Titular notícies
Nombre de resultats 2 per a valor

03/07/2022 - Molta qualitat + propostes pràctiques en els treballs de casos de conflictes reals del postgrau

El passat 2 de juliol, en la darrera sessió presencial de la 18a edició del Postgrau de Resolució de Conflictes i Mediació Comunitària de la Fundació UdG (Universitat de Girona, les alumnes van fer la presentació dels seus treballs de casos de conflictes reals.

Aquest any, destaquem l'alta qualitat del treballs, el conjunt de propostes pràctiques i aplicables i la bona preparació de les presentacions.

Al Castell de Sant Ferran a Figueres, indret en el qual des de fa més de 10 anys es realitza la darrera sessió presencial del Postgrau, les i els alumnes van presentar el treball d'anàlisi i propostes a curt, mig i llarg termini per gestionar i resoldre un seguit de conflictes reals i actuals. En concret:

- Servei de mediació a Girona. Aquest treball analitza la tipologia de conflictes actuals que es donen a la ciutat de Girona i que serien susceptibles de poder-se abordar i gestionar amb èxit des d'un servei de mediació. Tenint en compte com s'ha aplicat la mediació en aquesta ciutat, de les experiències dels projectes i serveis desenvolupats fins ara, es proposa que aquest servei depengui de la defensora de la ciutadania. En aquest sentit, entra en el detall respecte com s'ha d'organitzar i ha de funcionar aquest servei per aquesta ciutat, esdevenint un servei complementari a tots els altres que ja funcionen amb èxit. Aquest treball es una fantàstica guia per els representants públics i també privats que apositin per la resolució de conflictes i la mediació i per a la seva aplicació a la ciutat de Girona i molts altres de semblants.

- Mediació electrònica. Què es pot mediar per mitjà de la tecnologia i què ens pot oferir per treballar millor? La pandèmia ens ha obligat a utilitzar plataformes i eines tecnològiques, sobretot de videoconferència, per poder-nos comunicar. Els conflictes i la seva gestió no han estat una accepció. Aquest treball aborda aquesta qüestió, posa al damunt de la taula la tipologia de conflictes que més han requerit i requeriran en el futur més proper aquest tipus d'intervencions, els recursos que cal disposar per part dels progfessionals de la resolució de conflictes i de la mediació i com hem d'actuar per poder desenvolupar aquestes mediacions electròniques. Però aquest treball també assenyalar els canvis de tota mena- públics, socials, professionals, etc.; - que s'han d'introduir perquè aquest tipus de mediacions esdevinguin un procés normalitzat tenint en compte els seus bons resultats actuals.

- Com podem fer créixer la mediació? El seu valor públic, econòmic, social i professional. Aquest treball tracta d'aportar informació de la situació actual de la mediació i els sistemes de resolució alternativa de Conflictes a Catalunya a través dels seus professionals i dels valors associats a aquests mètodes i processos, i sobretot conéixer i saber quin és el seu valor públic, entès com aquella o aquelles imatges i idees que arriben a la ciutadana a través del que es publica sobre la mediació en els mitjans de comunicació. Els mitjans de comunicació són principalment els canals, els professionals i les organitzacions d'informar sobre els conflictes i comunicar el com es tracten i se solucionen a través dels sistemes de resolució de conflictes. Aquest treball donar veu a professionals de la mediació i als dels mitjans de comunicació, i es presenten les idees com a aportacions positives associades a la mediació d'abast públic i des d'un punt de vista comparat: els que els professionals de la mediació transmeten i el que els professionals dels mitjans de comunicació saben, transmeten i finalment publiquen.

- Grups urbans juvenils. Mirada des de la Gestió Alternativa de Conflictes (GAC) del fenomen dels grups urbans de joves a la ciutat de Barcelona. En aquests darrers anys aquest tipus de fenomen ha minvat molt a Barcelona i en altres ciutats del país, sobre tot gràcies a les actuacions en el passat i actuals de les administracions públiques i del tercer sector en màteria de pau, gestió de conflictes, convivència i juvenils. Tanmateix, les noves condicions socials podrien donar peu a la recuperació de certes pràctiques violentes i vinculades fins i tot a la delinqüència i la criminalitat d'aquest grups de joves organitzats. Aquest treball analiza què i com es va fer per reconvertir aquest grups juvenils organitzats en actors en favor de la pau i la convivència, a través de diferents projectes i expetiències, mantenint la seva identitat i quins són els nous aspectes i processos que s'han d'incorporar avui i en el futur per poder assolir aquests i millors resultats.

Enguany el tribunal encarregat de valorar els treballs estava format per Marta Méndez (professora del mòdul d'empresa), Montse Soler (tutora dels i de les alumnes), Eduard Carrera (coordinador del postgrau) i Xavier Pastor (director del postgrau).


12/02/2021 - Com podem ser millors persones?

Xavier PastorXavier Pastor
Especialista en gestió de conflictes Públics, Socials i Esportius. Director del Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la Universitat de Girona (Fundació UdG). Professor del Programa de Gestió de Conflictes i Mediació dels Estudis de Dret i Ciència Política de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Premi Civisme Serra i Moret 2014 de la Generalitat de Catalunya. Premi al millor projecte de mediació a Espanya 2019 de l'AMMI (Asociación Madrileña de Mediadores).
Article publicat al Diari de Girona el 31 de desembre de 2020.


"La capacitat de resoldre el conflicte satisfactòriament ens fa millor persona, perquè així és com ens veuen els altres i ens valoren."


La pandèmia ha posat al descobert com som. Ens ha posat a prova. Ens ha posat contra les cordes i ens ha fet viure situacions intenses amb nosaltres mateixos i amb el demés, especialment amb els veïns i veïnes i amb els nostres companys de la feina.

Durant la pandèmia, en concret en l'estat d'alarma, vaig decidir investigar una mica. Mentre preguntava als meus companys i companyes de professió que treballen en els serveis municipals de mediació ciutadana del país, vaig fer en paral·lel una breu enquesta de 24 hores a les xarxes socials digitals, per saber si havia més o menys conflictes i la percepció de la gent davant d'aquest fenomen.

En concret vaig formular tres preguntes, però per mi la més important va ser la darrera.

Vaig optar per les xarxes socials digitals següents: Facebook, Twitter i Instagram. Es van donar variacions en els percentatges de les respostes, però en totes es donava una marcada tendència.

Vaig preguntar, primer: «Creieu que ara hi ha més o menys conflictes entre els veïns». Respostes: guanyava el sí, la situació ho propiciava. Després: «A la teva comunitat o escala ara hi ha més o menys conflictes entre els veïns». Resposta: menys conflictes. I finalment si: «Està ben vist tenir conflictes i que se sàpiga?». Respostes: no està ben vist i els percentatges eren contundents. Així que trobem molt normal tenir conflictes, però no es donen a casa nostra i si apareixen qui els té i no els resolts és vist negativament pels altres. Així som els humans, molt comprensius, però jutjadors de mena.
 

Els humans valorem l'estabilitat, la tranquil·litat, les bones maneres, el saber fer, el no cridar gaire i tot plegat defensant per damunt de tot els nostres interessos. És a dir, si algú té un conflicte amb el veí és normal, però valorem molt que el vulgui resoldre i sàpiga fer-ho i si m'ho permeten ràpid i en silenci.



I és que la resposta a aquesta darrera pregunta amaga una realitat interessant. Els humans valorem l'estabilitat, la tranquil·litat, les bones maneres, el saber fer, el no cridar gaire i tot plegat defensant per damunt de tot els nostres interessos. És a dir, si algú té un conflicte amb el veí és normal, però valorem molt que el vulgui resoldre i sàpiga fer-ho i si m'ho permeten ràpid i en silenci. Dit d'una altra manera, si el té i el resol és vist com una persona agradable i eficaç que pensa en ell i en la resta de mortals. Per contra, aquell que té contínuament conflictes, perquè no aconsegueix resoldre'ls, és vist com una persona conflictiva, egoista i maldestra, ja que té el conflicte (viu en tensió) i no es capaç de trobar una solució (no en sap o li prenen el pèl).
 

Aquell que té contínuament conflictes, perquè no aconsegueix resoldre'ls, és vist com una persona conflictiva, egoista i maldestra, ja que té el conflicte (viu en tensió) i no es capaç de trobar una solució (no en sap o li prenen el pèl).



I és que de conflictes, encara que no en vulguem, en tindrem. Precisament per aquest fet, hem de dotar-nos d'habilitats necessàries per prevenir-los i saber-los gestionar, no només per a nosaltres, sinó perquè la resta de persones ens valoraran pitjor o millor com a individus i com a ciutadans en funció d'aquestes habilitats i resultats. No en tinguin cap dubte. Pensin en les seves comunitats, sovint hi ha un veí que cau bé a tothom, perquè quasi mai té problemes, quan els té els resol i a més té temps per ajudar els altres a no tenir-los. El típic senyor o senyora que regala consells que funcionen. I funcionen. És com si aquest veí o veïna actués en el rol de mediador. I la mediació en aquesta cas ens fa millors persones.
 

Per als altres, que siguem capaços d'abordar i resoldre els nostres conflictes ens fa, als seus ulls, millor persona.



Així que darrere d'aquesta afirmació hi ha un fet constatat, per als altres que siguem capaços d'abordar i resoldre els nostres conflictes ens fa als seus ulls millor persona, però també per als nostres ulls, ja que prenem decisions encertades en cada moment sense la càrrega psicològica de les emocions «negatives» de la confrontació i la lluita, i això és especialment així quan ho encarem pensant que ha de perdre una persona perquè guanyi l'altra. I no hi ha cosa que ens faci més ràbia i ens penalitzi a la vida que perdre una i una altra vegada. Potser que comencem a guanyar, oi?

 

Organitza  
 
Col·labora:    
Generalitat de Catalunya Associació Catalana de Municipis
Ajuntament de Girona


 CNSA

 Consorci Acció Social de la Garrotxa