Eduard VinyamataDirector del Campus per la Pau de la UOC i conflictòleg
Les lleis de mediació han estat més un problema que no pas una solució. Han condicionat negativament la formació i la professionalització dels mediadors, han generat un entramat legislatiu sovint incompatible, han condicionat la pràctica de la mediació a les intervencions dels advocats en exercici com a tals: justament el que es va voler evitar quan la mediació es creà, de manera que ha tornat a portar els conflictes personals al terreny judicial.
La situació econòmica actual també ha generat una reducció dràstica dels mediadors esdevinguts funcionaris i va impedir, en anys anteriors, que persones amb capacitats innates o adquirides mitjançant la formació esdevinguessin bons professionals.
Les lleis també han obstaculitzat l'evolució, l'adequació formativa i la capacitat innata dels mediadors amb relació al coneixement científic dels conflictes i dels mètodes d'intervenció.
La mediació, tal com és avui, ha perdut l'atractiu del començament (o amb relació als països on es respectaren els plantejaments inicials), envia molts mediadors a l'atur i la seva formació es transforma en un negoci allunyat de les mínimes garanties que poden oferir les universitats amb programes de postgrau de Mediació.
La mediació torna a ser un procés, no extrajudicial, com es va configurar inicialment, sinó un procés prejudicial, amb tots els perjudicis que això comporta.
Molts mediadors incorporen altres tècniques, com l'assessorament (counseling) o l'entrenament (coaching) i, en tot cas, només la conflictologia aporta nous horitzons de solució racional, científica i no violenta de tota mena de conflictes.
