Com a director del Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la Universitat de Girona, Fundació UdG, m’agradaria dir-vos que només contractant mediadors i mediadores que actuïn en conflictes de tota mena es pot aconseguir la Pau.
Aquesta afirmació en part és veritat, però només en part, hi ha altres accions que poden ajudar-nos a assolir l’objectiu abans amb possibilitats d’èxit. De què estic parlant?
XAVIER PASTOR
21/09/2023
Dia Internacional de la Pau
Avui 21 de setembre de 2023, celebrem el Dia Internacional de la Pau. Aquesta jornada està destinada a commemorar i enfortir els ideals de Pau.
Però, què és la Pau? Es diu que la Pau no és l’absència de conflicte, sinó de violència, de qualsevol tipus de violència.
Per regla general es pensa en la violència física i en conflictes armats, però hi ha moltes altres que serveixen com a factors que predisposen l’aparició de l’agressió.
Johan Galtung, mediador internacional, ens parla, per exemple, que hi ha creences, valors i ideals que justifiquen la violència o la pau. També ens diu que hi ha normes, lleis i regles socials que també ens porten cap un o altre escenari i que sustenten comportaments violents o pacífics.
Christopher Moore, expert en resolució de conflictes, ens parla de la importància de saber detectar les causes dels conflictes, per exemple, la manca d’informació, les deficiències en la comunicació, l’aparició d’interessos percebuts com a incompatibles, les diferències de valors i l’aplicació de determinats rols, estructures o usos del poder.
El que ens diuen els autors és que aquests factors i causes són presents i es poden trobar a qualsevol tipus de conflicte: armats, polítics, socials, en les organitzacions, familiars, personals, etc. Per aquest motiu és important disposar de mediadors i mediadores que ens ajudin a recuperar la comunicació i arribar a acords, però encara més que totes i tots sapiguem aplicar aquests principis, mètodes i tècniques per a la gestió eficaç i satisfactòria dels nostres conflictes quotidians.
Tots els conflictes són iguals o quasi
Eduard Vinyamata, conflictòleg internacional, afirma que tots els conflictes s’assemblen, que tots els conflictes i les manifestacions de violència són més o menys iguals. Tots els conflictes es generen per algun o alguns dels factors i causes que hem esmentat. Precisament com són iguals o quasi, els mètodes de resolució de conflictes serveixen per a uns i per als altres.
Per aquest motiu, si aconseguim que el conjunt de la població d’un territori o països sàpiguen detectar, abordar i gestionar a temps i de forma satisfactòria un conflicte, hi ha més possibilitats d’assolir i mantenir la Pau.
D’entrada aconseguir això pot semblar difícil, però només cal pensar que totes i tots desenvolupem la nostra activitat laboral o de servei en algun tipus d’organització, en una administració, en una empresa o en una entitat sense afany de lucre. I en aquestes organitzacions públiques o privades hi ha plans de formació destinats als seus treballadors i membres per millorar la seva actuació. És dins d’aquest marc formatiu que es poden donar aquestes competències i habilitats per saber gestionar i resoldre conflictes sense l´ús de cap mena de violència i enfortir els idelas i la pràctica de la Pau.
Al cap i a la fi, aquests mètodes, com per exemple, la mediació, parteixen de la premissa que les persones són capaces de resoldre els seus conflictes, perquè elles o ells han fet o deixat de fer, han dit o deixat de dir alguna cosa o coses que ha permès la seva aparició i intensificació.
Per tant si tenim la capacitat de detectar i analitzar individual i conjuntament els factors i causes de la violència en un conflicte amb l’ajuda d’un expert també podem revertir la situació i trobar per nosaltres mateixos el que hem de fer i hem de dir per assolir la solució. Així el conflicte depèn de nosaltres, del que fem i el que diem en cada situació.
Per aquest motiu, sembla que si les persones saben utilitzar aquests mètodes tindrem més possibilitats de : 1) evitar l’aparició de conflictes innecessaris; 2) frenar l’escala del conflicte i l’aparició de la violència; i 3) assolir nivells més de Pau.
Xavier Pastor
Especialista en gestió de conflictes Públics, Socials i Esportius. Director del Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la Universitat de Girona (Fundació UdG). Professor del Programa de Gestió de Conflictes i Mediació dels Estudis de Dret i Ciència Política de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Premi Civisme Serra i Moret 2014 de la Generalitat de Catalunya. Premi al millor projecte de mediació a Espanya 2019 de l'AMMI (Asociación Madrileña de Mediadores).
Article publicat al
Diari de Girona el 19 d'agost de 2020
El temps per si sol no soluciona res. El temps, els segons, els minuts, les hores, els dies, les setmanes, els mesos, els anys, les dècades, els mil·lennis no fan que les coses passin. Si les coses passen, és perquè durant aquest temps les persones, els grups, les organitzacions, les empreses, els governs han fet o han deixat de fer coses.
Quantes vegades hem escoltat que “El temps ho arregla tot”, quan aquesta afirmació en el sentit estricte de les paraules sabem que és falsa. Quan realment el que hauríem de dir és “Deixa de fer el que fas (tal com ho fas no dóna resultats) o no et preocupis més per aquesta qüestió (que no està sota el teu control) o no pensis o parlis amb aquella persona (s’ha produït un conflicte i aquesta persona està dolguda i no pot o no vol parla ara amb tu), etc.
El temps, els segons, els minuts, les hores, els dies, les setmanes, els mesos, els anys, les dècades, els mil·lennis no fan que les coses passin.
Aleshores, per què diem que “el temps ho arreglarà tot” quan no arregla o arreglarà res?
Ho fem sobretot en les nostres relacions personals, perquè sabem que si deixem passa el temps en les nostres relacions laborals, productives, de negocis, d’empresa o polítiques, l’únic que passarà és que el temps ens arrossegarà cap el fracàs traduït en la pèrdua de la feina, de diners, d’oportunitats de mercat, de crítiques dels nostres usuaris o accionistes, de crítiques dels nostres ciutadans, de pèrdua d’electors, de sortida del govern o de no guanyar una eleccions.
Les nostres relacions personals properes, familiars, de parella són molt intenses, molt estretes, molt constants i el fet de pensar que un “temps” (en el que fem o deixarem de fer coses o d’estar junts) pot ajudar a millorar la relació que s’ha vist afectada per situacions de tensions i conflictives intenses, estretes i constants, és perquè momentàniament aquests aspectes negatius de la parella, a través de l’allunyament psicològic i físic, desapareixen, s’eliminen. Però amb aquesta distància física i sentimental també afecta a les característiques positives que desapareixen i s’eliminen durant un “temps”.
És a dir que quan es diu deixar que “el temps ho arregli” el que volem dir és que en aquestes relacions intenses, estretes i constants les tensions i conflictes s’aturin perquè les característiques que identifiquen la relació deixin per un moment d’existir mentalment i de materialitzar-se físicament. És a dir, si no hi ha el dia a dia de la relació, tampoc hi ha el dia a dia dels conflictes de la relació.
Les nostres relacions personals són molt intenses, molt estretes, molt constants, i el fet de pensar que un “temps” pot ajudar a millorar la relació afectada per conflictes intensos, estrets i constants, és perquè momentàniament aquests aspectes negatius, a través de l’allunyament psicològic i físic, desapareixen, s’eliminen. Però també les característiques positives.
Per tant, perquè això passi, que no és la millor de les solucions, potser d’entrada la menys bona, les persones implicades han hagut de fer alguna cosa i, en conseqüència, el temps no és una causa de la solució, sinó un efecte de les nostres accions en forma d’allunyament i de distància sentimental, psicològica i fins i tot física de les persones.
Deia més a munt que en una altra esfera de relacions, la frase “El temps ho arreglarà tot” es veu més clarament que no arreglarà res i que costa encara més d’interpretar i d’utilitzar. Potser també és donen les característiques d’intensitat, de proximitat estreta i de constància, però ja no són entre persones directament, sinó entre persones i organitzacions i en les quals no totes les parts comparteixen tots els mateixos interessos. Per exemple, entre els socis d’un club esportiu i el club esportiu i els seus jugadors.
Penso aquests dies en el FC Barcelona i en la seva derrota en els quarts de finals de la competició europea. Penso en les derrotes successives d’aquests últims anys en les grans eliminatòries, i com els responsables del club han anat dient amb fets i paraules, directa o indirectament, que tard o d’hora “el temps ho acabaria arreglant tot” perquè amb els jugadors (Messi + fitxatges) i el cos tècnic que tenien els títols arribarien i no ha estat així, fins a demostrar que el temps no arregla res. Bé, en aquest cas, davant de la inoperància de les persones responsables del club i de deixar que el temps passi és demostra que no s’arregla res, al contrari que el temps fa malbé inexorablement les coses (perds els partits) i les persones (envelleix els jugadors).
Penso en les derrotes successives d’aquests últims anys en les grans eliminatòries, i com els responsables del club han anat dient amb fets i paraules que tard o d’hora “el temps ho acabaria arreglant tot” perquè, amb els jugadors (Messi + fitxatges) i el cos tècnic, els títols arribarien i no ha estat així, fins a demostrar que el temps no soluciona res.
Al cap i a la fi, el temps pot jugar a favor nostre si sabem en cada moment quina és la millor opció entre totes les opcions, on deixa passar el temps és la menys millor.
Ja es pot consultar el programa de la
9a edició del Postgrau semipresencial de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la Universitat de Girona (UdG). Aquest és
l'única formació de postgrau a Catalunya especialitzada en l'anàlisi, tractament i intervenció en la
conflictivitat pública.
El postgrau
s'iniciarà el 18 d'octubre de 2013 amb la primera sessió presencial. Finalitzarà, 10 mesos més tard, amb la 6a sessió presencial del 5 i 6 de juliol de 2014.
L'edició 2013-14 del postgrau ha quedat
homologada pel Centre de Mediació de Dret Privat de la Generalitat de Catalunya.
Per aquest postgrau han passat i
s'han format més de 100 professionals durant aquests anys que ocupen llocs de responsabilitats en organitzacions, projectes i serveis dedicats a la prevenció, gestió i Resolució de conflictes. Clickant al damunt de les fotografies dels exestudiants podeu
veure i escoltar els vídeos amb les valoracions emeses per aquestes persones un cop finalitzats els seus estudis.
Hi ha prevista una
sessió informativa del postgrau per al dimecres 25 de setembre de 2013 a les 18.30 hores a la seu de la Fundació UdG (Plaça Jordi de Sant Jordi de Girona).
Més informació