesions pel desgast dels anys de competició. Tot està en crisi i els rumors creixen al voltant de l'equip, generant-se crisis a tots els nivells.
Interessant pel·lícula ja que mostra 2 aspectes claus en situacions de tensió: 1) la importància de la gestió de les emocions, especialment en crisi;i 2) com els estat d'ànim i els comportaments es contagien a tots els nivells i àmbits, sobretot quan les coses van malament: en el film a través de les discussions entre companys de l'equip, dels jugadors amb les seves parelles, entre entrenador i propietària, etc.
A continuació, us presentem una nova secció. En aquest cas us proposem pel·lícules de cinema o series de televisió i d'internet que us poden ajudar a abordar i tractar una situació conflictiva. Evidentment, en funció del conflicte, del context, de les persones implicades o de la seva situació, podem trobar una o altre pel·lícula com a recurs.
La fuente de las mujeres (2011). Radu Mihaileanu
En un petit poble de l’orient mitjà, la tradició exigeix que les dones vagin a buscar aigua, sota un sol abrasador, a la font que neix a dalt de la muntanya. Leila, casada amb un dels homes del poble, proposa a les dones fer vaga d’amor, ja que només es tracta d’un costum.
Aquesta pel·lícula com n’és d’important la gestió alternativa de conflictes, ja que des de la no-violència tenim a l’abast eines per fer visibles i entenedors pels altres els nostres interessos i necessitats sense haver de confrontar-se. El film ens aporta una mirada al conflicte a través de les posicions i interessos de les dones i els homes i sobre la tradició, afrontant-les d'una manera pacífica.
La fuente de las mujeres (2011). Radu MihaileanuEn un petit poble de l’orient mitjà, la tradició exigeix que les dones vagin a buscar aigua, sota un sol abrasador, a la font que neix a dalt de la muntanya. Leila, casada amb un dels homes del poble, proposa a les dones fer vaga d’amor, ja que només es tracta d’un costum.
Aquesta pel·lícula com n’és d’important la gestió alternativa de conflictes, ja que des de la no-violència tenim a l’abast eines per fer visibles i entenedors pels altres els nostres interessos i necessitats sense haver de confrontar-se. El film ens aporta una mirada al conflicte a través de les posicions i interessos de les dones i els homes i sobre la tradició, afrontant-les d'una manera pacífica.
Xavier Pastor Pérez garanteix que totes les dades recollides a través dels diferents canals d'ingrés seran utilitzades en la forma i amb les limitacions i drets que concedeix la Llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre de Protecció de Dades de Caràcter Personal (LOPD ). El tractament i gestió dels mateixos compleix l'estipulat en la General Data Protection Regulation (GDPR) (EU) 2016/679 i en el Reial Decret 994/1999, d'11 de juny, pel qual s'aprova el Reglament de mesures de seguretat dels fitxers automatitzats que continguin dades de caràcter personal. Vostè autoritza a www.resoluciodeconflictes.org per a l'ús i tractament informàtic de les dades personals que faciliti, que seran emprades únicament per gestionar la tramitació encomanada.
En cap cas Xavier Pastor Pérez cedirà la informació a tercers.
Vostè podrà exercir els drets d'accés, rectificació, oposició i cancel.lació de les seves dades personals, de conformitat amb el que estableix la normativa vigent sobre protecció de dades personals, contactant a través de l'email info@resoluciodeconflictes.org
Amb aquest avís es comunica als usuaris que utilitzen galetes (cookies) quan naveguen per les diferents pantalles i pàgines del web. Les galetes utilitzades són emmagatzemades al disc dur de l'usuari però no poden llegir les dades contingudes al disc ni els arxius galeta creats per altres proveïdors. S’utilitzen les galetes amb l'objectiu de reconèixer els usuaris que s'hagin registrat i poder-los oferir més bon servei i més personalitzat (idioma volgut per l'usuari...). Així mateix, són utilitzades per a obtenir informació totalment anònima sobre dades d'accés (data, hora, minut, freqüència, etc.), per a mesurar alguns paràmetres de trànsit en la pròpia pàgina web i calcular el nombre de visites. No obstant això, l'usuari podrà impedir la generació de galetes amb l'opció corresponent que tingui el seu programa navegador. En aquest cas, la pàgina web continuarà essent operativa, però sense els avantatges de la personalització.
Per donar compliment al que disposa la normativa aplicable en matèria de serveis de societat de la informació i de comerç electrònic, a continuació s'indiquen les dades d'informació general d'aquest lloc web:
• Titular: Xavier Pastor Pérez
• Domicili: carrer Arbúcies, 2-8, 2on 3a Barcelona
• Contacte: +34 659928931
• Correu electrònic: info@resoluciodeconflictes.org
En cap cas Xavier Pastor Pérez cedirà la informació a tercers.
Vostè podrà exercir els drets d'accés, rectificació, oposició i cancel.lació de les seves dades personals, de conformitat amb el que estableix la normativa vigent sobre protecció de dades personals, contactant a través de l'email info@resoluciodeconflictes.org
Amb aquest avís es comunica als usuaris que utilitzen galetes (cookies) quan naveguen per les diferents pantalles i pàgines del web. Les galetes utilitzades són emmagatzemades al disc dur de l'usuari però no poden llegir les dades contingudes al disc ni els arxius galeta creats per altres proveïdors. S’utilitzen les galetes amb l'objectiu de reconèixer els usuaris que s'hagin registrat i poder-los oferir més bon servei i més personalitzat (idioma volgut per l'usuari...). Així mateix, són utilitzades per a obtenir informació totalment anònima sobre dades d'accés (data, hora, minut, freqüència, etc.), per a mesurar alguns paràmetres de trànsit en la pròpia pàgina web i calcular el nombre de visites. No obstant això, l'usuari podrà impedir la generació de galetes amb l'opció corresponent que tingui el seu programa navegador. En aquest cas, la pàgina web continuarà essent operativa, però sense els avantatges de la personalització.
Per donar compliment al que disposa la normativa aplicable en matèria de serveis de societat de la informació i de comerç electrònic, a continuació s'indiquen les dades d'informació general d'aquest lloc web:
• Titular: Xavier Pastor Pérez
• Domicili: carrer Arbúcies, 2-8, 2on 3a Barcelona
• Contacte: +34 659928931
• Correu electrònic: info@resoluciodeconflictes.org
Des de l'any 2007, com a resultat d’un dels projectes pràctics més interessants desenvolupats en el marc del Postgrau en Mediació Comunitària i Resolució de Conflictes Públics, la Fundació Universitat de Girona va crear i posar en marxa un servei d’assessorament en la resolució de conflictes públics a les administracions i institucions públiques.
Aquest servei es presta per mitjà de l'equip d'experts i professionals en Mediació Comunitària i Resolució de Conflictes Públics dirigits per en Xavier Pastor, director del postgrau de la UdG.
En aquest vídeo cur del Canal de Youtube ResolucioConflicteTV, na Lluïsa Pla i Anna Satorra, alumnes de la 11a edició del postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la Universitat de Girona (Fundació UdG), comenten les coses a valorar d'aquesta formació. En aquest sentit destaquen la importància del diàleg i la negociació en les organitzacions. Precisament, en el postgrau han tingut la oportunitat de contactar amb polítics per treballar el conflicte i negociació entre Junts pel Sí i la CUP per l'elecció del President de la Generalitat.
En aquest vídeo del Canal ResolucioConflicteTV de Youtube, Mar Fornells i Clara Riera, alumnes de la 1a edició del Postgrau de Resolució de Conflictes i Mediació Familiar Sistèmica de la Universitat de Girona (Fundació UdG) comenten la utilitat professional i personal d'aquest formació. Aquest postgrau et dóna eines i tècniques per mediar en el dia a dia, en les intervencions, i professionalment fer-lo els obrirà portes"
VIDEO: CANAL ResolucioConflicteTV (Youtube)Xavier Riudor i Gemma Manchado: "Un postgrau útil professionalment i que et dóna una mirada positiva"
Xavier Riudor és l'actual director del Gabinet tècnic del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya; Gemma Manchado és educadora social. Tots dos han estat alumnes de la 8a edició del postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la Universitat de Girona. En aquest vídeo ens comenten els aspectes més destacats del seu pas per aquest curs i en fan valoració molt positiva per la seva utilitat professional i personal, aportant habilitats i eines per a la resolució de conflictes i esdevenint una revolució interna positiva.
Més vídeos amb valoracions dels alumnes
Els conflictes han esdevingut cada cop més una coordenada bàsica i estable per entendre el funcionament de les societats i de les nostres relacions socials. Aquest fet situa la gestió dls conflictes com a una oportunitat per donar resposta positiva als reptes i a les demandes col·lectives i individuals que els han originat.Aquest curs pretén oferir un seguit de formules, procediments, tècniques i eines bàsiques per aprendre a abordar els conflictes, detectar la seva aparició i gestionar la seva resolució de forma eficaç, efectiva, equitativa i satisfactòria.
Organització: Fundació UdG: Innovació i FormacióProfessors: Xavier Pastor i Eduard Carrera
Horari: ONLINE (1 tema per setmana)
Data d'inici: 18 d'octubre de 2013
Data de finalització: 18 de novembre de 2013
Número d'hores: 12 hores
Preu: 120 €
Més informació
Xavier Pastor, expert en resolució de conflictes i mediador.
Publicat al Diari de Girona
6 de juliol de 2025
Vagi per endavant que igual que sóc un home de ciència, també sóc un animal de gimnàs. De ben jovenet, llegint els clàssics vaig descobrir que és important entrenar el cervell i el cos.
Dit això, també sóc un usuari habitual de les xarxes socials digitals, en concret d’instagram. M’agrada veure i llegir el que explica la gent, el que fa, el què diu i amb imatges molt millor. Una imatge val més que mil paraules. Precisament en aquest article vull parlar d’una imatge. Una imatge que es repeteix darrerament i malauradament en els gimnasos del nostre país i de fora, i que al meu entendre és un símptoma del funcionament de la nostra societat i dels comportaments negatius habituals de la gent jove i no tan jove.
M’explico. Mirant Instagram, he trobat la foto d’un company i amic en el gimnàs. Un selfie: una foto d’un mateix a través del mirall. Estava assegut amb uns pesos a les mans, com fent un exercí de bíceps. Bé, fins aquí tot bé. Penso que el meu company s’ha vist en ganes de comunicar-nos que ha anat al gimnàs, potser no hi ha anava feia temps i ha tornat, o fa temps que volia apuntar-se i ho ha fet. Bravo. Tot el que ajudi a la salut, benvingut sigui.
On està el problema? Que a la foto surten crec recordar tres persones més al seu voltant. Aquestes persones volien sortir a la foto? Saben que el meu company l’ha fet i apareixen? Haurien de saber que s’ha fet la foto? Es pot fer una foto en un gimnàs sense permís de les persones que surten? Què diu la normativa? Contesto, perquè li he preguntat al company. La gent del voltant no saben que s’ha fet la foto, no se’ls comunicat que s’havia fet, no els ha demanat permís, diu que arran del meu comentari privat els hi demanarà, i la normativa dels gimnasos prohibeix les fotografies i les gravacions en vídeo en general.
Això que acabo d’explicar malauradament no és una anècdota, al contrari, s’ha convertit en una categoria. I dir-vos també que com podeu imaginar aquestes situacions generen confrontacions intenses i conflictes importants entre els usuaris i que sovint acaben amb crits, insults, mòbils volant pel gimnàs o trencats. Més control per part del personal del gimnàs ajudaria, però el personal tampoc disposa de les habilitats i les tècniques per gestionar i resoldre aquest tipus de situacions, fins i tot a vegades les fan escalar, perquè desconeixen al normativa.
Cal recordar que el gimnàs també és un espai social i comunitari, on la gent va, es troba, fa exercici, parla amigablement i estableix relacions amb altres. Gravar-se quan no es pot fer i amb la mirada posada en la comunitat digital, posa en tensió les relacions socials físiques, presencials, ja que no es respecte la finalitat principal de l’espai i els drets d’imatge de les persones.
Publicat al Diari de Girona
6 de juliol de 2025
Vagi per endavant que igual que sóc un home de ciència, també sóc un animal de gimnàs. De ben jovenet, llegint els clàssics vaig descobrir que és important entrenar el cervell i el cos.
Dit això, també sóc un usuari habitual de les xarxes socials digitals, en concret d’instagram. M’agrada veure i llegir el que explica la gent, el que fa, el què diu i amb imatges molt millor. Una imatge val més que mil paraules. Precisament en aquest article vull parlar d’una imatge. Una imatge que es repeteix darrerament i malauradament en els gimnasos del nostre país i de fora, i que al meu entendre és un símptoma del funcionament de la nostra societat i dels comportaments negatius habituals de la gent jove i no tan jove.
M’explico. Mirant Instagram, he trobat la foto d’un company i amic en el gimnàs. Un selfie: una foto d’un mateix a través del mirall. Estava assegut amb uns pesos a les mans, com fent un exercí de bíceps. Bé, fins aquí tot bé. Penso que el meu company s’ha vist en ganes de comunicar-nos que ha anat al gimnàs, potser no hi ha anava feia temps i ha tornat, o fa temps que volia apuntar-se i ho ha fet. Bravo. Tot el que ajudi a la salut, benvingut sigui.
On està el problema? Que a la foto surten crec recordar tres persones més al seu voltant. Aquestes persones volien sortir a la foto? Saben que el meu company l’ha fet i apareixen? Haurien de saber que s’ha fet la foto? Es pot fer una foto en un gimnàs sense permís de les persones que surten? Què diu la normativa? Contesto, perquè li he preguntat al company. La gent del voltant no saben que s’ha fet la foto, no se’ls comunicat que s’havia fet, no els ha demanat permís, diu que arran del meu comentari privat els hi demanarà, i la normativa dels gimnasos prohibeix les fotografies i les gravacions en vídeo en general.
On està el problema? La gent del voltant no saben que s’ha fet la foto, no se’ls comunicat que s’havia fet, no els ha demanat permís, i la normativa dels gimnasos prohibeix les fotografies i les gravacions en vídeo en general.
Això que acabo d’explicar malauradament no és una anècdota, al contrari, s’ha convertit en una categoria. I dir-vos també que com podeu imaginar aquestes situacions generen confrontacions intenses i conflictes importants entre els usuaris i que sovint acaben amb crits, insults, mòbils volant pel gimnàs o trencats. Més control per part del personal del gimnàs ajudaria, però el personal tampoc disposa de les habilitats i les tècniques per gestionar i resoldre aquest tipus de situacions, fins i tot a vegades les fan escalar, perquè desconeixen al normativa.
Cal recordar que el gimnàs també és un espai social i comunitari, on la gent va, es troba, fa exercici, parla amigablement i estableix relacions amb altres. Gravar-se quan no es pot fer i amb la mirada posada en la comunitat digital, posa en tensió les relacions socials físiques, presencials, ja que no es respecte la finalitat principal de l’espai i els drets d’imatge de les persones.
Hi ha por al no i a resoldre problemes, i en aquest sentit una dificultat i ganes de comunicar-se.
I mirin els diré una cosa, la meva experiència en la resolució de conflictes i en els gimnasos em demostra que la gent és amable, que si expliques que vols fer, una foto o una gravació puntual, i demanes permís, la gent te’l dona, però l’has demanar.
Perquè no es fa? Hi ha por al no i a resoldre problemes, i en aquest sentit una dificultat i ganes de comunicar-se. L’usuari que grava, perquè acostuma ser un home, pensa el mòbil, amb les seves aplicacions, m’ho ha “resolt”. Però abans ja has generat un conflicte innecessari. I t’has creat l’animadversió de la resta d’usuaris i, fins i tot, potser, l’aparició d’enemics en un espai pensat per a les persones i per la salut física i social, i que has convertit, volen o sense voler, en un lloc de guerra amb càmeres incloses.
Foto: Diario del Alto de Aragón de Laura Ayerbe.
Article d'opinió publicat al Diari de Girona
13/06/2025
Christian Pulgar i Xavier Pastor
Començem amb dades. Fa un any en el marc del Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la Universitat de Girona, Fundació UdG, que dirigeix el conflictòleg i mediador, Xavier Pastor, des de fa més de 21 anys, vaig realitzar una investigació sobre els conflictes interns en la restauració. En concret, al municipi de Platja d’Aro que disposa d’una oferta molt atractiva i de qualitat. A més, a l’estiu aquest poble de la Costa Brava multiplica per 5 el nombre de residents passant dels 10.500 als 80.000. Un creixement important que obliga a un esforç gran.
En aquest estudi analitzava les següents qüestions. Al cap i a la fi, es tractava d’identificar quines eren les condicions de treball, comunicació i relacionals a la feina, i detectar quin tipus de tècniques, eines i habilitats disposa la direcció i el personal per abordar i gestionar amb èxit, com equip, els conflictes dels serveis dia i nit. Hi ha dades prèvies que, precisament, mostren com la manca d’aquestes capacitats són uns dels factors de la important rotació de personal, a cuina i a sala, d’aquests locals.
A més, prèviament a aquesta formació, jo vinc i estic en aquest àmbit laboral, treballant a la recepció de càmpings i hotel, i amb més de 10 anys entre safates i taulells de diversos establiments de la Costa Brava. Durant tots aquests anys, m’he fet un fart de veure conflictes de tota mena, però, sobretot, incapacitat per resoldre’s amb èxit a través de mètodes que funcionen, però que no es practiquen.
Quins van ser els resultats? Primer, la gent parlant s’enfada, però també s’entén. Bé, resulta que la comunicació dialogada al món de l’hostaleria analitzada a nivell intern és pràcticament inexistent. Si hi ha un conflicte no es parla, s’ordena i es renya. Si el treballador està descontent amb la relació amb els altres o amb el cap, que treballi més o millor. Si no li agrada el que sent, que marxi, que aguanti o que calli. La comunicació i la relació entre direcció i treballadors es basa en l’ego, posant el criteri del qui més diu que sap, que porta més temps a l’empresa o qui mana, en aquell moment; i en conseqüència, aquest tipus de pràctiques donen peu a un clima laboral profundament deteriorat.
Respecte a buscar noves fórmules per resoldre els conflictes que es donen en el servei, el 75 % dels enquestats veia amb bons ulls aplicar noves eines, com per exemple, espais de diàleg i de mediació després dels serveis o dies més tard, per reconduir les emocions negatives, les males sensacions i paraules rebudes, l’enfadament, les tensions en la manera de treballar, però també afirmaven que els propietaris d’entrada no inverteixen en formació ni en solucions d’aquest tipus. La frase més utilitzada pels enquestats era: «No els interessa».
El pitjor és que el sector permet –i normalitza– la pèrdua de talent. He vist companys amb anys d’experiència marxar frustrats, tot i conèixer millor l’empresa que la pròpia direcció. Persones que sabien fer bé la seva feina i feien funcionar la maquinària humana del lloc. Però ningú els escoltava. No hi havia espai per créixer ni opinar.
Per experiència i amb dades de l’estudi es pot dir que la figura del «cap» continua construint-se des de l’autoritat, el control i la supèrbia. Tant se val si ets cambrer amb deu temporades a l’esquena o si el recepcionista coneix cada racó del càmping: si la teva idea no encaixa amb la jerarquia, millor no la diguis. La direcció pren decisions sense escoltar. La gestió es basa en ordres, no el diàleg.
El resultat? Mal ambient, estrès, treballadors cremats i, en definitiva, una precarietat emocional tant perillosa com econòmica.
L’hostaleria –sobretot la de temporada, la que conec de prop– funciona sota la lògica de «qui no aguanta, se’n va», «si no ets tu, en vindrà un altre», o la coneguda frase «això és la Costa», utilitzada per justificar la precarietat i les males maneres.
Insistir en què el problema no és el conflicte. El problema és no entomar-lo en condicions. Amb gens o poca cultura de l’escolta. I massa sovint, amb menyspreu cap a qui proposa, silenci davant la crítica i indiferència cap al talent intern.
La restauració no pot continuar sent un sector on es nega el conflicte, perquè hi és i serà, i on ara l’ego mana i el treballador calla. Perquè el silenci, a la curta i a la llarga, mata.
SEMINARI
La mediació comunitària i la gestió de conflictes davant el repte de la cohesió social: teixint comunitat.
12 de juny
De les 11.00 a 14.45 hores
Centre Cívic Barri Vell-Mercadal de Girona
PROGRAMA:
11:00h. Obertura de portes11:15 -11:30h. Benvinguda a càrrec de Meri Raurich, coordinadora del Diploma d’Expert en Resolució de Conflictes Públics, Mediació Comunitària i Pràctiques Restauratives de la Universitat de Girona (Fundació UdG).
11:30- 12:00h. A peu de barri: Conversa oberta amb Jordi Garcia (CC Cívic Barri Vell-Mercadal - XCC de Girona)
12:00 - 12:30h. Debat i torn de preguntes
12:30 - 13:00h. Pausa cafè
13:00 - 14:00h. La veu dels Municipis, la veu de les Entitats. Experiències i bones pràctiques en mediació comunitària i gestió de conflictes. Modera: Alba Roca
Amb Laura Prunell (Ajuntament de Cassà de la Selva), Òscar Negredo (Servei de Mediació de l’Hospitalet de Llobregat), Ángel Fernández (Khetanipe Girona Associació Intercultural), Paula Ferrer (CC Les Bernardes) i Raquel Parra (Ajuntament de Platja d’Aro).
14:00 - 14:30h. Ponència de cloenda del seminari: Comunitats fragmentades, comunitats adormides. Ponent: Eduard Carrera. Professor lector de l’àrea de treball social i serveis socials de la Universitat de Girona. Co-director Diploma d’Expert en Resolució de Conflictes Públics, Mediació Comunitària i Pràctiques Restauratives de la Univeristat de Girona (Fundació UdG).
14:30 - 14:45h. Reflexions finals i tancament del seminari.
Inscriu-te gratuïtament aquí: https://lnkd.in/dSe98aut
RECORDA
El 17 de juny a les 19.00 hores es posa en marxa l’espai d’actualitat i divulgatiu a internet “El Parlament de mediadors” del Diploma d’expert de Resolució de Conflictes Públics, Mediació Comunitària i Pràctiques restauratives de la Universitat de Girona, Fundació UdG amb l’entrevista a l’Emma Gumbert, Mediadora, advocada i emprenedora.
Per assistir-hi, cal inscriure’s a l’enllaç: https://lnkd.in/d6Hgiv3PLa Càtedra de Resolució de Conflictes, Mediació i Transformació digital de la UOC i el Centre de Mediació de Catalunya organitzen una jornada per presentar els resultats d’un estudi sobre la mediació electrònica a Catalunya.*
L’acte tindrà lloc el 2 de juliol a les 16:30h a l’Auditori de la Universitat Oberta de Catalunya (C/ del Perú, 52, BCN).
.png)
Durant l’any 2020, el departament de Justícia a través del Centre de Mediació i ADR va comptabilitzar 1.944 mediacions amb mitjans electrònics a Catalunya, fet que representava el 70% de les mediacions totals d’aquest any.L’arribada de la COVID-19 i les mesures aplicades per reduir els seu impacte entre la població, en concret per evitar el contacte presencial, van motivar el desenvolupament i aplicació de la mediació per mitjans electrònics. Els conflictes es continuaven donant, fins i tot creixien el nombre i fins i tot es donaven de nous; els jutjats estaven tancats i calien mesures per poder gestionar i donar resposta a aquestes situacions conflictives. La mediació electrònica es va convertir en una solució.
Tres anys més tard, en el 2023, recuperada la normalitat en les relacions presencials, quin és l’estat de la mediació electrònica a Catalunya? Què s’ha fet d’aquells pronòstics que deien que els mitjans electrònics potenciarien aquests tipus de processos i mecanismes? Quantes mediacions electròniques es fan actualment al nostre país? En quins àmbits? En quins conflictes? Qui les fa?
Aquestes són algunes de les preguntes que l’estudi sobre la mediació electrònica a Catalunya, elaborat des de la Càtedra de resolució de conflictes, Mediació i Transformació digital de la UOC i el Departament de Justícia, ha tractat de donar resposta i que en aquesta jornada es presentaran els seus resultats.
Programa i inscripcions
*La Càtedra està dirigida pel conflictòleg i mediador, Xavier Pastor, director del Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la Fundació Universitat de Girona.
| Amb el suport | |
 |
| Col·labora: | ||
 |
 |
 |
  |
  |
  |
  |
  |
  |
  |
  |
  |