"Un estudi realitzat als Estats Units conclou que les professions més gratificants comparteixen el lliurament als altres per damunt del salari"

El treball de sacerdot encapçala la llista dels 10 llocs de treball "MÉS FELIÇOS" que ha confeccionat després d'un estudi el Centre Nacional d'Investigació d'Opinió de la Universitat de Chicago i del qual es fa ressò Stephen Denning a la revista Forbes i que recollia al mes de novembre el diari El País.

Gairebé totes les professions considerades més gratificants comparteixen dues característiques: els lliurament als altres i una baixa remuneració econòmica en comparació amb altres activitats laborals.

En aquesta classificació, els primers llocs els ocupen hi ha sacerdots i bombers. Un 80% d'ells afirma sentir-se "molt satisfet" amb la seva tasca, ja que implica ajudar a la gent.

Completen el podi dels fisioterapeutes, també per la seva tasca en favor dels altres, i perquè possibiliten la "interacció social".

El quart lloc l'ocupen els escriptors. Encara que la remuneració que reben per les seves creacions sol ser regularment baixa, l'"autonomia" que dóna el plasmar sobre un paper en blanc les idees sorgides de la pròpia ment genera felicitat, apunten els autors de l'estudi.

El cinquè lloc és per als professors d'educació especial. El sou anual mitjà d'aquest professionals està situat per sota dels 50.000 dòlars (gairebé 37.000 euros), fet que es compensa perquè és una professió molt gratificant.

Els segueixen els mestres, tot i les retallades en l'ensenyament i la conflictivitat en algunes aules. Aquest treball, diu l'estudi, continua atraient joves idealistes, encara que un 50% dels nous professors abandonen abans dels cinc anys d'exercici.

Ser artista, com a escultor o pintor, també reporta una gran satisfacció, tot i les dificultats per viure d'això. També ser psicòleg. Aquest gremi "pot ser capaç o no de resoldre els problemes de la gent, però sembla que ells han aconseguit solucionar els seus", assenyala la investigació.

El 65% dels venedors de serveis financers diuen que són feliços amb la funció que exerceixen, la qual cosa podria ser deguda, suggereix l'estudi, al fet que alguns d'ells guanyen més de 90.000 dòlars a l'any (66.500 euros) per una mitjana de 40 hores a la setmana en un confortable ambient d'oficina.

Tanquen la llista dels operaris de maquinària pesada, per als qui manejar excavadores, grues o càrregues pot ser divertit. Amb més demanda que oferta, i en aquests temps que corren, es declaren feliços.

Aquest llistat contrasta amb els 10 treballs "MÉS ODIATS", segons una informació de la cadena CNBC basada en una enquesta realitzada aquest any a centenars de milers de treballadors que cita Forbes, ja que són precisament els més ben pagats i els que compten amb un major reconeixement social. Es tracta, de més a menys, dels de director de tecnologia de la informació, director de vendes i màrqueting, product manager, desenvolupador web, tècnic especialista, tècnic d'electrònica, secretari jurídic, analista de suport tècnic, maquinista i gerent de màrqueting .

 

Expert en gestió de conflictes i Director del Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la Universitat de Girona (FUdG)





"Ara cap persona més morirà a causa del terrorisme d'ETA. Ara és el moment d'actuar democràticament des de l'excepcionalitat d'aquesta nova etapa, d'aplicar l'experiència d'altres processos similars, de no mirar enrere, de recuperar la paraula, de dialogar i de perdonar. Ara no només s'ha de voler la pau, s'ha de ser la pau"

Les solucions, igual que els conflictes, no es donen de la nit al dia.

El comunicat d'abandonament definitiu de les armes per part d'ETA és el resultat històric d'un llarg procés. De negociacions, de treves, de morts simbòliques, d'assassinats cruents, d'interessos partidistes i electorals, de molt bones voluntats i, finalment, d'estratègies encertades fins a trobar el camí de la pau.

Els fets i les passes que s'han donat el darrer any han estat decisives. Al gener d'enguany vaig escriure en aquest diari l'article Una bona i nova oportunitat, comentant el darrer comunicat de treva d'ETA i afirmant que assistíem a un canvi, per petit que semblés: ETA aplicava allò que l'esquerra "abertzale" demanava, mentre que, abans, es donava en el sentit contrari. En aquell moment, s'estava produint la intervenció dels mediadors internacionals amb experiència en altres processos de conflicte nacionals.

L'entrada en escena d'aquests mediadors va facilitar la sortida d'aquest conflicte de les quatre parets del País Basc i de la visió partidista dels governs de l'Estat. La celebració de la Conferència de Pau d'aquesta setmana a Sant Sebastià, amb la presència de rellevants polítics i mandataris internacionals, ha estat premonitòria i un factor decisiu més per aconseguir el comunicat del cessament definitiu de la violència per part d'ETA.

Quines han estat les claus d'aquest procés?

Ningú sap exactament quin ha estat l'ordre lògic, però un conjunt de factors sumats, sovint articulats i, finalment, ben orientats cap a la resolució del conflicte han donat lloc a aquest comunicat històric.

La política ha estat decisiva en aquest procés. D'entrada, la política del dia a dia de les organitzacions de la societat civil i de sectors de l'església del País Basc en favor del diàleg que han apostat, malgrat les pors i les incerteses, per obrir vies de negociació i aconseguir apropaments cap a ETA.

Les decisions i l'acció del Govern i d'institucions polítiques dels País Basc. Per què com és que les coses s'han mogut de veritat quan el PNB i els partits de l'esquerra abertzale han perdut poder institucional?

Amb la política d'Estat, combatent ETA amb el terrorisme dels GAL, perseguint els terroristes i els seus suposats suports socials policialment i il·legalitzant els partits polítics amb vinculacions ideològiques o econòmiques.

Per últim, amb l'entrada en escena de professionals de la resolució de conflictes, així com declaracions de suport cap a un procés de negociació i de pau a Euskadi per part de polítics i representants d'institucions internacionals.

I ara què? Ara cap persona més morirà a causa del terrorisme d'ETA. Ara és el moment d'actuar democràticament des de l'excepcionalitat d'aquesta nova etapa, d'aplicar l'experiència d'altres processos similars, de no mirar enrere, de recuperar la paraula, de dialogar i de perdonar. Ara no només s'ha de voler la pau, s'ha de ser la pau.
 

Article publicat el 19 d'octubre de 2011 al Diari de Girona

Xavier Pastor
Expert en gestió de conflictes i Director del Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la Universitat de Girona (FUdG)





"Des de la neurociència s'ha descobert que una mala notícia té cinc vegades més força d'atracció i de ser recordada pel nostre cervell que una de bona".

Ens adonem del poder que tenen les paraules sobretot quan es genera un conflicte i, especialment, si va en contra dels nostres interessos. Cada cop són més els experts que ens aporten dades. Des de la neurociència s'ha descobert que una mala notícia té cinc vegades més força d'atracció i de ser recordada pel nostre cervell que una de bona.

Al llibre "No pienses en un elefante", George Lakoff, professor i investigador de lingüística cognitiva de la Universitat de Califòrnia, explica la importància en la selecció, ús i combinació d'unes paraules que relacionades entre elles i incorporades en un discurs formen un marc cognitiu que ens dota d'una manera d'interpretar la realitat, d'enfocar determinats problemes i d'establir solucions. Amb aquest marc es reforça i es crea un clima d'opinió.

I és que amb les paraules una persona exerceix poder sobre una altra o altres , com ens mostra Steve Lukes a "El poder. Un enfoque radical" de tal manera que la primera és capaç d'afectar els interessos en sentit contrari de la segona.

El millor exemple de l'ús de les paraules per exercir poder han estat els governs del Tripartit. Precisament si per alguna cosa es van caracteritzar els governs del Tripartit és per les declaracions i contradeclaracions dels membres del Govern i dels responsables dels seus respectius partits i grup parlamentaris. En el govern del Tripartit hi parlava tothom i quasi sempre amb la voluntat de crear polèmica i generar conflictes, per afectar en sentit contrari els interessos dels altres.

Però també podem trobar casos interessants més enllà de la política, concretament a la Fórmula 1. Aquest és un esport que mou quantitats ingents de diners, amb una volum molt important de persones en les estructures dels equips, amb multinacionals i empreses amb grans pressupostos al voltant d'aquesta activitat i on les paraules de les persones tenen el poder de generar tensions, disputes i conflictes latents, sobretot interns, entre els responsables de les escuderies i els seus pilots, i que habitualment es manifesten en els resultats de les curses.

Dues situacions recents concretes. El primer cas és del Lewis Hamilton. Durant tota la temporada, aquest pilot ha tingut l'escalf del seu equip i ha obtingut podi en diverses carreres. Aquestes darreres setmanes s'ha especulat que ha rebut ofertes d'altres equips i que podria marxar d'allà on és. Casualment, Hamilton no ha aconseguit cap podi i fa uns dies ocupava la 7a posició al Japó. Per contra, el seu company, Jenson Button, va renovar el seu contracte i va guanyar la cursa. El segon cas és el d'en Jaume Alguersuari, pilot català de l'escuderia Toro Rosso, filial de Red Bull. Aquest pilot ha passat d'estar entre els deu primers i d'assolir una meritòria 7a plaça al Gran Premi de Bèlgica a finalitzar 21è a Italia quinze dies després. Entremig de les dues carreres, Alguersuari va manifestar el seu disgust per la renovació de Mark Weber, segon pilot de Red Bull, ja que no s'havia respectat el compromís comunicat a l'inici de temporada d'oferir el segon volant d'aquesta escuderia al pilot que fes millors resultats a Toro Rosso. Alguersuari va finalitzar 17è al Gran Premi del Japó.

I és que si bé és veritat que parlant la gent s'entén -sempre que se sàpiga i se sigui capaç d'aconseguir aquest resultat-, també queda clar que parlant la gent s'enfada. Precaució, doncs, amb el poder de la les paraules.

Article d'opinió publicat al Diari de Girona.

Xavier Pastor
Expert en gestió de conflictes i Director del Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la Universitat de Girona (FUdG).

«Si volem evitar la corrupció, a més de les fórmules clàssiques, proposo evitar que les persones estiguin massa temps en contacte amb un determinat poder, evitar les rutines i dotar contínuament qui té poder de la perspectiva de futur i de millores»

Crec que tinc prou perspectiva temporal i coneixements del comportament humà per arribar a la següent conclusió-hipòtesi de com i quan es produeix la corrupció: com més temps passen unes mateixes persones en un govern o al capdavant de les organitzacions, més possibilitats hi ha de cometre irregularitats de tota mena. És a dir, com més temps les persones estan en contacte amb el poder, més possibilitats es donen que aquestes persones en facin un mal ús i se n'aprofitin. Penso que si és així, tenim elements per pronosticar i evitar la corrupció.

Pensin en casos de corrupcions en un govern, per exemple, en el del Felipe González amb el finançament il·legal del PSOE amb l'afer Filesa, Malesa i Time-Export per fer front als pagaments de les campanyes electorals o a l'enriquiment personal de determinades persones com el Sr. Roldán, quan aquest partit portava tres mandats consecutius en el poder, o sigui, 12 anys. Pensin ara, per exemple, en el govern a Santa Coloma de Gramenet, del PSC des de la recuperació de la democràcia i en Bartomeu Muñoz les últimes legislatures com a alcalde, però des del 1983 com a regidor. Pensin també en Fèlix Millet, dues dècades al capdavant de la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música.
 

Jo no crec que estigui equivocat si dic que quan una persona arriba al govern d'una institució pública o d'una organització privada necessita un temps per aprendre com funciona i imprimir les millores i els canvis que proposa. Aquest aprenentatge és continu, però hi ha un moment que pensa que ja ho sap tot i que quasi ja ho ha fet tot. Ja sap com es fan les coses bé, malament i també les que no s'han de fer. És aquest moment el que s'ha d'evitar, quan aquesta o aquestes persones pensen en ells mateixos i no en altres, els ciutadans, en el cas d'un govern d'un país o d'una ciutat, o en els socis o els accionistes, en el cas d'una organització.

Als anys 70, Philip G. Zimbardo va realitzar als Estats Units un experiment de psicologia social. Va agafar uns estudiants de la Universitat de Stanford, els va posar en una presó fictícia i uns els va convertir en presoners i els altres en carcellers. Es tractava d'un joc. Va haver-hi un moment, després de les primeres tortures psicològiques i físiques dels segons sobre els primers, que Zimbardo va haver d'aturar l'experiment. Aquest investigador va analitzar quin era l'origen d'aquesta maldat en els estudiants que havien col·laborat. La seva conclusió va ser que el fet de viure en una situació de constant present, amb pressió, sense perspectives de futur i conscients d'ostentar el control indefinidament, feia que els carcellers, un cop assimilat el seu rol i les rutines associades, es comportessin fent un mal ús del seu poder i corrompent les regles en el seu favor.

Solució: si volem evitar la corrupció, a més de les fórmules clàssiques, proposo evitar que les persones estiguin massa temps en contacte amb un determinat poder, evitar les rutines i dotar contínuament qui té poder de la perspectiva de futur i de millores.

Fer un postgrau, per exemple de Resolució de Conflictes, et pot donar entre un 8% i un 12% més de possibilitats d'obtenir una feina.

Segons dades d'ofertes de feines d'organitzacions a ADECCO, el fet de tenir en el currículum una titulació de postgrau t'ofereix més possibilitats d'accedir a una feina.

Concretament a Catalunya, la formació del postgrau et donava l'any 2010 un 8,45% més de possibilitats.

Per sectors, si aquesta formació té impacte en la consultoria o manté relació amb l'àmbit jurídic, com la resolució de conflictes, la negociació, la mediació o la facilitació, pot arribar a un valor afegit d'entre un 8,94% i fins a un 11,40%.

Més informació