Vergonya i cops de puny aquest cap de setmana a Reus a les grades d'un partit d'hoquei sobre patins que va enfrontar l'equip català contra el Liceo Gallego. En la tornada de l'eliminatòria de quarts de final de la Lliga Europea, la grada del Reus es va veure sacsejada per una baralla entre independentistes catalans i partidaris de la unitat d'Espanya.

Podeu llegir més sobre aquest notícia a El Periódico de Catalunya a la plana web Esportsdelcamp.cat.

Mediadores i mediadors, experts i expertes de la Resolució i la gestió de conflictes i professors del Postgrau de Resolució de Conflictes i Mediació de la UdG han elaborat la següent petició:

PETICIÓ DE MEDIACIÓ

Davant els fets dels darrers dies a Catalunya, els professionals que ens dediquem a la mediació i a la gestió de conflictes, hem  decidit  pronunciar-nos per demanar un procés de negociació i/o de mediació entre el govern català i espanyol i/o ajudar al seu desenvolupament, a través de les eines amb les que treballem cada dia, per, primer evitar nous episodis de violència; segon, reduir la tensió i, tercer, obrir vies i espais per a la resolució aquest conflicte.  

Cadascú, des del seu àmbit de la mediació, presenciem cada dia com conflictes que semblaven irresolubles, troben sortida quan les parts accepten participar en aquest procés de Resolució de conflictes.

És responsabilitat dels governants fer tot el possible per a que els conflictes no tinguin conseqüències negatives. Tot conflicte és una oportunitat per a construir nous escenaris de relació dels quals tots poden sortir beneficiats.

Amb la convicció que les eines de la mediació i la gestió de conflictes poden donar sortida a aquesta situació, emplacem als governs espanyol i català a obrir i mantenir contactes per a la negociació del conflicte amb l’ajuda si és necessària de mediadors que puguin facilitar aturar l’actual escalada del conflicte i un solució acordada entre les dues parts.

L'obra "Justícia ciutadana. Per a una nova justícia catalana" de l'editorial UOC coordinada per l'Elisabet Ferran va guanyar el Premi Civisme Serra i Moret 2015 en la modalitat assaig.

El premi el van lliurar l'Honorable Sra. Neus Munté, vicepresidenta del govern i consellera de Benestar Social i Família, i el Sr. Ramon Terrassa, director general d'Acció Cívica i Comunitària de la Generalitat de Catalunya.

"Justícia ciutadana. Per a una nova justícia catalana" pretén reunir punts de vista diversos que permetin fonamentar una reflexió sobre l'actual concepte i capacitat de l'Administració de justícia, al mateix temps que començar a proposar idees de cara a la seva millora, reforma i transformació en benefici, sempre, dels ciutadans i de la mateixa voluntat de fer justícia i no, simplement, administrar un sistema que, en ocasions, esdevé injust, poc eficient i que no resol la imprescindible reparació de les víctimes ni la correcta reforma dels que han perjudicat algú o la societat. La pau, o la resolució dels conflictes, comença a la ment i als cors de les persones. No podem menystenir ni la capacitat de raciocini ni aquella altra capacitat emocional que fonamenta tota idea de justícia.

Aquesta obra ha estat elaborada per diversos autors entre els quals destaca el jutge Santiago Vidal, els professors Elisabet Ferran, Eduard Vinyamata, Xavier Pastor, Aura Esther Vilalta, Eduard Carrera, etc.

El llibre "Conflicte Públic. 30 articles breus sobre Resolució de Conflictes" de Xavier Pastor i amb la col·laboració d'Eduard Carrera ha guanyat el Premi Civisme en la modalitat d'assaig que organitza i entrega la Generalitat de Catalunya.

Aquest premis, convocats per la Direcció General d’Acció Cívica i Comunitària del Departament de Benestar Social i Família, estimulen i premien accions i treballs, fets des d'àmbits professionals i franges d'edat ben diferents, que tractin els valors cívics o que en proposin reflexions i actuacions.

Aquests premis tenen l'antecedent històric en el Premi Prat de la Riba, que la Generalitat de Catalunya va instituir l'any 1935 per guardonar el millor llibre sobre formació i educació cívica.

En concret, "Conflicte Públic. 30 articles breus de Resolució de Conflictes" ha guanyat la 32a edició del Premis Serra i Moret per a obres i treballs sobre civisme en llengua catalana.

L'obra guanyadora recull un conjunt d’articles publicats en la premsa catalana on s’expliquen de forma atractiva i pedagògica conflictes públics i formules provades per a la seva gestió i Resolució positiva i amb èxit.

Carles Puigdemont, alcalde de Girona i diputat al Parlament de Catalunya
"Conflicte Públic és un manual d'instruccions que ajudaria a molts alcaldes a resoldre conflictes"

Jordi Xargayó, director del Diari de Girona
"Els articles que formen aquest llibre són un aposta pel periodisme de futur, pel periodisme d'anàlisi"
 

D'esquerra a dreta, Eduard Carrera i Xavier Pastor recullen els guardons del Premi de Civisme 2014 en la modalitat d'assaig que els entrega la Consellera de Benestar Social i Família, Hble. Sra. Neus Munté, i el director general d'Acció Cívica i Comunitària, Sr. Ramon Terrassa. Foto d'Ariadna Giménez.

 

Els mitjans de comunicació, premsa, ràdio i televisió, s'han fet ressó de la posada en marxa del projecte pilot de Mediació Esportiva de la UOC i la Universitat de Girona amb la Unió Esportiva Sant Andreu i el Girona FC.

El projecte en qüestió té com a objectiu millorar la comunicació i les relacions entre el cos tècnic i les famílies dels jugadors de futbol base del club. Aquest projecte es desenvoluparà a partir de l'equip acadèmic dels masters i postgraus dels estudis de Resolució de Conflictes d'aquestes dues universitats i de les pràctiques dels alumnes d'aquest estudis que donaran suport al cos tècnic i als entrenadors de l’entitat barcelonina amb l’objectiu de pal·liar les desavinences i desacords que sorgeixen sovint amb els pares i mares dels esportistes.

Entrevista de Bernat Ferrer a Xavier Pastor el 03/02/2013 al Nacio Digital

Xavier Pastor: «Costa de creure que el conflicte es resolgui el 2014»

Per facilitar que s'acabi, i s'acabi bé, "cal treballar amb l'entorn, fent que l'altra part se senti còmoda", sosté l'expert en Resolució de conflictes de la UdG























El politòleg i conflictòleg Xavier Pastor, director del Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la Universitat de Girona (UdG), ha publicat el llibre digital Conflicte Públic. 30 articles sobre la Resolució de Conflictes (Amazon), en què analitza com s'han resolt diverses problemàtiques, des d'alguns protagonitzats per bandes llatines al que va viure la selecció francesa de futbol, la situació interna del PSC o els xocs que constantment es donen en governs de coalició. Aplicada la metodologia al cas català, apunta quins passos s'hauran d'anar fent perquè el conflicte Catalunya-Espanya es resolgui.

-Sosteniu que el conflicte, per ell mateix, no és ni positiu ni negatiu. Però, generalment, la percepció existent és que és negatiu...

-El conflicte és un element que fa trontollar la normalitat, d'allò que entenem que és normal. Però depenent de la gestió que se'n faci, pot desembocar en alguna cosa positiva o no. Per exemple, amb la Declaració de Sobirania hi va haver un conflicte molt interessant: un cop CiU i ERC la van presentar, la resta de formacions s'hi van oposar. Aquest conflicte es va gestionar de manera que ningú quedés fora, tothom va poder dir-hi la seva, i finalment s'hi va sumar ICV-EUiA i una part de la CUP. Aquest va ser un exemple positiu i interessant de gestió d'un conflicte que va acabar esdevenint una oportunitat per a totes les forces polítiques i per al país. En la resolució d'un conflicte, busquem que tothom que hi està implicat pugui dir-hi la seva.

-En aquest sentit, Artur Mas es va entrevistar dijous amb el rei d'Espanya, un altre actor del conflicte Catalunya-Espanya. Es podria entendre com un pas més en la busca d'una resolució?

-En tot conflicte has de forçar la màquina perquè tothom parli, perquè es mulli, passant d'una posició a un interès. Ara es veurà com es mou Madrid, si és que es mou, però el conflicte consisteix en tensar i destensar.

-Si en un conflicte una de les dues parts no es mou, què passa?

-O bé cal tensar més la situació, intentant fer-la moure com sigui, o bé, com s'ha fet al nord d'Irlanda, cal intentar treballar amb l'entorn, fent que l'altra part se senti còmoda a partir del que li diu el seu entorn. El procés al nord d'Irlanda va permetre que política passés per sobre de la violència gràcies sobretot a uns mediadors internacionals que van ajudar a reconduir la situació. Aplicat a Catalunya, això ja s'ha començat a fer, amb viatges a fora intentant buscar complicitats, perquè l'entorn sigui propici a la resolució del conflicte, que a fora hi hagi un clima favorable.

-Per què el Regne Unit va decidir moure's en el conflicte nord-irlandès?

-D'una banda, es va moure perquè la cultura del diàleg té més anys que aquí. Però el que de debò fa moure la gent, és imaginar-se el futur. Si no, només reacciones sobre una realitat. Davant d'una amenaça, amenaces. El que es tracta és imaginar-se el futur d'Espanya en el cas que no es pogués fer un referèndum: tot anant a pitjor, tensions territorials cada cop majors, boicots econòmics, la possible aparició d'algun moviment terrorista... Cal imaginar-se el pitjor escenari i, un cop imaginat, has de buscar el millor escenari per a tots.

-Però els interessos de l'independentisme són del tot contraposats als de l'Estat.

-Coses més complicades s'han vist. En el fons, no es tracta de trencar res a ningú. Cal demostrar que aquesta és una situació de "normalitat", o si més no que l'entorn t'expliqui que no és una situació 100% anormal, que et digui que a d'altres llocs del món ja n'han parlat... Perquè, si no et sents còmode, la teva sensació sempre serà de por, i et tancaràs. Això, de fet, és el que ens diu Europa, que intentaran facilitar el clima, però qui s'ha d'entendre és Madrid i Barcelona.

-Per bastir tot aquest marc, creieu que hi ha prou temps d'aquí al 2014?

-Aquest és un conflicte de llarga durada, i no pots pretendre que es resolgui en dos anys, no és gaire realista tenint en compte en el context actual i amb els anys que dura el conflicte. Costa de creure que es pugui resoldre en dos anys. Tothom està molt motivat amb el 2014, però hem de tenir clar que el procés ve de molt lluny, i l'experiència en altres conflictes similars ens diu que és necessari tenir i donar temps perquè les parts s'asseguin a parlar.

-Per tant, què passarà el 2014?

-Serà un punt d'inflexió molt important, però un més dels molts que es donaran a partir d’ara en un procés democràtic i pacífic. Com una fase més que ens permet avançar. Encara no sabem quina pregunta farem. Potser no serà la que ens imaginem tots, potser no serà de caixa o faixa.... Les solucions als conflictes han de ser eficients, amb els costos justos per a cada moment, i intel·ligents, saber quina és la següent fase i quines alternatives es poden donar. Cal saber què pot acceptar cada part i què no... Aquest serà un procés amb diversos processos d'inflexió, i a cada etapa es podran negociar coses.

-Josep Antoni Duran i Lleida va revelar que l'Estat pensa que té la partida guanyada. És per això que Rajoy no percep la necessitat d'asseure's a negociar res amb Mas?

-Potser sí, però no hem d'oblidar que Espanya, econòmicament, està a Europa i ara en depèn. D'aquí, la importància de l'entorn.

Fer un postgrau, per exemple de Resolució de Conflictes, et pot donar entre un 8% i un 12% més de possibilitats d'obtenir una feina.

Segons dades d'ofertes de feines d'organitzacions a ADECCO, el fet de tenir en el currículum una titulació de postgrau t'ofereix més possibilitats d'accedir a una feina.

Concretament a Catalunya, la formació del postgrau et donava l'any 2010 un 8,45% més de possibilitats.

Per sectors, si aquesta formació té impacte en la consultoria o manté relació amb l'àmbit jurídic, com la resolució de conflictes, la negociació, la mediació o la facilitació, pot arribar a un valor afegit d'entre un 8,94% i fins a un 11,40%.

Més informació
 

Vídeo del programa 30 minuts de Televisió de Catalunya en el que es tracten de forma comparativa els models d'educació de Finlàndia i a escoles públiques de Manhattan (Nova York) i comentats per responsables, professionals i experts del món educatiu de Catalunya.
 

El debat sobre l'educació a Catalunya és més viu que mai. Com millorar? Que estem fent malament? Ens hem de remetre com a punt de partida a l'estudi internacional de referència sobre l'educació, l'informe Pisa. En l'últim informe, Catalunya sintonitza amb la mitjana dels països de l'OCDE, però no en matèria d'abandonament i fracàs escolar, que estem molt per sota. Finlàndia, amb notes màximes sobre l'informe PISA, ha esdevingut un punt de referència educatiu a nivell mundial. Hi podem aprendre? Alguns agents i professionals de la comunitat educativa afirmen que l'educació a Catalunya està massa subjecte a les casualitats.

Avui l'educació catalana genera un 30% d'abandonament i fracàs escolar? Quin pes tenen els conflictes entre alumnes i professors, entre escola i família, en el propi alumne que no se'n surt, en aquest percentatge? Pot la gestió dels conflictes millorar el rendiment d'alumnes i escoles?

Un millor enfocament, gestió, planificació i prevenció dels problemes i conflictes de diferent índole que es donen a les aules i els centres escolars pot reduir aquest percentatge elevat d'abandonament i fracàs escolar?

Cal una formació més aprofundida i un lideratge preparat sobre la gestió i resolució positiva de problemes i conflictes a i de totes aquestes persones encarregades de l'educació dels nostres joves?

El curs de Resolució Positiva de Conflictes en l'àmbit de l'educació i l'ensenyament, de caràcter semipresencial de la Universitat de Girona (Fundació UdG) i que s'inicia el proper més de maig,  pretén donar resposta a aquests conflictes a través d'un model .
 

La Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya ja ha obert les inscripcions per al III Congrés del Tercer Sector Social, que tindrà lloc els dies 24 i 25 de març de 2011 al Centre de Convencions Internacional de Barcelona.

Pastor, Xavier i Peris, Cristina. La Mediació Comunitària i la Gestió Alternativa de Conflictes a Catalunya. De les experiències a les bones pràctiques: facilitar la governabilitat". Maià de Moncalt, Editorial Centaures del Desert, 2007

Aquesta publicació és el resultat de l’estudi desenvolupat durant més d’un any de recerca en la qual es van analitzar i avaluar els projectes i les experiències de mediació comunitària i gestió alternativa de conflictes a Catalunya. L’any 2000, amb el suport de la Fundació Jaume Bofill, es va fer la primera recerca sobre aquesta matèria a Catalunya amb un caràcter exploratori i detectant els aspectes cabdals de la pràctica de la GAC al nostre país.

Aquest cop l’objectiu ha estat més ambiciós, ja que no només s’ha pogut analitzar l’estat de les experiències, sinó també ha estat possible construir aquells paràmetres que han de permetre el desenvolupament posterior en condicions d’èxit d’aquest tipus de projectes o la creació de nous, estructurant aquesta aproximació en 10 criteris de Bones Pràctiques.

Els autors d’aquest llibre són en Xavier Pastor i na Cristina Peris, politòleg i analista de conflictes i demògrafa i politòloga, respectivament.