21a edició Diploma d'expertesa semipresencial de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària. Atenció! Només 15 places.
Si estàs interessada o interessat en millorar les teves competències i habilitats en la gestió i la resolució de conflictes a nivell personal o laboral o et vols dedicar professionalment a la conflictologia i la mediació, aquest és la teva formació ideal.
> Calendari
> Requisits d'admissió
> Sortides professionals
> Objectius
> Metodologia
> Sistema d'Avaluació
> Programa
> Pràctiques o projectes
> Sessions presencials
> Visites a serveis de mediació i gestió de conflictes
> Descomptes i projectes i entitats col·laboradores i per fer pràctiques
Els
excel·lents i espectaculars professors i professores del Diploma d'Expertesa (postgrau) de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la Universitat de Girona són un
element diferencial respecte molts altres postgraus i són una de les marques de
qualitat d'aquesta formació.
Aquest Diploma està homologat i dóna accés al registre de mediadors i mediadores del Centre de Mediació en Dret Privat del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya.
Des del 2005,
formació pionera i única a Catalunya en l'anàlisi, tractament i intervenció en el
conflicte públic i en la
conflictivitat pública en tota la seva extensió: en l'espai públic, polítics, de govern, socials, educatius, de seguretat, en les comunitats, esportius, ambientals, en zones d'oci nocturn, etc.
Per aquest postgrau han passat i s'han format
més de 300 professionals durant aquests anys
millorant les seves carreres professionals i incorporant-se laboralment o liderant serveis i projectes de prevenció, mediació, gestió i Resolució de conflictes a Catalunya.
El postgrau s'iniciarà el
18 d'octubre de 2024 amb la primera sessió presencial i finalitzarà el cap de setmana de
l 5 de juliol de 2025
Durant aquests 10 mesos es desenvoluparà el treball al campus virtual i en les
7 sessions presencials a
Girona, Barcelona, Figueres (Castell de Sant Ferran) i Madrid
Més informació, preu i matrícula
20a edició Postgrau semipresencial de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària. Atenció! Només 15 places.
Si estàs interessada o interessat en millorar les teves competències i habilitats en la gestió i la resolució de conflictes a nivell personal o laboral o et vols dedicar professionalment a la conflictologia i la mediació, aquest és la teva formació ideal.
Apunta't a la sessió informativa: clica aquí
> Calendari
> Requisits d'admissió
> Sortides professionals
> Objectius
> Metodologia
> Sistema d'Avaluació
> Programa
> Pràctiques o projectes
> Sessions presencials
> Visites a serveis de mediació i gestió de conflictes
> Descomptes i projectes i entitats col·laboradores i per fer pràctiques
Els
excel·lents i espectaculars professors i professores del Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la Universitat de Girona són un
element diferencial respecte molts altres postgraus i són una de les marques de
qualitat d'aquesta formació.
Aquest postgrau està homologat i dóna accés al registre de mediadors i mediadores del Centre de Mediació en Dret Privat del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya.
Des del 2005,
formació pionera i única a Catalunya en l'anàlisi, tractament i intervenció en el
conflicte públic i en la
conflictivitat pública en tota la seva extensió: en l'espai públic, polítics, de govern, socials, educatius, de seguretat, en les comunitats, esportius, ambientals, en zones d'oci nocturn, etc.
Per aquest postgrau han passat i s'han format
més de 300 professionals durant aquests anys
millorant les seves carreres professionals i incorporant-se laboralment o liderant serveis i projectes de prevenció, mediació, gestió i Resolució de conflictes a Catalunya.
El postgrau s'iniciarà el
20 d'octubre de 2023 amb la primera sessió presencial i finalitzarà el cap de setmana de
l 5 de juliol de 2024
Durant aquests 10 mesos es desenvoluparà el treball al campus virtual i en les
7 sessions presencials a
Girona, Barcelona, Figueres (Castell de Sant Ferran) i Madrid
Més informació, preu i matrícula
Oberta la inscripció a la 19a edició Postgrau Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària. Atenció! Només 15 places.
> Calendari
> Requisits d'admissió
> Sortides professionals
> Objectius
> Metodologia
> Sistema d'Avaluació
> Programa
> Pràctiques
> Sessions presencials
> Visites a serveis de mediació i gestió de conflictes
Els
excel·lents i espectaculars professors i professores del Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la Universitat de Girona són un
element diferencial respecte molts altres postgraus i són una de les marques de
qualitat d'aquesta formació.
Aquest postgrau
està homologat i dóna accés al registre de mediadors i mediadores del Centre de Mediació en Dret Privat del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya.
Des del 2005,
formació pionera i única a Catalunya en l'anàlisi, tractament i intervenció en el
conflicte públic i en la
conflictivitat pública en tota la seva extensió: en l'espai públic, polítics, de govern, socials, educatius, de seguretat, en les comunitats, esportius, ambientals, en zones d'oci nocturn, etc.
Per aquest postgrau han passat i s'han format més de 300 professionals durant aquests anys millorant les seves
carreres professionals i incorporant-se laboralment o liderant serveis i projectes de prevenció, mediació, gestió i Resolució de conflictes a Catalunya.
El postgrau s'iniciarà el
14 d'octubre de 2022 amb la primera sessió presencial i finalitzarà el cap de setmana de l'
1 de juliol de 2023
Durant aquests 10 mesos es desenvoluparà el treball al campus virtual i en les
7 sessions presencials a
Girona, Barcelona, Figueres (Castell de Sant Ferran) i Madrid
Més informació, preu i matrícula
Xavier Pastor
Especialista en gestió de conflictes Públics, Socials i Esportius. Director del Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la Universitat de Girona (Fundació UdG). Professor del Programa de Gestió de Conflictes i Mediació dels Estudis de Dret i Ciència Política de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Premi Civisme Serra i Moret 2014 de la Generalitat de Catalunya. Premi al millor projecte de mediació a Espanya 2019 de l'AMMI (Asociación Madrileña de Mediadores).
Article publicat al
Diari de Girona el 19 d'agost de 2020
El temps per si sol no soluciona res. El temps, els segons, els minuts, les hores, els dies, les setmanes, els mesos, els anys, les dècades, els mil·lennis no fan que les coses passin. Si les coses passen, és perquè durant aquest temps les persones, els grups, les organitzacions, les empreses, els governs han fet o han deixat de fer coses.
Quantes vegades hem escoltat que “El temps ho arregla tot”, quan aquesta afirmació en el sentit estricte de les paraules sabem que és falsa. Quan realment el que hauríem de dir és “Deixa de fer el que fas (tal com ho fas no dóna resultats) o no et preocupis més per aquesta qüestió (que no està sota el teu control) o no pensis o parlis amb aquella persona (s’ha produït un conflicte i aquesta persona està dolguda i no pot o no vol parla ara amb tu), etc.
El temps, els segons, els minuts, les hores, els dies, les setmanes, els mesos, els anys, les dècades, els mil·lennis no fan que les coses passin.
Aleshores, per què diem que “el temps ho arreglarà tot” quan no arregla o arreglarà res?
Ho fem sobretot en les nostres relacions personals, perquè sabem que si deixem passa el temps en les nostres relacions laborals, productives, de negocis, d’empresa o polítiques, l’únic que passarà és que el temps ens arrossegarà cap el fracàs traduït en la pèrdua de la feina, de diners, d’oportunitats de mercat, de crítiques dels nostres usuaris o accionistes, de crítiques dels nostres ciutadans, de pèrdua d’electors, de sortida del govern o de no guanyar una eleccions.
Les nostres relacions personals properes, familiars, de parella són molt intenses, molt estretes, molt constants i el fet de pensar que un “temps” (en el que fem o deixarem de fer coses o d’estar junts) pot ajudar a millorar la relació que s’ha vist afectada per situacions de tensions i conflictives intenses, estretes i constants, és perquè momentàniament aquests aspectes negatius de la parella, a través de l’allunyament psicològic i físic, desapareixen, s’eliminen. Però amb aquesta distància física i sentimental també afecta a les característiques positives que desapareixen i s’eliminen durant un “temps”.
És a dir que quan es diu deixar que “el temps ho arregli” el que volem dir és que en aquestes relacions intenses, estretes i constants les tensions i conflictes s’aturin perquè les característiques que identifiquen la relació deixin per un moment d’existir mentalment i de materialitzar-se físicament. És a dir, si no hi ha el dia a dia de la relació, tampoc hi ha el dia a dia dels conflictes de la relació.
Les nostres relacions personals són molt intenses, molt estretes, molt constants, i el fet de pensar que un “temps” pot ajudar a millorar la relació afectada per conflictes intensos, estrets i constants, és perquè momentàniament aquests aspectes negatius, a través de l’allunyament psicològic i físic, desapareixen, s’eliminen. Però també les característiques positives.
Per tant, perquè això passi, que no és la millor de les solucions, potser d’entrada la menys bona, les persones implicades han hagut de fer alguna cosa i, en conseqüència, el temps no és una causa de la solució, sinó un efecte de les nostres accions en forma d’allunyament i de distància sentimental, psicològica i fins i tot física de les persones.
Deia més a munt que en una altra esfera de relacions, la frase “El temps ho arreglarà tot” es veu més clarament que no arreglarà res i que costa encara més d’interpretar i d’utilitzar. Potser també és donen les característiques d’intensitat, de proximitat estreta i de constància, però ja no són entre persones directament, sinó entre persones i organitzacions i en les quals no totes les parts comparteixen tots els mateixos interessos. Per exemple, entre els socis d’un club esportiu i el club esportiu i els seus jugadors.
Penso aquests dies en el FC Barcelona i en la seva derrota en els quarts de finals de la competició europea. Penso en les derrotes successives d’aquests últims anys en les grans eliminatòries, i com els responsables del club han anat dient amb fets i paraules, directa o indirectament, que tard o d’hora “el temps ho acabaria arreglant tot” perquè amb els jugadors (Messi + fitxatges) i el cos tècnic que tenien els títols arribarien i no ha estat així, fins a demostrar que el temps no arregla res. Bé, en aquest cas, davant de la inoperància de les persones responsables del club i de deixar que el temps passi és demostra que no s’arregla res, al contrari que el temps fa malbé inexorablement les coses (perds els partits) i les persones (envelleix els jugadors).
Penso en les derrotes successives d’aquests últims anys en les grans eliminatòries, i com els responsables del club han anat dient amb fets i paraules que tard o d’hora “el temps ho acabaria arreglant tot” perquè, amb els jugadors (Messi + fitxatges) i el cos tècnic, els títols arribarien i no ha estat així, fins a demostrar que el temps no soluciona res.
Al cap i a la fi, el temps pot jugar a favor nostre si sabem en cada moment quina és la millor opció entre totes les opcions, on deixa passar el temps és la menys millor.
El passat 28 i 29 de juny, amb la realització de la 8a sessió presencial, van cloure les classes presencials i online de la 14a edició del postgrau semipresencial de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària. La darrera de les sessions s'ha realitzat al Castell de Sant Ferran, antiga fortalesa militar, en la qual els i les alumnes han pogut presentar els seus treballs de pràctiques i els seus projectes practics. Abans d'aquesta sessió s'han efectuat classes presencials a Girona, Olot, Barcelona i Vic.
Fins aquest cap de setmana, els i les alumnes del postgrau han hagut de realitzar
24 activitats pràctiques: respondre a preguntes sobre el temari, solucionar estudis de cas, fer simulacions de conflictes, plantejar i desenvolupar processos de negociació i de mediació, investigar projectes i serveis de gestió, mediació i prevenció de conflictes que actualment s’estan duent a Catalunya, plantejar el seu propi projecte, desenvolupar-lo, pressupostar-lo, precisar els seus resultats, el seu impacte i aplicar les Tecnologies de la Informació i la Comunicació.
Ara i fins a l’octubre, els alumnes han d’acabar d’elaborar els seus projectes pràctics i entregar els informes finals de pràctiques
El postgrau consta de 8 mòduls + 1 dedicat a la realització d’un projecte aplicat o d’unes pràctiques en alguna de les institucions i/organitzacions amb les que mantenim conveni. Entre aquestes institucions hi ha ajuntament, empreses, despatxos de mediació, professionals de la gestió de conflictes, entitats del tercer sector, policia, clubs esportius, etc.
Enguany, la
majoria d’alumnes han efectuat pràctiques en serveis mediació comunitària municipals, en organitzacions dedicades a la gestió de conflictes i en clubs esportius amb projectes de mediació, en concret al servei de mediació de Cardedeu, de l’Hospitalet del Llobregat, de Rubí, en el servei de mediació nocturna de Girona, de Platja d’Aro, en el projecte Comunitats amb vida del Consorci d’Acció Social de la Garrotxa, en el projecte de mediació esportiva de la secció de waterpolo del Club Natació sant Andreu, etc.
Amb aquest postgrau assoleixes els coneixements i habilitats necessàries per gestionar conflictes amb èxit, t'ajuda a millorar la teva carrera professional o t'obre les portes com a especialista per treballar en la Resolució de Conflictes i la mediació.
Aquest postgrau dóna accés al registre de mediadors i mediadores del Centre de Mediació en Dret Privat del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya.
Des del 2005,
formació pionera i única a Catalunya en l'anàlisi, tractament i intervenció de la conflictivitat pública en tota la seva extensió: en l'espai públic, polítics, de govern, socials, educatius, de seguretat, en les comunitats, esportius, ambientals, en zones d'oci nocturn, etc.
Per aquest postgrau han passat i s'han format
més de 200 professionals durant aquests anys millorant les seves carreres professionals i incorporant-se laboralment o liderant serveis i projectes de prevenció, mediació, gestió i Resolució de conflictes a Catalunya.
El postgrau s'iniciarà el 20 d'octubre de 2017 amb la primera sessió presencial i finalitzarà el cap de setmana del 30 de juny de 2018.
Durant aquests 10 mesos es desenvoluparà el treball al campus virtual i en les 8 sessions presencials a
Girona, Barcelona, Olot, Vic i Figueres i una al País Basc
Per superar aquest postgrau s'ha d'elaborar
un projecte professionalitzador o efectuar unes pràctiques e
n serveis, projectes i programes de resolució de conflictes i mediació. Per exemple, els projectes pilot de
mediació esportiva posats en marxa en clubs de futbol com la Unió Esportiva Sant Andreu i en el Girona FC o en el waterpolo en el Club Natació San Andreu han nascut del postgrau i han permès als estudiants l'aplicació dels coneixements adquirits. Ho en els diferents serveis de
mediació nocturna- Platja d'Aro, Callela i Badalona- que des del 2015 estem impulsant. O també en algun dels diferents serveis de
mediació ciutadana que hi ha a Catalunya que al capdavant tenen com a coordinadors o mediadors a exalumnes del Postgrau. I en
despatxos de mediació de professors i professores del postgrau.
Any rera any, aquest postgrau obté
excel·lents valoracions dels seus estudiants. Les podeu consultar
al canal de Youtube ResolucioconflicteTV.
*Hi ha prevista una
sessió informativa amb una conferència per al
dimecres, 20 de setembre de 2017 a les 19.00 hores a la Fundació UdG.
Més informació, preu i matrícula.
Amb dós postgraus tenen diferents seus durant el curs on es realitzen
les sessions presencials de cap de setmana, divendres tarda i dissabte tot el dia.
Girona, a les instal·lacions de la Fundació UdF, és el lloc on es fan la gran majoria de sessions. Tanmateix, hi ha altres localitats on per diferents motius es duen a terme les classes.
Olot és el primer dels desplaçaments, aprofitant per conèixer d'aprop els projectes de gestió de conflictes en comunitats dins el pla d'inclusió social.
Barcelona és per dos cops, a les install·lacions de Torre Jussana i del Club Natació Sant Andreu, en els mesos de març i abril, on es duen a terme la 4a i 5a sessió presencial. En aquestes sessions es treballa el paper dels mitjans de comunicació i de la mediació esportica.
Està prevista una sortida al
País Basc,
Bilbao, per veure in situ els projectes i experiències que es fan allà. Aquesta sessió és a finals d'abril.
La 7a sessió té una sortida a
Vic en motiu del Servei de Mediació Ciutadana d'aquesta localitat.
Per últim,
Figueres, en concret el
Castell de Sant Ferran, és la seu en la que es presenten els projectes i les pràctiques curriculars dels estudiants.
Xavier Pastor
Expert en gestió de conflictes i professor de la UOC i de la UdG
Article publicat al
Diari de Girona el 30 d'octubre de 2016 i a la
secció d'Esport del Diari Ara el 26 d'octubre de 2016
"Si ens ocupem de la violència i som capaços d'eliminar-la dels camps de futbol o de qualsevol espai de la nostra societat, ja no ens haurem d'ocupar dels jugadors o de les persones que suposadament simulen agressions, perquè la violència no s'haurà produït".
He seguit atentament per les xarxes socials digitals i als mitjans de comunicació els comentaris sobre l'agressió patida pels jugadors del Futbol Club Barcelona a l'estadi del València en els darrers minuts del partit de lliga de la jornada passada, i la recent decisió del comitè de competició. Tot plegat, preocupant.
De les xarxes socials digitals, cap sorpresa, ja que quan hi ha un conflicte, en aquesta esfera la gent es polaritza, és a dir, els que són del Barça defensen els seus jugadors i critiquen el que va passar al camp del València; i els valencianistes es riuen de la reacció dels jugadors del FC Barcelona i critiquen l'actuació de l'àrbitre. Al finals uns i altres quan es troben s'insulten.
Als mitjans, jo en destacaria dues reaccions pel mateix motiu. La primera la d'un periodista, actor i còmic, Sergi Mas. La segona, la del màxim responsable de la Liga Profesional de Futbol, Javier Tebas.
El primer em va sorprendre negativament quan en la seva secció del programa El club de la mitjanit d'en Francesc Garriga v
a fer mofa de la reacció dels jugadors agredits per l'ampolla d'aigua. Lamentable. Venia a fer entendre a partir de la gesticulació -es va tirar a terra de l'estudi emulant els jugadors del Barça- que aquests van exagerar les seves reaccions. Cal recordar que als estadis de futbol es retiren els taps de les ampolles d'aigua, ja que fermades i amb líquid, si són llançades, provoquen un fort impacte.
Però encara són pitjors les declaracions del
màxim mandatari de la Liga de Futbol Profesional, que ha afirmat que els jugadors del FC Barcelona que van ser agredits haurien de ser sancionats per simulació del dolor i efectes de l'agressió.
Finalment, la decisió del comitè de competició que ha establert que
disparar una ampolla d'aigua a un jugador de futbol, sigui Messi, Neymar o Suarez, costa -multa-1.500 €?. Per cert avui és un jugador, demà pot ser un àrbitre.
Davant d'aquests fets, paraules i decisions,
és urgent que el futbol d'una vegada per totes busqui solucions al problema de la violència física i verbal a les grades. Aquesta violència ja ha traspassat als partits de nens i nenes dels cap de setmana, entre entrenadors, i entre pares i mares dels equips, esdevenint un fet normalitzat que tothom condemna, però que no se li busca i troba solució.
En aquest sentit, cal recordar que
les mesures sancionadores no estan donant els resultats esperats i que calen altres mesures. Hem d'ocupar-nos dels comportaments violents, però sobretot de les idees i pensaments que els justifiquen i els promouen en les ments de la gent. Fer fora dels camps de futbol els aficionats violents, no assegura que desapareixerà la violència, ja que altres ocuparan el lloc del que ha estat sancionat.
El que cal és treballar de forma global amb i dins dels clubs i amb aquests aficionats -que els clubs coneixen i tenen l'obligació de saber qui són- que tenen reaccions violentes i agressives, com s'ha fet en aquest i en altres esports. Com? Per exemple, articulant una grada d'animació positiva, sense insults, sense agressions, sense violència, animant l'equip. Fent un seguiment continu. O amb els aficionats agressius, proposant-los que si volen entrar en el camp de futbol, han de seguir una formació obligatòria de gestió emocional o gestió de conflictes. Els serà molt útil dins i fora del camp de futbol. Els clubs són entitats privades i poden exigir aquestes condicions en l'accés de les seves instal·lacions. Treballant amb l'aplicació d'un valors i d'unes pautes de comportament per part de totes els professionals que formen el club, més enllà del lluïment de cinc segons de pancartes de campanyes federatives abans d'un partit. Aplicant els codis de conductes que es troben en els calaixos de les oficines.
Al cap i a la fi, si ens ocupem de la violència i som capaços d'eliminar-la dels camps de futbol o de qualsevol espai de la nostra societat, ja no ens haurem d'ocupar dels jugadors o de les persones que suposadament simulen agressions, perquè la violència no s'haurà produït. Si gestionem el primer, el segon no existirà, si és que alguna vegada ha existit.
El nou òrgan, que formarà part de l’
Observatori Internacional de la Democràcia Participativa, juntament amb 500 ciutats d’arreu del món, farà un seguiment de la participació associativa, el funcionament dels consells de barri i de districte, la participació electrònica, els nous moviments socials així com els canvis que es produeixin en la relació i l
es eines de comunicació entre Administració i ciutadans.
Presidit pel primer tinent d’alcalde,
Joaquim Forn, estarà
format pel comissionat de Participació Ciutadana i Associacionisme,
Carles Agustí, així com per representants el Consell Municipal d’Associacions. En el Consell Rector hi participen
experts com el prestigiós catedràtic en Sociologia
Manuel Castells, el sociòleg i consultor de la UOC
Sergi Fernández, el director del Postgrau en Resolució de Conflictes Públics (UdG) i politòleg
Xavier Pastor, la psicòloga
Dolors Reig, l’economista i especialista en gestió pública
Lluís Torrens, l’especialista en dades obertes
Marc Garriga, així com el sociòleg especialitzat en innovació social
Daniel Tarragó.
L’objectiu de l’ens és fer un seguiment de les polítiques de participació ciutadana, garantir la transparència i la participació, així com millorar-les mitjançant l’estudi de noves formes de relació entre ciutadania i Administració. En última instància, l’observatori ha de ser útil per incentivar la participació ciutadana en l’acció pública municipal i aconseguir “governar amb els ciutadans”.
Més informació
El 15 i 16 de març es va dur a terme la 4a sessió presencial del
Postgrau Semipresencial de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la Universitat de Girona (Fundació UdG).
Aquest cop
les sessions es van realitzar a les instal·lacions de la Fundació UdG al Campus Montilivi, divendres, i a Torre Jussana, centre d'assessorament i formació per a les associacions de l'Ajuntament de Barcelona aprofitant que aquests dies s'inicia el mòdul 5 dels postgrau dedicat precisament als conflictes públics i els que afectenen les organitzacions del Tercer Sector.
La
utilització de les instal·lacions de l’Ajuntament de Barcelona per part del postgrau
ha estat possible gràcies al suport del Comissionat de Participació Ciutadana i Associacionisme, Carles Agustí, a aquests estudis de prevenció, gestió i resolució dels conflictes públics.
Aquest cop les sessions docent van girar al voltant dels
conflictes públics (Mòdul 4, Mòdul 5 i ), entesos, tal com es defineix en el
llibre “Conflicte Públic” de Xavier Pastor com els conflictes que
afecten a la ciutadania i en els quals les persones poden implicar-se i participar; els que són
competència dels governs i de les administracions públiques com a garants de l’estabilitat i la seguretat social; els que
es publiciten i són objecte d'informació i tractament en els mitjans de comunicació; i els que es donen
a l’”esfera pública” a internet, sobretot entre i als ulls dels usuaris de les xarxes socials.
En aquesta presencial es van tractar
els processos d’autodeterminació de la mà d’
Agustí Colomines, professor d’Història Contemporània de la Universitat de Barcelona;
la participació ciutadana orientada a la gestió de conflictes a càrrec de
Daniel Tarragó de Neopolis i professor de Ciència Política de la Universitat Autònoma de Barcelona;
la gestió dels conflictes als mitjans de comunicació per part de
Jordi Busquet, sociòleg i professor a la facultat de comunicació de la Universitat Ramon Llull;
àmbits i formules aplicades de conflictologia a càrrec
d’Eduard Vinyamata, director dels Estudis de Conflictologia de la Universitat Oberta de Catalunya i del Campus per la Pau; i Pau Arbós i Juan Miguel Iglesias van presentar i explicar el funcionament del
Servei de Gestió de Conflictes Socials en l’Espai Urbà de l’Àrea de Qualitat de vida, igualtat i esports de l’Ajuntament de Barcelona.
D’aquestes sessions podeu veure a continuació algunes
imatges.