El Consell de l’Esport Escolar de Barcelona i l’Institut Barcelona Esports (Ajuntament de BCN) posa en marxa 3 xerrades-tallers per donar a conéixer els principis i claus bàsiques per a la gestió i la prevenció de conflictes en l'esport base.

Entre els mesos de novembre de 2016 i gener de 2017, s'han dut a terme 3 xerrades-tallers per tractar els conflictes que es donen en la pràctica de l'esport base i aprendre a abordar-los a partir dels principis i les tècniques de la conflictologia o Resolució de conflictes.

Els encarregats de desenvolupar aquestes sessions amb el títol "Les 7 claus bàsiques per a la gestió dels conflictes amb èxit en la pràctica de l'esport base" han estat en Xavier Pastor i l'Eduard Carrera, ja que des de fa un parell d'anys estan impulsant l'aplicació de projectes de mediació esportiva en clubs de catalunya de diferents modalitats: futbol, handbol, waterpolo, futbol sala, basquet.

Destacar de les sessions el gran interès per part dels participants i sobretot el nombre i qualitat de les consultes dels entrenadors, monitors esportius, coordinadors al final de les sessions presentant els seus casos i demanant assessorament als especialistes. Això denota que hi ha una important necessitat per part dels preparados físics, entrenadors i staff esportiu enfornt les situacions que actualment provoquen conflicte en la pràctica esportiva infantil o de base.

Xavier Pastor és politòleg i conflictòleg. Expert en la prevenció, gestió i resolució de conflictes. Guanyador del Premi Civisme 2014 i 2015. Director del Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la UdG (Fundació UdG). Professor en el Programa de conflictologia dels Estudis de Dret i Ciència Política de la UOC. Impulsor dels projectes pilot en mediació esportiva a clubs de futbol sala, futbol, handbol i waterpolo.

Eduard Carrera és economista i conflictòleg. Expert en la prevenció, gestió i resolució de conflictes.  Mediador Comunitari a Olot. Guanyador del Premi Civisme 2014 i 2015 en la modalitat d’assaig. Coordinador del Diploma de Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la Universitat de Girona (Fundació UdG). Professor col·laborador del Màster en conflictologia de la UOC. Impulsor dels projectes pilot en mediació esportiva a clubs de futbol sala, futbol, handbol i waterpolo
 

En motiu de la commemoració del Dia Europeu de la mediació, 21 de gener, es posa en marxa una campanya d'experts, professionals, estudiants, mediadors, usuaris de serveis de mediació per explicar per mitjà de vídeos d'un minut de durada quines coses li falten a la mediació per esdevenir un sistema conegut i utilitzat per a la ciutadania d'una forma corrent i habitual per gestionar els conflictes.

 

A Catalunya, durant aquests darrers 20 anys, la mediació està intentant fer-se un espai com a sistema i procés per a la Gestió i la Resolució de conflictes de baixa intensitat o en el dia a dia de la societat.

Així, ens hem esforçat per explicar què és, com funciona, quins són els seus avantatges. Poc a poc en la pràctica s’ha anat fent camí en diferents àmbits: comunitari, familiar, educatiu, policial, intercultural, consum, esportiu, ambiental, turisme, oci nocturn, etc.  En alguns àmbits ha estat més fàcil, en altres hi ha més dificultats. Tot i així, en general, tots són conscients que la mediació podria ser més present i es podria utilitzar molt més, en més esferes i per més persones i grups.

És en aquest sentit, i aprofitant que el 21 de gener és el Dia Europeu de la Mediació, i partint de la premissa que aquest tipus de celebracions han de servir per donar a conèixer els sistemes alternatius de gestió i resolució de conflictes, entre els quals està la mediació, us proposem que diferents persones expertes de la mediació i personalitats de distints àmbits que han tocat o toquen la mediació, expliquin “Què li falta a la mediació” amb un vídeo d’entre 30 i 60 segons.

Podeu veure els vídeos publicats fins ara en el canal a: http://www.youtube.com/channel/UCvmYs9rOGfbQWo9bHtmHUNQ

Amb els vídeos de resposta es pretén fer difusió de la mediació al màxim de persona a través del canal de youtube creat per l'ocasió i sensibilitzant al propi sector i a institucions públiques i privades perquè si es decideixen a posar en marxa serveis, projectes i experiències de mediació i que ho facin amb les millors condicions.

Els vídeos es piularan la setmana del 21 de gener de 2017 a les xarxes socials digitals.

Es tracta que la campanya aporti contingut i arribi al màxim de persones per les xarxes socials digitals.

Les persones interessades en participar es poden posar en contacte amb els organitzadors de la campanya a través del correu electrònic: info@resoluciodeconflictes.org

He seguit atentament per les xarxes socials digitals i als mitjans de comunicació els comentaris sobre l'agressió patida pels jugadors del Futbol Club Barcelona a l'estadi del València en els darrers minuts del partit de lliga de la jornada passada, i la recent decisió del comitè de competició. Tot plegat, preocupant.

De les xarxes socials digitals, cap sorpresa, ja que quan hi ha un conflicte, en aquesta esfera la gent es polaritza, és a dir, els que són del Barça defensen els seus jugadors i critiquen el que va passar al camp del València; i els valencianistes es riuen de la reacció dels jugadors del FC Barcelona i critiquen l'actuació de l'àrbitre. Al finals uns i altres quan es troben s'insulten.

Als mitjans, jo en destacaria dues reaccions pel mateix motiu. La primera la d'un periodista, actor i còmic, Sergi Mas. La segona, la del màxim responsable de la Liga Profesional de Futbol, Javier Tebas.

El primer em va sorprendre negativament quan en la seva secció del programa El club de la mitjanit d'en Francesc Garriga va fer mofa de la reacció dels jugadors agredits per l'ampolla d'aigua. Lamentable. Venia a fer entendre a partir de la gesticulació -es va tirar a terra de l'estudi emulant els jugadors del Barça- que aquests van exagerar les seves reaccions. Cal recordar que als estadis de futbol es retiren els taps de les ampolles d'aigua, ja que fermades i amb líquid, si són llançades, provoquen un fort impacte.

Però encara són pitjors les declaracions del màxim mandatari de la Liga de Futbol Profesional, que ha afirmat que els jugadors del FC Barcelona que van ser agredits haurien de ser sancionats per simulació del dolor i efectes de l'agressió.

Finalment, la decisió del comitè de competició que ha establert que disparar una ampolla d'aigua a un jugador de futbol, sigui Messi, Neymar o Suarez, costa -multa-1.500 €?. Per cert avui és un jugador, demà pot ser un àrbitre.

Davant d'aquests fets, paraules i decisions, és urgent que el futbol d'una vegada per totes busqui solucions al problema de la violència física i verbal a les grades. Aquesta violència ja ha traspassat als partits de nens i nenes dels cap de setmana, entre entrenadors, i entre pares i mares dels equips, esdevenint un fet normalitzat que tothom condemna, però que no se li busca i troba solució.

En aquest sentit, cal recordar que les mesures sancionadores no estan donant els resultats esperats i que calen altres mesures. Hem d'ocupar-nos dels comportaments violents, però sobretot de les idees i pensaments que els justifiquen i els promouen en les ments de la gent. Fer fora dels camps de futbol els aficionats violents, no assegura que desapareixerà la violència, ja que altres ocuparan el lloc del que ha estat sancionat.

El que cal és treballar de forma global amb i dins dels clubs i amb aquests aficionats -que els clubs coneixen i tenen l'obligació de saber qui són- que tenen reaccions violentes i agressives, com s'ha fet en aquest i en altres esports. Com? Per exemple, articulant una grada d'animació positiva, sense insults, sense agressions, sense violència, animant l'equip. Fent un seguiment continu. O amb els aficionats agressius, proposant-los que si volen entrar en el camp de futbol, han de seguir una formació obligatòria de gestió emocional o gestió de conflictes. Els serà molt útil dins i fora del camp de futbol. Els clubs són entitats privades i poden exigir aquestes condicions en l'accés de les seves instal·lacions. Treballant amb l'aplicació d'un valors i d'unes pautes de comportament per part de totes els professionals que formen el club, més enllà del lluïment de cinc segons de pancartes de campanyes federatives abans d'un partit. Aplicant els codis de conductes que es troben en els calaixos de les oficines.

Al cap i a la fi, si ens ocupem de la violència i som capaços d'eliminar-la dels camps de futbol o de qualsevol espai de la nostra societat, ja no ens haurem d'ocupar dels jugadors o de les persones que suposadament simulen agressions, perquè la violència no s'haurà produït. Si gestionem el primer, el segon no existirà, si és que alguna vegada ha existit.