El proper dissabte 21 de gener de 2023 de 9.00 a 14 hores la Societat Catalana de la Conflictologia, la Universitat Oberta de Catalunya i la Fundació Universitat de Girona organitzen, per quart any consecutiu, la jornada en motiu del dia europeu de la Mediació amb el títol "El Valor de la Mediació".
Per als mediadors i mediadores, la Jornada computa com hores de formació continua pel Centre de Mediació.
FINALITAT DE LA JORNADA

Els i les que ens dediquem a la Resolució de conflictes, sabem que la mediació té un valor incalculable. Però, pot ser que fins ara no hem estat capaços de saber calcular que pot fer la mediació per a les persones i per a la societat i que aquest sigui un dels nostres principals problemes?
I si ho sabem calcular, aleshores el problema és la forma de comunicar-ho? Periodistes i mitjans de comunicació afirmen que no saben res o molt poc de nosaltres i de la mediació, i, en conseqüència, tampoc la gent. I a les xarxes socials digitals? Malgrat esdevenir l'espai de comunicació i de debat, sembla que es parla una mica o gens de la resolució de conflictes. I malgrat tot, hi ha qui ens troben a faltar.
D’això volem parlar a la Jornada, per difondre aquest àmbit coneixement i d’expertesa pràctica i aprofundir i donar resposta entre tots i totes a aquests i altres reptes.
La jornada parteix principalment de dos enfocaments: un de crític, per revisar el que sabem, el que diem, el què fem i com s’entén; i un altra d’optimista, per valorar els aspectes que ens apropen a la gent i es fan atractius i útils.
Les taules tindran format d'entrevista amb la finalitat de generar un debat amb mediadors i mediadores i per mitjà de les aportacions en directe d'especialistes d'altres àmbits i periodistes, per videoconferència.
FORMAT DE LA JORNADA
En format de taules amb mediadors i mediadores, uns experts i experts i periodistes convidats, el moderador i/o la moderadora entrevistarà als convidats amb la finalitat de generar coneixement o obrir un debat sobre els reptes objecte de la jornada.
Entrevista inicial (de 09.00 a 10.00 hores)
La jornada s'inicia amb una
entrevista a
periodistes i acadèmics del món de la comunicació per saber què se sap sobre la mediació i la resolució de conflictes actualment i com podem fer per arribar al màxim de públic i quines són les qüestions, allò que més es valora, i on hauriem de posar l'accent en la nostra comunicació.
- Jordi Busquet, doctor en sociologia, professor i responsable de la Xarxa de recerca CONinCOM (Conflicte, infància i comunicació) Universitat Ramon Llull.
- Francesc-Marc Álvaro, Periodista i escriptor. Escriu a La Vanguardia, a El Temps i a Serra d'Or. Parla a RAC1.
- Entrevista: Xavier Pastor, conflictòleg, politòleg i mediador.
Taules rodones
Després, hi ha tres taules rodones per seguir tractant sobre aquestes qüestions:
La
Taula 1 (de 10.00 a 11.00 hores), a través dels mediadores i mediadors, tractarà d'esbrinar quines són les principals aportacions en la mediació i gestió de conflicte a la FAMÍLIA, amb els VEÏNS i VEÏNES, al BARRI, a la COMUNITAT en el sentit presencial de la paraula, però també a les XARXES SOCIALS DIGITALS.
- Eduard Carrera, conflictòleg, mediador, professor i codirector del Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació comunitària de la UdG.
- Francesca Ferrari, mediadora i coordinadora de parentalitat.
- Mon Tur, mediadora de família, advocada i coach, i especialitzada en divorci col·laboratiu.
- Bàrbara Julve, periodista a RAC1
- Joan Trias, periodista i presentador del programa "La Caravana" de Ràdio Estel.
- Yolanda García, periodista del portal Newtral
- Entrevista: Oscar Negredo, mediador i coordinador del servei de mediació comunitària de L'Hospitalet del Llobregat.
La
Taula 2 (de 11.30 a 12.30 hores) es pregunta per aquells aspectes més importants de la mediació i la gestió de conflictes a LA FEINA, en les nostres realcions com a TREBALLADORS I TREBALLADORES, a les ORGANITZACIONS i com a PROFESSIONALS.
- Carmen Gil, sòcia d’Open Up Barcelona
- Vanessa Saura, advocada d’empresa de Pepsico.
- Eva Rimbau, professora dels Estudis d'Economia i Empresa de la UOC
- Carles Garcia Roqueta, President de la Societat Catalana de Mediació en Salut
- Josep Callol, director del Diari de Girona
- Oriol Puig, Sotsdirector del Diari de Girona
- Entrevista: Natàlia Flores, mediadora i sòcia de Gira-ADR
La
Taula 3 (de 12.30 a 13.30 hores) vol posar al damunt de la taula quines són els principals valors i beneficis d'aplicar la mediació i la gestió de conflictes A L'ESPORT i a L'OCI, en concret en el nocturn que sembla d'entrada on es donen més conflictes o són més mediàtics.
- Jordi Casajoana, mediador i membre de l'Institut Mediació Integral (IMI)
- Montse Soler, conflictòloga, mediadora i coordinadora de serveis de mediació nocturna a Catalunya i professora UOC.
- Alex Luna, periodista esportiu a Gol TV
- Jordi Plà, director esportiu al club Bàsquet Girona
- Javier Latorre, expert en dret i mediació esportiva i membre de Iusport
- Gemma Tubert, periodista de l'Agència Catalana de Notícies
- Lluís Torrents, co-director del club Razzmataz
- Ramon Mas, secretari general del Gremi de Discoteques de Barcelona.
- Entrevista: Josep Maria Corominas, mediador esportiu
2a ed. Premis Societat Catalana de Conflictologia i Cloenda (de 13.30 a 14.00 hores)
Per acabar la jornada, es farà entrega de la 2a edició dels premis "trajectòria professional" i "Innovació" de la Societat Catalana de la Conflictologia.
I finalment,
Elisabeth Saltor, directora del Centre de Mediació de Catalunya de la Direcció general de Dret, Entitats Jurídiques i Mediació del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya realitzarà la cloenda de la Jornada.
Lloc:
- Online: videoconferència Zoom (als inscrits i inscrites se'ls enviarà l'enllaç unes hores abans)
Preus i inscripció
Preu Inscripció general: 40 €
Preu inscripció col·legis professionals amb descompte: 35 €
Preu inscripció alumnes i exalumnes Màsters i Postgraus Resolució de Conflictes i Mediació: 30 €
Preu inscripció alumnes de graus universitaris i graus superiors: 25 €
Inscripció per mitjà del següent formulari:
Formulari inscripció Jornada "El Valor de la Mediació"
Publicació electrònica de la Jornada "Ara o Mai. Bons temps per a la mediació" del Dia Europeu de la Mediació 2022
Ja et post descarregar la publicació electrònica de la Jornada de l'any passat "Ara o Mai. Bons temps per a la mediació" que la Societat Catalana de la Conflictologia, la Fundació Universitat de Girona i els Estudis de Dret i Ciència política de la UOC van organitzar i celebrar el 21 de gener de 2022, en motiu del Dia Europeu de la Mediació.
https://resoluciodeconflictes.org/news/ca/2022/07/16/0001/publicacio-electronica-de-la-jornada-ara-o-mai-bons-temps-per-a-la-mediacio-del-dia-europeu-de-la-mediacio-2022
Oberta la inscripció a la 19a edició Postgrau Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària. Atenció! Només 15 places.

> Calendari
> Requisits d'admissió
> Sortides professionals
> Objectius
> Metodologia
> Sistema d'Avaluació
> Programa
> Pràctiques
> Sessions presencials
> Visites a serveis de mediació i gestió de conflictes
Els
excel·lents i espectaculars professors i professores del Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la Universitat de Girona són un
element diferencial respecte molts altres postgraus i són una de les marques de
qualitat d'aquesta formació.
Aquest postgrau
està homologat i dóna accés al registre de mediadors i mediadores del Centre de Mediació en Dret Privat del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya.
Des del 2005,
formació pionera i única a Catalunya en l'anàlisi, tractament i intervenció en el
conflicte públic i en la
conflictivitat pública en tota la seva extensió: en l'espai públic, polítics, de govern, socials, educatius, de seguretat, en les comunitats, esportius, ambientals, en zones d'oci nocturn, etc.
Per aquest postgrau han passat i s'han format més de 300 professionals durant aquests anys millorant les seves
carreres professionals i incorporant-se laboralment o liderant serveis i projectes de prevenció, mediació, gestió i Resolució de conflictes a Catalunya.
El postgrau s'iniciarà el
14 d'octubre de 2022 amb la primera sessió presencial i finalitzarà el cap de setmana de l'
1 de juliol de 2023
Durant aquests 10 mesos es desenvoluparà el treball al campus virtual i en les
7 sessions presencials a
Girona, Barcelona, Figueres (Castell de Sant Ferran) i Madrid
Més informació, preu i matrícula
Ja podeu consultar la publicació electrònica de la Jornada "Ara o Mai. Bons temps per a la mediació" que la Societat Catalana de la Conflictologia, la Fundació Universitat de Girona i els Estudis de Dret i Ciència política de la UOC van organitzar i celebrar el 21 de gener de 2022, en motiu del Dia Europeu de la Mediació.
Llegir, escoltar i visionar 
Aquesta publicació electrònica que podeu llegir, escoltar i visionar és el resultat del contingut de les aportacions d'experts i expertes de la gestió de conflictes i de la mediació i de diferents àmbits de coneixement i professió que van participar a la jornada.
Objectius de la Jornada
Aquest 2022, el títol de la jornada va ser "Ara o Mai. Bons temps per a la mediació". Amb aquest títol es pretenia sacsejar el sector dels professionals i les institucions de la resolució i mediació de conflictes a esbrinar el motiu pel qual la societat, les institucions públiques i privades i la ciutadania - malgrat tenir conflictes i sovint gestionar-los i resoldre'ls malament-, no contracten els serveis de mediació.
També es proposava reflexionar sobre els bons temps que actualment viu la mediació respecte a anys anteriors com un sistema òptim per a la gestió de conflictes i la seva prevenció en un moment en què a la societat hi ha molt de malestar i acumulen els conflictes no resolts del passat i de nous que no troben una manera eficaç i satisfactòria de solucionar-se.
La jornada "Ara o Mai" va esdevenir una crida a repensar i articular una vegada per totes les estructures, els serveis i projectes de la mediació al nostre país i si cal a repensar-ne de noves, vist els pobres resultats obtinguts en els processos de mediació articulats des de l'administració pública i la petició per part de les empreses i organitzacions.
Organització de la Jornada
Aquesta jornada va estar organitzada per la
Societat Catalana de Conflictologia, creada l'any 2021, la
Fundació Universitat de Girona (UdG), a través de l'equip del
Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària i la
Universitat Oberta de Catalunya (UOC) a través de Estudis de Dret, Ciència Política i Criminologia en concret de l'equip del
Màster i postgraus de Gestió i Solució de Conflictes (MAGESCO). En aquesta edició es van sumar com a entitats col·laboradores, el Col·legi de Professionals de la Ciència Política i de la Sociologia de Catalunya, el Col·legi de l'Advocacia de Barcelona, l'empresa GIRA-ADR i l'Institut de Mediació Integral (IMI)
Publicació electrònica
2022
Els i les alumnes i l'equip de direcció de la 18a edició del postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària visiten Madrid.

Aquests dies de principis del mes de maig, en concret els passats 5, 6 i 7 de maig, els estudiants i equip direcció del Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la Fundació Universitat de Girona han estat a Madrid visitant experiències, serveis i projectes de mediació i gestió de conflictes comunitaris i interculturals.
Aquest visita correspon a la 5a de les 7 sessions presencials del postgrau. Aquestes sessions presencials tenen un caràcter pràctic i aplicat. L’objectiu és conèixer i entrar en contacte amb la pràctica de la resolució de conflictes públics i/o de la mediació comunitària per mitja dels professors experts i de les visites a serveis actuals.
El programa d’aquesta sessió presencial es va iniciar amb la visita al distrito 21 de Madrid, de Villaverde, per conèixer de primera mà la intervenció que es fa des del Servei de Prevenció i Mediació (SPM) de conflictes de Villaverde. Els mediadores i mediadores d’aquest servei van ser els encarregats de la presentació. Durant aquesta presentació, dues veïnes d’aquest districte ens van explicar de primera mà el recurs que ha suposat per elles el fet de disposar d’un servei de mediació d’aquestes característiques i els conflictes en els que han participat i han intervingut.
A continuació, Carlos Giménez, doctor i professor en Antropologia Social de la Universidad Autónoma de Madrid i assessor del servei de prevenció i mediació de Villaverde, ens va introduir en una fascinant sessió a la mediació intercultural i els principis bàsics per a la intervenció en conflictes en el que ets factors i trets culturals són peça clau de la gestió i la resolució del conflicte.
A la tarda, vam visitar in situ les instal·lacions del Servei de Prevenció i Mediació de Conflictes en el barri de Butarque. En aquestes instal·lacions, Ana Criado, mediadora i presidenta de l’Asociación Madrileña de Mediadores (AMM), ens va explicar alguns dels conflictes de caràcter familiar en el context comunitari en els que ha hagut d’intervenir.
El dia següent, vam poder seguir d’aprop per mitjà de la Daniela Montes i l’Ana Camargo de la Asociación La Rueca els projectes i intervencions d’aquesta associació a nivell de mediació comunitària en el districte de Villaverde i en concret en la “mesa comunitaria de #rosales, #villaverdebajo #espino #oroquieta. Molt interessant va ser la presentació de la guia de mediació comunitària que elles han confeccionat i que apliquen en les seves intervencions.
Volem agrair els companys i companyes del servei de #prevencion #mediacion de #villaverde i de l’Asociación de la Rueca, l’acolliment dels estudiants i de l’equip de direcció del postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la Universitat de Girona (Fundació UdG) durant la visita al districte de Villaverde i el programa de visites i sessions que ens van preparar.
Sessions com aquesta també tenen com a finalitat compartir totes i tots plegats viatge i moments distesos i apropar-nos i coneixe’ns una mica més les unes amb els altres i generar vincles que després professionalment ens poden ajudar.
Xavier Pastor
Traducció en català de l'article publicat al blog dels Estudis de Dret i Ciència Política de la UOC

En l'aparició d'un conflicte i en la seva solució, són tan importants les qüestions que es discuteixen, com la manera com es fa i el procés que s'ha seguit per intentar trobar i donar-los solució. Ens referim al que es debat i la manera de debatre'l. El què i el com. En aquest article, ens centrarem en com s'estan executant les negociacions.
No sabem com s'acabarà la invasió d'Ucraïna per part de l'exèrcit rus. El que sí que sabem és que, en les negociacions actuals, tal com s'estan desenvolupant, no s'avança mai o quasi mai en algun acord.
Què està passant i per què així?
És possible que les finalitats dels dos bàndols siguin d'entrada aparentment incompatibles i que la manca d'un diàleg previ hagin propiciat com a “solució” la utilització de la violència per obtenir-los. Ara la guerra s'ha convertit en un fi en si mateix, en l'únic en aquest moment -només cal veure que a la taula de negociació hi ha militars i el president d'Ucraïna, Zelenski, apareix sempre amb vestimenta militar a les seves comunicacions televisives-, i això impedeix centrar-se en les finalitats mutues abans del conflicte bèl·lic i en les seves possibles solucions.
I és que les negociacions actuals tenen poc de negociació i més d'una rendició esperada. Les imatges de les negociacions d'aquestes setmanes dels representants del govern rus i de l'ucraïnès tenen més de 100 anys. M'explico. Les imatges recents tenen més en comú amb les fotografies del Tractat de Versalles del 28 de juny de 1919, en què es va posar fi a la Primera Guerra Mundial amb la rendició d'Alemanya, que amb les d'altres negociacions polítiques i/o un conflicte bèl·lic, en què s'hagin satisfet els interessos dels dos contendents, d'aquestes darreres dècades.
Què defineix aquesta manera dorganitzar les negociacions?
Podríem dir que la manera de situar les persones i organitzar l'espai, les unes davant les altres, representen les posicions d'un camp de batalla, enfortint les percepcions i visions d'oposició i confrontació. Aquesta organització de persones cara a cara s'assembla a la posició de les peces de taula d'escacs. Aquesta manera dorganitzar persones i espai no representa un sistema òptim per fer-se entendre, compartir punts de vista i plantejaments, i, si és possible, arribar a acords.
Posicionats uns davant dels altres, competeixen i lluiten abans que col·laboren i resolen.
Què tenen en comú aquesta manera dorganitzar les negociacions?
A les dues taules de negociació veiem militars i polítics.
En el cas d'Ucraïna teníem negociadors amb vestit i corbata i roba militar. A posteriori, s'han imposat els militars. El negociador amb vestit va ser assassinat després de la primera reunió. Al bàndol, rus, només vestits de negre. Fredor i distinció. En la composició d'aquesta taula de negociació hi ha, doncs, una representació d'un conflicte de poder i d'estatus dels uns davant dels altres a través de la roba i la imatge dels rols socials. És possible que, a partir de la designació i vestimenta dels representants, es tracti d'enviar un missatge públic cap als seus propis conciutadans, però, d'entrada, la presència o la representació militar fa que les qüestions a debatre se centrin en aspectes bèl·lics i tàctics, que impedeix anar més enllà d'aquestes qüestions.
Tant per la posició dels negociadors a la taula com per les vestimentes, queda clar que d'entrada no hi haurà acords al context bèl·lic actual i que els atacs militars pels dos costats es mantindran.
Aniquilar-se abans que conèixer-se
Aquesta forma d'organitzar i ordenar les negociacions posa l'èmfasi, tal com afirma William Ury -director del Harvard Negotiation Project i mediador en conflictes bèl·lics, polítics i empresarials- en el desig d'aniquilar-se abans que en conèixer-se, en allò que ens separa i allò que ens enfronta abans que en allò que tenim en comú i ens apropa.
Sembla que aquest conflicte bèl·lic, en la seva negociació i en la seva intervenció militar, té més similituds amb una guerra de principis i mitjans del segle XX que amb una de finals d'aquell segle o principis del XXI. És possible que es dugui a terme així, perquè paral·lelament s'està desenvolupant en altres fronts: internet, sancions, etc.
Per a quan una negociació per obtenir acords en aquest conflicte bèl·lic?
Johan Galtung, mediador i conflictòleg internacional, assenyala els tres factors –culturals, estructurals i de comportament- que predisposen a la violència, i que identificant-los i treballant-hi es poden convertir en condicionants que afavoreixin la pau. Per aquest motiu, aquests factors són i estaran presents en la negociació.
Per exemple, en la cultura de conflicte de les persones russes i dels territoris que han format part de la Unió Soviètica, el resultat d'una negociació ha de donar un guanyador i un perdedor o, si no, una de les parts sortir més beneficiada que la una altra. El procés de negociació sol ser lent i no exempt d'interrupcions [1].
Pel que fa als factors estructurals, ja hem parlat anteriorment sobre la disposició de l'espai i de les persones a la taula de negociació, assenyalant que tal com se situen els representants dels dos governs, cara a cara, uns davant dels altres, es fa difícil creure que es pugui arribar a acords, i en defecte d'això serien més el resultat d'un miracle.
Sobre el comportament, hauria de reduir-se o cessar la violència i donar-se petites condicions per recuperar la confiança entre les parts i així poder creure en les propostes dels dos costats, que aquestes es respectaran i seran duradores en el temps, establint garanties del seu compliment, per finalment acceptar-les.
Caldrà, doncs, esperar. A què? A veure com es desenvolupen els fets, si s'equiparen les forces i s'arriba a un punt mort o si un bàndol pren molt d'avantatge. Tot i això, tard o d'hora la negociació arribarà. Quan vostès vegin Vladimir Putin i Volodomir Zelenski reunits en un mateix lloc, potser inicialment per videoconferència, en què existeixi una taula, però que aquesta no obstaculitzi la seva comunicació, i en què no disposats cara a cara, sinó possiblement un al costat de l'altre, colze a colze, cadascun a la butaca, llavors tindrem una negociació. Malauradament, això encara trigarà.
[1] Interessant les dades que ens ofereix el professor de la UOC Jordi Mas @masjordi en un post a Twitter amb data 22 de març de 2022 en què mostra com Rússia i després l'URSS des del 1812 fins al 2012 és un dels països que més inicia conflictes bèl·lics.
Bibliografía
Galtung, Johan (1998) Tras la violencia 3R: reconstrucción, reconciliación, resolución. Afrontando los efectos visibles e invisibles de guerra y la violencia. Red Gernika 6, Bakeaz y Gernika Gogoratuz.
William, Ury (2005) Alcanzar la paz. Resolución de conflictos y mediación en la familia, el trabajo y el mundo. Barcelona: Paidós Ibérica.
Autor
Politòleg i conflictòleg. Professor programa de Gestió i Solució de Conflictes (conflictologia) dels Estudis de Dret i Ciència Política de la UOC. Director del Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la UdG (Fundació UdG). Autor de diferents investigacions a Catalunya i de llibres sobre la resolució i gestió de conflictes públics, socials i esportius. Guardonat amb el Premi Civisme 2014 i 2015 de la Generalitat de Catalunya en la modalitat d'assaig i del Premi Ammi 2010 al millor premi estatal de mediació pel projecte "Mediació nocturna i Gestió de conflictes a l'oci nocturn".
Quantes vegades has pensat que et caldria tenir més pràctica per a desenvolupar un procés de mediació amb més condicions d'èxit?
Si és així, aquesta és la teva oportunitat.
La Societat Catalana de la Conflictologia organitza, per mitjà dels conflictòlegs i mediadors Xavier Pastor i Eduard Carrera, un Taller de Mediació Comunitària online 100% pràctic.
Objectius
Aquest taller de mediació et permetrà posar-te a prova en un conflicte com a mediador/a.
També posar en pràctica i reconèixer la correcta aplicació d'eines, dinàmiques i recursos bàsics per al desenvolupament amb èxit d'un procés de mediació.
A partir de la pròpia experiència viscuda i de la resta de companys en les diferents etapes i sessions del procés de mediació, es generarà un intercanvi d'impressions i una anàlisi conjunta de la intervenció efectuada per cadascun i, a continuació, un detall de propostes per a la millora de la nostra actuació mediadora individual.
Requeriments necessaris
En aquest taller només es practicarà mediació i tècniques de gestió de conflictes.
En conseqüència, si estàs interessat i/o interessada en el taller, per poder accedir, cal tenir prèviament coneixements sobre l'anàlisi del conflicte, sobre la comunicació verbal i no verbal i respecte el procés negociador i/o mediador i els diferents models.
En el formulari d'inscripció, se us demana que indiqueu quins d'aquests coneixements disposeu i on els heu adquirit.
Dia i hora
Taller setmanal: Dijous 3 de març de 2022 de 17.30 a 20.30 hores.
Taller cap de setmana: Dissabte, 5 de març de 2022 de 10.00 a 13.00 hores.
Modalitat
Online per Zoom
Preu
90 €
Termini i formulari d'inscripció
El termini per inscriure's a un dels dos tallers de mediació comunitària és el 25 de febrer de 2022
Formulari d'inscripció

El proper 21 de gener de 2022 se celebra el Dia Europeu de la Mediació. Aquest és un dels més importants esdeveniments de la mediació durant l'any.
Per aquest motiu, un any més, la Societat Catalana de la Conflictologia, la Universitat de Girona (UdG) a través de la Fundació UdG i la Universitat Oberta de Catalunya per mitjà dels Estudis de Dret i Ciència Política organitzen una jornada en motiu del dia europeu de la mediació per avançar en la reflexió i l'aplicació d'aquests sistemes de resolució de conflictes i, en concret, de la mediació.
Enguany, es compta amb la col·laboració del Col·legi de Professionals de la Ciència Política i la Sociologia de Catalunya, del Col·legi de l'Advocacia de Barcelona, de l'empresa GIRA-ADR i de l'Institut de Mediació Integral (IMI).
Titol i contingut de la Jornada
Enguany, el títol de la jornada és "Ara o Mai. Bons temps per la mediació". Amb aquest títol es pretén sacsejar al sector dels professionals i les institucions de la resolució i mediació de conflictes a esbrinar el motiu pel qual la societat, les institucions públiques i privades i la ciutadania - tot i tenir conflictes i sovint gestionar-los i resoldre'ls malament-, no contracten els serveis de mediació. I d'altra, reflexionar sobre els bons temps que actualment viu la mediació respecte a anys anteriors com a un sistema òptim per a la gestió de conflictes i la prevenció dels mateixos en un moment en que en la societat hi ha molt malestar i s'acumulen els conflictes no resolts del passat i de nous que no troben una manera eficaç i satisfactoria de solucionar-se.
Ara o Mai és una crida a repensar i articular una vegada per totes les estructures, els serveis i projectes de la mediació al nostre país i si és necessari a repensar unes de noves, vist els pobres resultats obtinguts en el processos de mediació articulats des de l'administració pública i la petició per part de les empreses i les organitzacions.
Estructura i Programa
La jornada s'estructura amb:
09.00h a 10.00h. Benvinguda i entrevista-debat: Com ens ha quedat el país avui? Quins conflictes públics i socials ens afecten i afectaran?
Una entrevista inicial amb expertes i experts en aquest cas de la ciència polìtica i de la sociologia, per parlar dels conflictes actuals que viu la nostra societat i les respostes que es donen des dels responsables politics i les administracions públiques.
Gemma Ubasart, professora de Ciència Política de la Universitat de Girona (UdG).
Jérôme Ferret, professor de Sociologia de la Université de Toulouse 1 Capitole.
Entrevista: Xavier Pastor, conflictòleg, politòleg, mediador i professor de resolució de conflictes UdG i UOC.
A continuació, hi ha prevista 3 taules amb format entrevista.
10.00h a 11.00 h. Taula 1. Com són els conflictes en política i com es poden gestionar amb èxit?
La primera és per aprofundir sobre la política i les maneres de gestionar els conflictes i el paper que a la pràctica els mètodes de la resolució de conflictes i la mediació abans, durant i després de l'aparició de conflictes.
Ismael Peña-López, professor de Ciencia Política de la UOC i director de l'Escola d'Administració Pública de Catalunya.
Ana Sofía Cardenal, professora de Ciencia Política de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i de la Universitat Pompeu Fabra (UPF).
Quico Sallés, periodista especialitzat en crònica política Redactor ElMon.cat i col·laborador en diferents mitjans de comunicació.
Toni Aira, periodista, doctor en comunicació per la Universitat Ramon Llull (URL). Director del Màster en Comunicació Política i Institucional (UPF-BSM)
Modera: Sònia Pereda, Col·legi de Professionals de la Ciència Política i de la Sociologia de Catalunya.
11.30h a 12.30h. Taula 2. Com són els conflictes a les organitzacions i en quins s'apliquen a la pràctica la mediació i l'ADR?
La segona vol posar llum sobre un sector que sabem que es donen conflictes, en el que seria molt útil l'aplicació de la mediació a tots els nivells i on encara avui no se sap amb exactitud si es contracten o no els nostres serveis. Parlem de l'àmbit de l'empresa i les organitzacions i de les formes d'aplicació de la mediació.
Mireia Calmell, Responsable de Persones i Desenvolupament del MACBA
Natàlia Flores, mediadora i sòcia de GIRA-ADR
Carolina Roca, Socia-Directora General GRUPO INMOBILIARIO ROCA.
Paulino Fajardo, mediador, advocat i professor de Dret a la Universidad Pontificia de COMILLAS (ICADE).
Carolina Nuñez, advocada i corporate counsel per a Amèrica de l'empresa d'energies renovables BayWa r.e.
Mariví Rodríguez, advocada i gerent a l'Asociación para el Ejercicio de la Mediación y el Arbitraje, ASEMARB.
Modera: Marta Méndez, Gira-ADR
De 12.30h a 13.30h. Taula 3. Com són i haurien de ser les lleis de mediació?
La tercera taula aborda un tema que ha esdevingut polèmic en el sector de la mediació, estem parlant de les lleis que han pretès ordenar, regular i promoure la mediació i que a ulls de tots sembla que no acaben de ser les millors lleis. Ens preguntarem els motius de la creació d'aquestes lleis que tenim ara, però encara millor, preguntarem a experts i expertes quines haurien de ser les lleis de mediació que ens permetin impulsar la professió.
Sara Pose, magistrada del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i professora de dret procesal laboral a ESADE.
Ana Criado, mediadora, advocada i presidenta de la Asociación Madrileña de Mediadores (AMM).
Carlos Villagrasa, professor de Dret Civil de la Universitat de Barcelona (UB). Magistrat suplent de l'Audiencia provincial de Barcelona.
Carles Garcia Roqueta, mediador, advocat, diputat de la Junta de Govern de l'Il·lustre Col·legi de la Advocacía de Barcelona (ICAB). President de la Societat Catalana de Mediació en Salut.
Modera: Jordi Casajoana, Institut Mediació Integral (IMI)
13.30 a 14.00 hores: Entrega de la 1a edició Premis Societat Catalana de Conflictologia i cloenda
Lliurament Premis Societat Catalana de la Conflictologia (SCC). Enguany hi haurà el lliurament de la 1a edició dels premis Societat Catalana de la Conflictologia, en concret al "recorregut professional i acadèmic" i als projectes o serveis d'"innovació en la conflictologia".
Montse Soler, presidenta de la SCC.
Joan Ramon Casals, director general d'entitats jurídiques i mediació de la Generalitat de Catalunya
Inscripcions i preus
Preu inscripció general: 50 €
Preu inscripció col·legis professionals amb descompte: 45 €
Preu inscripció alumnes i exalumnes Postgrau Resolució de Conflictes i Mediació UdG i Master, Postgraus i especilitzacions Gestió i Solució de Conflictes UOC: 30 €
Formulari d'inscripció
FORMULARI D'INSCRIPCIÓ JORNADA "ARA O MAI"
Modalitat
Per videoconferència a través de la plataforma Zoom.
Xavier Pastor
Director del Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la Universitat de Girona (Fundació UdG).
Professor dels Estudis de Dret, Ciencia Política i Criminologia de la UOC.
Article publicat originalment en castellà el
blog IurisCrimPol el 7 de setembre de 2021
Traducció al català de l'autor.
"Hi ha com una sensació que els humans no estem bé, que la COVID-19 i no només ella, ha posat les nostres societats i relacions socials cap per avall. Si abans la gent tenia pressa, ara té més. Si abans hi havia poca paciència, ara n'hi ha menys. Si abans gairebé no hi havia temps per pensar en els altres, ara els altres molesten." (...) El nombre i contextos en què els conflictes creixen és cada cop més gran i les pràctiques de mediació també, amb molt bons resultats."
Els mesos d'estiu, en concret les setmanes de vacances, són un bon moment per trobar-se amb la família, amics i companys, per parlar i per pensar. Precisament, fa unes setmanes li comentava a
Carles Lama, pianista de prestigi internacional, que aquests són temps de conflictes i que el que ve no és molt favorable per a la bona convivència i per a la pau, no només des del punt de vista climàtic sinó sobre tot social. Ell donava crèdit a les meves paraules i afegia que aquest sentir es percebia més enllà de les nostres fronteres, com una cosa global, ja que ho havia detectat en els seus viatges pels concerts.
Temps de malestar i tensió contínua
Diguem que aquests temps s'estan caracteritzant pel malestar i la tensió contínua. Hi ha com una sensació que els humans no estem bé, que la COVID-19 i no només ella, ha posat les nostres societats i relacions socials cap per avall. Si abans la gent tenia pressa, ara té més. Si abans hi havia poca paciència, ara n'hi ha menys. Si abans gairebé no hi havia temps per pensar en els altres, ara els altres molesten.
I no obstant, tot això que els estic explicant té una traducció positiva per a l'aplicació de la conflictologia, especialment per al mètode i la pràctica de la mediació.
Què són la conflictologia i la mediació?
La conflictologia és el conjunt de coneixements, mètodes i tècniques per a l'anàlisi, abordatge, gestió i resolució de conflictes sense l'ús de qualsevol tipus de violència. Entre aquests mètodes i tècniques es troba la mediació. Algunes i alguns hauran escoltat o llegit sobre ella. La mediació s'ha utilitzat durant dècades en els conflictes bèl·lics com un procediment vinculat a la diplomàcia i com a recurs dialogat per intentar arribar a un acord temporal o definitiu per a la fi de la violència armada entre Estats o els Estats i grups militars opositors.
Des de fa uns anys, la mediació s'utilitza també en conflictes de baixa o mitjana intensitat, per exemple, en els conflictes en les comunitats veïns, en l'ús i compartir dels espais públics, en els conflictes socials, en els laborals, en les escoles, als conflictes familiars, en els conflictes esportius i en els conflictes empresarials i en les zones i pràctiques de l'oci nocturn.
Bons resultats de la mediació
El nombre i contextos en què els conflictes creixen és cada cop més gran i les pràctiques de mediació també, amb molt bons resultats. Un exemple, amb l'aplicació de la mediació a les zones d'oci nocturn es redueix entre un 75% i un 100% les trucades de queixes dels veïns i veïnes a la policia a causa de la música de bars, pubs i discoteques i de la activitat del botellot. Parlant de botellón, amb la
mediació nocturna es facilita la reducció en un 90% de la brutícia - bosses, ampolles i gots de plàstic- i les conductes incíviques - vidres trencats, destrucció mobiliari urbà o desperfectes en vehicles aparcados- relacionada amb aquesta activitat. El treball amb totes les parts implicades fa que això sigui possible, ja que si alguna cosa s'ha detectat és que, encara que costi de creure, abans de l'arribada dels professionals de la mediació, la comunicació entre veïns enfadats i locals d'oci nocturn i de l'administració amb practicants del botellot era gairebé inexistent. I això fa molt difícil gestionar positivament els conflictes i trobar opcions de solució satisfactòries per a totes les parts.
Virtuts de la conflictologia i la mediació
Precisament una de les
virtuts dels mètodes de la conflictologia, com ara la mediació, és que són els implicats en el conflicte, amb la seva participació activa en el procés, els que arriben a entendre i aconseguir un acord mitjançant una bona comunicació i la generació d'opcions de solució.
Evidentment que les persones en general sabem que l'única manera d'arribar a una solució positiva davant d'un conflicte és el diàleg, però sembla que les condicions actuals no ajuden i que una petita empenta mitjançant l'entrada de persones expertes de la conflictologia i de la mediació no només facilita una millor anàlisi i gestió reeixida del conflicte, sinó que pot evitar l'aparició de conflictes innecessaris, i que en condicions normals serien inexistents.
Conflictes i àmbits de la resolució de conflictes
En aquests últims anys, la mediació s'ha estès per àmbits quotidians de les nostres vides, com per exemple, en les comunitats de veïns amb la creació de serveis de mediació comunitària i / o ciutadana arran dels conflictes de convivència per sorolls, usos indeguts d'espais comunitaris i impagaments de quotes de la comunitat; en els conflictes familiars, especialment de parella i relacionat amb les separacions, divorcis i custòdia dels fills i filles; a les escoles i instituts per gestionar conflictes entre alumnes i amb famílies; a través de les agències i oficines de consum, per reclamacions d'usuaris enfront de companyies i arribant a acords satisfactoris. I recentment al nostre país, la mediació s'ha tornat singular i útil per al sector empresarial i mercantil, a causa de l'afectació de les mesures COVID-19 sobre l'activitat dels tribunals.
I és que la mediació i la resolució de conflictes també s'ha tornat sinònim d'innovació, per exemple, la seva aplicació en l'esport va donar lloc el 2014 a la creació d'un
servei pioner de mediació en la Federació Catalana de Futbol, liderat per Javier Latorre, per gestionar els conflictes entre clubs esportius i entre clubs i esportistes. A partir de la mateixa data, clubs de diferents modalitats esportives:
futbol, waterpolo, bàsquet, handbol, futbol sala han aplicat i apliquen la mediació i la resolució de conflictes a través dels projectes impulsats per la
Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i la
Universitat de la Girona (Fundació UdG), mitjançant els seus màster i postgraus.
La mediació i la gestió de conflictes és innovació
Innovadora i premiada és la mediació nocturna o la gestió de conflictes en zones d'oci nocturn -
premi Ammi 2019 de l'Associació Madrilenya de Mediació com el millor projecte estatal de mediació-, amb la qual s'analitzen, s'afronten i es gestionen positivament els conflictes entre veïns i propietaris dels locals d'oci nocturn, i també l'activitat de botellot de joves i no tan joves en carrers, places i platges dels nostres municipis a causa dels sorolls i conductes incíviques de nit.
Però la cosa no acaba aquí, les cuines dels restaurants, la indústria de la moda o la política, en concret la constitució i funcionament dels governs de coalició, són espais de conflictes i d'estudi per part d'experts de la conflictologia i de la mediació, i que, més d'hora que tard, donaran lloc a intervencions i la posada en marxa de serveis de mediació i resolució positiva de conflictes amb professionals formats al capdavant.
Oberta la inscripció a la 18a edició Postgrau Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària. No t'esperis!
Calendari, Requisits d'admissió, Sortides professionals, Objectius, Metodologia, Sistema d'Avaluació, Programa, Docents, Pràctiques, Sessions presencials, etc.
La Fundació UdG, la Societat Catalana de Conflictologia i el portal a internet Iusport, el primer portal esportiu i de dret esportiul, organitzen el curs "Models Innovadors. Mètodes de Resolució de conflictes a l'esport i en la gestió de les institucions esportives".
És un curs orientat a la millora de la
gestió i resolució de conflictes en la pràctica esportiva i en la gestió de les institucions i clubs esportius.
Des de fa més de 7 anys, professionals de la conflictologia i la gestió de conflictes estan treballant en clubs i institucions esportives de diferents modalitats ajudant-los a millorar els seus coneixements i habilitats en la resolució de conflictes.
La millora d'aquests coneixements i habilitats té un efecte en la cohesió dels equips, les relacions entrenador-jugadors, entre els jugadors, en els resultats esportius, en les relacions de treball dins del club, amb els socis i aficionats, amb els proveïdors, etc.
Ja es disposa d'experiències amb clubs i professionals de l’esport en el futbol, en el bàsquet, en l’handbol, en el waterpolo, en el futbol sala, en el rem. I actualment es treballa en el nivell formatiu com professional.
Els professors d'aquest curs són, d'una banda, experts en la gestió de conflictes, la comunicació, la psicologia, el dret i, de l'altra, esportistes de prestigi i professionals de l'esport en actiu.
Més informació sobre el programa, el quadre docent, la metodologia, el preu
https://www.fundacioudg.org/ca/curs-especialitzacio-models-innovadors-resolucio-conflictes-mediacio-esport.html
Xavier Pastor
Especialista en gestió de conflictes Públics, Socials i Esportius. Director del Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la Universitat de Girona (Fundació UdG). Professor del Programa de Gestió de Conflictes i Mediació dels Estudis de Dret i Ciència Política de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Premi Civisme Serra i Moret 2014 de la Generalitat de Catalunya. Premi al millor projecte de mediació a Espanya 2019 de l'AMMI (Asociación Madrileña de Mediadores).
Article publicat al Diari de Girona el 31 de desembre de 2020.
"La capacitat de resoldre el conflicte satisfactòriament ens fa millor persona, perquè així és com ens veuen els altres i ens valoren."
La pandèmia ha posat al descobert com som. Ens ha posat a prova. Ens ha posat contra les cordes i ens ha fet viure situacions intenses amb nosaltres mateixos i amb el demés, especialment amb els veïns i veïnes i amb els nostres companys de la feina.
Durant la pandèmia, en concret en l'estat d'alarma, vaig decidir investigar una mica. Mentre preguntava als meus companys i companyes de professió que treballen en els serveis municipals de mediació ciutadana del país, vaig fer en paral·lel una breu enquesta de 24 hores a les xarxes socials digitals, per saber si havia més o menys conflictes i la percepció de la gent davant d'aquest fenomen.
En concret vaig formular tres preguntes, però per mi la més important va ser la darrera.
Vaig optar per les xarxes socials digitals següents: Facebook, Twitter i Instagram. Es van donar variacions en els percentatges de les respostes, però en totes es donava una marcada tendència.
Vaig preguntar, primer: «Creieu que ara hi ha més o menys conflictes entre els veïns». Respostes: guanyava el sí, la situació ho propiciava. Després: «A la teva comunitat o escala ara hi ha més o menys conflictes entre els veïns». Resposta: menys conflictes. I finalment si: «Està ben vist tenir conflictes i que se sàpiga?». Respostes: no està ben vist i els percentatges eren contundents. Així que trobem molt normal tenir conflictes, però no es donen a casa nostra i si apareixen qui els té i no els resolts és vist negativament pels altres. Així som els humans, molt comprensius, però jutjadors de mena.
Els humans valorem l'estabilitat, la tranquil·litat, les bones maneres, el saber fer, el no cridar gaire i tot plegat defensant per damunt de tot els nostres interessos. És a dir, si algú té un conflicte amb el veí és normal, però valorem molt que el vulgui resoldre i sàpiga fer-ho i si m'ho permeten ràpid i en silenci.
I és que la resposta a aquesta darrera pregunta amaga una realitat interessant. Els humans valorem l'estabilitat, la tranquil·litat, les bones maneres, el saber fer, el no cridar gaire i tot plegat defensant per damunt de tot els nostres interessos. És a dir, si algú té un conflicte amb el veí és normal, però valorem molt que el vulgui resoldre i sàpiga fer-ho i si m'ho permeten ràpid i en silenci. Dit d'una altra manera, si el té i el resol és vist com una persona agradable i eficaç que pensa en ell i en la resta de mortals. Per contra, aquell que té contínuament conflictes, perquè no aconsegueix resoldre'ls, és vist com una persona conflictiva, egoista i maldestra, ja que té el conflicte (viu en tensió) i no es capaç de trobar una solució (no en sap o li prenen el pèl).
Aquell que té contínuament conflictes, perquè no aconsegueix resoldre'ls, és vist com una persona conflictiva, egoista i maldestra, ja que té el conflicte (viu en tensió) i no es capaç de trobar una solució (no en sap o li prenen el pèl).
I és que de conflictes, encara que no en vulguem, en tindrem. Precisament per aquest fet, hem de dotar-nos d'habilitats necessàries per prevenir-los i saber-los gestionar, no només per a nosaltres, sinó perquè la resta de persones ens valoraran pitjor o millor com a individus i com a ciutadans en funció d'aquestes habilitats i resultats. No en tinguin cap dubte. Pensin en les seves comunitats, sovint hi ha un veí que cau bé a tothom, perquè quasi mai té problemes, quan els té els resol i a més té temps per ajudar els altres a no tenir-los. El típic senyor o senyora que regala consells que funcionen. I funcionen. És com si aquest veí o veïna actués en el rol de mediador. I la mediació en aquesta cas ens fa millors persones.
Per als altres, que siguem capaços d'abordar i resoldre els nostres conflictes ens fa, als seus ulls, millor persona.
Així que darrere d'aquesta afirmació hi ha un fet constatat, per als altres que siguem capaços d'abordar i resoldre els nostres conflictes ens fa als seus ulls millor persona, però també per als nostres ulls, ja que prenem decisions encertades en cada moment sense la càrrega psicològica de les emocions «negatives» de la confrontació i la lluita, i això és especialment així quan ho encarem pensant que ha de perdre una persona perquè guanyi l'altra. I no hi ha cosa que ens faci més ràbia i ens penalitzi a la vida que perdre una i una altra vegada. Potser que comencem a guanyar, oi?
El proper 21 de gener de 2021, en motiu del Dia Europeu de la Mediació, s'organitza la Jornada amb el títol: "Cap a la mediació del segle 21. Del present al futur, vincle i gestió de conflictes en temps d'alarma i crisi."
La jornada té com a un doble objectiu, celebrar el Dia Europeu de la Mediació i parlar dels canvis que afecten la societat i que estan afectant i afectaran a la mediació com a procediment de gestió de conflictes i les oportunitats d'aplicació de la conflictologia en temps d'alarma i de crisi.
Aquests estan sent temps d'alarma i de crisi. Temps caracteritzats pels processos i maneres en què els humans, els governs, les organitzacions decideixen com gestionar els difícils conflictes que emergeixen. Avui toca la salut, l’economia, les llibertats, els vincles. I demà? El que és segur és que tindrem noves crisis, nous conflictes. Per aquests motius, aquells que ens dediquem a la mediació i la resolució de conflictes hem d’estar preparats, però també la societat en general i sobretot les persones que han de prendre decisions per a totes i tots.
Aquesta jornada l'organitzen la Societat Catalana de Conflictologia, de recent creació, la Fundació Universitat de Girona (UdG) per mitjà del Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària i la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) a través dels seus Estudis de Dret, Ciència Política i Criminologia en concret del Master de Gestió i Solució de Conflictes.
La Jornada està estructurada en 5 espais.
El primer dels espais és una entrevista inicial a experts en Resolució de Conflictes i mediació conduïda per Xavier Pastor. En concret s'entrevista a l’expert en mediació humanista, Guy Escalettes, i al reconegut expert internacional en Conflictologia, Eduard Vinyamata, per posar al damunt de la taula els principis humanístics, polítics i socials de la conflictologia i de la mediació i per oferir solucions als conflictes dels temps actuals.
Més informació de la Jornada i inscripcions:

El proper 21 de gener de 2021, en motiu del Dia Europeu de la Mediació, s'organitza la Jornada amb el títol: "Cap a la mediació del segle 21. Del present al futur, vincle i gestió de conflictes en temps d'alarma i crisi."
La jornada té com a un doble objectiu, celebrar el Dia Europeu de la Mediació i parlar dels canvis que afecten la societat i que estan afectant i afectaran a la mediació com a procediment de gestió de conflictes i les oportunitats d'aplicació de la conflictologia en temps d'alarma i de crisi.
MOTIU
Aquests estan sent temps d'alarma i de crisi. Temps caracteritzats pels processos i maneres en què els humans, els governs, les organitzacions decideixen com gestionar els difícils conflictes que emergeixen. Avui toca la salut, l’economia, les llibertats, els vincles. I demà? El que és segur és que tindrem noves crisis, nous conflictes. Per aquests motius, aquells que ens dediquem a la mediació i la resolució de conflictes hem d’estar preparats, però també la societat en general i sobretot les persones que han de prendre decisions per a totes i tots.
Fa uns anys la mediació i la resolució de conflictes es van haver d'adaptar a una nova crisi econòmica, ara ha tocat fer-ho amb una alarma sanitària i en reducció de llibertats i de vincles socials. En societat, es donen i es donaran nous conflictes excepcionals en aquests o altres terrenys i cal estar preparats com a professionals per poder innovar i adaptar els procediments de resolució de conflictes a aquestes circumstàncies.
Aquesta jornada l'organitzen la
Societat Catalana de Conflictologia, de recent creació, la
Fundació Universitat de Girona (UdG) per mitjà del Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària i la
Universitat Oberta de Catalunya (UOC) a través dels seus Estudis de Dret, Ciència Política i Criminologia en concret del Master de Gestió i Solució de Conflictes.
ESTRUCTURA
La Jornada està estructurada en 5 espais.
En el primer espai es durà a terme una
entrevista inicial a experts en Resolució de Conflictes i mediació conduïda per Xavier Pastor. En concret s'entrevista a l’expert en mediació humanista,
Guy Escalettes, i al reconegut expert internacional en Conflictologia,
Eduard Vinyamata, per posar al damunt de la taula
els principis humanístics, polítics i socials de la conflictologia i de la mediació i per oferir solucions als conflictes dels temps actuals.
A continuació, 4 taules rodones i de debat sobre diferents temàtiques que afecten avui a la nostra societat i on s'estan aplicant i es podria aplicar la mediació i la gestió de conflictes, en concret:
A la Taula 1 presentacions i de debat reunirà
els mediadors i mediadores de serveis que han actuat en crisis econòmiques i en el confinament i postconfinament a causa del COVID-19: Aida Marzo, Oscar Negredo, Xavier Bernadí, Marion Hohn, Marta Méndez i Natàlia Flores.
A la Taula 2 es
presentaran
experiències i projectes innovadors aplicats i per aplicar que han nascut per analitzar i gestionar conflictes diversos o en diferents àmbits: política, esport, moviments socials, moda. En aquest espai es farà la presentació del resultat de l'estudi dels obstacles i debilitats de la mediació en el context actual.
La Taula 3 reunirà experts i expertes
de les tecnologies de la informació i la comunicació i d'aplicatius tecnològics per proposar-nos la seva
adaptació i utilització en la gestió de conflictes i per a la mediació. Aquesta taula comptarà amb:
Ismael Peña, Daniela Almiron, Ramon Bartomeus, Txell Costa i Tomás Prieto.
La Taula 4 tindrà com a protagonistes a joves que ens explicaran com gestionen els seus conflictes avui i com fan servir els seus aplicatius i eines tecnològiques per fer-ho.
PREUS:
50 € matrícula normal
45 € matrícula dels col·legis descompte (en l'espai d'inscripció web s'indiquen quins són)
30 € matrícula per als alumnes que hagin fet alguna de les edicions del Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la Fundació UdG i del Màster, postgraus i especialitats de Gestió i Solució de Conflictes de la UOC.
FORMAT
En aquests moments, el desenvolupament de la jornada està previst per videoconferència a través de zoom. Si les mesures us permeten també serà presencial.
Cal indicar en la inscripció si la persona assitirà per zoom o bé presencialment a les instal·lacions de la jornada, ja que les places són limitades per l'aforament de la sala i per l'afectació de les mesures per la COVID19.
INSCRIPCIONS
https://www.fundacioudg.org/ca/p/matricula/2895/1
Xavier Pastor
Especialista en gestió de conflictes Públics, Socials i Esportius. Director del Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la Universitat de Girona (Fundació UdG). Professor del Programa de Gestió de Conflictes i Mediació dels Estudis de Dret i Ciència Política de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Premi Civisme Serra i Moret 2014 de la Generalitat de Catalunya. Premi al millor projecte de mediació a Espanya 2019 de l'AMMI (Asociación Madrileña de Mediadores).
Article publicat al
Diari de Girona el 19 d'agost de 2020
El temps per si sol no soluciona res. El temps, els segons, els minuts, les hores, els dies, les setmanes, els mesos, els anys, les dècades, els mil·lennis no fan que les coses passin. Si les coses passen, és perquè durant aquest temps les persones, els grups, les organitzacions, les empreses, els governs han fet o han deixat de fer coses.
Quantes vegades hem escoltat que “El temps ho arregla tot”, quan aquesta afirmació en el sentit estricte de les paraules sabem que és falsa. Quan realment el que hauríem de dir és “Deixa de fer el que fas (tal com ho fas no dóna resultats) o no et preocupis més per aquesta qüestió (que no està sota el teu control) o no pensis o parlis amb aquella persona (s’ha produït un conflicte i aquesta persona està dolguda i no pot o no vol parla ara amb tu), etc.
El temps, els segons, els minuts, les hores, els dies, les setmanes, els mesos, els anys, les dècades, els mil·lennis no fan que les coses passin.
Aleshores, per què diem que “el temps ho arreglarà tot” quan no arregla o arreglarà res?
Ho fem sobretot en les nostres relacions personals, perquè sabem que si deixem passa el temps en les nostres relacions laborals, productives, de negocis, d’empresa o polítiques, l’únic que passarà és que el temps ens arrossegarà cap el fracàs traduït en la pèrdua de la feina, de diners, d’oportunitats de mercat, de crítiques dels nostres usuaris o accionistes, de crítiques dels nostres ciutadans, de pèrdua d’electors, de sortida del govern o de no guanyar una eleccions.
Les nostres relacions personals properes, familiars, de parella són molt intenses, molt estretes, molt constants i el fet de pensar que un “temps” (en el que fem o deixarem de fer coses o d’estar junts) pot ajudar a millorar la relació que s’ha vist afectada per situacions de tensions i conflictives intenses, estretes i constants, és perquè momentàniament aquests aspectes negatius de la parella, a través de l’allunyament psicològic i físic, desapareixen, s’eliminen. Però amb aquesta distància física i sentimental també afecta a les característiques positives que desapareixen i s’eliminen durant un “temps”.
És a dir que quan es diu deixar que “el temps ho arregli” el que volem dir és que en aquestes relacions intenses, estretes i constants les tensions i conflictes s’aturin perquè les característiques que identifiquen la relació deixin per un moment d’existir mentalment i de materialitzar-se físicament. És a dir, si no hi ha el dia a dia de la relació, tampoc hi ha el dia a dia dels conflictes de la relació.
Les nostres relacions personals són molt intenses, molt estretes, molt constants, i el fet de pensar que un “temps” pot ajudar a millorar la relació afectada per conflictes intensos, estrets i constants, és perquè momentàniament aquests aspectes negatius, a través de l’allunyament psicològic i físic, desapareixen, s’eliminen. Però també les característiques positives.
Per tant, perquè això passi, que no és la millor de les solucions, potser d’entrada la menys bona, les persones implicades han hagut de fer alguna cosa i, en conseqüència, el temps no és una causa de la solució, sinó un efecte de les nostres accions en forma d’allunyament i de distància sentimental, psicològica i fins i tot física de les persones.
Deia més a munt que en una altra esfera de relacions, la frase “El temps ho arreglarà tot” es veu més clarament que no arreglarà res i que costa encara més d’interpretar i d’utilitzar. Potser també és donen les característiques d’intensitat, de proximitat estreta i de constància, però ja no són entre persones directament, sinó entre persones i organitzacions i en les quals no totes les parts comparteixen tots els mateixos interessos. Per exemple, entre els socis d’un club esportiu i el club esportiu i els seus jugadors.
Penso aquests dies en el FC Barcelona i en la seva derrota en els quarts de finals de la competició europea. Penso en les derrotes successives d’aquests últims anys en les grans eliminatòries, i com els responsables del club han anat dient amb fets i paraules, directa o indirectament, que tard o d’hora “el temps ho acabaria arreglant tot” perquè amb els jugadors (Messi + fitxatges) i el cos tècnic que tenien els títols arribarien i no ha estat així, fins a demostrar que el temps no arregla res. Bé, en aquest cas, davant de la inoperància de les persones responsables del club i de deixar que el temps passi és demostra que no s’arregla res, al contrari que el temps fa malbé inexorablement les coses (perds els partits) i les persones (envelleix els jugadors).
Penso en les derrotes successives d’aquests últims anys en les grans eliminatòries, i com els responsables del club han anat dient amb fets i paraules que tard o d’hora “el temps ho acabaria arreglant tot” perquè, amb els jugadors (Messi + fitxatges) i el cos tècnic, els títols arribarien i no ha estat així, fins a demostrar que el temps no soluciona res.
Al cap i a la fi, el temps pot jugar a favor nostre si sabem en cada moment quina és la millor opció entre totes les opcions, on deixa passar el temps és la menys millor.
Quins són els conflictes de l'esport? Quins són els reptes i les oportunitats d'ara endavant? Com poden ajudar la Mediacio i la Resolució de conflictes?
El mes de maig els experts en mediació i resolució de conflictes
Jordi Casajoana,
Marcel Vidal,
Xavier Pastor i
Javier Latorre van participar com a professors en el mòdul de mediació esportiva del Master de l'ICAB. En aquestes sessions desenvolupades per mitjà de videoconferència es varen tractar els següents temes:
- El
dret esportiu, en concret les lleis i normes actuals encarregades de regular l'esport i en concret de donar resposta a les situacions de conflictes.
- Les
normes federatives dirigides per resoldre conflictes entre els clubs.
- Els
projectes de resolució de conflictes i mediació aplicats als clubs esportius en diferents modalitats: futbol, basquet, handbol, waterpolo, futbol sala, rem.
- El
servei de mediació i arbitratge de la Federació Catalana de Fubol.
Així mateix, a causa de les conseqüències en l'esport derivades per les mesures governamentals per frenar el contagi pel COVID-19, en concret del confinament, que han afectat la pràctica de l'esport, es va obrir
un debat sobre quins són els reptes i oportunitats de la pràctica i de les competicions esportives i del funcionament dels clubs. Per motivar aquest debat i presentar els temes del mòdul entre els estudiants es va elaborar el
vídeo que teniu a continuació entre el Jordi Casajoana (imatge de l'esquerra) i en Xavier Pastor (imatge de la dreta)
Vídeo: Quin han estat els conflictes del passat de l'esport i quins seran en el futur?
Article publicat al
Diari de Girona el 22 de març de 2020.
Del fet d’estar confinats als nostres domicilis a causa de l’estat d’alarma pel coronavirus, previst inicialment per a quinze dies, passaran coses, moltes coses. Aquelles i aquells que ens dediquem a la sociologia i a la gestió de conflictes sabem que un dels factors que predisposa a què passin coses, positives i negatives, és quan la gent conviu a pocs metres de distància els uns al costat dels altres en el dia a dia.
La situació d’alarma actual és realment excepcional, extraordinària, i per aquest motiu es fa difícil trobar casos similars i en les seves conseqüències. Malgrat això,
d’entrada em venen el cap dos casos d’àmbit relacional, un excepcional i un altre quotidià, que afecten a la parella, un més positiu, pels seus efectes demogràfics i un altre menys, per les conseqüències familiars, que ens poden ajudar a atendre les coses que poden passar. En tots dos casos tenim dades.
El 9 de novembre de 1965, la ciutat de Nova York i altres territoris van quedar afectat per un tall de llum de 12 hores. Aquella nit, 30 milions d’habitants de vuit estats van estar a les fosques. Les llars no van tenir accés a la televisió. Durant aquella nit del 1965, les parelles que habitaven aquests territoris van aprofitar el temps practicant sexe, fet que va comportar que nous mesos després, la natalitat es disparés. Alguns experts ja van predir aquesta conseqüència. La relació entre apagada i natalitat va quedar estadísticament demostrada nous mesos més tard, al mes d’agost de 1966, quan en aquelles llars on l’electricitat va tornar a les poques hores, les clíniques properes van presentar una activitat normal; mentre que en aquells districtes en els que la llum va tardar més temps a fer-se efectiva, el nombre de naixements es va incrementar en més del cent per cent.
Imaginin que pot passar a casa nostra, tenint en compte que el confinament d’entrada no és de 12 hores, sinó de 15 dies, és a dir, amb 360 hores. Vagi per davant que durant aquest confinament gaudirem del servei d’electricitat en condicions normals i tindrem accés a la televisió, al mòbils, a les tauletes i als ordinadors, és a dir a les xarxes socials digitals i a plataformes de pagament on podem seguir l’activitat d’altres persones i d’una bateria de pel·lícules i series que ens animaran les hores de confinament. Però l’oferta és finita i per aquest motiu sóc conscient que hi haurà temps per fer altres coses, com per exemple, l’amor, i per això no descarto un increment de naixements d’aquí a nous mesos, tal com va passar a Nova York fa més de cinquanta anys enrere.
L’altre cas té a veure amb el moment de l’any que les parelles es veu confinades a conviure junts, que és per vacances, generalment en el període estival. Les dades apunten que després de les vacances en aquest període de temps, és quan es concentren un augment important de les separacions i divorcis. Això també passa després de Nadal, quan amb un període menor vocacional. Segons un estudi de la Universitat de Washington, acostumats al ritme vertiginós de les nostres societats i feines, les vacances es conceben com a una oportunitat per passar-ho bé i com un moment de transició cap a un nou període en la vida. Si aquest moment d’optimisme no es materialitza en el confinament de les parelles per vacances, fa que s’incrementin les discussions i els conflictes, ja que s’han perdut els vincles inicials de la relació per superar adversitats junts i s’han intensificat els hàbits individuals d’actuació quotidiana que afloren i xoquen en el període vacacional. On abans hi havia una parella, ara hi ha dos individus.
Sembla que els propers 15 dies de confinament donaran peu per fer aflorar aquests conflictes, però també ens ofereixen la oportunitat per aprendre a abordar-los amb la voluntat d’acostar-nos i de trobar plegats opcions de vida de parella més enllà del distanciament i la separació, i per revisar i recuperar els seus aspectes positius de la relació, aquelles coses que van fer enamorar-nos d’aquella persona.
Al cap i a la fi, aquesta crisi ens està demostrant que el més important que tenim és la nostra vida i el temps que passem en aquest món sols o millor acompanyats.
Amb aquest postgrau assoleixes els coneixements i habilitats necessàries per gestionar conflictes amb èxit, t'ajuda a millorar la teva carrera professional o t'obre les portes com a especialista per treballar en la Resolució de Conflictes i la mediació.

Aquest postgrau
dóna accés al registre de mediadors i mediadores del Centre de Mediació en Dret Privat del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya.
Des del 2005, formació pionera i única a Catalunya en
l'anàlisi, tractament i intervenció de la conflictivitat pública en tota la seva extensió: en l'espai públic, polítics, de govern, socials, educatius, de seguretat, en les comunitats, esportius, ambientals, en zones d'oci nocturn, etc.
Per aquest postgrau han passat i s'han format
més de 250 professionals durant aquests anys millorant les seves carreres professionals i incorporant-se laboralment o liderant serveis i projectes de prevenció, mediació, gestió i Resolució de conflictes a Catalunya.
El postgrau s'iniciarà el 18 d'octubre de 2019 amb la primera sessió presencial i finalitzarà el cap de setmana del 4 de juliol de 2020.
Durant aquests 10 mesos es desenvoluparà el treball al campus virtual i en les
8 sessions presencials a Girona, Barcelona, Olot, Vic i Figueres i una al País Basc.
Per superar aquest postgrau s'ha d'elaborar un projecte professionalitzador o efectuar unes pràctiques en serveis, projectes i programes de resolució de conflictes i mediació.
Per exemple, en algun dels diferents
serveis de mediació ciutadana que hi ha a Catalunya que al capdavant tenen com a coordinadors o mediadors a exalumnes del Postgrau.
En despatxos de mediació de professors i professores del postgrau.
En els projectes pilot de mediació esportiva posats en marxa en clubs de futbol com la Unió Esportiva Sant Andreu i en el Girona FC o en el waterpolo en el Club Natació San Andreu han nascut del postgrau i han permès als estudiants l'aplicació dels coneixements adquirits.
En els diferents
serveis de mediació nocturna- Platja d'Aro, Callela, Badalona, Castelldefels, L'Hospitalet de Llobregat, Cambrils,
Girona, Camprodon- que des del 2015 estem impulsant.
Any rera any, aquest postgrau obté
valoracions molts positives dels seus estudiants. Les podeu consultar al
canal de Youtube ResolucioconflicteTV.
Més informació, preu i matrícula.

Des de l'any 2012, el
Postgrau semipresencial de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la Universitat de Girona (Fundació UdG), incorpora un tema en el seu programa amb el títol
"Gestió de processos d’autodeterminació democràtics i pacífics. Punts clau i estudis de cas".
El malestar entre Catalunya i Espanya és un conflicte públic que no ha trobat encara solució. Cada cop es veu més clar que la única vía possible per a Catalunya és un Estat propi dins d’Europa. Això exigeix, molts processos, però tard o d'hora un d’autodeterminació.
I com es gestionen aquests processos? Què requereixen? Per quins fases s'ha de passar? Quines són les millors estratègies? Quins casos han estat d'èxit? Quines han estat les seves principals característiques?
En un postgrau que
s'aporten competències per a la resolució de conflictes públics, estratègies i habilitats de negociació i criteris i pautes per desenvolupar amb èxit la mediació no hi pot faltar un tema dedicat a l'abordatge, l'anàlisi i el tractament d'aquest tipus de conflicte.
Per aquest motiu,
aquest nou tema, que està dissenyat amb professionals experts en la matèria, s’integra en el modul 3 del postgrau dedicat a la
gestió del conflicte públic, polític i de govern i governança.


El passat 28 i 29 de juny, amb la realització de la 8a sessió presencial, van cloure les classes presencials i online de la 14a edició del postgrau semipresencial de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària. La darrera de les sessions s'ha realitzat al Castell de Sant Ferran, antiga fortalesa militar, en la qual els i les alumnes han pogut presentar els seus treballs de pràctiques i els seus projectes practics. Abans d'aquesta sessió s'han efectuat classes presencials a Girona, Olot, Barcelona i Vic.
Fins aquest cap de setmana, els i les alumnes del postgrau han hagut de realitzar
24 activitats pràctiques: respondre a preguntes sobre el temari, solucionar estudis de cas, fer simulacions de conflictes, plantejar i desenvolupar processos de negociació i de mediació, investigar projectes i serveis de gestió, mediació i prevenció de conflictes que actualment s’estan duent a Catalunya, plantejar el seu propi projecte, desenvolupar-lo, pressupostar-lo, precisar els seus resultats, el seu impacte i aplicar les Tecnologies de la Informació i la Comunicació.
Ara i fins a l’octubre, els alumnes han d’acabar d’elaborar els seus projectes pràctics i entregar els informes finals de pràctiques
El postgrau consta de 8 mòduls + 1 dedicat a la realització d’un projecte aplicat o d’unes pràctiques en alguna de les institucions i/organitzacions amb les que mantenim conveni. Entre aquestes institucions hi ha ajuntament, empreses, despatxos de mediació, professionals de la gestió de conflictes, entitats del tercer sector, policia, clubs esportius, etc.
Enguany, la
majoria d’alumnes han efectuat pràctiques en serveis mediació comunitària municipals, en organitzacions dedicades a la gestió de conflictes i en clubs esportius amb projectes de mediació, en concret al servei de mediació de Cardedeu, de l’Hospitalet del Llobregat, de Rubí, en el servei de mediació nocturna de Girona, de Platja d’Aro, en el projecte Comunitats amb vida del Consorci d’Acció Social de la Garrotxa, en el projecte de mediació esportiva de la secció de waterpolo del Club Natació sant Andreu, etc.
L'Ajuntament de Girona ha engegat un servei de mediació en zones d'oci nocturn de la ciutat. La iniciativa es portarà a terme fins el 8 de juny, cada dijous i divendres de la una a les sis de la matinada. L'acció es portarà a terme en aquelles zones del terme municipal en què coexisteixen
una major concentració d'habitatges i locals d'oci nocturn.
Dues parelles de persones mediadores faran actuacions amb la voluntat de
prevenir, gestionar, transformar i resoldre possibles conflictes relacionats principalment amb aldarulls i actes d'incivisme a la via pública. Les mediadores i mediadors estan formats en el
Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la UdG i en el
Master de Gestió i Solució de Conflictes de la UOC, entre d'altres formacions específiques.
Curs d'Especialització de Mediació Nocturna o Gestió de Conflictes en les zones d'oci nocturn
Del 14 al 29 de juny s'organitza un curs d'especialització en Mediació nocturna per aquelles persones mediadores o expertes en resolució de conflictes que vulguin assolir competències específiques en l'àmbit de l'oci nocturn per aplicar la negociació, mediació i altrres tècniques de la gestió de conflictes i oferint-los l'oportunitat de treballar en algun dels serveis de mediació locals actualment en marxa
.
Article d'opinió publicat al Diari de Girona el 12 d'abril de 2019.
El delegat del primer equip de futbol de l'RCD Espanyol, José María Calzón, va posar el seu càrrec a disposició del club arran dels fets del passat dissabte a Montilivi a causa dels insults amb les paraules «negre de merda» a un aficionat del Girona FC quan l'expedició blanc-i-blava va ser rebuda al partit que enfrontava els dos clubs amb crits de «a Segona, a Segona».
Davant d'aquest fets, espero que el club blanc-i-blau no accepti la seva dimissió amb l'objectiu abans de gestionar el conflicte de forma satisfactòria. M'explico.
Llegir l'article sencer.