Divendres 25 Setembre 2015
El passat dimecres 23 de setembre, es va dur a terme la sessió informativa de dos dels postgrau de la UdG que tracten sobre gestió alternativa de conflictes.Per una banda, es presentava per onzè any consecutiu el postgrau en Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària. Aquest postgrau arriba a la seva onzena edició amb molta il·lusió i amb ganes de continuar sent un dels referents a Catalunya en l'àmbit del conflicte públic i la mediació comunitària, i és que Catalunya té una llarga experiència en projectes que aposten per la cultura de la pau i per una gestió alternativa de conflictes. Projectes comunitaris, projectes d'Ajuntaments que aposten per el protagonisme dels seus ciutadans alhora de resoldre les problemàtiques, i projectes que des de fa anys promouen la resolució de conflictes.
Per altra banda, aquest any també es presentava una novetat important: el postgrau en Mediació Familiar Sistèmica. Un postgrau que enguany celebrarà la seva primera edició, i que sorgeix fruit de les necessitats detectades els darrers anys. Cal dir, que aquest postgrau neix amb la mateixa filosofia i amb les mateixes ganes per part de la direcció del postgrau, de que els seus alumnes i alumnas disfrutin des del primer dia de la mediació i la conflictologia.
Per celebrar i començar a escalfar motors es va regalar als assistents a les sessions informatives amb una conferència, on el doctor Eduard Vinyamata - expert en conflictes internacionals i assessor de molts governs en matèria de gestió de conflictes- convidava als assistents a apassionar-se per aquesta professió i a fer-se un lloc en el món professional en la Catalunya del segle XXI. En els propers anys, i vistes les notícies que apareixen en els mitjans de comunicació, caldrà que hi hagi molt professionals especialitzats en conflictoglogia per tal d'afrontar les problemàtiques que es deriven de la relació entre les persones, però també entre els països.
Finalment, recordar que el termini per inscriure's en qualsevol dels dos postgraus està obert i us hi estem esperant.
Enllaç amb informació sobre el postgrau en resolució de conflictes públics i mediació comunitària
Enllaç amb informació sobre el postgrau en mediació familiar sistèmica
Dissabte 8 Agost 2015
.JPG)
Com cada any iniciem les vacances amb ganes de descansar, però també amb l'ull posat a la tardor en una formació que ens ajudi a millorar professionalment.Per al 2015-2016, teniu la 11 edició del postgrau en Resolució de Conflictes Públics i Mediació comunitària que ha permès a més de 150 professionals formar-se i inserir-se en aquest àmbit de coneixement i laboral.
I una novetat, la 1a edició del postgrau en Resolució de Conflictes i Mediació familiar sistèmica. Aquest postgrau parteix d’una visió àmplia i sistèmica de la família i de les crisis o problemes que la poden afectar al llarg del cicle de la seva vida, tenint en compte la gestió dels conflictes de parella.
Dissabte 8 Agost 2015
Ja està oberta la matrícula de la 11a edició del Postgrau Semipresencial pioner i únic a Catalunya en l'anàlisi, tractament i intervenció de la conflictivitat pública.El postgrau s'iniciarà el 16 d'octubre de 2015 amb la primera sessió presencial i finalitzarà el cap de setmana de l'1 i 2 de juliol de 2016. Durant aquests 10 mesos es desenvoluparà el treball al campus virtual i en les 6 sessions presencials.
Per aquest postgrau han passat i s'han format més de 150 professionals durant aquests anys millorant les seves carreres professionals i incorporant-se laboralment o liderant serveis i projectes de prevenció, mediació, gestió i Resolució de conflictes a Catalunya.
Ha estat homologat pel Centre de Mediació en Dret Privat del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya.
Any rera any, aquest postgrau obté excel·lents valoracions dels seus estudiants. Les podeu consultar al canal de youtube ResoluciodeconflicteTV.
*Hi ha prevista una sessió informativa amb una conferència per al dimecres, 23 de setembre de 2014 a les 18.30 hores a la Fundació UdG.
Més informació, preu i matrícula.
Dijous 2 Juliol 2015
L'obra "Justícia ciutadana. Per a una nova justícia catalana" de l'editorial UOC coordinada per l'Elisabet Ferran va guanyar el Premi Civisme Serra i Moret 2015 en la modalitat assaig.
El premi el van lliurar l'Honorable Sra. Neus Munté, vicepresidenta del govern i consellera de Benestar Social i Família, i el Sr. Ramon Terrassa, director general d'Acció Cívica i Comunitària de la Generalitat de Catalunya.
El premi el van lliurar l'Honorable Sra. Neus Munté, vicepresidenta del govern i consellera de Benestar Social i Família, i el Sr. Ramon Terrassa, director general d'Acció Cívica i Comunitària de la Generalitat de Catalunya.
"Justícia ciutadana. Per a una nova justícia catalana" pretén reunir punts de vista diversos que permetin fonamentar una reflexió sobre l'actual concepte i capacitat de l'Administració de justícia, al mateix temps que començar a proposar idees de cara a la seva millora, reforma i transformació en benefici, sempre, dels ciutadans i de la mateixa voluntat de fer justícia i no, simplement, administrar un sistema que, en ocasions, esdevé injust, poc eficient i que no resol la imprescindible reparació de les víctimes ni la correcta reforma dels que han perjudicat algú o la societat. La pau, o la resolució dels conflictes, comença a la ment i als cors de les persones. No podem menystenir ni la capacitat de raciocini ni aquella altra capacitat emocional que fonamenta tota idea de justícia.Aquesta obra ha estat elaborada per diversos autors entre els quals destaca el jutge Santiago Vidal, els professors Elisabet Ferran, Eduard Vinyamata, Xavier Pastor, Aura Esther Vilalta, Eduard Carrera, etc.
Dijous 30 Abril 2015
El món del futbol s’ha modernitzat durant els darrers anys en molts aspectes: les instal·lacions, la pràctica, les titulacions, una gestió més professionalitzada dels clubs, etc.
Tanmateix hi ha situacions i qüestions que continuen com fa 30 anys enrere, com per exemple, l’animació dels espectadors que massa sovint lamentem quan es transforma en violència verbal i física en els camps de futbol i les instal·lacions esportives. Aquesta realitat és molt preocupant, però encara ho és més si és dona en l’esport base, és a dir quan qui juga els partits de futbol són nens i nenes i l’afició són els pares i les mares i familiars d’aquests infants.
I això és el que ha passat aquest darrers dies. S’han tornat a repetir capítols de violència en camps de futbol en partits d’infants i joves en el que s'han vist implicats entrenadors, àrbitres i pares i mares dels clubs que competien. En concret, es pot veure al youtube un vídeo de l'agressió d'una de les aficions a un entrenador d'un equip de cadets en un partit que es jugava a Cornellà. També s'ha publicat un vídeo amb l'agressió a un àrbitre a Esplugues. Però lluny d'esdevenir capítols aïllats, només cal mirar per internet per adonar-se que aquesta violència, verbal i en ocasions física, es dóna en els camps i instal·lacions esportives cada dissabte i diumenge. Jo mateix he estat espectador d'aquests capítols, d'una banda, entre entrenadors i pares, i de l'altra, entre pares i àrbitres, però també entre pares i mares.
Cal que des dels clubs i de les institucions es posin en marxa projectes que tinguin com a objectiu prevenir aquest tipus de violència i sobretot ajudar als agents implicats: entrenadors, àbitres i públic, sobretot pares i mares, a gestionar de forma positiva la competitivitat.
- No n'hi ha prou en fer fora els pares i mares dels camps, ja que perdem l’oportunitat de treballar i ajudar a aquestes persones a entendre quela competitivitat no ha de ser confrontació i que els conflictes es poden resoldre parlant.
- No n'hi ha prou que els clubs diguin que aquest és un tema de seguretat, policial, quan aquests pares i mares han pogut escridassar i intimidar àrbitres i entrenadors en altres partits i el club no ha fet res. La presència de la policia no és la solució.
- No n'hi ha prou en donar la culpa als pares i mares, ja que hi ha entrenadors que encara no han entès que el futbol base és esport formatiu.
- No n'hi ha prou en dir que els entrenadors només entrenen, quan són una referència pels nens i nenes dels seus equips de com comportar-se en els camps de futbol, quan estan jugant i minuts abans i després del partit. Fins i tot els entrenadors són una referència pels pares i mares dels nenes i nenes dels seus equips i per tant pares i mares es comportaran com ho faci l’entrenador en moltíssimes ocasions.
- No n'hi ha prou en fer codis de conducta que es pengen a les parets dels camps o que queden en un calaix de del club. Cal que totes les persones implicades els apliquin.
Cal començar a canviar les coses amb projectes pràctics i aplicats i amb figures i processos que ajudin a tots els agents esmentats a gestionar de forma positiva i pacífica la competitivitat i a prevenir i resoldre els conflictes d’una forma eficaç i satisfactòria.
Des dels programes de formació en Resolució de Conflictes de la UdG i des de la UOC estem gestionant projectes amb aquest objectius, de mediació esportiva, en clubs de futbol, d’handbol i de waterpolo que tenen com a finalitat prevenir la violència a través de la millora de la comunicació i la relació dels entrenadors i entrenadores amb els pares i mares dels nens jugadors de l’esport de base.
A l’igual que en el seu moment es va crear la figura del psicòleg esportiu, ara és el moment de pensar en la creació del mediador esportiu o conflictòleg esportiu que pugui ajudar als clubs a detectar la font i les causes dels conflictes, prevenir l'aparició de la violència i dissenyar i aplicar plans i projectes que tinguin com a objectiu erradicar les agressions i gestionar la competitivitat i l'adversarialitat de forma positiva i pacífica per a totes les parts allà on es vagi o on es jugui.
Tanmateix hi ha situacions i qüestions que continuen com fa 30 anys enrere, com per exemple, l’animació dels espectadors que massa sovint lamentem quan es transforma en violència verbal i física en els camps de futbol i les instal·lacions esportives. Aquesta realitat és molt preocupant, però encara ho és més si és dona en l’esport base, és a dir quan qui juga els partits de futbol són nens i nenes i l’afició són els pares i les mares i familiars d’aquests infants.
I això és el que ha passat aquest darrers dies. S’han tornat a repetir capítols de violència en camps de futbol en partits d’infants i joves en el que s'han vist implicats entrenadors, àrbitres i pares i mares dels clubs que competien. En concret, es pot veure al youtube un vídeo de l'agressió d'una de les aficions a un entrenador d'un equip de cadets en un partit que es jugava a Cornellà. També s'ha publicat un vídeo amb l'agressió a un àrbitre a Esplugues. Però lluny d'esdevenir capítols aïllats, només cal mirar per internet per adonar-se que aquesta violència, verbal i en ocasions física, es dóna en els camps i instal·lacions esportives cada dissabte i diumenge. Jo mateix he estat espectador d'aquests capítols, d'una banda, entre entrenadors i pares, i de l'altra, entre pares i àrbitres, però també entre pares i mares.Cal que des dels clubs i de les institucions es posin en marxa projectes que tinguin com a objectiu prevenir aquest tipus de violència i sobretot ajudar als agents implicats: entrenadors, àbitres i públic, sobretot pares i mares, a gestionar de forma positiva la competitivitat.
- No n'hi ha prou en fer fora els pares i mares dels camps, ja que perdem l’oportunitat de treballar i ajudar a aquestes persones a entendre quela competitivitat no ha de ser confrontació i que els conflictes es poden resoldre parlant.
- No n'hi ha prou que els clubs diguin que aquest és un tema de seguretat, policial, quan aquests pares i mares han pogut escridassar i intimidar àrbitres i entrenadors en altres partits i el club no ha fet res. La presència de la policia no és la solució.
- No n'hi ha prou en donar la culpa als pares i mares, ja que hi ha entrenadors que encara no han entès que el futbol base és esport formatiu.
- No n'hi ha prou en dir que els entrenadors només entrenen, quan són una referència pels nens i nenes dels seus equips de com comportar-se en els camps de futbol, quan estan jugant i minuts abans i després del partit. Fins i tot els entrenadors són una referència pels pares i mares dels nenes i nenes dels seus equips i per tant pares i mares es comportaran com ho faci l’entrenador en moltíssimes ocasions.- No n'hi ha prou en fer codis de conducta que es pengen a les parets dels camps o que queden en un calaix de del club. Cal que totes les persones implicades els apliquin.
Cal començar a canviar les coses amb projectes pràctics i aplicats i amb figures i processos que ajudin a tots els agents esmentats a gestionar de forma positiva i pacífica la competitivitat i a prevenir i resoldre els conflictes d’una forma eficaç i satisfactòria.
Des dels programes de formació en Resolució de Conflictes de la UdG i des de la UOC estem gestionant projectes amb aquest objectius, de mediació esportiva, en clubs de futbol, d’handbol i de waterpolo que tenen com a finalitat prevenir la violència a través de la millora de la comunicació i la relació dels entrenadors i entrenadores amb els pares i mares dels nens jugadors de l’esport de base.
A l’igual que en el seu moment es va crear la figura del psicòleg esportiu, ara és el moment de pensar en la creació del mediador esportiu o conflictòleg esportiu que pugui ajudar als clubs a detectar la font i les causes dels conflictes, prevenir l'aparició de la violència i dissenyar i aplicar plans i projectes que tinguin com a objectiu erradicar les agressions i gestionar la competitivitat i l'adversarialitat de forma positiva i pacífica per a totes les parts allà on es vagi o on es jugui.
| Amb el suport | |
 |
| Col·labora: | ||
 |
 |
 |
  |
  |
  |
  |
  |
  |
  |
  |
  |