XAVIER PASTOR
21/09/2023

 

Avui 21 de setembre de 2023, celebrem el Dia Internacional de la Pau. Aquesta  jornada està destinada a commemorar i enfortir els ideals de Pau.
 

Per regla general es pensa en la violència física i en conflictes armats, però hi ha moltes altres que serveixen com a factors que predisposen l’aparició de l’agressió.

Johan Galtung, mediador internacional, ens parla, per exemple, que hi ha creences, valors i ideals que justifiquen la violència o la pau. També ens diu que hi ha normes, lleis i regles socials que també ens porten cap un o altre escenari i que sustenten comportaments violents o pacífics.

Christopher Moore, expert en resolució de conflictes, ens parla de la importància de saber detectar les causes dels conflictes, per exemple, la manca d’informació, les deficiències en la comunicació, l’aparició d’interessos percebuts com a incompatibles, les diferències de valors i l’aplicació de determinats rols, estructures o usos del poder.

El que ens diuen els autors és que aquests factors i causes són presents i es poden trobar a qualsevol tipus de conflicte: armats, polítics, socials, en les organitzacions, familiars, personals, etc. Per aquest motiu és important disposar de mediadors i mediadores que ens ajudin a recuperar la comunicació i arribar a acords, però encara més que totes i tots sapiguem aplicar aquests principis, mètodes i tècniques per a la gestió eficaç i satisfactòria dels nostres conflictes quotidians.

Eduard Vinyamata, conflictòleg internacional, afirma que tots els conflictes s’assemblen, que tots els conflictes i les manifestacions de violència són més o menys iguals. Tots els conflictes es generen per algun o alguns dels factors i causes que hem esmentat. Precisament com són iguals o quasi, els mètodes de resolució de conflictes serveixen per a uns i per als altres.
 

D’entrada aconseguir això pot semblar difícil, però només cal pensar que totes i tots desenvolupem la nostra activitat laboral o de servei en algun tipus d’organització, en una administració, en una empresa o en una entitat sense afany de lucre. I en aquestes organitzacions públiques o privades hi ha plans de formació destinats als seus treballadors i membres per millorar la seva actuació. És dins d’aquest marc formatiu que es poden donar aquestes competències i habilitats per saber gestionar i resoldre conflictes sense l´ús de cap mena de violència i enfortir els idelas i la pràctica de la Pau.

Per aquest motiu, sembla que si les persones saben utilitzar aquests mètodes tindrem més possibilitats de : 1) evitar l’aparició de conflictes innecessaris; 2) frenar l’escala del conflicte i l’aparició de la violència; i 3) assolir nivells més de Pau.
 

 

El temps per si sol no soluciona res. El temps, els segons, els minuts, les hores, els dies, les setmanes, els mesos, els anys, les dècades, els mil·lennis no fan que les coses passin. Si les coses passen, és perquè durant aquest temps les persones, els grups, les organitzacions, les empreses, els governs han fet o han deixat de fer coses.

Quantes vegades hem escoltat que “El temps ho arregla tot”, quan aquesta afirmació en el sentit estricte de les paraules sabem que és falsa. Quan realment el que hauríem de dir és “Deixa de fer el que fas (tal com ho fas no dóna resultats) o no et preocupis més per aquesta qüestió (que no està sota el teu control) o no pensis o parlis amb aquella persona (s’ha produït un conflicte i aquesta persona està dolguda i no pot o no vol parla ara amb tu), etc.

 

---

El temps, els segons, els minuts, les hores, els dies, les setmanes, els mesos, els anys, les dècades, els mil·lennis no fan que les coses passin.

---

Aleshores, per què diem que “el temps ho arreglarà tot” quan no arregla o arreglarà res?

Ho fem sobretot en les nostres relacions personals, perquè sabem que si deixem passa el temps en les nostres relacions laborals, productives, de negocis, d’empresa o polítiques, l’únic que passarà és que el temps ens arrossegarà cap el fracàs traduït en la pèrdua de la feina, de diners, d’oportunitats de mercat, de crítiques dels nostres usuaris o accionistes, de crítiques dels nostres ciutadans, de pèrdua d’electors, de sortida del govern o de no guanyar una eleccions.

Les nostres relacions personals properes, familiars, de parella són molt intenses, molt estretes, molt constants i el fet de pensar que un “temps” (en el que fem o deixarem de fer coses o d’estar junts) pot ajudar a millorar la relació que s’ha vist afectada per situacions de tensions i conflictives intenses, estretes i constants, és perquè momentàniament aquests aspectes negatius de la parella, a través de l’allunyament psicològic i físic, desapareixen, s’eliminen. Però amb aquesta distància física i sentimental també afecta a les característiques positives que desapareixen i s’eliminen durant un “temps”.

És a dir que quan es diu deixar que “el temps ho arregli” el que volem dir és que en aquestes relacions intenses, estretes i constants les tensions i conflictes s’aturin perquè les característiques que identifiquen la relació deixin per un moment d’existir mentalment i de materialitzar-se físicament. És a dir, si no hi ha el dia a dia de la relació, tampoc hi ha el dia a dia dels conflictes de la relació.
 

---

Les nostres relacions personals són molt intenses, molt estretes, molt constants, i el fet de pensar que un “temps” pot ajudar a millorar la relació afectada per conflictes intensos, estrets i constants, és perquè momentàniament aquests aspectes negatius, a través de l’allunyament psicològic i físic, desapareixen, s’eliminen. Però també les característiques positives.

---

Per tant, perquè això passi, que no és la millor de les solucions, potser d’entrada la menys bona, les persones implicades han hagut de fer alguna cosa i, en conseqüència, el temps no és una causa de la solució, sinó un efecte de les nostres accions en forma d’allunyament i de distància sentimental, psicològica i fins i tot física de les persones.

Deia més a munt que en una altra esfera de relacions, la frase “El temps ho arreglarà tot” es veu més clarament que no arreglarà res i que costa encara més d’interpretar i d’utilitzar. Potser també és donen les característiques d’intensitat, de proximitat estreta i de constància, però ja no són entre persones directament, sinó entre persones i organitzacions i en les quals no totes les parts comparteixen tots els mateixos interessos. Per exemple, entre els socis d’un club esportiu i el club esportiu i els seus jugadors.

Penso aquests dies en el FC Barcelona i en la seva derrota en els quarts de finals de la competició europea. Penso en les derrotes successives d’aquests últims anys en les grans eliminatòries, i com els responsables del club han anat dient amb fets i paraules, directa o indirectament, que tard o d’hora “el temps ho acabaria arreglant tot” perquè amb els jugadors (Messi + fitxatges) i el cos tècnic que tenien els títols arribarien i no ha estat així, fins a demostrar que el temps no arregla res. Bé, en aquest cas, davant de la inoperància de les persones responsables del club i de deixar que el temps passi és demostra que no s’arregla res, al contrari que el temps fa malbé inexorablement les coses (perds els partits) i les persones (envelleix els jugadors).
 

---

Penso en les derrotes successives d’aquests últims anys en les grans eliminatòries, i com els responsables del club han anat dient amb fets i paraules que tard o d’hora “el temps ho acabaria arreglant tot” perquè, amb els jugadors (Messi + fitxatges) i el cos tècnic, els títols arribarien i no ha estat així, fins a demostrar que el temps no soluciona res.

---

Al cap i a la fi, el temps pot jugar a favor nostre si sabem en cada moment quina és la millor opció entre totes les opcions, on deixa passar el temps és la menys millor.

En aquest vídeo cur del Canal de Youtube ResolucioConflicteTV, na Lluïsa Pla i Anna Satorra, alumnes de la 11a edició del postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la Universitat de Girona (Fundació UdG), comenten les coses a valorar d'aquesta formació. En aquest sentit destaquen la importància del diàleg i la negociació en les organitzacions. Precisament, en el postgrau han tingut la oportunitat de contactar amb polítics per treballar el conflicte i negociació entre Junts pel Sí i la CUP per l'elecció del President de la Generalitat.



 

Com cada any iniciem les vacances amb ganes de descansar, però també amb l'ull posat a la tardor en una formació que ens ajudi a millorar professionalment.

Per al 2015-2016, teniu la 11 edició del postgrau en Resolució de Conflictes Públics i Mediació comunitària que ha permès a més de 150 professionals formar-se i inserir-se en aquest àmbit de coneixement i laboral.

I una novetat, la 1a edició del postgrau en Resolució de Conflictes i Mediació familiar sistèmica. Aquest postgrau parteix d’una visió àmplia i sistèmica de la família i de les crisis o problemes que la poden afectar al llarg del cicle de la seva vida, tenint en compte la gestió dels conflictes de parella.

Ja està oberta la matrícula de la 11a edició del Postgrau Semipresencial pioner i únic a Catalunya en l'anàlisi, tractament i intervenció de la conflictivitat pública.

El postgrau s'iniciarà el 16 d'octubre de 2015 amb la primera sessió presencial i finalitzarà el cap de setmana de l'1 i 2 de juliol de 2016. Durant aquests 10 mesos es desenvoluparà el treball al campus virtual i en les 6 sessions presencials.

Per aquest postgrau han passat i s'han format més de 150 professionals durant aquests anys millorant les seves carreres professionals i incorporant-se laboralment o liderant serveis i projectes de prevenció, mediació, gestió i Resolució de conflictes a Catalunya.

Ha estat homologat pel Centre de Mediació en Dret Privat del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya.

Any rera any, aquest postgrau obté excel·lents valoracions dels seus estudiants. Les podeu consultar al canal de youtube ResoluciodeconflicteTV.

*Hi ha prevista una sessió informativa amb una conferència per al dimecres, 23 de setembre de 2014 a les 18.30 hores a la Fundació UdG.

Més informació, preu i matrícula.

Ja es pot consultar el programa de la 10a edició del Postgrau semipresencial de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la Universitat de Girona (UdG). Aquest és l'única formació de postgrau a Catalunya especialitzada en l'anàlisi, tractament i intervenció en la conflictivitat pública.

El postgrau s'iniciarà el 17 d'octubre de 2014 amb la primera sessió presencial. Finalitzarà, 10 mesos més tard, amb la 6a sessió presencial del 4 i 5 de juliol de 2015.

Aquest postgrau està homologat pel Centre de Mediació de Dret Privat de la Generalitat de Catalunya.

Per aquest postgrau han passat i s'han format més de 100 professionals durant aquests anys que ocupen llocs de responsabilitats en organitzacions, projectes i serveis dedicats a la prevenció, gestió i Resolució de conflictes. Clickant al damunt de les fotografies dels exestudiants podeu veure i escoltar els vídeos amb les valoracions emeses per aquestes persones un cop finalitzats els seus estudis.

Hi ha prevista una sessió informativa del postgrau per al dimecres 24 de setembre de 2014 a les 18.30 hores a la seu de la Fundació UdG (Plaça Jordi de Sant Jordi de Girona).