Entrevista de Bernat Ferrer a Xavier Pastor el 03/02/2013 al Nacio Digital
Xavier Pastor: «Costa de creure que el conflicte es resolgui el 2014»
Per facilitar que s'acabi, i s'acabi bé, "cal treballar amb l'entorn, fent que l'altra part se senti còmoda", sosté l'expert en Resolució de conflictes de la UdG
El politòleg i conflictòleg Xavier Pastor, director del Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la Universitat de Girona (UdG), ha publicat el llibre digital Conflicte Públic. 30 articles sobre la Resolució de Conflictes (Amazon), en què analitza com s'han resolt diverses problemàtiques, des d'alguns protagonitzats per bandes llatines al que va viure la selecció francesa de futbol, la situació interna del PSC o els xocs que constantment es donen en governs de coalició. Aplicada la metodologia al cas català, apunta quins passos s'hauran d'anar fent perquè el conflicte Catalunya-Espanya es resolgui.
-Sosteniu que el conflicte, per ell mateix, no és ni positiu ni negatiu. Però, generalment, la percepció existent és que és negatiu...
-El conflicte és un element que fa trontollar la normalitat, d'allò que entenem que és normal. Però depenent de la gestió que se'n faci, pot desembocar en alguna cosa positiva o no. Per exemple, amb la Declaració de Sobirania hi va haver un conflicte molt interessant: un cop CiU i ERC la van presentar, la resta de formacions s'hi van oposar. Aquest conflicte es va gestionar de manera que ningú quedés fora, tothom va poder dir-hi la seva, i finalment s'hi va sumar ICV-EUiA i una part de la CUP. Aquest va ser un exemple positiu i interessant de gestió d'un conflicte que va acabar esdevenint una oportunitat per a totes les forces polítiques i per al país. En la resolució d'un conflicte, busquem que tothom que hi està implicat pugui dir-hi la seva.
-En aquest sentit, Artur Mas es va entrevistar dijous amb el rei d'Espanya, un altre actor del conflicte Catalunya-Espanya. Es podria entendre com un pas més en la busca d'una resolució?
-En tot conflicte has de forçar la màquina perquè tothom parli, perquè es mulli, passant d'una posició a un interès. Ara es veurà com es mou Madrid, si és que es mou, però el conflicte consisteix en tensar i destensar.
-Si en un conflicte una de les dues parts no es mou, què passa?
-O bé cal tensar més la situació, intentant fer-la moure com sigui, o bé, com s'ha fet al nord d'Irlanda, cal intentar treballar amb l'entorn, fent que l'altra part se senti còmoda a partir del que li diu el seu entorn. El procés al nord d'Irlanda va permetre que política passés per sobre de la violència gràcies sobretot a uns mediadors internacionals que van ajudar a reconduir la situació. Aplicat a Catalunya, això ja s'ha començat a fer, amb viatges a fora intentant buscar complicitats, perquè l'entorn sigui propici a la resolució del conflicte, que a fora hi hagi un clima favorable.
-Per què el Regne Unit va decidir moure's en el conflicte nord-irlandès?
-D'una banda, es va moure perquè la cultura del diàleg té més anys que aquí. Però el que de debò fa moure la gent, és imaginar-se el futur. Si no, només reacciones sobre una realitat. Davant d'una amenaça, amenaces. El que es tracta és imaginar-se el futur d'Espanya en el cas que no es pogués fer un referèndum: tot anant a pitjor, tensions territorials cada cop majors, boicots econòmics, la possible aparició d'algun moviment terrorista... Cal imaginar-se el pitjor escenari i, un cop imaginat, has de buscar el millor escenari per a tots.
-Però els interessos de l'independentisme són del tot contraposats als de l'Estat.
-Coses més complicades s'han vist. En el fons, no es tracta de trencar res a ningú. Cal demostrar que aquesta és una situació de "normalitat", o si més no que l'entorn t'expliqui que no és una situació 100% anormal, que et digui que a d'altres llocs del món ja n'han parlat... Perquè, si no et sents còmode, la teva sensació sempre serà de por, i et tancaràs. Això, de fet, és el que ens diu Europa, que intentaran facilitar el clima, però qui s'ha d'entendre és Madrid i Barcelona.
-Per bastir tot aquest marc, creieu que hi ha prou temps d'aquí al 2014?
-Aquest és un conflicte de llarga durada, i no pots pretendre que es resolgui en dos anys, no és gaire realista tenint en compte en el context actual i amb els anys que dura el conflicte. Costa de creure que es pugui resoldre en dos anys. Tothom està molt motivat amb el 2014, però hem de tenir clar que el procés ve de molt lluny, i l'experiència en altres conflictes similars ens diu que és necessari tenir i donar temps perquè les parts s'asseguin a parlar.
-Per tant, què passarà el 2014?
-Serà un punt d'inflexió molt important, però un més dels molts que es donaran a partir d’ara en un procés democràtic i pacífic. Com una fase més que ens permet avançar. Encara no sabem quina pregunta farem. Potser no serà la que ens imaginem tots, potser no serà de caixa o faixa.... Les solucions als conflictes han de ser eficients, amb els costos justos per a cada moment, i intel·ligents, saber quina és la següent fase i quines alternatives es poden donar. Cal saber què pot acceptar cada part i què no... Aquest serà un procés amb diversos processos d'inflexió, i a cada etapa es podran negociar coses.
-Josep Antoni Duran i Lleida va revelar que l'Estat pensa que té la partida guanyada. És per això que Rajoy no percep la necessitat d'asseure's a negociar res amb Mas?
-Potser sí, però no hem d'oblidar que Espanya, econòmicament, està a Europa i ara en depèn. D'aquí, la importància de l'entorn.
Xavier Pastor: «Costa de creure que el conflicte es resolgui el 2014»
Per facilitar que s'acabi, i s'acabi bé, "cal treballar amb l'entorn, fent que l'altra part se senti còmoda", sosté l'expert en Resolució de conflictes de la UdG
El politòleg i conflictòleg Xavier Pastor, director del Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la Universitat de Girona (UdG), ha publicat el llibre digital Conflicte Públic. 30 articles sobre la Resolució de Conflictes (Amazon), en què analitza com s'han resolt diverses problemàtiques, des d'alguns protagonitzats per bandes llatines al que va viure la selecció francesa de futbol, la situació interna del PSC o els xocs que constantment es donen en governs de coalició. Aplicada la metodologia al cas català, apunta quins passos s'hauran d'anar fent perquè el conflicte Catalunya-Espanya es resolgui.
-Sosteniu que el conflicte, per ell mateix, no és ni positiu ni negatiu. Però, generalment, la percepció existent és que és negatiu...
-El conflicte és un element que fa trontollar la normalitat, d'allò que entenem que és normal. Però depenent de la gestió que se'n faci, pot desembocar en alguna cosa positiva o no. Per exemple, amb la Declaració de Sobirania hi va haver un conflicte molt interessant: un cop CiU i ERC la van presentar, la resta de formacions s'hi van oposar. Aquest conflicte es va gestionar de manera que ningú quedés fora, tothom va poder dir-hi la seva, i finalment s'hi va sumar ICV-EUiA i una part de la CUP. Aquest va ser un exemple positiu i interessant de gestió d'un conflicte que va acabar esdevenint una oportunitat per a totes les forces polítiques i per al país. En la resolució d'un conflicte, busquem que tothom que hi està implicat pugui dir-hi la seva.
-En aquest sentit, Artur Mas es va entrevistar dijous amb el rei d'Espanya, un altre actor del conflicte Catalunya-Espanya. Es podria entendre com un pas més en la busca d'una resolució?
-En tot conflicte has de forçar la màquina perquè tothom parli, perquè es mulli, passant d'una posició a un interès. Ara es veurà com es mou Madrid, si és que es mou, però el conflicte consisteix en tensar i destensar.
-Si en un conflicte una de les dues parts no es mou, què passa?
-O bé cal tensar més la situació, intentant fer-la moure com sigui, o bé, com s'ha fet al nord d'Irlanda, cal intentar treballar amb l'entorn, fent que l'altra part se senti còmoda a partir del que li diu el seu entorn. El procés al nord d'Irlanda va permetre que política passés per sobre de la violència gràcies sobretot a uns mediadors internacionals que van ajudar a reconduir la situació. Aplicat a Catalunya, això ja s'ha començat a fer, amb viatges a fora intentant buscar complicitats, perquè l'entorn sigui propici a la resolució del conflicte, que a fora hi hagi un clima favorable.
-Per què el Regne Unit va decidir moure's en el conflicte nord-irlandès?
-D'una banda, es va moure perquè la cultura del diàleg té més anys que aquí. Però el que de debò fa moure la gent, és imaginar-se el futur. Si no, només reacciones sobre una realitat. Davant d'una amenaça, amenaces. El que es tracta és imaginar-se el futur d'Espanya en el cas que no es pogués fer un referèndum: tot anant a pitjor, tensions territorials cada cop majors, boicots econòmics, la possible aparició d'algun moviment terrorista... Cal imaginar-se el pitjor escenari i, un cop imaginat, has de buscar el millor escenari per a tots.
-Però els interessos de l'independentisme són del tot contraposats als de l'Estat.
-Coses més complicades s'han vist. En el fons, no es tracta de trencar res a ningú. Cal demostrar que aquesta és una situació de "normalitat", o si més no que l'entorn t'expliqui que no és una situació 100% anormal, que et digui que a d'altres llocs del món ja n'han parlat... Perquè, si no et sents còmode, la teva sensació sempre serà de por, i et tancaràs. Això, de fet, és el que ens diu Europa, que intentaran facilitar el clima, però qui s'ha d'entendre és Madrid i Barcelona.
-Per bastir tot aquest marc, creieu que hi ha prou temps d'aquí al 2014?
-Aquest és un conflicte de llarga durada, i no pots pretendre que es resolgui en dos anys, no és gaire realista tenint en compte en el context actual i amb els anys que dura el conflicte. Costa de creure que es pugui resoldre en dos anys. Tothom està molt motivat amb el 2014, però hem de tenir clar que el procés ve de molt lluny, i l'experiència en altres conflictes similars ens diu que és necessari tenir i donar temps perquè les parts s'asseguin a parlar.
-Per tant, què passarà el 2014?
-Serà un punt d'inflexió molt important, però un més dels molts que es donaran a partir d’ara en un procés democràtic i pacífic. Com una fase més que ens permet avançar. Encara no sabem quina pregunta farem. Potser no serà la que ens imaginem tots, potser no serà de caixa o faixa.... Les solucions als conflictes han de ser eficients, amb els costos justos per a cada moment, i intel·ligents, saber quina és la següent fase i quines alternatives es poden donar. Cal saber què pot acceptar cada part i què no... Aquest serà un procés amb diversos processos d'inflexió, i a cada etapa es podran negociar coses.
-Josep Antoni Duran i Lleida va revelar que l'Estat pensa que té la partida guanyada. És per això que Rajoy no percep la necessitat d'asseure's a negociar res amb Mas?
-Potser sí, però no hem d'oblidar que Espanya, econòmicament, està a Europa i ara en depèn. D'aquí, la importància de l'entorn.
