Dimarts 10 Gener 2017
En motiu de la commemoració del Dia Europeu de la mediació, 21 de gener, es posa en marxa una campanya d'experts, professionals, estudiants, mediadors, usuaris de serveis de mediació per explicar per mitjà de vídeos d'un minut de durada quines coses li falten a la mediació per esdevenir un sistema conegut i utilitzat per a la ciutadania d'una forma corrent i habitual per gestionar els conflictes.
A Catalunya, durant aquests darrers 20 anys, la mediació està intentant fer-se un espai com a sistema i procés per a la Gestió i la Resolució de conflictes de baixa intensitat o en el dia a dia de la societat.Així, ens hem esforçat per explicar què és, com funciona, quins són els seus avantatges. Poc a poc en la pràctica s’ha anat fent camí en diferents àmbits: comunitari, familiar, educatiu, policial, intercultural, consum, esportiu, ambiental, turisme, oci nocturn, etc. En alguns àmbits ha estat més fàcil, en altres hi ha més dificultats. Tot i així, en general, tots són conscients que la mediació podria ser més present i es podria utilitzar molt més, en més esferes i per més persones i grups.
És en aquest sentit, i aprofitant que el 21 de gener és el Dia Europeu de la Mediació, i partint de la premissa que aquest tipus de celebracions han de servir per donar a conèixer els sistemes alternatius de gestió i resolució de conflictes, entre els quals està la mediació, us proposem que diferents persones expertes de la mediació i personalitats de distints àmbits que han tocat o toquen la mediació, expliquin “Què li falta a la mediació” amb un vídeo d’entre 30 i 60 segons.
Podeu veure els vídeos publicats fins ara en el canal a: http://www.youtube.com/channel/UCvmYs9rOGfbQWo9bHtmHUNQ
Amb els vídeos de resposta es pretén fer difusió de la mediació al màxim de persona a través del canal de youtube creat per l'ocasió i sensibilitzant al propi sector i a institucions públiques i privades perquè si es decideixen a posar en marxa serveis, projectes i experiències de mediació i que ho facin amb les millors condicions.
Els vídeos es piularan la setmana del 21 de gener de 2017 a les xarxes socials digitals.
Es tracta que la campanya aporti contingut i arribi al màxim de persones per les xarxes socials digitals.
Les persones interessades en participar es poden posar en contacte amb els organitzadors de la campanya a través del correu electrònic: info@resoluciodeconflictes.org
Una campanya similar es va posar en marxa l'any 2016 comentant els "tòpics de la mediació": https://www.youtube.com/channel/UCTTx_YaiZ8GaJx4dTKdN3Gg
Divendres 23 Desembre 2016
Divendres 23 Desembre 2016
Dilluns 14 Novembre 2016
Xavier Pastor
Expert en gestió de conflictes i professor de la UOC i de la UdG
Article publicat al Diari de Girona el 30 d'octubre de 2016 i a la secció d'Esport del Diari Ara el 26 d'octubre de 2016
"Si ens ocupem de la violència i som capaços d'eliminar-la dels camps de futbol o de qualsevol espai de la nostra societat, ja no ens haurem d'ocupar dels jugadors o de les persones que suposadament simulen agressions, perquè la violència no s'haurà produït".
He seguit atentament per les xarxes socials digitals i als mitjans de comunicació els comentaris sobre l'agressió patida pels jugadors del Futbol Club Barcelona a l'estadi del València en els darrers minuts del partit de lliga de la jornada passada, i la recent decisió del comitè de competició. Tot plegat, preocupant.
De les xarxes socials digitals, cap sorpresa, ja que quan hi ha un conflicte, en aquesta esfera la gent es polaritza, és a dir, els que són del Barça defensen els seus jugadors i critiquen el que va passar al camp del València; i els valencianistes es riuen de la reacció dels jugadors del FC Barcelona i critiquen l'actuació de l'àrbitre. Al finals uns i altres quan es troben s'insulten.
Als mitjans, jo en destacaria dues reaccions pel mateix motiu. La primera la d'un periodista, actor i còmic, Sergi Mas. La segona, la del màxim responsable de la Liga Profesional de Futbol, Javier Tebas.
El primer em va sorprendre negativament quan en la seva secció del programa El club de la mitjanit d'en Francesc Garriga va fer mofa de la reacció dels jugadors agredits per l'ampolla d'aigua. Lamentable. Venia a fer entendre a partir de la gesticulació -es va tirar a terra de l'estudi emulant els jugadors del Barça- que aquests van exagerar les seves reaccions. Cal recordar que als estadis de futbol es retiren els taps de les ampolles d'aigua, ja que fermades i amb líquid, si són llançades, provoquen un fort impacte.
Però encara són pitjors les declaracions del màxim mandatari de la Liga de Futbol Profesional, que ha afirmat que els jugadors del FC Barcelona que van ser agredits haurien de ser sancionats per simulació del dolor i efectes de l'agressió.
Finalment, la decisió del comitè de competició que ha establert que disparar una ampolla d'aigua a un jugador de futbol, sigui Messi, Neymar o Suarez, costa -multa-
1.500 €?. Per cert avui és un jugador, demà pot ser un àrbitre.
Davant d'aquests fets, paraules i decisions, és urgent que el futbol d'una vegada per totes busqui solucions al problema de la violència física i verbal a les grades. Aquesta violència ja ha traspassat als partits de nens i nenes dels cap de setmana, entre entrenadors, i entre pares i mares dels equips, esdevenint un fet normalitzat que tothom condemna, però que no se li busca i troba solució.
En aquest sentit, cal recordar que les mesures sancionadores no estan donant els resultats esperats i que calen altres mesures. Hem d'ocupar-nos dels comportaments violents, però sobretot de les idees i pensaments que els justifiquen i els promouen en les ments de la gent. Fer fora dels camps de futbol els aficionats violents, no assegura que desapareixerà la violència, ja que altres ocuparan el lloc del que ha estat sancionat.
El que cal és treballar de forma global amb i dins dels clubs i amb aquests aficionats -que els clubs coneixen i tenen l'obligació de saber qui són- que tenen reaccions violentes i agressives, com s'ha fet en aquest i en altres esports. Com? Per exemple, articulant una grada d'animació positiva, sense insults, sense agressions, sense violència, animant l'equip. Fent un seguiment continu. O amb els aficionats agressius, proposant-los que si volen entrar en el camp de futbol, han de seguir una formació obligatòria de gestió emocional o gestió de conflictes. Els serà molt útil dins i fora del camp de futbol. Els clubs són entitats privades i poden exigir aquestes condicions en l'accés de les seves instal·lacions. Treballant amb l'aplicació d'un valors i d'unes pautes de comportament per part de totes els professionals que formen el club, més enllà del lluïment de cinc segons de pancartes de campanyes federatives abans d'un partit. Aplicant els codis de conductes que es troben en els calaixos de les oficines.
Al cap i a la fi, si ens ocupem de la violència i som capaços d'eliminar-la dels camps de futbol o de qualsevol espai de la nostra societat, ja no ens haurem d'ocupar dels jugadors o de les persones que suposadament simulen agressions, perquè la violència no s'haurà produït. Si gestionem el primer, el segon no existirà, si és que alguna vegada ha existit.
Expert en gestió de conflictes i professor de la UOC i de la UdG
Article publicat al Diari de Girona el 30 d'octubre de 2016 i a la secció d'Esport del Diari Ara el 26 d'octubre de 2016
"Si ens ocupem de la violència i som capaços d'eliminar-la dels camps de futbol o de qualsevol espai de la nostra societat, ja no ens haurem d'ocupar dels jugadors o de les persones que suposadament simulen agressions, perquè la violència no s'haurà produït".
He seguit atentament per les xarxes socials digitals i als mitjans de comunicació els comentaris sobre l'agressió patida pels jugadors del Futbol Club Barcelona a l'estadi del València en els darrers minuts del partit de lliga de la jornada passada, i la recent decisió del comitè de competició. Tot plegat, preocupant.De les xarxes socials digitals, cap sorpresa, ja que quan hi ha un conflicte, en aquesta esfera la gent es polaritza, és a dir, els que són del Barça defensen els seus jugadors i critiquen el que va passar al camp del València; i els valencianistes es riuen de la reacció dels jugadors del FC Barcelona i critiquen l'actuació de l'àrbitre. Al finals uns i altres quan es troben s'insulten.
Als mitjans, jo en destacaria dues reaccions pel mateix motiu. La primera la d'un periodista, actor i còmic, Sergi Mas. La segona, la del màxim responsable de la Liga Profesional de Futbol, Javier Tebas.
El primer em va sorprendre negativament quan en la seva secció del programa El club de la mitjanit d'en Francesc Garriga va fer mofa de la reacció dels jugadors agredits per l'ampolla d'aigua. Lamentable. Venia a fer entendre a partir de la gesticulació -es va tirar a terra de l'estudi emulant els jugadors del Barça- que aquests van exagerar les seves reaccions. Cal recordar que als estadis de futbol es retiren els taps de les ampolles d'aigua, ja que fermades i amb líquid, si són llançades, provoquen un fort impacte.Però encara són pitjors les declaracions del màxim mandatari de la Liga de Futbol Profesional, que ha afirmat que els jugadors del FC Barcelona que van ser agredits haurien de ser sancionats per simulació del dolor i efectes de l'agressió.
Finalment, la decisió del comitè de competició que ha establert que disparar una ampolla d'aigua a un jugador de futbol, sigui Messi, Neymar o Suarez, costa -multa-
1.500 €?. Per cert avui és un jugador, demà pot ser un àrbitre.Davant d'aquests fets, paraules i decisions, és urgent que el futbol d'una vegada per totes busqui solucions al problema de la violència física i verbal a les grades. Aquesta violència ja ha traspassat als partits de nens i nenes dels cap de setmana, entre entrenadors, i entre pares i mares dels equips, esdevenint un fet normalitzat que tothom condemna, però que no se li busca i troba solució.
En aquest sentit, cal recordar que les mesures sancionadores no estan donant els resultats esperats i que calen altres mesures. Hem d'ocupar-nos dels comportaments violents, però sobretot de les idees i pensaments que els justifiquen i els promouen en les ments de la gent. Fer fora dels camps de futbol els aficionats violents, no assegura que desapareixerà la violència, ja que altres ocuparan el lloc del que ha estat sancionat.
El que cal és treballar de forma global amb i dins dels clubs i amb aquests aficionats -que els clubs coneixen i tenen l'obligació de saber qui són- que tenen reaccions violentes i agressives, com s'ha fet en aquest i en altres esports. Com? Per exemple, articulant una grada d'animació positiva, sense insults, sense agressions, sense violència, animant l'equip. Fent un seguiment continu. O amb els aficionats agressius, proposant-los que si volen entrar en el camp de futbol, han de seguir una formació obligatòria de gestió emocional o gestió de conflictes. Els serà molt útil dins i fora del camp de futbol. Els clubs són entitats privades i poden exigir aquestes condicions en l'accés de les seves instal·lacions. Treballant amb l'aplicació d'un valors i d'unes pautes de comportament per part de totes els professionals que formen el club, més enllà del lluïment de cinc segons de pancartes de campanyes federatives abans d'un partit. Aplicant els codis de conductes que es troben en els calaixos de les oficines.Al cap i a la fi, si ens ocupem de la violència i som capaços d'eliminar-la dels camps de futbol o de qualsevol espai de la nostra societat, ja no ens haurem d'ocupar dels jugadors o de les persones que suposadament simulen agressions, perquè la violència no s'haurà produït. Si gestionem el primer, el segon no existirà, si és que alguna vegada ha existit.
Diumenge 2 Octubre 2016
En el mòdul 10 del Diploma de Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària, els alumnes han d'efectuar un projecte o unes pràctiques (80 hores). A continuació, publiquem un resum de les pràctiques i projectes de la 11a edició.
Pràctiques
- Servei pilot de Mediació en zones d’oci nocturn del municipi de Castell-Platja d’Aro. S’ha participat en l’observació, anàlisi i intervenció de conflictes en la via publica: sorolls, manca de civisme, desperfectes, brutícia com a producte de l’activitat dels locals de l’oci nocturn i s’han dut a terme processos de mediació.
- Servei Mediació Ciutadana de Rubí, participant, d’una banda, en la reducció del nivell de conflictivitat social, en concret en el malestar veïnal i el deteriorament de la convivència i les actituds que vulneren la convivència i el respecte als altres o a l’entorn, des dels drets i deures de la ciutadania; i de l’altra, en la prevenció de conflictes i suport a la ciutadania, activa, cívica i responsable.
- Servei de Mediació Ciutadana de l’Hospitalet del Llobregat. Participant en accions de prevenció per aprofundir en la gestió positiva dels conflictes, en concret, donant resposta a conflictes veïnals, familiars, escolars o per l’”ús de l’espai públic”.
- Servei de gestió de conflictes social en l’espai urbà de l’ajuntament de Barcelona, gestionar per l’empresa Progess. Observació, Anàlisi, disseny i intervenció en processos de resolució de conflictes en l’espai públic als districtes de Barcelona.
- Projecte pilot de Mediació Esportiva en el Club Natació Sant Andreu (secció waterpolo) per a prevenir i gestionar els conflictes entre entrenadors i familiars dels nens i nenes jugadors. Participant directament en processos de mediació. Enguany s’ha elaborat el Pla Estratègic Esportiu-Educatiu del waterpolo base.
- Projecte pilot de Mediació Esportiva en el Girona FC per a prevenir i gestionar els conflictes entre entrenadors i familiars dels nens i nenes jugadors, en la categoria d’aleví. Participant directament en processos de prevenció de conflictes.
- Servei de mediació comunitària a habitatges Barceló del municipi de Quart (Girona) forma part del Consorci de Benestar Social Gironès-Salt, i està gestionat per una empresa externa. La intervenció s’emmarca en la comunitat de veïns dels blocs d’habitatges anomenats Habitatges Barceló, en els que es pretén donar continuïtat a un seguit d’intervencions durant l’any 2015, arran d’uns conflictes veïnals, que no varen quedar resolts definitivament.
- Institut de Mediació Integral de Barcelona en l’anàlisi i tractament de casos de conflictes i en el desenvolupament dels processos de mediació aplicats per a la seva gestió i resolució.
- Defensor del ciutadà de Girona. En l'anàlisi i seguiment de diferents casos de conflictes i en la realització d'un seguit de propostes per a la seva gestió alternativa.
.JPG)
Projectes:
- Elaboració d’un mapa de conflictes dins el col·lectiu de músics de la ciutat de Girona i disseny d’un servei de mediació per aquest col·lectiu en els casos que es pugui plantejar la intervenció.
- Servei d’acompanyament i assessorament a comunitats de propietaris en situació de risc i urgència social de l’Ajuntament de Canovelles.
- Creació d’un projecte pilot de servei de mediació intrajudicial en seu contenciosa-administrativa, al Jutjat Contenciós administratiu número 1 de Girona, amb la finalitat de reduir el nombres de conflictes judicial amb les administracions públiques (bàsicament Ajuntaments) i donar solucions, ràpides i satisfactòries als conflictes que generen en la seva relació amb els ciutadans.
- Estudi de l’estat actual dels projectes, serveis i experiències de la Gestió Alternativa de conflictes (GAC) i la Mediació Comunitària a Catalunya 2010-2016. Amb un apartat dedicat a les experiències i serveis de la gestió alternativa del conflicte a la comarca del Maresme.
- Els processos participatius i la gestió de conflictes públics a Catalunya. Estudi comparatiu de 3 o 4 experiències de processos participatius per tractar un conflicte públic o realitzar una intervenció comunitària.
-Projecte d’intervenció i formació en Gestió Alternativa de Conflictes als centres penitenciaris de Catalunya, amb l’objectiu d’implementar, amb caràcter permanent, la GAC a les presons, en concret als propis interns com un mètode transformador que els faciliti noves alternatives de vida, present i de futur.
- Mediació en ocupació de pisos al municipi de Salt. Proposta d’elaboració d’eines metodològiques en GAC per a la intervenció dins les comunitats de veïns amb conflictes de convivència derivats de les ocupacions irregulars de pisos.
- Estudi sobre el procés de negociació de Junts pel Sí i la CUP per a l’elecció del president de la Generalitat, amb l’objectiu d’analitzar com s’ha dut a terme el procés de negociació i aportar propostes de millora en funció de les parts en conflicte, l’objectiu de la negociació, les causes del desacord i el context polític i social.
- Estudi sobre els efectes conflictius de la circulació de les bicicletes a Girona, en concret en els factors estructurals i de comportaments de vianants, ciclistes i conductors de vehicles amb propostes de gestió positiva.
Pràctiques- Servei pilot de Mediació en zones d’oci nocturn del municipi de Castell-Platja d’Aro. S’ha participat en l’observació, anàlisi i intervenció de conflictes en la via publica: sorolls, manca de civisme, desperfectes, brutícia com a producte de l’activitat dels locals de l’oci nocturn i s’han dut a terme processos de mediació.
- Servei Mediació Ciutadana de Rubí, participant, d’una banda, en la reducció del nivell de conflictivitat social, en concret en el malestar veïnal i el deteriorament de la convivència i les actituds que vulneren la convivència i el respecte als altres o a l’entorn, des dels drets i deures de la ciutadania; i de l’altra, en la prevenció de conflictes i suport a la ciutadania, activa, cívica i responsable.
- Servei de Mediació Ciutadana de l’Hospitalet del Llobregat. Participant en accions de prevenció per aprofundir en la gestió positiva dels conflictes, en concret, donant resposta a conflictes veïnals, familiars, escolars o per l’”ús de l’espai públic”.
- Servei de gestió de conflictes social en l’espai urbà de l’ajuntament de Barcelona, gestionar per l’empresa Progess. Observació, Anàlisi, disseny i intervenció en processos de resolució de conflictes en l’espai públic als districtes de Barcelona.
- Projecte pilot de Mediació Esportiva en el Club Natació Sant Andreu (secció waterpolo) per a prevenir i gestionar els conflictes entre entrenadors i familiars dels nens i nenes jugadors. Participant directament en processos de mediació. Enguany s’ha elaborat el Pla Estratègic Esportiu-Educatiu del waterpolo base.
- Projecte pilot de Mediació Esportiva en el Girona FC per a prevenir i gestionar els conflictes entre entrenadors i familiars dels nens i nenes jugadors, en la categoria d’aleví. Participant directament en processos de prevenció de conflictes.
- Servei de mediació comunitària a habitatges Barceló del municipi de Quart (Girona) forma part del Consorci de Benestar Social Gironès-Salt, i està gestionat per una empresa externa. La intervenció s’emmarca en la comunitat de veïns dels blocs d’habitatges anomenats Habitatges Barceló, en els que es pretén donar continuïtat a un seguit d’intervencions durant l’any 2015, arran d’uns conflictes veïnals, que no varen quedar resolts definitivament.
- Institut de Mediació Integral de Barcelona en l’anàlisi i tractament de casos de conflictes i en el desenvolupament dels processos de mediació aplicats per a la seva gestió i resolució.
- Defensor del ciutadà de Girona. En l'anàlisi i seguiment de diferents casos de conflictes i en la realització d'un seguit de propostes per a la seva gestió alternativa.
Projectes:- Elaboració d’un mapa de conflictes dins el col·lectiu de músics de la ciutat de Girona i disseny d’un servei de mediació per aquest col·lectiu en els casos que es pugui plantejar la intervenció.
- Servei d’acompanyament i assessorament a comunitats de propietaris en situació de risc i urgència social de l’Ajuntament de Canovelles.
- Creació d’un projecte pilot de servei de mediació intrajudicial en seu contenciosa-administrativa, al Jutjat Contenciós administratiu número 1 de Girona, amb la finalitat de reduir el nombres de conflictes judicial amb les administracions públiques (bàsicament Ajuntaments) i donar solucions, ràpides i satisfactòries als conflictes que generen en la seva relació amb els ciutadans.
- Estudi de l’estat actual dels projectes, serveis i experiències de la Gestió Alternativa de conflictes (GAC) i la Mediació Comunitària a Catalunya 2010-2016. Amb un apartat dedicat a les experiències i serveis de la gestió alternativa del conflicte a la comarca del Maresme.
- Els processos participatius i la gestió de conflictes públics a Catalunya. Estudi comparatiu de 3 o 4 experiències de processos participatius per tractar un conflicte públic o realitzar una intervenció comunitària.
-Projecte d’intervenció i formació en Gestió Alternativa de Conflictes als centres penitenciaris de Catalunya, amb l’objectiu d’implementar, amb caràcter permanent, la GAC a les presons, en concret als propis interns com un mètode transformador que els faciliti noves alternatives de vida, present i de futur.
- Mediació en ocupació de pisos al municipi de Salt. Proposta d’elaboració d’eines metodològiques en GAC per a la intervenció dins les comunitats de veïns amb conflictes de convivència derivats de les ocupacions irregulars de pisos.
- Estudi sobre el procés de negociació de Junts pel Sí i la CUP per a l’elecció del president de la Generalitat, amb l’objectiu d’analitzar com s’ha dut a terme el procés de negociació i aportar propostes de millora en funció de les parts en conflicte, l’objectiu de la negociació, les causes del desacord i el context polític i social.
- Estudi sobre els efectes conflictius de la circulació de les bicicletes a Girona, en concret en els factors estructurals i de comportaments de vianants, ciclistes i conductors de vehicles amb propostes de gestió positiva.
| Amb el suport | |
 |
| Col·labora: | ||
 |
 |
 |
  |
  |
  |
  |
  |
  |
  |
  |
  |