El temps per si sol no soluciona res. El temps, els segons, els minuts, les hores, els dies, les setmanes, els mesos, els anys, les dècades, els mil·lennis no fan que les coses passin. Si les coses passen, és perquè durant aquest temps les persones, els grups, les organitzacions, les empreses, els governs han fet o han deixat de fer coses.

Quantes vegades hem escoltat que “El temps ho arregla tot”, quan aquesta afirmació en el sentit estricte de les paraules sabem que és falsa. Quan realment el que hauríem de dir és “Deixa de fer el que fas (tal com ho fas no dóna resultats) o no et preocupis més per aquesta qüestió (que no està sota el teu control) o no pensis o parlis amb aquella persona (s’ha produït un conflicte i aquesta persona està dolguda i no pot o no vol parla ara amb tu), etc.

 

---

El temps, els segons, els minuts, les hores, els dies, les setmanes, els mesos, els anys, les dècades, els mil·lennis no fan que les coses passin.

---

Aleshores, per què diem que “el temps ho arreglarà tot” quan no arregla o arreglarà res?

Ho fem sobretot en les nostres relacions personals, perquè sabem que si deixem passa el temps en les nostres relacions laborals, productives, de negocis, d’empresa o polítiques, l’únic que passarà és que el temps ens arrossegarà cap el fracàs traduït en la pèrdua de la feina, de diners, d’oportunitats de mercat, de crítiques dels nostres usuaris o accionistes, de crítiques dels nostres ciutadans, de pèrdua d’electors, de sortida del govern o de no guanyar una eleccions.

Les nostres relacions personals properes, familiars, de parella són molt intenses, molt estretes, molt constants i el fet de pensar que un “temps” (en el que fem o deixarem de fer coses o d’estar junts) pot ajudar a millorar la relació que s’ha vist afectada per situacions de tensions i conflictives intenses, estretes i constants, és perquè momentàniament aquests aspectes negatius de la parella, a través de l’allunyament psicològic i físic, desapareixen, s’eliminen. Però amb aquesta distància física i sentimental també afecta a les característiques positives que desapareixen i s’eliminen durant un “temps”.

És a dir que quan es diu deixar que “el temps ho arregli” el que volem dir és que en aquestes relacions intenses, estretes i constants les tensions i conflictes s’aturin perquè les característiques que identifiquen la relació deixin per un moment d’existir mentalment i de materialitzar-se físicament. És a dir, si no hi ha el dia a dia de la relació, tampoc hi ha el dia a dia dels conflictes de la relació.
 

---

Les nostres relacions personals són molt intenses, molt estretes, molt constants, i el fet de pensar que un “temps” pot ajudar a millorar la relació afectada per conflictes intensos, estrets i constants, és perquè momentàniament aquests aspectes negatius, a través de l’allunyament psicològic i físic, desapareixen, s’eliminen. Però també les característiques positives.

---

Per tant, perquè això passi, que no és la millor de les solucions, potser d’entrada la menys bona, les persones implicades han hagut de fer alguna cosa i, en conseqüència, el temps no és una causa de la solució, sinó un efecte de les nostres accions en forma d’allunyament i de distància sentimental, psicològica i fins i tot física de les persones.

Deia més a munt que en una altra esfera de relacions, la frase “El temps ho arreglarà tot” es veu més clarament que no arreglarà res i que costa encara més d’interpretar i d’utilitzar. Potser també és donen les característiques d’intensitat, de proximitat estreta i de constància, però ja no són entre persones directament, sinó entre persones i organitzacions i en les quals no totes les parts comparteixen tots els mateixos interessos. Per exemple, entre els socis d’un club esportiu i el club esportiu i els seus jugadors.

Penso aquests dies en el FC Barcelona i en la seva derrota en els quarts de finals de la competició europea. Penso en les derrotes successives d’aquests últims anys en les grans eliminatòries, i com els responsables del club han anat dient amb fets i paraules, directa o indirectament, que tard o d’hora “el temps ho acabaria arreglant tot” perquè amb els jugadors (Messi + fitxatges) i el cos tècnic que tenien els títols arribarien i no ha estat així, fins a demostrar que el temps no arregla res. Bé, en aquest cas, davant de la inoperància de les persones responsables del club i de deixar que el temps passi és demostra que no s’arregla res, al contrari que el temps fa malbé inexorablement les coses (perds els partits) i les persones (envelleix els jugadors).
 

---

Penso en les derrotes successives d’aquests últims anys en les grans eliminatòries, i com els responsables del club han anat dient amb fets i paraules que tard o d’hora “el temps ho acabaria arreglant tot” perquè, amb els jugadors (Messi + fitxatges) i el cos tècnic, els títols arribarien i no ha estat així, fins a demostrar que el temps no soluciona res.

---

Al cap i a la fi, el temps pot jugar a favor nostre si sabem en cada moment quina és la millor opció entre totes les opcions, on deixa passar el temps és la menys millor.

En este vídeo, los expertos en mediación y resolución de conflictos Jordi Casajoana, Marcel Vidal y Xavier Pastor presentan los proyectos y servicios que se han aplicado desde el 2014 hasta hoy en Cataluña. Lo hacen desde tres puntos de vista:

- Desde el derecho deportivo, en concreto las leyes y normas actuales encargadas de regular el deporte y con el objetivo de dar respuesta a las situaciones de conflictos.

- Las normas federativas dirigidas para resolver conflictos entre los clubes, y en concreto, desde el servicio de mediación y arbitraje de la Federación Catalana de Fubol, institución aún hoy pionera en eset campo.

- Los proyectos dinnovadores de Resolución de conflictos y mediación aplicados a los clubes deportivos en diferentes modalidades: fútbol, ​​baloncesto, balonmano, waterpolo, fútbol sala, remo.

Asimismo, debido a las consecuencias en el deporte derivadas por las medidas gubernamentales para frenar el contagio por Covid-19, en concreto del confinamiento y postconfinamiento, que han afectado a la práctica del deporte, se abre un debate sobre cuáles son los retos y oportunidades de la práctica y de las competiciones deportivas y del funcionamiento de los clubes y de la resolución de los conflictos.

Els propers 14 i 15 de desembre de 2017 se celebraran les 2es Jornades d'Esport, Gestió de Conflictes i Mediació a l'I·lustre Col·legi de l'Advocacia de Barcelona (ICAB). Aquestes jornades et permetran estar al dia dels conflictes que es donen a l'esport i que són susceptibles de gestionar amb la mediació i les fòrmules de la Resolució de conflictes

Després de l’èxit de la 1a Jornada d’Esport, mediació i gestió de conflictes, organitzada l’any 2016, es convoca aquesta segona jornada per a abordar els conflictes amb més dades, aportacions teòriques, estudis, punts de vista i projectes sobre l’esport, la mediació i la gestió de conflictes.

L'objectiu d'aquesta jornada és "Donar a conèixer enfocaments, estudis, dades i projectes sobre els conflictes que es produeixen a l’esport i que són susceptibles de poder-se gestionar amb les formules i procediments de la Resolució de Conflictes, la Mediació i l’Arbitratge."

En aquestes 2es jornades s'han organitzat diferents taules rodones amb experts i expertes de diferents àmbits acadèmics, presidents de clubs, periodistes esportius, professionals de la conflictología i la mediació que impulsen projectes i serveis de prevenció i gestió de conflictes, institucions i universitats amb servei de mediació i exesportistes que van actuar com a capitans dels seus equips.

Consulteu el programa

El pasado 31 de marzo y 1 de abril se celebraron las XIII Jornadas de Educación Emocional. Esta vez estaban dedicadas a la emociones en la actividad física y deportiva. 

Desde la Conflictología y la Resolución de conflictos tuvimos la oportunidad de participar en la mesa redonda con el título "Emociones y violencia en las gradas" del sábado 1 de abril por la tarde, a las 18 horas, mediante la representación de Xavier Pastor (en el centro de la foto), director del posgrado de Resolución de Conflictos Públicos y Mediación Comunitària de la Universitat de Girona y profesor del programa de conflictología de la UOC, junto con el Sr. Valentí Junyent (a la derecha de la imagen), vicepresident de l’Associació Catalana de Gestors Esportius Professionals y la Dra. Susanna Soler (a ala izquierda), profesora del Departament d’Educació Física de l’INEFC.

En la intervención de Xavier Pastor se comentaron las grandes posibilidades y necesidades actuales que hay para la gestión de éstos y otros tipos de conflictos deportivos, en concreto en los clubes y en los equipos, entre los entrenadores y los padres y madres de jugadores y jugadoras, y en dónde la acción educativa debe ir a la par que la competitiva.

Mediante su intervención pudimos conocer los proyectos de mediación deportiva que desde el 2013 viene aplicando a clubs de futbol, futbol sala, balonmano, waterpolo y baloncesto, y su evolución dentro de ellos. Estos proyectos se muestran muy útiles para gestionar las causas que provocan los conflictos y la violencia en el deporte base. Estos proyectos se impulsan desde el posgrado de Resolución de Conflictos de la UdG y el Master de Gestión y Solución de Conflictos (antes Master de conflictología) de la UOC, y sus estudiantes participan en ellos mediante su período de prácticas.

El passat 14 de febrer vam ser convidats per la Mònica Terribas i el seu equip als Matins de Catalunya Ràdio. El motiu? Poder analitzar i explicar com es pot gestionar els conflictes en la pràctica de l'esport en general, però sobretot quan els jugadors i jugadores són nens i nenes.

En aquesta taula en els estudis de Catalunya Ràdio van participar el president del Futbol Sala Castelldefels, Juanjo Capdevila, el coordinador esportiu de la secció de waterpolo del Club natació Sant Andreu, Javier Aznar, i el professor del Màster en Conflictologia de la UOC i Director del Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la Universitat de Girona (Fundació UdG), Xavier Pastor. Per telèfon també van intervenir la mediadora del projecte pilot de mediació esportiva a l'Handbol Banyoles, la Montse Rubirola, i el vocal president comitè àrbitres de waterpolo de la Federació Catalana de Natació, en Sergio Galindo.

Durant el programa es van analitzar els motius dels diferents comportaments que generen conflicte dels professionals de l'esport i dels pares i mares que assisteixen a les competicions del seus fills. Precisament respecte aquest conflictes es van presentar les experiències de mediació esportiva que s'han dut a terme a Catalunya de la mà del projecte pilot que impulsen aquestes dues universitats. Precisament el Futbol Sala Castelldels i el Club Natació Sant Andreu són dos dels clubs on s'aplica aquest programa.

El Consell de l’Esport Escolar de Barcelona i l’Institut Barcelona Esports (Ajuntament de BCN) posa en marxa 3 xerrades-tallers per donar a conéixer els principis i claus bàsiques per a la gestió i la prevenció de conflictes en l'esport base.

Entre els mesos de novembre de 2016 i gener de 2017, s'han dut a terme 3 xerrades-tallers per tractar els conflictes que es donen en la pràctica de l'esport base i aprendre a abordar-los a partir dels principis i les tècniques de la conflictologia o Resolució de conflictes.

Els encarregats de desenvolupar aquestes sessions amb el títol "Les 7 claus bàsiques per a la gestió dels conflictes amb èxit en la pràctica de l'esport base" han estat en Xavier Pastor i l'Eduard Carrera, ja que des de fa un parell d'anys estan impulsant l'aplicació de projectes de mediació esportiva en clubs de catalunya de diferents modalitats: futbol, handbol, waterpolo, futbol sala, basquet.

Destacar de les sessions el gran interès per part dels participants i sobretot el nombre i qualitat de les consultes dels entrenadors, monitors esportius, coordinadors al final de les sessions presentant els seus casos i demanant assessorament als especialistes. Això denota que hi ha una important necessitat per part dels preparados físics, entrenadors i staff esportiu enfornt les situacions que actualment provoquen conflicte en la pràctica esportiva infantil o de base.

Xavier Pastor és politòleg i conflictòleg. Expert en la prevenció, gestió i resolució de conflictes. Guanyador del Premi Civisme 2014 i 2015. Director del Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la UdG (Fundació UdG). Professor en el Programa de conflictologia dels Estudis de Dret i Ciència Política de la UOC. Impulsor dels projectes pilot en mediació esportiva a clubs de futbol sala, futbol, handbol i waterpolo.

Eduard Carrera és economista i conflictòleg. Expert en la prevenció, gestió i resolució de conflictes.  Mediador Comunitari a Olot. Guanyador del Premi Civisme 2014 i 2015 en la modalitat d’assaig. Coordinador del Diploma de Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la Universitat de Girona (Fundació UdG). Professor col·laborador del Màster en conflictologia de la UOC. Impulsor dels projectes pilot en mediació esportiva a clubs de futbol sala, futbol, handbol i waterpolo
 

He seguit atentament per les xarxes socials digitals i als mitjans de comunicació els comentaris sobre l'agressió patida pels jugadors del Futbol Club Barcelona a l'estadi del València en els darrers minuts del partit de lliga de la jornada passada, i la recent decisió del comitè de competició. Tot plegat, preocupant.

De les xarxes socials digitals, cap sorpresa, ja que quan hi ha un conflicte, en aquesta esfera la gent es polaritza, és a dir, els que són del Barça defensen els seus jugadors i critiquen el que va passar al camp del València; i els valencianistes es riuen de la reacció dels jugadors del FC Barcelona i critiquen l'actuació de l'àrbitre. Al finals uns i altres quan es troben s'insulten.

Als mitjans, jo en destacaria dues reaccions pel mateix motiu. La primera la d'un periodista, actor i còmic, Sergi Mas. La segona, la del màxim responsable de la Liga Profesional de Futbol, Javier Tebas.

El primer em va sorprendre negativament quan en la seva secció del programa El club de la mitjanit d'en Francesc Garriga va fer mofa de la reacció dels jugadors agredits per l'ampolla d'aigua. Lamentable. Venia a fer entendre a partir de la gesticulació -es va tirar a terra de l'estudi emulant els jugadors del Barça- que aquests van exagerar les seves reaccions. Cal recordar que als estadis de futbol es retiren els taps de les ampolles d'aigua, ja que fermades i amb líquid, si són llançades, provoquen un fort impacte.

Però encara són pitjors les declaracions del màxim mandatari de la Liga de Futbol Profesional, que ha afirmat que els jugadors del FC Barcelona que van ser agredits haurien de ser sancionats per simulació del dolor i efectes de l'agressió.

Finalment, la decisió del comitè de competició que ha establert que disparar una ampolla d'aigua a un jugador de futbol, sigui Messi, Neymar o Suarez, costa -multa-1.500 €?. Per cert avui és un jugador, demà pot ser un àrbitre.

Davant d'aquests fets, paraules i decisions, és urgent que el futbol d'una vegada per totes busqui solucions al problema de la violència física i verbal a les grades. Aquesta violència ja ha traspassat als partits de nens i nenes dels cap de setmana, entre entrenadors, i entre pares i mares dels equips, esdevenint un fet normalitzat que tothom condemna, però que no se li busca i troba solució.

En aquest sentit, cal recordar que les mesures sancionadores no estan donant els resultats esperats i que calen altres mesures. Hem d'ocupar-nos dels comportaments violents, però sobretot de les idees i pensaments que els justifiquen i els promouen en les ments de la gent. Fer fora dels camps de futbol els aficionats violents, no assegura que desapareixerà la violència, ja que altres ocuparan el lloc del que ha estat sancionat.

El que cal és treballar de forma global amb i dins dels clubs i amb aquests aficionats -que els clubs coneixen i tenen l'obligació de saber qui són- que tenen reaccions violentes i agressives, com s'ha fet en aquest i en altres esports. Com? Per exemple, articulant una grada d'animació positiva, sense insults, sense agressions, sense violència, animant l'equip. Fent un seguiment continu. O amb els aficionats agressius, proposant-los que si volen entrar en el camp de futbol, han de seguir una formació obligatòria de gestió emocional o gestió de conflictes. Els serà molt útil dins i fora del camp de futbol. Els clubs són entitats privades i poden exigir aquestes condicions en l'accés de les seves instal·lacions. Treballant amb l'aplicació d'un valors i d'unes pautes de comportament per part de totes els professionals que formen el club, més enllà del lluïment de cinc segons de pancartes de campanyes federatives abans d'un partit. Aplicant els codis de conductes que es troben en els calaixos de les oficines.

Al cap i a la fi, si ens ocupem de la violència i som capaços d'eliminar-la dels camps de futbol o de qualsevol espai de la nostra societat, ja no ens haurem d'ocupar dels jugadors o de les persones que suposadament simulen agressions, perquè la violència no s'haurà produït. Si gestionem el primer, el segon no existirà, si és que alguna vegada ha existit.
 

El Club Natació Sant Andreu, la UdG i la UOC impulsen un projecte pilot de mediació esportiva.

El passat divendres 5 de desembre el Club Natació Sant Andreu, la UdG i la UOC amb el suport de l'Ajuntament Barcelona van presentar el projecte pilot de mediació esportiva per a millorar la comunicació i les relacions entre el cos tècnic i les famílies dels jugadors de waterpolo de les categories inferiors del club. El projecte es desenvoluparà amb la participació dels alumnes del màster i postgrau de Conflictologia de la UOC i de la Universitat de Girona (Fundació UdG).

L'acte i la presentació del projecte va còrrer a càrrec del president del Club Natació Sant Andreu (d'ara endavant CNSA), el Sr. Àngel Bernet; del regidor del districte de Sant Andreu, el Sr. Raimond Blasi; de la cap del estudis de Dret i Ciència Política de la UOC, Dra. Ana Maria Delgado; i de l'impulsor del projecte, director del postgrau de Resolució de Conflictes de la UdG i coordinador del Màster de la UOC, el Sr. Xavier Pastor.

EL CNSA aposta per promoure la millora de la comunicació i les relacions entre els entrenadors de futbol base i les famílies dels jugadors com una de les accions estratègiques esportives de base. Per la posada d'aquest projecte ha estat cabdal el suport que han ofert a les dues universitats el responsable del waterpolo de l'equip directiu del club, el Sr. Daniel Hernández, i el conseller municipal d'esports del districte de Sant Andreu, el Sr. Xavier Codony.

El club és conscient que si no es cuiden aquestes relacions, es pot donar un deteriorament amb l'aparició de tensions i conflictes que si no es resolent positivament pot provocar la sortida dels nens i nenes del club. Per això els estudiants de pràctiques de Resolució de Conflictes posaran a prova els seus coneixements de mediació en aquesta experiència pilot. Els nous mediadors donaran suport al cos tècnic i als entrenadors de l’entitat de Sant Andreu amb l’objectiu de promoure relaciones positives i satisfactòries i, en el seu defecte, pal·liar les desavinences i desacords que sorgeixen sovint amb els pares i mares dels esportistes.

L'aplicació de la mediació esportiva en aquest tipus de conflictes evita conseqüències com la degradació pública de la imatge dels clubs, pèrdues econòmiques i també la fugida de jugadors a altres equips. En Xavier Pastor pensa que amb les estratègies adequades es poden prevenir i resoldre els petits i grans enfrontaments interns de l'entitat. «En totes les organitzacions es donen situacions de tensió i malentesos entre les persones i els grups, però els professionals de la resolució de conflictes podem identificar-ne els punts calents i aplicar-hi els mètodes per a facilitar la comunicació, posar en comú els interessos i respectar el punt de vista de l’altre».

Millor relació, més satisfacció

«Els estudis conclouen que aplicar les tècniques de mediació en les organitzacions augmenta la productivitat un 40%; la qualitat del servei, un 30%, i la satisfacció amb l’empresa, un 20%», que, amb l’ajuda de la mediació, el Club Natació Sant Andreu podrà augmentar el seu prestigi, els seus èxits i tenir més matrícules i incrementar el nombre de socis.

Les eines de gestió pacífica dels conflictes promouen els valors esportius: «Els waterpolistes que formen les categories inferiors del CN Sant Andreu i són el futur del primer equip. L’objectiu és que aprenguin a jugar per a aconseguir els millors resultats, però també per a créixer com a jugadors i com a persones» comentava el president del CNSA en l'acte de presentació.