> Calendari
> Requisits d'admissió
> Sortides professionals
> Objectius
> Metodologia
> Sistema d'Avaluació
> Programa
> Pràctiques o projectes
> Sessions presencials
> Visites a serveis de mediació i gestió de conflictes
> Descomptes i projectes i entitats col·laboradores i per fer pràctiques

Els excel·lents i espectaculars professors i professores del Diploma d'Expertesa (postgrau) de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la Universitat de Girona són un element diferencial respecte molts altres postgraus i són una de les marques de qualitat d'aquesta formació.
 

---

Aquest Diploma està homologat i dóna accés al registre de mediadors i mediadores del Centre de Mediació en Dret Privat del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya.

---

Des del 2005, formació pionera i única a Catalunya en l'anàlisi, tractament i intervenció en el conflicte públic i en la conflictivitat pública en tota la seva extensió: en l'espai públic, polítics, de govern, socials, educatius, de seguretat, en les comunitats, esportius, ambientals, en zones d'oci nocturn, etc.

Per aquest postgrau han passat i s'han format més de 300 professionals durant aquests anys millorant les seves carreres professionals i incorporant-se laboralment o liderant serveis i projectes de prevenció, mediació, gestió i Resolució de conflictes a Catalunya.

El postgrau s'iniciarà el 18 d'octubre de 2024 amb la primera sessió presencial i finalitzarà el cap de setmana del 5 de juliol de 2025

Durant aquests 10 mesos es desenvoluparà el treball al campus virtual i en les 7 sessions presencials a Girona, Barcelona, Figueres (Castell de Sant Ferran) i Madrid

Més informació, preu i matrícula

> Calendari
> Requisits d'admissió
> Sortides professionals
> Objectius
> Metodologia
> Sistema d'Avaluació
> Programa
> Pràctiques o projectes
> Sessions presencials
> Visites a serveis de mediació i gestió de conflictes
> Descomptes i projectes i entitats col·laboradores i per fer pràctiques

Els excel·lents i espectaculars professors i professores del Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la Universitat de Girona són un element diferencial respecte molts altres postgraus i són una de les marques de qualitat d'aquesta formació.
 

---

Aquest postgrau està homologat i dóna accés al registre de mediadors i mediadores del Centre de Mediació en Dret Privat del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya.

---

Des del 2005, formació pionera i única a Catalunya en l'anàlisi, tractament i intervenció en el conflicte públic i en la conflictivitat pública en tota la seva extensió: en l'espai públic, polítics, de govern, socials, educatius, de seguretat, en les comunitats, esportius, ambientals, en zones d'oci nocturn, etc.

Per aquest postgrau han passat i s'han format més de 300 professionals durant aquests anys millorant les seves carreres professionals i incorporant-se laboralment o liderant serveis i projectes de prevenció, mediació, gestió i Resolució de conflictes a Catalunya.

El postgrau s'iniciarà el 20 d'octubre de 2023 amb la primera sessió presencial i finalitzarà el cap de setmana del 5 de juliol de 2024

Durant aquests 10 mesos es desenvoluparà el treball al campus virtual i en les 7 sessions presencials a Girona, Barcelona, Figueres (Castell de Sant Ferran) i Madrid

Més informació, preu i matrícula

> Calendari
> Requisits d'admissió
> Sortides professionals
> Objectius
> Metodologia
> Sistema d'Avaluació
> Programa
> Pràctiques
> Sessions presencials
> Visites a serveis de mediació i gestió de conflictes

Els excel·lents i espectaculars professors i professores del Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la Universitat de Girona són un element diferencial respecte molts altres postgraus i són una de les marques de qualitat d'aquesta formació.

Aquest postgrau està homologat i dóna accés al registre de mediadors i mediadores del Centre de Mediació en Dret Privat del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya.

Des del 2005, formació pionera i única a Catalunya en l'anàlisi, tractament i intervenció en el conflicte públic i en la conflictivitat pública en tota la seva extensió: en l'espai públic, polítics, de govern, socials, educatius, de seguretat, en les comunitats, esportius, ambientals, en zones d'oci nocturn, etc.

Per aquest postgrau han passat i s'han format més de 300 professionals durant aquests anys millorant les seves carreres professionals i incorporant-se laboralment o liderant serveis i projectes de prevenció, mediació, gestió i Resolució de conflictes a Catalunya.

El postgrau s'iniciarà el 14 d'octubre de 2022 amb la primera sessió presencial i finalitzarà el cap de setmana de l'1 de juliol de 2023

Durant aquests 10 mesos es desenvoluparà el treball al campus virtual i en les 7 sessions presencials a Girona, Barcelona, Figueres (Castell de Sant Ferran) i Madrid

Més informació, preu i matrícula

 

El temps per si sol no soluciona res. El temps, els segons, els minuts, les hores, els dies, les setmanes, els mesos, els anys, les dècades, els mil·lennis no fan que les coses passin. Si les coses passen, és perquè durant aquest temps les persones, els grups, les organitzacions, les empreses, els governs han fet o han deixat de fer coses.

Quantes vegades hem escoltat que “El temps ho arregla tot”, quan aquesta afirmació en el sentit estricte de les paraules sabem que és falsa. Quan realment el que hauríem de dir és “Deixa de fer el que fas (tal com ho fas no dóna resultats) o no et preocupis més per aquesta qüestió (que no està sota el teu control) o no pensis o parlis amb aquella persona (s’ha produït un conflicte i aquesta persona està dolguda i no pot o no vol parla ara amb tu), etc.

 

---

El temps, els segons, els minuts, les hores, els dies, les setmanes, els mesos, els anys, les dècades, els mil·lennis no fan que les coses passin.

---

Aleshores, per què diem que “el temps ho arreglarà tot” quan no arregla o arreglarà res?

Ho fem sobretot en les nostres relacions personals, perquè sabem que si deixem passa el temps en les nostres relacions laborals, productives, de negocis, d’empresa o polítiques, l’únic que passarà és que el temps ens arrossegarà cap el fracàs traduït en la pèrdua de la feina, de diners, d’oportunitats de mercat, de crítiques dels nostres usuaris o accionistes, de crítiques dels nostres ciutadans, de pèrdua d’electors, de sortida del govern o de no guanyar una eleccions.

Les nostres relacions personals properes, familiars, de parella són molt intenses, molt estretes, molt constants i el fet de pensar que un “temps” (en el que fem o deixarem de fer coses o d’estar junts) pot ajudar a millorar la relació que s’ha vist afectada per situacions de tensions i conflictives intenses, estretes i constants, és perquè momentàniament aquests aspectes negatius de la parella, a través de l’allunyament psicològic i físic, desapareixen, s’eliminen. Però amb aquesta distància física i sentimental també afecta a les característiques positives que desapareixen i s’eliminen durant un “temps”.

És a dir que quan es diu deixar que “el temps ho arregli” el que volem dir és que en aquestes relacions intenses, estretes i constants les tensions i conflictes s’aturin perquè les característiques que identifiquen la relació deixin per un moment d’existir mentalment i de materialitzar-se físicament. És a dir, si no hi ha el dia a dia de la relació, tampoc hi ha el dia a dia dels conflictes de la relació.
 

---

Les nostres relacions personals són molt intenses, molt estretes, molt constants, i el fet de pensar que un “temps” pot ajudar a millorar la relació afectada per conflictes intensos, estrets i constants, és perquè momentàniament aquests aspectes negatius, a través de l’allunyament psicològic i físic, desapareixen, s’eliminen. Però també les característiques positives.

---

Per tant, perquè això passi, que no és la millor de les solucions, potser d’entrada la menys bona, les persones implicades han hagut de fer alguna cosa i, en conseqüència, el temps no és una causa de la solució, sinó un efecte de les nostres accions en forma d’allunyament i de distància sentimental, psicològica i fins i tot física de les persones.

Deia més a munt que en una altra esfera de relacions, la frase “El temps ho arreglarà tot” es veu més clarament que no arreglarà res i que costa encara més d’interpretar i d’utilitzar. Potser també és donen les característiques d’intensitat, de proximitat estreta i de constància, però ja no són entre persones directament, sinó entre persones i organitzacions i en les quals no totes les parts comparteixen tots els mateixos interessos. Per exemple, entre els socis d’un club esportiu i el club esportiu i els seus jugadors.

Penso aquests dies en el FC Barcelona i en la seva derrota en els quarts de finals de la competició europea. Penso en les derrotes successives d’aquests últims anys en les grans eliminatòries, i com els responsables del club han anat dient amb fets i paraules, directa o indirectament, que tard o d’hora “el temps ho acabaria arreglant tot” perquè amb els jugadors (Messi + fitxatges) i el cos tècnic que tenien els títols arribarien i no ha estat així, fins a demostrar que el temps no arregla res. Bé, en aquest cas, davant de la inoperància de les persones responsables del club i de deixar que el temps passi és demostra que no s’arregla res, al contrari que el temps fa malbé inexorablement les coses (perds els partits) i les persones (envelleix els jugadors).
 

---

Penso en les derrotes successives d’aquests últims anys en les grans eliminatòries, i com els responsables del club han anat dient amb fets i paraules que tard o d’hora “el temps ho acabaria arreglant tot” perquè, amb els jugadors (Messi + fitxatges) i el cos tècnic, els títols arribarien i no ha estat així, fins a demostrar que el temps no soluciona res.

---

Al cap i a la fi, el temps pot jugar a favor nostre si sabem en cada moment quina és la millor opció entre totes les opcions, on deixa passar el temps és la menys millor.

El passat 28 i 29 de juny, amb la realització de la 8a sessió presencial, van cloure les classes presencials i online de la 14a edició del postgrau semipresencial de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària. La darrera de les sessions s'ha realitzat al Castell de Sant Ferran, antiga fortalesa militar, en la qual els i les alumnes han pogut presentar els seus treballs de pràctiques i els seus projectes practics. Abans d'aquesta sessió s'han efectuat classes presencials a Girona, Olot, Barcelona i Vic.
 
Fins aquest cap de setmana, els i les alumnes del postgrau han hagut de realitzar 24 activitats pràctiques: respondre a preguntes sobre el temari, solucionar estudis de cas, fer simulacions de conflictes, plantejar i desenvolupar processos de negociació i de mediació, investigar projectes i serveis de gestió, mediació i prevenció de conflictes que actualment s’estan duent a Catalunya, plantejar el seu propi projecte, desenvolupar-lo, pressupostar-lo, precisar els seus resultats, el seu impacte i aplicar les Tecnologies de la Informació i la Comunicació.
 
Ara i fins a l’octubre, els alumnes han d’acabar d’elaborar els seus projectes pràctics i entregar els informes finals de pràctiques
 
El postgrau consta de 8 mòduls + 1 dedicat a la realització d’un projecte aplicat o d’unes pràctiques en alguna de les institucions i/organitzacions amb les que mantenim conveni. Entre aquestes institucions hi ha ajuntament, empreses, despatxos de mediació, professionals de la gestió de conflictes, entitats del tercer sector, policia, clubs esportius, etc.
 
Enguany, la majoria d’alumnes han efectuat pràctiques en serveis mediació comunitària municipals, en organitzacions dedicades a la gestió de conflictes i en clubs esportius amb projectes de mediació, en concret al servei de mediació de Cardedeu, de l’Hospitalet del Llobregat, de Rubí, en el servei de mediació nocturna de Girona, de Platja d’Aro, en el projecte Comunitats amb vida del Consorci d’Acció Social de la Garrotxa, en el projecte de mediació esportiva de la secció de waterpolo del Club Natació sant Andreu, etc.

Amb aquest postgrau assoleixes els coneixements i habilitats necessàries per gestionar conflictes amb èxit, t'ajuda a millorar la teva carrera professional o t'obre les portes com a especialista per treballar en la Resolució de Conflictes i la mediació.

Aquest postgrau dóna accés al registre de mediadors i mediadores del Centre de Mediació en Dret Privat del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya.

Des del 2005, formació pionera i única a Catalunya en l'anàlisi, tractament i intervenció de la conflictivitat pública en tota la seva extensió: en l'espai públic, polítics, de govern, socials, educatius, de seguretat, en les comunitats, esportius, ambientals, en zones d'oci nocturn, etc.

Per aquest postgrau han passat i s'han format més de 200 professionals durant aquests anys millorant les seves carreres professionals i incorporant-se laboralment o liderant serveis i projectes de prevenció, mediació, gestió i Resolució de conflictes a Catalunya.

El postgrau s'iniciarà el 20 d'octubre de 2017 amb la primera sessió presencial i finalitzarà el cap de setmana del 30 de juny de 2018.

Durant aquests 10 mesos es desenvoluparà el treball al campus virtual i en les 8 sessions presencials a Girona, Barcelona, Olot, Vic i Figueres i una al País Basc

Per superar aquest postgrau s'ha d'elaborar un projecte professionalitzador o efectuar unes pràctiques en serveis, projectes i programes de resolució de conflictes i mediació. Per exemple, els projectes pilot de mediació esportiva posats en marxa en clubs de futbol com la Unió Esportiva Sant Andreu i en el Girona FC o en el waterpolo en el Club Natació San Andreu han nascut del postgrau i han permès als estudiants l'aplicació dels coneixements adquirits. Ho en els diferents serveis de mediació nocturna- Platja d'Aro, Callela i Badalona- que des del 2015 estem impulsant. O també en algun dels diferents serveis de mediació ciutadana que hi ha a Catalunya que al capdavant tenen com a coordinadors o mediadors a exalumnes del Postgrau. I en despatxos de mediació de professors i professores del postgrau.

Any rera any, aquest postgrau obté excel·lents valoracions dels seus estudiants. Les podeu consultar al canal de Youtube ResolucioconflicteTV.

*Hi ha prevista una sessió informativa amb una conferència per al dimecres, 20 de setembre de 2017 a les 19.00 hores a la Fundació UdG.

He seguit atentament per les xarxes socials digitals i als mitjans de comunicació els comentaris sobre l'agressió patida pels jugadors del Futbol Club Barcelona a l'estadi del València en els darrers minuts del partit de lliga de la jornada passada, i la recent decisió del comitè de competició. Tot plegat, preocupant.

De les xarxes socials digitals, cap sorpresa, ja que quan hi ha un conflicte, en aquesta esfera la gent es polaritza, és a dir, els que són del Barça defensen els seus jugadors i critiquen el que va passar al camp del València; i els valencianistes es riuen de la reacció dels jugadors del FC Barcelona i critiquen l'actuació de l'àrbitre. Al finals uns i altres quan es troben s'insulten.

Als mitjans, jo en destacaria dues reaccions pel mateix motiu. La primera la d'un periodista, actor i còmic, Sergi Mas. La segona, la del màxim responsable de la Liga Profesional de Futbol, Javier Tebas.

El primer em va sorprendre negativament quan en la seva secció del programa El club de la mitjanit d'en Francesc Garriga va fer mofa de la reacció dels jugadors agredits per l'ampolla d'aigua. Lamentable. Venia a fer entendre a partir de la gesticulació -es va tirar a terra de l'estudi emulant els jugadors del Barça- que aquests van exagerar les seves reaccions. Cal recordar que als estadis de futbol es retiren els taps de les ampolles d'aigua, ja que fermades i amb líquid, si són llançades, provoquen un fort impacte.

Però encara són pitjors les declaracions del màxim mandatari de la Liga de Futbol Profesional, que ha afirmat que els jugadors del FC Barcelona que van ser agredits haurien de ser sancionats per simulació del dolor i efectes de l'agressió.

Finalment, la decisió del comitè de competició que ha establert que disparar una ampolla d'aigua a un jugador de futbol, sigui Messi, Neymar o Suarez, costa -multa-1.500 €?. Per cert avui és un jugador, demà pot ser un àrbitre.

Davant d'aquests fets, paraules i decisions, és urgent que el futbol d'una vegada per totes busqui solucions al problema de la violència física i verbal a les grades. Aquesta violència ja ha traspassat als partits de nens i nenes dels cap de setmana, entre entrenadors, i entre pares i mares dels equips, esdevenint un fet normalitzat que tothom condemna, però que no se li busca i troba solució.

En aquest sentit, cal recordar que les mesures sancionadores no estan donant els resultats esperats i que calen altres mesures. Hem d'ocupar-nos dels comportaments violents, però sobretot de les idees i pensaments que els justifiquen i els promouen en les ments de la gent. Fer fora dels camps de futbol els aficionats violents, no assegura que desapareixerà la violència, ja que altres ocuparan el lloc del que ha estat sancionat.

El que cal és treballar de forma global amb i dins dels clubs i amb aquests aficionats -que els clubs coneixen i tenen l'obligació de saber qui són- que tenen reaccions violentes i agressives, com s'ha fet en aquest i en altres esports. Com? Per exemple, articulant una grada d'animació positiva, sense insults, sense agressions, sense violència, animant l'equip. Fent un seguiment continu. O amb els aficionats agressius, proposant-los que si volen entrar en el camp de futbol, han de seguir una formació obligatòria de gestió emocional o gestió de conflictes. Els serà molt útil dins i fora del camp de futbol. Els clubs són entitats privades i poden exigir aquestes condicions en l'accés de les seves instal·lacions. Treballant amb l'aplicació d'un valors i d'unes pautes de comportament per part de totes els professionals que formen el club, més enllà del lluïment de cinc segons de pancartes de campanyes federatives abans d'un partit. Aplicant els codis de conductes que es troben en els calaixos de les oficines.

Al cap i a la fi, si ens ocupem de la violència i som capaços d'eliminar-la dels camps de futbol o de qualsevol espai de la nostra societat, ja no ens haurem d'ocupar dels jugadors o de les persones que suposadament simulen agressions, perquè la violència no s'haurà produït. Si gestionem el primer, el segon no existirà, si és que alguna vegada ha existit.
 

¿Es pot ser culer sense ser antimadridista? ¿Existeix una manera genuïnament barcelonista d'animar l'equip? Sergi Pàmies es planteja aquestes preguntes a través d'un exercici retrospectiu amb ironia, sentit crític i registre passional. El resultat és una radiografia mil·limètrica de les patologies bàsiques del barcelonisme convencional, per mirar d'entendre el futbol i les actituds que l'acompanyen.

L'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona organitza el 29 de setembre al matí a la seu del col·legi una jornada amb un objectiu doble:

- Donar a conèixer la munió de conflictes que es produeixen a l’esport i que són susceptibles de poder-se gestionar amb les formules i procediments de la Resolució de Conflictes, la Mediació i l’Arbitratge.

- Presentar experiències, projectes i eines de gestió de conflictes que actualment s’estan aplicant a l’esport, en clubs, amb els entrenadors, entre els jugadors i jugadores i els pares i mares d’aquests.

En aquesta jornada participen exesportistes de competició, entrenadors, àrbitres, presidents de clubs, periodistes, experts en la gestió i resolució de conflictes

 

Aquest postgrau dóna accés al registre de mediadors i mediadores del Centre de Mediació en Dret Privat del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya.

Aquest postgrau és pioner i únic a Catalunya en l'anàlisi, tractament i intervenció de la conflictivitat pública en tota la seva extensió: en l'espai públic, polítics, de govern, socials, educatius, de seguretat, en les comunitats, esportius, ambientals, etc. Per més informació podeu consultar el programa.

Per aquest postgrau han passat i s'han format més de 170 professionals durant aquests anys millorant les seves carreres professionals i incorporant-se laboralment o liderant serveis i projectes de prevenció, mediació, gestió i Resolució de conflictes a Catalunya.

El postgrau s'iniciarà el 14 d'octubre de 2016 amb la primera sessió presencial i finalitzarà el cap de setmana del 30 de juny i 1 de juliol de 2017. Durant aquests 10 mesos es desenvoluparà el treball al campus virtual i en les 7 sessions presencials a Girona, Barcelona, Olot, Vic i Figueres.

Per superar aquest postgrau s'ha d'elaborar un projecte professionalitzador o efectuar unes pràctiques en serveis, projectes i programes de resolució de conflictes i mediació. Per exemple, els projectes pilot de mediació esportiva posats en marxa en clubs de futbol com la Unió Esportiva Sant Andreu i en el Girona FC o en el waterpolo en el Club Natació San Andreu han nascut del postgrau i han permès als estudiants l'aplicació dels coneixements adquirits.

Any rera any, aquest postgrau obté excel·lents valoracions dels seus estudiants. Les podeu consultar al canal de youtube ResolucioconflicteTV.

*Hi ha prevista una sessió informativa amb una conferència per al dimecres, 21 de setembre de 2016 a les 18.30 hores a la Fundació UdG.

Entrevista a Xavier Pastor, director del postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la Universitat de Girona (Fundació UdG) i professor dels estudis de Conflictologia de la UOC el dissabte 31 de maig de 2014 al programa Via Lliure de Marta Caila a RAC 1 sobre el conflicte per l'edifici de Can Vies al barri de Sants de Barcelona, i en funció de les darreres notícies respecte l'estat de les negociacions i el comportament de cadascuna de les parts, l'Ajuntament i el col·lectiu que ocupava l'edifici, per tractar de resoldre el conflicte.

El 15 i 16 de març es va dur a terme la 4a sessió presencial del Postgrau Semipresencial de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la Universitat de Girona (Fundació UdG).

Aquest cop les sessions es van realitzar a les instal·lacions de la Fundació UdG al Campus Montilivi, divendres, i a Torre Jussana, centre d'assessorament i formació per a les associacions de l'Ajuntament de Barcelona aprofitant que aquests dies s'inicia el mòdul 5 dels postgrau dedicat precisament als conflictes públics i els que afectenen les organitzacions del Tercer Sector.

La utilització de les instal·lacions de l’Ajuntament de Barcelona per part del postgrau ha estat possible gràcies al suport del Comissionat de Participació Ciutadana i Associacionisme, Carles Agustí, a aquests estudis de prevenció, gestió i resolució dels conflictes públics.

Aquest cop les sessions docent van girar al voltant dels conflictes públics (Mòdul 4, Mòdul 5 i  ), entesos, tal com es defineix en el llibre “Conflicte Públic” de Xavier Pastor com els conflictes que afecten a la ciutadania i en els quals les persones poden implicar-se i participar; els que són competència dels governs i de les administracions públiques com a garants de l’estabilitat i la seguretat social; els que es publiciten i són objecte d'informació i tractament en els mitjans de comunicació; i els que es donen a l’”esfera pública” a internet, sobretot entre i als ulls dels usuaris de les xarxes socials.

En aquesta presencial es van tractar els processos d’autodeterminació de la mà d’Agustí Colomines, professor d’Història Contemporània de la Universitat de Barcelona; la participació ciutadana orientada a la gestió de conflictes a càrrec de Daniel Tarragó de Neopolis i professor de Ciència Política de la Universitat Autònoma de Barcelona; la gestió dels conflictes als mitjans de comunicació per part de Jordi Busquet, sociòleg i professor a la facultat de comunicació de la Universitat Ramon Llull; àmbits i formules aplicades de conflictologia a càrrec d’Eduard Vinyamata, director dels Estudis de Conflictologia de la Universitat Oberta de Catalunya i del Campus per la Pau; i Pau Arbós i Juan Miguel Iglesias van presentar i explicar el funcionament del Servei de Gestió de Conflictes Socials en l’Espai Urbà de l’Àrea de Qualitat de vida, igualtat i esports de l’Ajuntament de Barcelona.

D’aquestes sessions podeu veure a continuació algunes imatges.