Article publicat al Diari de Girona el 22 de març de 2020.
Del fet d’estar confinats als nostres domicilis a causa de l’estat d’alarma pel coronavirus, previst inicialment per a quinze dies, passaran coses, moltes coses. Aquelles i aquells que ens dediquem a la sociologia i a la gestió de conflictes sabem que un dels factors que predisposa a què passin coses, positives i negatives, és quan la gent conviu a pocs metres de distància els uns al costat dels altres en el dia a dia.
La situació d’alarma actual és realment excepcional, extraordinària, i per aquest motiu es fa difícil trobar casos similars i en les seves conseqüències. Malgrat això, d’entrada em venen el cap dos casos d’àmbit relacional, un excepcional i un altre quotidià, que afecten a la parella, un més positiu, pels seus efectes demogràfics i un altre menys, per les conseqüències familiars, que ens poden ajudar a atendre les coses que poden passar. En tots dos casos tenim dades.
El 9 de novembre de 1965, la ciutat de Nova York i altres territoris van quedar afectat per un tall de llum de 12 hores. Aquella nit, 30 milions d’habitants de vuit estats van estar a les fosques. Les llars no van tenir accés a la televisió. Durant aquella nit del 1965, les parelles que habitaven aquests territoris van aprofitar el temps practicant sexe, fet que va comportar que nous mesos després, la natalitat es disparés. Alguns experts ja van predir aquesta conseqüència. La relació entre apagada i natalitat va quedar estadísticament demostrada nous mesos més tard, al mes d’agost de 1966, quan en aquelles llars on l’electricitat va tornar a les poques hores, les clíniques properes van presentar una activitat normal; mentre que en aquells districtes en els que la llum va tardar més temps a fer-se efectiva, el nombre de naixements es va incrementar en més del cent per cent.
Imaginin que pot passar a casa nostra, tenint en compte que el confinament d’entrada no és de 12 hores, sinó de 15 dies, és a dir, amb 360 hores. Vagi per davant que durant aquest confinament gaudirem del servei d’electricitat en condicions normals i tindrem accés a la televisió, al mòbils, a les tauletes i als ordinadors, és a dir a les xarxes socials digitals i a plataformes de pagament on podem seguir l’activitat d’altres persones i d’una bateria de pel·lícules i series que ens animaran les hores de confinament. Però l’oferta és finita i per aquest motiu sóc conscient que hi haurà temps per fer altres coses, com per exemple, l’amor, i per això no descarto un increment de naixements d’aquí a nous mesos, tal com va passar a Nova York fa més de cinquanta anys enrere.
L’altre cas té a veure amb el moment de l’any que les parelles es veu confinades a conviure junts, que és per vacances, generalment en el període estival. Les dades apunten que després de les vacances en aquest període de temps, és quan es concentren un augment important de les separacions i divorcis. Això també passa després de Nadal, quan amb un període menor vocacional. Segons un estudi de la Universitat de Washington, acostumats al ritme vertiginós de les nostres societats i feines, les vacances es conceben com a una oportunitat per passar-ho bé i com un moment de transició cap a un nou període en la vida. Si aquest moment d’optimisme no es materialitza en el confinament de les parelles per vacances, fa que s’incrementin les discussions i els conflictes, ja que s’han perdut els vincles inicials de la relació per superar adversitats junts i s’han intensificat els hàbits individuals d’actuació quotidiana que afloren i xoquen en el període vacacional. On abans hi havia una parella, ara hi ha dos individus.
Sembla que els propers 15 dies de confinament donaran peu per fer aflorar aquests conflictes, però també ens ofereixen la oportunitat per aprendre a abordar-los amb la voluntat d’acostar-nos i de trobar plegats opcions de vida de parella més enllà del distanciament i la separació, i per revisar i recuperar els seus aspectes positius de la relació, aquelles coses que van fer enamorar-nos d’aquella persona.
Al cap i a la fi, aquesta crisi ens està demostrant que el més important que tenim és la nostra vida i el temps que passem en aquest món sols o millor acompanyats.
Del fet d’estar confinats als nostres domicilis a causa de l’estat d’alarma pel coronavirus, previst inicialment per a quinze dies, passaran coses, moltes coses. Aquelles i aquells que ens dediquem a la sociologia i a la gestió de conflictes sabem que un dels factors que predisposa a què passin coses, positives i negatives, és quan la gent conviu a pocs metres de distància els uns al costat dels altres en el dia a dia.
La situació d’alarma actual és realment excepcional, extraordinària, i per aquest motiu es fa difícil trobar casos similars i en les seves conseqüències. Malgrat això, d’entrada em venen el cap dos casos d’àmbit relacional, un excepcional i un altre quotidià, que afecten a la parella, un més positiu, pels seus efectes demogràfics i un altre menys, per les conseqüències familiars, que ens poden ajudar a atendre les coses que poden passar. En tots dos casos tenim dades.
El 9 de novembre de 1965, la ciutat de Nova York i altres territoris van quedar afectat per un tall de llum de 12 hores. Aquella nit, 30 milions d’habitants de vuit estats van estar a les fosques. Les llars no van tenir accés a la televisió. Durant aquella nit del 1965, les parelles que habitaven aquests territoris van aprofitar el temps practicant sexe, fet que va comportar que nous mesos després, la natalitat es disparés. Alguns experts ja van predir aquesta conseqüència. La relació entre apagada i natalitat va quedar estadísticament demostrada nous mesos més tard, al mes d’agost de 1966, quan en aquelles llars on l’electricitat va tornar a les poques hores, les clíniques properes van presentar una activitat normal; mentre que en aquells districtes en els que la llum va tardar més temps a fer-se efectiva, el nombre de naixements es va incrementar en més del cent per cent.Imaginin que pot passar a casa nostra, tenint en compte que el confinament d’entrada no és de 12 hores, sinó de 15 dies, és a dir, amb 360 hores. Vagi per davant que durant aquest confinament gaudirem del servei d’electricitat en condicions normals i tindrem accés a la televisió, al mòbils, a les tauletes i als ordinadors, és a dir a les xarxes socials digitals i a plataformes de pagament on podem seguir l’activitat d’altres persones i d’una bateria de pel·lícules i series que ens animaran les hores de confinament. Però l’oferta és finita i per aquest motiu sóc conscient que hi haurà temps per fer altres coses, com per exemple, l’amor, i per això no descarto un increment de naixements d’aquí a nous mesos, tal com va passar a Nova York fa més de cinquanta anys enrere.
L’altre cas té a veure amb el moment de l’any que les parelles es veu confinades a conviure junts, que és per vacances, generalment en el període estival. Les dades apunten que després de les vacances en aquest període de temps, és quan es concentren un augment important de les separacions i divorcis. Això també passa després de Nadal, quan amb un període menor vocacional. Segons un estudi de la Universitat de Washington, acostumats al ritme vertiginós de les nostres societats i feines, les vacances es conceben com a una oportunitat per passar-ho bé i com un moment de transició cap a un nou període en la vida. Si aquest moment d’optimisme no es materialitza en el confinament de les parelles per vacances, fa que s’incrementin les discussions i els conflictes, ja que s’han perdut els vincles inicials de la relació per superar adversitats junts i s’han intensificat els hàbits individuals d’actuació quotidiana que afloren i xoquen en el període vacacional. On abans hi havia una parella, ara hi ha dos individus.Sembla que els propers 15 dies de confinament donaran peu per fer aflorar aquests conflictes, però també ens ofereixen la oportunitat per aprendre a abordar-los amb la voluntat d’acostar-nos i de trobar plegats opcions de vida de parella més enllà del distanciament i la separació, i per revisar i recuperar els seus aspectes positius de la relació, aquelles coses que van fer enamorar-nos d’aquella persona.
Al cap i a la fi, aquesta crisi ens està demostrant que el més important que tenim és la nostra vida i el temps que passem en aquest món sols o millor acompanyats.
