En este vídeo, los expertos en mediación y resolución de conflictos Jordi Casajoana, Marcel Vidal y Xavier Pastor presentan los proyectos y servicios que se han aplicado desde el 2014 hasta hoy en Cataluña. Lo hacen desde tres puntos de vista:

- Desde el derecho deportivo, en concreto las leyes y normas actuales encargadas de regular el deporte y con el objetivo de dar respuesta a las situaciones de conflictos.

- Las normas federativas dirigidas para resolver conflictos entre los clubes, y en concreto, desde el servicio de mediación y arbitraje de la Federación Catalana de Fubol, institución aún hoy pionera en eset campo.

- Los proyectos dinnovadores de Resolución de conflictos y mediación aplicados a los clubes deportivos en diferentes modalidades: fútbol, ​​baloncesto, balonmano, waterpolo, fútbol sala, remo.

Asimismo, debido a las consecuencias en el deporte derivadas por las medidas gubernamentales para frenar el contagio por Covid-19, en concreto del confinamiento y postconfinamiento, que han afectado a la práctica del deporte, se abre un debate sobre cuáles son los retos y oportunidades de la práctica y de las competiciones deportivas y del funcionamiento de los clubes y de la resolución de los conflictos.

Montse Soler
Mediadora. Profesora y tutora del posgrado de Resolución de Conflictos y Mediación Comunitaria de la Universidad de Girona. Coordinadora de servicios de mediación nocturna.
 

La crisis de 2008 afectó al ocio nocturno. No hablo sólo de los locales de ocio nocturno en municipios turísticos, que también, si no de bares musicales y salas de fiesta en municipios donde muchas personas decidieron organizar las "fiestas" en casa, dejando de celebrar a los locales de noche.

Ahora con la COVID-19, la afectación ha sido de entrada y directa: los establecimientos de ocio han sido los primeros en cerrar sus puertas y aún hoy no se sabe en qué fase abrirán -quizás será la última- a debido a los aforos, las dificultades para mantener y hacer respetar las distancias y las medidas de seguridad sanitarias en estos locales.

Cada vez se ve más cerca el momento de abrir de noche bares musicales y discotecas, ya que con la llegada del buen tiempo, estas ganas de fiesta aumentan. Si estos locales no abren, no tardaremos en ver cada vez más concentraciones de jóvenes con música muy alta y haciendo "botellones" en calles, plazas, parkings y playas. Entonces ayuntamientos y policías se verán obligados a buscar maneras para gestionar estas situaciones. Y la sanción sola no funciona. De nuevo la mediación nocturna puede ayudar a solucionar estos conflictos conjuntamente con la policía.

Antes de la COVID-19, algunos municipios como Playa de Aro, Girona, Cambrils, L'Hospitalet del Llobregat ya aplican este nuevo modelo de pacificación de conflictos por la noche y madrugada en zonas de ocio nocturno con los servicios de mediación nocturna con el fin de hacer compatible la fiesta con el descanso de los vecinos.

Para este verano, los expertos pronostican que habrá turismo de proximidad y por tanto demanda de ocio nocturno. Otra vez se tendrá que estar preparados, y aún más para esta normalidad excepcional,  teniendo en cuenta los conflictos que se dan de noche habitualmente. Por ejemplo, habrá que controlar el aforo de los locales del ocio nocturno para garantizar las distancias físicas. Así, habrá nuevas limitaciones del aforo y esto repercutirá con incremento de gente en la calle, de ruido y de quejas. Crecerá el tiempo de espera para acceder a los locales y el nerviosismo a las puertas que puede generar malentendidos, tensiones, discusiones y peleas con los usuarios. Es muy probable que haya más "botellón" y más suciedad de vasos, botellas, bolsas de plástico en la calle, más ruidos que afecten el descanso de los vecinos, y también menos usuarios e ingresos de los locales de noche. Pronosticando esta última situación, es posible un ligero incremento de precios en las bebidas de los locales de noche, como han hecho otros sectores para contrarrestar las pérdidas.

Habrá más llamadas a las comisarías denunciando el ruido por la música y los gritos en la calle, y también y sobre todo por el incumplimiento de las medidas obligatorias para la COVID-19 por parte de los usuarios de fiesta y locales de ocio nocturno. Aumentarán las quejas y denuncias de vecinos por la noche debido a la celebración de fiestas y encuentros de jóvenes en los domicilios que no les dejan dormir.

Estos son algunos ejemplos de medidas y conflictos de esta temporada en el ocio nocturno de nuestros municipios y que serán muchos más y más intensos si estos locales no abren las puertas. Si en el pasado se ha podido encontrar y dar soluciones a través de los servicios de mediación nocturna, hoy en estas condiciones estos servicios son más necesarios que nunca.

Article publicat al Diari de Girona el 8 d'abril de 2020
 
Xavier Pastor, Eduard Carrera, Montse Soler i Joaquim Margenat

A causa del confinament pel coronavirus estan passant moltes coses. Moltes coses que no imaginàvem i que tampoc estàvem preparats per acceptar. Moltes coses que passen i passaran i que es poden resumir bàsicament en dues idees, que: 1) l’espècie humana s'adapta a qualsevol atac i mira de superar-lo amb la màxima rapidesa al seu abast; i, 2) qualsevol conflicte, diguem-ne crisi, col·lectiu i nacional serveix per augmentar el control sobre la gent a través de la informació i la comunicació.

Quan això acabi, si acaba, no recuperarem la normalitat anterior a la pandèmia. En la nova “normalitat” contínuament seran presents el perill d’infecció d’aquest o d’un nou virus i, sobretot, la idea de la seva afectació sobre les nostres vides en tots els sentits. A curt termini serà una situació on l’atac viral i la mort seran molt reals, fet que provocarà la necessitat d’allunyar-nos els uns dels altres, deixant colpejada la nostra existència i el funcionament social com els hem conegut fins ara.

La mascareta formarà part de la nostra fisonomia, deixant només al descobert els ulls. Aleshores, haurem de reinventar la nostra comunicació no verbal potenciant la salutació amb la mirada, directe als ulls de l’altre durant uns quants segons. El contacte visual és un dels aspectes més importants del llenguatge corporal. Són els ulls els que transmeten alegria i altres emocions. Per sort, el somriure no depèn de la boca, sinó dels ulls.

No mirarem igual a l’altre durant força temps. La nostra actitud ara està tocada per la por, perquè no hem patit aquesta malaltia i sabem que mentre no hi hagi vacuna, aquest virus no estarà controlat. En aquesta situació, l’altre és per nosaltres un perill. Això serà especialment significatiu en la gent gran, amb més probabilitats de morir un cop infectada.

Hi haurà un canvi significatiu en les nostres relacions. Les distàncies físiques personals i socials s’incrementaran, persistint en el temps i esdevenint un caràcter generacional. La gran majoria optarem per substituir el contacte presencial per la virtualitat, sobretot a través del mòbil. A nivell públic, el nostre comportament canviarà, com s’ha pogut constatar aquests dies. La velocitat del pas de les persones s’accelerarà molt. El ritme serà robòtic. Caminarem ràpid i mirant a terra. Arribar, parlar i fugir. La salutació i el contacte s’hauran convertit en una amenaça, i encara més el subtil frec entre les mans.

Aquest confinament, com a mesura pel control de la malaltia, ha provocat un augment en el temps d’utilització del mòbil, tauletes i portàtils, i d’hores i hores de connexió a internet per a la comunicació, la recerca d’informació i el consum de recursos audiovisuals d’oci. Les empreses tecnològiques s’han vist molt beneficiades, si fins ara la societat física competia amb la realitat a internet, la primera ha quedat momentàniament aniquilada i la segona prioritzada d’ara endavant.

Els governs, amb les mesures de distanciament social, ens han empès cap aquesta realitat virtual des de casa. A partir de les nostres activitats a les xarxes socials digitals, els Estats saben moltes més coses de nosaltres que abans. Ara els hem deixat entrar en el nostre espai més íntim, com són les nostres cases. Fins i tot han tingut l’oportunitat de seguir les nostres converses, ja que s’ha sabut que una de les plataformes que oferia servei de videoconferència no era segura i qualsevol persona amb coneixements informàtics podia escoltar el que dèiem en privat. I ara ens amenacen amb seguir moviments i amistats.

El confinament també ha afectat als mitjans de comunicació i a la política. El teletreball ha arribat als programes d’entreteniment de televisió i a les rodes de premsa i ens ha permès xafardejar els menjadors i habitacions de periodistes, polítics i experts, satisfent la nostra primitiva curiositat.

Parlant de la televisió, tenint en compte que si estem a casa importa poc si plou o fa sol, els telenotícies farien bé de substituir l’espai del temps per un apartat de ciència, on bàsicament es parli de novetats tecnològiques i científiques aplicades a la salut i el benestar. Potser així ens donarien una informació que ens tranquil·litzaria de debò i de pas ens tornaria més intel·ligents.

Article publicat al Diari de Girona el 22 de març de 2020.

Del fet d’estar confinats als nostres domicilis a causa de l’estat d’alarma pel coronavirus, previst inicialment per a quinze dies, passaran coses, moltes coses. Aquelles i aquells que ens dediquem a la sociologia i a la gestió de conflictes sabem que un dels factors que predisposa a què passin coses, positives i negatives, és quan la gent conviu a pocs metres de distància els uns al costat dels altres en el dia a dia. 

La situació d’alarma actual és realment excepcional, extraordinària, i per aquest motiu es fa difícil trobar casos similars i en les seves conseqüències. Malgrat això, d’entrada em venen el cap dos casos d’àmbit relacional, un excepcional i un altre quotidià, que afecten a la parella, un més positiu, pels seus efectes demogràfics i un altre menys, per les conseqüències familiars, que ens poden ajudar a atendre les coses que poden passar. En tots dos casos tenim dades. 

El 9 de novembre de 1965, la ciutat de Nova York i altres territoris van quedar afectat per un tall de llum de 12 hores. Aquella nit, 30 milions d’habitants de vuit estats van estar a les fosques. Les llars no van tenir accés a la televisió. Durant aquella nit del 1965, les parelles que habitaven aquests territoris van aprofitar el temps practicant sexe, fet que va comportar que nous mesos després, la natalitat es disparés. Alguns experts ja van predir aquesta conseqüència. La relació entre apagada i natalitat va quedar estadísticament demostrada nous mesos més tard, al mes d’agost de 1966, quan en aquelles llars on l’electricitat va tornar a les poques hores, les clíniques properes van presentar una activitat normal; mentre que en aquells districtes en els que la llum va tardar més temps a fer-se efectiva, el nombre de naixements es va incrementar en més del cent per cent.

Imaginin que pot passar a casa nostra, tenint en compte que el confinament d’entrada no és de 12 hores, sinó de 15 dies, és a dir, amb 360 hores. Vagi per davant que durant aquest confinament gaudirem del servei d’electricitat en condicions normals i tindrem accés a la televisió, al mòbils, a les tauletes i als ordinadors, és a dir a les xarxes socials digitals i a plataformes de pagament on podem seguir l’activitat d’altres persones i d’una bateria de pel·lícules i series que ens animaran les hores de confinament. Però l’oferta és finita i per aquest motiu sóc conscient que hi haurà temps per fer altres coses, com per exemple, l’amor, i per això no descarto un increment de naixements d’aquí a nous mesos, tal com va passar a Nova York fa més de cinquanta anys enrere. 

L’altre cas té a veure amb el moment de l’any que les parelles es veu confinades a conviure junts, que és per vacances, generalment en el període estival. Les dades apunten que després de les vacances en aquest període de temps, és quan es concentren un augment important de les separacions i divorcis. Això també passa després de Nadal, quan amb un període menor vocacional. Segons un estudi de la Universitat de Washington, acostumats al ritme vertiginós de les nostres societats i feines, les vacances es conceben com a una oportunitat per passar-ho bé i com un moment de transició cap a un nou període en la vida. Si aquest moment d’optimisme no es materialitza en el confinament de les parelles per vacances, fa que s’incrementin les discussions i els conflictes, ja que s’han perdut els vincles inicials de la relació per superar adversitats junts i s’han intensificat els hàbits individuals d’actuació quotidiana que afloren i xoquen en el període vacacional. On abans hi havia una parella, ara hi ha dos individus.

Sembla que els propers 15 dies de confinament donaran peu per fer aflorar aquests conflictes, però també ens ofereixen la oportunitat per aprendre a abordar-los amb la voluntat d’acostar-nos i de trobar plegats opcions de vida de parella més enllà del distanciament i la separació, i per revisar i recuperar els seus aspectes positius de la relació, aquelles coses que van fer enamorar-nos d’aquella persona.

Al cap i a la fi, aquesta crisi ens està demostrant que el més important que tenim és la nostra vida i el temps que passem en aquest món sols o millor acompanyats.