Durant tots aquests anys per a explicar que és la mediació, com funciona i els seus avantatges, entre d’altres aspectes i respecte altres processos i procediments de resolució de conflictes, ens hem dotat d’arguments que, en moltes ocasions, han esdevingut tòpics per a molts de nosaltres i per a diferents àmbits de la societat, inclús per als ciutadans i ciutadanes. En canvi, després ens trobem que aquestes idees o frases no es corresponen 100% amb la realitat.  Sovint, les ganes de fer mediació han fet que volguéssim vendre la seva pràctica mitificant un procediment que té les seves particularitats i que cal explicar bé.

Molts d’aquests tòpics estan relacionats amb la forma d’entendre el conflicte i sobretot en la manera de gestionar-lo. Sovint es parteix de posicionaments o s’apliquen tècniques amb l’objectiu de “ sí o sí” assolir una solució satisfactòria, com per exemple, que:

Aprofitant que el 21 de gener és el Dia Europeu de la Mediació i partint de la premissa que aquest tipus de celebracions han de servir per donar a conèixer els sistemes alternatius de gestió i resolució de conflictes, entre els quals està la mediació, a la ciutadania perquè siguin les persones les que vegin les seves potencialitats i els vulguin fer servir i utilitzar, proposem que diferents persones de distints àmbits de coneixement i professions que han tocat o toquen la mediació, que l’apliquen o l’estan aplicant, que s’han format o és una de les seves eines de treball, expliquin amb un vídeo d’entre 30 i 60 segons algun d’aquests tòpics i tractin de desmentir-lo acabant de posar llum sobre el que realment és i aportar la mediació de debò.

Article publicat al Diari de Girona del professor i expert internacional en Conflictologia Eduard Vinyamata en motiu de la conferència de presentació de l'11 edició del Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària i de la 1a del Postgrau de Conflictes i Mediació Familiar Sistèmica de la UdG.

Què fer amb els conflictes
EDUARD VINYAMATA

«Tots els conflictes poden ser resolts si disposem de la formació i els recursos necessaris»

 Tothom sap que no ens manquen conflictes a tot arreu, a la família, a la feina i, en particular, en l'àmbit públic i polític. Però el més preocupant és que, sembla, no existeixen solucions efectives en aquests conflictes. El malestar és evident i creixent. Sovint les «solucions» no són altra cosa que la seva postergació, l'increment de la tensió o mesures provisionals i improvisades que aviat esdevenen insuficients.

La cultura humana acumula infinitat de criteris i de mètodes per resoldre satisfactòriament els conflictes de la vida de cada dia i de la vida en societat, rarament disposem d'aquests coneixements que ens ajudin a trobar solucions pràctiques i efectives. Parlant la gent s'entén, però també es baralla.

Problemes de convivència a les ciutats i pobles, a les associacions culturals o cíviques, als llocs de treball, entre les administracions públiques i els ciutadans. Els estaments de Mediació recentment creat aporten algunes solucions a les baralles familiars o entre veïns però clarament resulten insuficients.

Els conflictes són molt diversos, els protagonistes, les causes i orígens de la conflictivitat també i, per això, convé conèixer què és el que succeix quan es genera un conflicte, així com les diverses maneres de procurar per solucions durables i efectives, solucions que només poden partir del coneixement de les causes dels conflictes i d'una observació acurada, científica i pragmàtica.

La formació en resolució de conflictes, en conflictologia, resulta imprescindible. Una formació que es fonamenta en criteris científics i metodològics pluridiciplinaris i, alhora, fàcils d'entendre i d'aplicar. En ocasions, la manca de reconeixement a la persona o als col·lectius pot ser la causa d'un conflicte, en altres serà una comunicació defectuosa, un cúmul de malentesos o degut a una comunicació violenta o degut a una organització laboral, social o de caràcter específic que no respecta la necessària racionalitat que generarà malestar i conflicte.

En els conflictes intervenen molts aspectes d'estudi propis de l'antropologia, la psicologia, sociologia o filosofia per només citar-ne alguns. En ocasions el problema radica en el plantejament mateix del problema o conflicte. Modificant el seu plantejament sovint es resolt un conflicte irresoluble aparentment. Tots els conflictes poden ser resolts si disposem de la formació i els recursos necessaris i sabem quin mètode és millor per aplicar en un cas determinat. De mètodes n'existeixen molts més que la simple mediació que, si en alguns casos és el millor sistema en altres cal fer ús d'altres.

A la Universitat de Girona disposen d'un postgrau de Resolució de Conflictes Públics i de Mediació Comunitària que tracta de facilitar la solució de conflictes reals, de manera pràctica i efectiva en aquest àmbit tan sensible com són les relacions socials, que afecten, en ocasions greument, el ?benestar personal i la convivència que arriba a definir una ciutat en la qual paga la pena viure.
 

Ja estem en marxa! Un any més. Aquest cap de setmana, amb la 1a sessió presencial hem iniciat l'11a edició del Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la Universitat de Girona.

Aquesta formació és pionera en el tractament de la conflictivitat pública. Amb més de 150 persones formades, pel postgrau han passat alcaldesses, regidors, consellers municipals, tècnics d'administració, socis directors d'empreses, professionals de la mediació, advocats, psicòlegs, educadors socials, politòlegs, etc.

Enguany també hem posat en marxa el Postgrau de Mediació Familiar.

Aquest cap de setmana hem tingut les sessions sobre "Claus i principis bàsics per la Resolució de Conflictes" (Xavier Pastor) i Mediació (Oscar Negredo i Belén de la Cámara).