Dissabte 8 Agost 2015
Ja està oberta la matrícula de la 11a edició del Postgrau Semipresencial pioner i únic a Catalunya en l'anàlisi, tractament i intervenció de la conflictivitat pública.El postgrau s'iniciarà el 16 d'octubre de 2015 amb la primera sessió presencial i finalitzarà el cap de setmana de l'1 i 2 de juliol de 2016. Durant aquests 10 mesos es desenvoluparà el treball al campus virtual i en les 6 sessions presencials.
Per aquest postgrau han passat i s'han format més de 150 professionals durant aquests anys millorant les seves carreres professionals i incorporant-se laboralment o liderant serveis i projectes de prevenció, mediació, gestió i Resolució de conflictes a Catalunya.
Ha estat homologat pel Centre de Mediació en Dret Privat del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya.
Any rera any, aquest postgrau obté excel·lents valoracions dels seus estudiants. Les podeu consultar al canal de youtube ResoluciodeconflicteTV.
*Hi ha prevista una sessió informativa amb una conferència per al dimecres, 23 de setembre de 2014 a les 18.30 hores a la Fundació UdG.
Més informació, preu i matrícula.
Dijous 2 Juliol 2015
L'obra "Justícia ciutadana. Per a una nova justícia catalana" de l'editorial UOC coordinada per l'Elisabet Ferran va guanyar el Premi Civisme Serra i Moret 2015 en la modalitat assaig.
El premi el van lliurar l'Honorable Sra. Neus Munté, vicepresidenta del govern i consellera de Benestar Social i Família, i el Sr. Ramon Terrassa, director general d'Acció Cívica i Comunitària de la Generalitat de Catalunya.
El premi el van lliurar l'Honorable Sra. Neus Munté, vicepresidenta del govern i consellera de Benestar Social i Família, i el Sr. Ramon Terrassa, director general d'Acció Cívica i Comunitària de la Generalitat de Catalunya.
"Justícia ciutadana. Per a una nova justícia catalana" pretén reunir punts de vista diversos que permetin fonamentar una reflexió sobre l'actual concepte i capacitat de l'Administració de justícia, al mateix temps que començar a proposar idees de cara a la seva millora, reforma i transformació en benefici, sempre, dels ciutadans i de la mateixa voluntat de fer justícia i no, simplement, administrar un sistema que, en ocasions, esdevé injust, poc eficient i que no resol la imprescindible reparació de les víctimes ni la correcta reforma dels que han perjudicat algú o la societat. La pau, o la resolució dels conflictes, comença a la ment i als cors de les persones. No podem menystenir ni la capacitat de raciocini ni aquella altra capacitat emocional que fonamenta tota idea de justícia.Aquesta obra ha estat elaborada per diversos autors entre els quals destaca el jutge Santiago Vidal, els professors Elisabet Ferran, Eduard Vinyamata, Xavier Pastor, Aura Esther Vilalta, Eduard Carrera, etc.
Dijous 30 Abril 2015
El món del futbol s’ha modernitzat durant els darrers anys en molts aspectes: les instal·lacions, la pràctica, les titulacions, una gestió més professionalitzada dels clubs, etc.
Tanmateix hi ha situacions i qüestions que continuen com fa 30 anys enrere, com per exemple, l’animació dels espectadors que massa sovint lamentem quan es transforma en violència verbal i física en els camps de futbol i les instal·lacions esportives. Aquesta realitat és molt preocupant, però encara ho és més si és dona en l’esport base, és a dir quan qui juga els partits de futbol són nens i nenes i l’afició són els pares i les mares i familiars d’aquests infants.
I això és el que ha passat aquest darrers dies. S’han tornat a repetir capítols de violència en camps de futbol en partits d’infants i joves en el que s'han vist implicats entrenadors, àrbitres i pares i mares dels clubs que competien. En concret, es pot veure al youtube un vídeo de l'agressió d'una de les aficions a un entrenador d'un equip de cadets en un partit que es jugava a Cornellà. També s'ha publicat un vídeo amb l'agressió a un àrbitre a Esplugues. Però lluny d'esdevenir capítols aïllats, només cal mirar per internet per adonar-se que aquesta violència, verbal i en ocasions física, es dóna en els camps i instal·lacions esportives cada dissabte i diumenge. Jo mateix he estat espectador d'aquests capítols, d'una banda, entre entrenadors i pares, i de l'altra, entre pares i àrbitres, però també entre pares i mares.
Cal que des dels clubs i de les institucions es posin en marxa projectes que tinguin com a objectiu prevenir aquest tipus de violència i sobretot ajudar als agents implicats: entrenadors, àbitres i públic, sobretot pares i mares, a gestionar de forma positiva la competitivitat.
- No n'hi ha prou en fer fora els pares i mares dels camps, ja que perdem l’oportunitat de treballar i ajudar a aquestes persones a entendre quela competitivitat no ha de ser confrontació i que els conflictes es poden resoldre parlant.
- No n'hi ha prou que els clubs diguin que aquest és un tema de seguretat, policial, quan aquests pares i mares han pogut escridassar i intimidar àrbitres i entrenadors en altres partits i el club no ha fet res. La presència de la policia no és la solució.
- No n'hi ha prou en donar la culpa als pares i mares, ja que hi ha entrenadors que encara no han entès que el futbol base és esport formatiu.
- No n'hi ha prou en dir que els entrenadors només entrenen, quan són una referència pels nens i nenes dels seus equips de com comportar-se en els camps de futbol, quan estan jugant i minuts abans i després del partit. Fins i tot els entrenadors són una referència pels pares i mares dels nenes i nenes dels seus equips i per tant pares i mares es comportaran com ho faci l’entrenador en moltíssimes ocasions.
- No n'hi ha prou en fer codis de conducta que es pengen a les parets dels camps o que queden en un calaix de del club. Cal que totes les persones implicades els apliquin.
Cal començar a canviar les coses amb projectes pràctics i aplicats i amb figures i processos que ajudin a tots els agents esmentats a gestionar de forma positiva i pacífica la competitivitat i a prevenir i resoldre els conflictes d’una forma eficaç i satisfactòria.
Des dels programes de formació en Resolució de Conflictes de la UdG i des de la UOC estem gestionant projectes amb aquest objectius, de mediació esportiva, en clubs de futbol, d’handbol i de waterpolo que tenen com a finalitat prevenir la violència a través de la millora de la comunicació i la relació dels entrenadors i entrenadores amb els pares i mares dels nens jugadors de l’esport de base.
A l’igual que en el seu moment es va crear la figura del psicòleg esportiu, ara és el moment de pensar en la creació del mediador esportiu o conflictòleg esportiu que pugui ajudar als clubs a detectar la font i les causes dels conflictes, prevenir l'aparició de la violència i dissenyar i aplicar plans i projectes que tinguin com a objectiu erradicar les agressions i gestionar la competitivitat i l'adversarialitat de forma positiva i pacífica per a totes les parts allà on es vagi o on es jugui.
Tanmateix hi ha situacions i qüestions que continuen com fa 30 anys enrere, com per exemple, l’animació dels espectadors que massa sovint lamentem quan es transforma en violència verbal i física en els camps de futbol i les instal·lacions esportives. Aquesta realitat és molt preocupant, però encara ho és més si és dona en l’esport base, és a dir quan qui juga els partits de futbol són nens i nenes i l’afició són els pares i les mares i familiars d’aquests infants.
I això és el que ha passat aquest darrers dies. S’han tornat a repetir capítols de violència en camps de futbol en partits d’infants i joves en el que s'han vist implicats entrenadors, àrbitres i pares i mares dels clubs que competien. En concret, es pot veure al youtube un vídeo de l'agressió d'una de les aficions a un entrenador d'un equip de cadets en un partit que es jugava a Cornellà. També s'ha publicat un vídeo amb l'agressió a un àrbitre a Esplugues. Però lluny d'esdevenir capítols aïllats, només cal mirar per internet per adonar-se que aquesta violència, verbal i en ocasions física, es dóna en els camps i instal·lacions esportives cada dissabte i diumenge. Jo mateix he estat espectador d'aquests capítols, d'una banda, entre entrenadors i pares, i de l'altra, entre pares i àrbitres, però també entre pares i mares.Cal que des dels clubs i de les institucions es posin en marxa projectes que tinguin com a objectiu prevenir aquest tipus de violència i sobretot ajudar als agents implicats: entrenadors, àbitres i públic, sobretot pares i mares, a gestionar de forma positiva la competitivitat.
- No n'hi ha prou en fer fora els pares i mares dels camps, ja que perdem l’oportunitat de treballar i ajudar a aquestes persones a entendre quela competitivitat no ha de ser confrontació i que els conflictes es poden resoldre parlant.
- No n'hi ha prou que els clubs diguin que aquest és un tema de seguretat, policial, quan aquests pares i mares han pogut escridassar i intimidar àrbitres i entrenadors en altres partits i el club no ha fet res. La presència de la policia no és la solució.
- No n'hi ha prou en donar la culpa als pares i mares, ja que hi ha entrenadors que encara no han entès que el futbol base és esport formatiu.
- No n'hi ha prou en dir que els entrenadors només entrenen, quan són una referència pels nens i nenes dels seus equips de com comportar-se en els camps de futbol, quan estan jugant i minuts abans i després del partit. Fins i tot els entrenadors són una referència pels pares i mares dels nenes i nenes dels seus equips i per tant pares i mares es comportaran com ho faci l’entrenador en moltíssimes ocasions.- No n'hi ha prou en fer codis de conducta que es pengen a les parets dels camps o que queden en un calaix de del club. Cal que totes les persones implicades els apliquin.
Cal començar a canviar les coses amb projectes pràctics i aplicats i amb figures i processos que ajudin a tots els agents esmentats a gestionar de forma positiva i pacífica la competitivitat i a prevenir i resoldre els conflictes d’una forma eficaç i satisfactòria.
Des dels programes de formació en Resolució de Conflictes de la UdG i des de la UOC estem gestionant projectes amb aquest objectius, de mediació esportiva, en clubs de futbol, d’handbol i de waterpolo que tenen com a finalitat prevenir la violència a través de la millora de la comunicació i la relació dels entrenadors i entrenadores amb els pares i mares dels nens jugadors de l’esport de base.
A l’igual que en el seu moment es va crear la figura del psicòleg esportiu, ara és el moment de pensar en la creació del mediador esportiu o conflictòleg esportiu que pugui ajudar als clubs a detectar la font i les causes dels conflictes, prevenir l'aparició de la violència i dissenyar i aplicar plans i projectes que tinguin com a objectiu erradicar les agressions i gestionar la competitivitat i l'adversarialitat de forma positiva i pacífica per a totes les parts allà on es vagi o on es jugui.
Dissabte 17 Gener 2015
El passat 9 i 10 de gener de 2015 es va dur a terme la 2a sessió presencial- divendres tarda i dissabte tot el dia- del Postgrau en Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la UdG on es va tractar la comunicació amb èxit, la pràctica de la tècnica de la mediació i la música per i en la gestió del conflictes.El programa d'aquesta sessió correspon als continguts tractats en els 3 primers mòduls: comunicació amb èxit i procediments de resolució de conflictes: negociació, mediació, facilitació, diàlegs apreciatius, música i joc.
Les sessions es van dur a terme, divendres, a les noves instal·lacions de la Fundació UdG al Parc Tecnològic de la Universitat de Girona, i, dissabte, al Conservatori de Música de la Diputació de Girona.Concretament, el divendres 9 de gener a les 16 hores es va iniciar el cap de setmana amb la sessió de música d'en Natxo Tarrés. A continuació, la Mònica Buscarons va desenvolupar treballs de comunicació en conflicte pràctics, i finalment, el mediàtic comunicòleg, Lluís Pastor va explicar aquells aspectes importants relacionats a la comunicació verbal i no verbal.
El dissabte 10 de febrer al matí, la Belén de la Cámara i l'Oscar Negredo, mediadors professionals i docents del postgray, van presentar i treballar conjuntament la tècnica de la mediació a partir de casos de conflicte dels propis alumnes.A la tarda a les instal·lacions del Conservatori de Música de la Diputació de Girona, el reconegut pianista i exdirector d'aquesta institució, Carles Lama va parlar de com es pot utilitzar la música per treballar les emocions i sobretot en situacions de conflicte.
Les sessions presencials representen una bona oportunitat per posar en pràctica els coneixements obtinguts fins aquell moment, treballar les competències, però també de poder compartir tots plegats en un temps i un espai, en el sopar de divendres a la nit i el dinar de dissabte al migdia, i dubtes i experiències entre els alumnes, els professors i l'equip directiu del postgrau.Més imatges de la segona sesió presencial del postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la UdG (Fundació UdG):
Dissabte 17 Gener 2015
El proper 21 de gener de 2015 se celebra el dia europeu de la Mediació amb un conjunt d'actes i esdeveniments a Catalunya. Clickant al damunt de la imatge podeu consultar el programa d'actes previstos.
| Amb el suport | |
 |
| Col·labora: | ||
 |
 |
 |
  |
  |
  |
  |
  |
  |
  |
  |
  |