Xavier Pastor

Es diu que la política es sembla cada cop més al futbol: més bel·ligerància, més tensió, més agressivitat, menys respecte, més insults, més conflictes i més i més espectacle.

Des de fa molt de temps els polítics i la política, en concret la forma de comportar-se, s’han convertit en un problema, que empitjora públicament en el cas de la política espanyola.

Les dades de les enquestes així ho confirmen. En el darrer estudi del Centre d’Estudis d’Opinió, en concret en el Baròmetre d’Opinió Política. 2a onada 2025 (juliol), la insatisfacció cap a la política se situa com el segon problema més important per a la ciutadania darrera de l'habitatge. Aquest problema, la insatisfacció amb la política i els polítics, lluny de solucionar-se des de fa dues dècades es manté sempre en les primeres posicions de les enquestes. 

Fa uns dies passejant pel carrer vaig veure un anunci de la darrera campanya publicitària de marca de roba i material esportiu nordamericana Under Armour que va atreure la meva atenció. En concret em va sobtar el missatge que acompanyava la imatge d’un futbolista de renom. Deia: En el futbol hi ha massa herois. Ser o sigues el problema. 
 

D’entrada vaig pensar que prou problemes tenim en les nostres vides i a la nostra societat per anar demanant als jugadors de futbol que en sumin més. Però el que més em va preocupar, tenint en compte que fa anys que ajudem a clubs esportius a prevenir i gestionar positivament els conflictes que es donen en la pràctica de l’esport i a les grades, és el missatge de la campanya que s’està fent arribar als i a les més joves. D’alguna manera se’ls està comunicant de forma explicita als futbolistes de qualsevol edat és que es converteixin en un problema i que aquest fet farà que es parli d’ells i que la gent es fixi, ja que la campanya té el suport de futbolistes d’elit de grans equips de la Lliga espanyola.  

Si tenim en compte que la pràctica competitiva de qualsevol esport és un joc, la campanya fa incrementar la tensió del joc mateix, ja que l’objectiu es posar en pràctica les nostres habilitats per trobar la solució. Si tenint en compte la munió de conflictes que cada cap de setmana en els camps de futbol, la campanya més que sumar, resta. Resta en afavorir el manteniment del fair play, del respecte a les normes i l’adversari, els comportaments en els terrenys de joc i a les grades i a la reputació dels clubs. 

Pensant-ho bé i veient com es comporten els nostres polítics, aquesta campanya la podríem aplicar actualment al món de la política, especialment a l’espanyola. En el cas de la política no cal imaginar que passaria amb una campanya d’aquestes característiques, perquè ja està passant. Cada dia hi ha un cartell, un missatge a les xarxes socials digitals o un vídeo on un polític "És problema" o es comporta com a tal. En  seves les explicacions i debats sobre la corrupció als partits polítics, en la gestió dels incendis i dels temporals de pluja, en les amenaces, injuries, insults, etc. En tots aquests casos, els polítics més que oferir solucions a dificultats de la ciutadania, amb les seves declaracions públiques, es converteixen en problemes. És com si la ciutadania passés a segon pla i cada cop que hi ha un problema, els polítics, lluny de gestionar-lo i tractar d’articular solucions, aprofitessin per atacar-se i insultar-se, implícita o explícitament. Els polítics estan més preocupats i ocupats en lluitar i aconseguir sortir vencedors dels conflicte que de trobar solucions a les dificultats de la ciutadania i els reptes de la societat, convertint-se des de fa dècades en un problema. 
 

---

"Es com si sempre estiguessin en campanya electoral. No importa la solució dels problemes, sinó la lluita i l’espectacle que se’n deriva i que es comunica a partir dels mitjans de comunicació i les xarxes socials digitals."

---

I jo em pregunto: no saben o bo volen solucionar els conflictes de la societat? penso que les dues coses. Massa preocupats i ocupats en atacar-se i fer-se mal, no saben què fer i com fer-ho per arribar a acords sostinguts i comunicar-los sense acritud quan ho necessiten. En els partits polítics, ja no hi ha aquells polítics que feien de pont entre uns i altres per acostar posicions. I en el cas que es donin acords, sempre hi ha un ‘però’ en les seves explicacions. La necessitat de sortir vencedors en cada comunicació, fa que es prioritzi el guanyar a l’entendre’s, el buscar els punts que els diferencien d’aquells que els acosten. Es com si sempre estiguessin en campanya electoral. No importa la solució dels problemes, sinó la lluita i l’espectacle que se’n deriva i que es comunica a partir dels mitjans de comunicació i les xarxes socials digitals.  
 

---

Si no saben com fer-ho, recordin que hi ha formacions al mercat que tracten específicament aquest tipus de conflictes i que hi ha professionals de la resolució de conflictes i de la mediació que els poden ajudar.

---

Farien bé els polítics de deixar de “Ser el problema”, articulant i comunicant solucions abans de res i deixant de banda per un moment la baralla contínua i pública, potser d’aquesta manera tornaríem a creure i confiar en la política. Si no saben com fer-ho, recordin que hi ha formacions al mercat que tracten específicament aquest tipus de conflictes i que hi ha professionals de la resolució de conflictes i de la mediació que els poden ajudar.

Com sempre, com en qualsevol conflicte, és qüestió de creure en les solucions, tenir els coneixements suficients i la voluntat d’aplicar-los i sobretot una actitud positiva d’entrada.  

Ara que es parla molt de la felicitat, cal tenir present que viure amb conflictes ens fa infeliços i la incertesa del resultat encara més. La felicitat ha estat objecte de recerca i de tractament en el pensament de la humanitat i en les polítiques dels que ens governen. Com ser feliç? Com aconseguir la satisfacció dels ciutadans?

Investigant sobre el tema, m'he assabentat que s'han recuperat i creat indicadors objectius i subjectius per mesurar la felicitat de les persones, ja que hi ha l'evidència empírica que demostra que els individus poden i volen valorar el seu nivell de felicitat. Fins i tot el Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) per mitjà de l'Institut d'Anàlisi Econòmica, investiga la relació que s'estableix entre l'economia i la felicitat, ja que estudiar-ho permet entendre les preferències dels individus i el seu comportament, però també avaluar els efectes de les polítiques i el grau de satisfacció dels ciutadans i del país en general.

Tot i que hem assolit índexs molts alts de benestar econòmic i social, els indicadors objectius i subjectius indiquen que hi ha coses que es fan infeliços, com per exemple la incertesa, l'atur, etc.

En una societat com la nostra on tot canvia ràpidament i que res del que hem conegut es manté, només el conflicte sembla l'única coordenada estable que permet entendre i explicar el funcionament de la societat. En aquest context, la nostra capacitat i dels que ens envolten, individual i col·lectivament, de resoldre els conflictes ens dóna més oportunitats, objectivament i subjectiva, d'assolir nivells més alts de seguretat i de felicitat, i de retruc de creixement econòmic, ja que evitem l'aparició de conflictes innecessaris i som més eficients en la seva gestió.

Subjectivament, quan resolem un conflicte de forma positiva, escoltant i parlant amb l'altre persona i acordant una solució, ens alliberem d'una carrega psicològica emocional que ens pesava i no ens deixava concentrar-nos en la resta de coses del dia a dia, afectant el nostre comportament i la relació habituals amb els que ens envolten. Si es treballa bé, el procés de reconciliació ens fa créixer com a persona i a través del perdó, espiritualment.

De forma objectiva, arribar a una solució on totes dues persones o grups estan satisfets, representa a curt termini l'eliminació dels costos directes i continus de l'enfrontament, però també uns beneficis immediats derivats de la visió positiva dels altres cap nosaltres i de les nostres capacitats. Sabent gestionar conflictes haurem esdevingut d'entrada un agent productor de felicitat. A llarg termini, si procedim a reflexionar sobre les causes del conflicte i del procés que hem seguit per assolir la solució, obtindrem un aprenentatge per al futur de com abordar els conflictes i orientar-lo cap a la seva resolució. Així, ens haurem convertit en un promotor estable de la felicitat.
 

Mentre que en el passat s'ha cregut que només unes persones estaven capacitades per resoldre conflictes, avui hem descobert que tothom amb uns coneixements bàsics -tenir una actitud positiva, detectar els interessos i les necessitats de les persones enfrontades, fer aflorar i analitzar les causes de la confrontació, dialogar amb el suposat adversari, crear un clima de confiança, fomentar la creativitat i buscar l'ajuda de persones de l'entorn-, pot trobar i construir solucions eficaces, eficients, satisfactòries i durables als conflictes.

No hi ha millor indicador objectiu i subjectiu de felicitat que aquell que mostra com les persones, individual i col·lectivament, són capaces de resoldre satisfactòriament els conflictes i crear una esfera de convivència i seguretat.

Sí, precisament, hi ha alguna cosa que caracteritza aquest postgrau, entre d'altres elements, és pel nivell i nombre de sessions que realitzem fora de l’aula visitant serveis i professionals de la mediació a Catalunya i fora: L’Hospitalet de Llobregat (mediació comunitària i mediació nocturna), Rubí, Olot, Barcelona, Madrid (distrito de Villaverde és un dels més poblats).

En les visites als serveis i professionals de mediació (on els alumnes poden realitzar les seves pràctiques) tenim l’oportunitat de veure i de conèixer de primera mà en què, com i en quins contextos treballen els mediadors i mediadores. I aquest sens dubte és un fet i un signe que ens distingeix com a formació en resolució de conflictes i mediació a Catalunya i ens fa ser referent respecte a altres formacions durant tots aquests anys.

És més ens fa sentir orgullosos veure com en els 102 serveis de mediació comunitària de Catalunya hi ha treballant exalumnes del postgrau i d’altres especialitzacions en Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària i Pràctiques Restauratives de la Universitat de Girona, Fundació UdG, com a coordinadors o coordinadores o com a tècnics i/o tècniques mediadors.

Això mostra la capactitat i la idoneïtat d'aquesta formació per incorporar professionalment persones en aquest àmbit de treball. Penso, per exemple, en els serveis que presten els ajuntaments i els consells comarcals en els diferents àmbits de la mediació comunitària.

És així en base a la pràctica dels nostres estudiants, treballant des dins i sobretot des de fora de l’aula que aconsegueixen assolir les competències per a ser uns bons i bones gestores de conflictes.

Precisament, en la darrera sessió del postgrau, els alumnes en grup o bé individualment van presentar els seus treballs d’investigació i d’aplicació dels mètodes en resolució de conflictes públics a situacions reals i actuals. Aquest és un altres dels nostres trets característics com a formació especialitzada, la de fer que els alumnes treballin amb conflictes reals i d’actualitzat contactant i amb les parts implicades, com si fos un procés de mediació.

Els estudiants d’aquesta edició han presentat els següents treballs: "Elaboració d’un protocol com a eina de resposta als conflictes entre les administracions en motiu de l’obertura de centres d’acollida"; "Narratives des de la mediació comunitària en espais ambientals per a la prevenció i la gestió de conflictes amb èxit"; "Estudi de cas: aplicació de la mediació i processos de resolució de conflictes en matèria d'habitatge". Volem agrair des d'aquí a tots els alumnes la feina fet i els plantejaments pràctics aportats a través de la seva investigació durant mesos.

Si bé les estudiants encara no han finalitzat la seva formació de postgrau, ja que ara tenen que presentar els seus informes de pràctiques o bé el seu projecte final de postgrau, amb la 7a sessió presencial ja han acabat les classes presencials i online. 

 

Des del passat 6 de juny ja podeu formalitzar la matrícula de la 22a edició del Postgrau sempresencial de Resolució de Conflictes Públics, Mediació Comunitària i Pràctiques Restauratives de la Universitat de Girona, Fundació UdG. 

---

Es parteix de la premissa que el conflicte és inherent a les nostres vides, forma part de la quotidianitat, i que el fa ser d’una manera o d’una altra i ens permet assolir solucions exitoses és el seu tractament, la seva gestió i resolució i que impliqui el màxim d’agents afectats des d’una visió positiva i amb criteris de gestió de qualitat.

En els darrers 25 anys a Catalunya i a l’Estat Espanyol – abans a altres països europeus i del món- s’han dut a terme projectes i programes de gestió i resolució de conflictes públics per part d’institucions públiques i organitzacions privades que han facilitat un corpus de coneixement i unes fórmules d’intervenció en aquest camp.

Avui són molts els professionals formats que desenvolupen aquest treball per mitjà de diferents processos en institucions públiques i organitzacions privades en l’espai públic i social en el nostre país.

Precisament, les exigències de la Llei Orgànica 1/2025 de mesures en matèria d’eficiència en el Servei Públic de Justícia comporta una empenta laboral important d’aquests professionals, ja que obliga a utilitzar els Mètodes Adequats de Resolució de Controvèrsies (MASC), com la mediació, la conciliació, dret col·laboratiu, l’oferta vinculant i l’opinió experta abans d’un judici en conflictes civils, mercantils i alguns de caràcter familiar.

A partir d’ara, el Diploma també incorpora el conjunt de continguts i processos de les pràctiques restauratives. Aquestes Pràctiques per la prevenció, la gestió i la resolució de conflictes i de la convivència treballen des de la premissa que les persones en conflicte col·laboren en la seva solució de manera col·lectiva, oberts al diàleg, amb una actitud participativa i fent front a les conseqüències que se li derivin conjuntament. Les pràctiques restauratives es basen en la justícia restaurativa.

> Per sabetr-ne més sobre el Programa, docents, metodologia, avaluació, sessions presencials (7), requisits, pràctiques i preu:
https://postgraumediacioconflictes.fundacioudg.org/ 

>> La matrícula d'aquest curs és susceptible de BONIFICAR-SE a través de FUNDAE. Consulta-ho. 

Pau Canaleta és consultor de comunicació estratègica especialitzat en governs i institucions. Professor de la UPF, Universitat Oberta de Catalunya i del Postgrau de Resolució de Conflictes Públics, Mediació Comunitària i Pràctiques Restauratives de la UdG, Fundacio UdG.  Autor de llibres sobre comunicació política i institucional i la construcció del relat. Amb en Pau parlarem sobre la gestió de conflictes través de la comunicació i en la política i el paper de la mediació precisament en aquestes situacions, abans, durant i després.

"Parlament de Mediadors” és un espai d’actualitat i divulgatiu per internet. Dóna a conèixer als mediadores i mediadors del nostre país. Fa familiar i visible el treball i la professió de la Resolució de Conflictes a Catalunya i d’altres professionals que tenen la necessitat d’aplicar aquests coneixements i habilitats.

"Parlament de Mediadors" són entrevistes breus a mediadors i mediadores i professionals de la Resolució de conflictes. Amb una durada d’uns 30 minuts i 15 per preguntes i debat. Per videoconferència (ZOOM). Directes a la informació, conceptes clars, sense embuts i entretingudes.

No t'ho perdis, el proper dimecres, 25 de juny a les 19.00 hores per videoconferència per parlar de Conflictes i comunicació i el paper dels mediadors i mediadores amb Pau Canaleta, expert en comunicació política.

Per assistir-hi, cal inscriure's a través del següent formulari: 
https://docs.google.com/forms/d/e/1FAIpQLSeovgZasSUaSL10vBtK6GZk9Jp2nrHf1-s3cj9dtRrygRt2zQ/viewform