Aquests estan sent temps d'alarma i de crisi. Temps caracteritzats pels processos i maneres en què els humans, els governs, les organitzacions decideixen com gestionar els difícils conflictes que emergeixen. Avui toca la salut, l’economia, les llibertats, els vincles. I demà? El que és segur és que tindrem noves crisis, nous conflictes. Per aquests motius, aquells que ens dediquem a la mediació i la resolució de conflictes hem d’estar preparats, però també la societat en general i sobretot les persones que han de prendre decisions per a totes i tots.

Aquesta jornada l'organitzen la Societat Catalana de Conflictologia, de recent creació, la Fundació Universitat de Girona (UdG) per mitjà del Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària i la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) a través dels seus Estudis de Dret, Ciència Política i Criminologia en concret del Master de Gestió i Solució de Conflictes.

La Jornada està estructurada en 5 espais. 

El primer dels espais és una entrevista inicial a experts en Resolució de Conflictes i mediació conduïda per Xavier Pastor. En concret s'entrevista a l’expert en mediació humanista, Guy Escalettes,  i al reconegut expert internacional en Conflictologia, Eduard Vinyamata, per posar al damunt de la taula els principis humanístics, polítics i socials de la conflictologia i de la mediació i per oferir solucions als conflictes dels temps actuals.

MOTIU

Aquests estan sent temps d'alarma i de crisi. Temps caracteritzats pels processos i maneres en què els humans, els governs, les organitzacions decideixen com gestionar els difícils conflictes que emergeixen. Avui toca la salut, l’economia, les llibertats, els vincles. I demà? El que és segur és que tindrem noves crisis, nous conflictes. Per aquests motius, aquells que ens dediquem a la mediació i la resolució de conflictes hem d’estar preparats, però també la societat en general i sobretot les persones que han de prendre decisions per a totes i tots.

Fa uns anys la mediació i la resolució de conflictes es van haver d'adaptar a una nova crisi econòmica, ara ha tocat fer-ho amb una alarma sanitària i en reducció de llibertats i de vincles socials. En societat, es donen i es donaran nous conflictes excepcionals en aquests o altres terrenys i cal estar preparats com a professionals per poder innovar i adaptar els procediments de resolució de conflictes a aquestes circumstàncies.

Aquesta jornada l'organitzen la Societat Catalana de Conflictologia, de recent creació, la Fundació Universitat de Girona (UdG) per mitjà del Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària i la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) a través dels seus Estudis de Dret, Ciència Política i Criminologia en concret del Master de Gestió i Solució de Conflictes.

ESTRUCTURA
 

La Jornada està estructurada en 5 espais. 

En el primer espai es durà a terme una entrevista inicial a experts en Resolució de Conflictes i mediació conduïda per Xavier Pastor. En concret s'entrevista a l’expert en mediació humanista, Guy Escalettes,  i al reconegut expert internacional en Conflictologia, Eduard Vinyamata, per posar al damunt de la taula els principis humanístics, polítics i socials de la conflictologia i de la mediació i per oferir solucions als conflictes dels temps actuals.

A continuació, 4 taules rodones i de debat sobre diferents temàtiques que afecten avui a la nostra societat i on s'estan aplicant i es podria aplicar la mediació i la gestió de conflictes, en concret:

A la Taula 1 presentacions i de debat reunirà els mediadors i mediadores de serveis que han actuat en crisis econòmiques i en el confinament i postconfinament a causa del COVID-19: Aida Marzo, Oscar Negredo, Xavier Bernadí, Marion Hohn, Marta Méndez i Natàlia Flores.

A la Taula 2 es presentaran experiències i projectes innovadors aplicats i per aplicar que han nascut per analitzar i gestionar conflictes diversos o en diferents àmbits: política, esport, moviments socials, moda. En aquest espai es farà la presentació del resultat de l'estudi dels obstacles i debilitats de la mediació en el context actual.

La Taula 3 reunirà experts i expertes de les tecnologies de la informació i la comunicació i d'aplicatius tecnològics per proposar-nos la seva adaptació i utilització en la gestió de conflictes i per a la mediació. Aquesta taula comptarà amb: Ismael Peña, Daniela Almiron, Ramon Bartomeus, Txell Costa i Tomás Prieto.

La Taula 4 tindrà com a protagonistes a joves que ens explicaran com gestionen els seus conflictes avui i com fan servir els seus aplicatius i eines tecnològiques per fer-ho.

PREUS:

50 € matrícula normal
45 € matrícula dels col·legis descompte (en l'espai d'inscripció web s'indiquen quins són)
30 € matrícula per als alumnes que hagin fet alguna de les edicions del Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la Fundació UdG i del Màster, postgraus i especialitats de Gestió i Solució de Conflictes de la UOC.

FORMAT
En aquests moments, el desenvolupament de la jornada està previst  per videoconferència a través de zoom. Si les mesures us permeten també serà presencial.

Cal indicar en la inscripció si la persona assitirà per zoom o bé presencialment a les instal·lacions de la jornada, ja que les places són limitades per l'aforament de la sala i per l'afectació de les mesures per la COVID19.

INSCRIPCIONS
https://www.fundacioudg.org/ca/p/matricula/2895/1













































































































 

Fa uns anys la mediació i la resolució de conflictes es va haver d'adaptar a una nova crisi econòmica, ara ha tocat fer-ho amb una alarma sanitària i una d'economica i social de grans repercussions.

En aquest moment i ens els propers mesos, es donen i es donaran nous conflictes excepcionals en aquests i altres terrenys i cal estar preparats com a professionals per poder innovar i adaptar els procediments de resolució de conflictes a aquestes circumstàncies. Estem davant de moltes necessitats derivades de conflictes.

Aquesta jornada l'organitzen la Societat Catalana de Conflictologia, de recent creació, la Fundació Universitat de Girona (UdG) per mitjà del Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària i la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) a través dels seus Estudis de Dret, Ciència Política i Criminologia en concret del Master de Gestió i Solució de Conflictes.

La Jornada està estructurada amb un primer espai d'inauguració i de presentació d'estudis i accions per l'impuls de la mediació a Catalunya durant en el confinament i, a continuació, 3 taules rodones i de debats amb experts i expertes sobre diferents temàtiques i espais de treball que afecten a la mediació i la gestió de conflictes avui. Al final, està prevista una conferència de cloenda a càrrec de Guy Scalettes, un dels principals representants a França de la Mediació Humanista.

Durant aquestes setmanes us anirem publicant la informació dels ponents i temes de les taules rodones i de debat tancades. En aquest sentit, us informarem de com realitzar la inscripció a aquesta Jornada.

Article publicat al Diari de Girona el 8 d'abril de 2020
 
Xavier Pastor, Eduard Carrera, Montse Soler i Joaquim Margenat

A causa del confinament pel coronavirus estan passant moltes coses. Moltes coses que no imaginàvem i que tampoc estàvem preparats per acceptar. Moltes coses que passen i passaran i que es poden resumir bàsicament en dues idees, que: 1) l’espècie humana s'adapta a qualsevol atac i mira de superar-lo amb la màxima rapidesa al seu abast; i, 2) qualsevol conflicte, diguem-ne crisi, col·lectiu i nacional serveix per augmentar el control sobre la gent a través de la informació i la comunicació.

Quan això acabi, si acaba, no recuperarem la normalitat anterior a la pandèmia. En la nova “normalitat” contínuament seran presents el perill d’infecció d’aquest o d’un nou virus i, sobretot, la idea de la seva afectació sobre les nostres vides en tots els sentits. A curt termini serà una situació on l’atac viral i la mort seran molt reals, fet que provocarà la necessitat d’allunyar-nos els uns dels altres, deixant colpejada la nostra existència i el funcionament social com els hem conegut fins ara.

La mascareta formarà part de la nostra fisonomia, deixant només al descobert els ulls. Aleshores, haurem de reinventar la nostra comunicació no verbal potenciant la salutació amb la mirada, directe als ulls de l’altre durant uns quants segons. El contacte visual és un dels aspectes més importants del llenguatge corporal. Són els ulls els que transmeten alegria i altres emocions. Per sort, el somriure no depèn de la boca, sinó dels ulls.

No mirarem igual a l’altre durant força temps. La nostra actitud ara està tocada per la por, perquè no hem patit aquesta malaltia i sabem que mentre no hi hagi vacuna, aquest virus no estarà controlat. En aquesta situació, l’altre és per nosaltres un perill. Això serà especialment significatiu en la gent gran, amb més probabilitats de morir un cop infectada.

Hi haurà un canvi significatiu en les nostres relacions. Les distàncies físiques personals i socials s’incrementaran, persistint en el temps i esdevenint un caràcter generacional. La gran majoria optarem per substituir el contacte presencial per la virtualitat, sobretot a través del mòbil. A nivell públic, el nostre comportament canviarà, com s’ha pogut constatar aquests dies. La velocitat del pas de les persones s’accelerarà molt. El ritme serà robòtic. Caminarem ràpid i mirant a terra. Arribar, parlar i fugir. La salutació i el contacte s’hauran convertit en una amenaça, i encara més el subtil frec entre les mans.

Aquest confinament, com a mesura pel control de la malaltia, ha provocat un augment en el temps d’utilització del mòbil, tauletes i portàtils, i d’hores i hores de connexió a internet per a la comunicació, la recerca d’informació i el consum de recursos audiovisuals d’oci. Les empreses tecnològiques s’han vist molt beneficiades, si fins ara la societat física competia amb la realitat a internet, la primera ha quedat momentàniament aniquilada i la segona prioritzada d’ara endavant.

Els governs, amb les mesures de distanciament social, ens han empès cap aquesta realitat virtual des de casa. A partir de les nostres activitats a les xarxes socials digitals, els Estats saben moltes més coses de nosaltres que abans. Ara els hem deixat entrar en el nostre espai més íntim, com són les nostres cases. Fins i tot han tingut l’oportunitat de seguir les nostres converses, ja que s’ha sabut que una de les plataformes que oferia servei de videoconferència no era segura i qualsevol persona amb coneixements informàtics podia escoltar el que dèiem en privat. I ara ens amenacen amb seguir moviments i amistats.

El confinament també ha afectat als mitjans de comunicació i a la política. El teletreball ha arribat als programes d’entreteniment de televisió i a les rodes de premsa i ens ha permès xafardejar els menjadors i habitacions de periodistes, polítics i experts, satisfent la nostra primitiva curiositat.

Parlant de la televisió, tenint en compte que si estem a casa importa poc si plou o fa sol, els telenotícies farien bé de substituir l’espai del temps per un apartat de ciència, on bàsicament es parli de novetats tecnològiques i científiques aplicades a la salut i el benestar. Potser així ens donarien una informació que ens tranquil·litzaria de debò i de pas ens tornaria més intel·ligents.

Article publicat al Diari de Girona el 22 de març de 2020.

Del fet d’estar confinats als nostres domicilis a causa de l’estat d’alarma pel coronavirus, previst inicialment per a quinze dies, passaran coses, moltes coses. Aquelles i aquells que ens dediquem a la sociologia i a la gestió de conflictes sabem que un dels factors que predisposa a què passin coses, positives i negatives, és quan la gent conviu a pocs metres de distància els uns al costat dels altres en el dia a dia. 

La situació d’alarma actual és realment excepcional, extraordinària, i per aquest motiu es fa difícil trobar casos similars i en les seves conseqüències. Malgrat això, d’entrada em venen el cap dos casos d’àmbit relacional, un excepcional i un altre quotidià, que afecten a la parella, un més positiu, pels seus efectes demogràfics i un altre menys, per les conseqüències familiars, que ens poden ajudar a atendre les coses que poden passar. En tots dos casos tenim dades. 

El 9 de novembre de 1965, la ciutat de Nova York i altres territoris van quedar afectat per un tall de llum de 12 hores. Aquella nit, 30 milions d’habitants de vuit estats van estar a les fosques. Les llars no van tenir accés a la televisió. Durant aquella nit del 1965, les parelles que habitaven aquests territoris van aprofitar el temps practicant sexe, fet que va comportar que nous mesos després, la natalitat es disparés. Alguns experts ja van predir aquesta conseqüència. La relació entre apagada i natalitat va quedar estadísticament demostrada nous mesos més tard, al mes d’agost de 1966, quan en aquelles llars on l’electricitat va tornar a les poques hores, les clíniques properes van presentar una activitat normal; mentre que en aquells districtes en els que la llum va tardar més temps a fer-se efectiva, el nombre de naixements es va incrementar en més del cent per cent.

Imaginin que pot passar a casa nostra, tenint en compte que el confinament d’entrada no és de 12 hores, sinó de 15 dies, és a dir, amb 360 hores. Vagi per davant que durant aquest confinament gaudirem del servei d’electricitat en condicions normals i tindrem accés a la televisió, al mòbils, a les tauletes i als ordinadors, és a dir a les xarxes socials digitals i a plataformes de pagament on podem seguir l’activitat d’altres persones i d’una bateria de pel·lícules i series que ens animaran les hores de confinament. Però l’oferta és finita i per aquest motiu sóc conscient que hi haurà temps per fer altres coses, com per exemple, l’amor, i per això no descarto un increment de naixements d’aquí a nous mesos, tal com va passar a Nova York fa més de cinquanta anys enrere. 

L’altre cas té a veure amb el moment de l’any que les parelles es veu confinades a conviure junts, que és per vacances, generalment en el període estival. Les dades apunten que després de les vacances en aquest període de temps, és quan es concentren un augment important de les separacions i divorcis. Això també passa després de Nadal, quan amb un període menor vocacional. Segons un estudi de la Universitat de Washington, acostumats al ritme vertiginós de les nostres societats i feines, les vacances es conceben com a una oportunitat per passar-ho bé i com un moment de transició cap a un nou període en la vida. Si aquest moment d’optimisme no es materialitza en el confinament de les parelles per vacances, fa que s’incrementin les discussions i els conflictes, ja que s’han perdut els vincles inicials de la relació per superar adversitats junts i s’han intensificat els hàbits individuals d’actuació quotidiana que afloren i xoquen en el període vacacional. On abans hi havia una parella, ara hi ha dos individus.

Sembla que els propers 15 dies de confinament donaran peu per fer aflorar aquests conflictes, però també ens ofereixen la oportunitat per aprendre a abordar-los amb la voluntat d’acostar-nos i de trobar plegats opcions de vida de parella més enllà del distanciament i la separació, i per revisar i recuperar els seus aspectes positius de la relació, aquelles coses que van fer enamorar-nos d’aquella persona.

Al cap i a la fi, aquesta crisi ens està demostrant que el més important que tenim és la nostra vida i el temps que passem en aquest món sols o millor acompanyats.