La UdG, la UOC i la Unió Esportiva Sant Andreu recuperen i tornen a engegar per a la temporada 2016-2017 el projecte pilot de mediació esportiva que en anys anteriors tants bons resultats havia donat.

L'Ajuntament de Castell-Platja d'Aro impulsa aquest estiu un nou servei de mediació. En concret es tracta d'un servei de prevenció, gestió i mediació en conflictes en zones d'oci nocturn.

L'objectiu del servei pilot, vinculat a la Policia local de Platja d'Aro, és abordar, intervenir i oferir propostes de solució a conflictes de baixa intensitat que es produeixen a la via pública i als locals d'oci, per millorar així el civisme i la convivència al municipi. Per fer-ho, els professionals contractats compten amb el compendi de formules i tècniques de la conflictologia i/o Resolució de conflictes: negociació, mediació, facilitació, conciliació i des d'una actitud positiva.

Aquesta actuació es presta per mitjà dels professionals de la Resolució de conflictes i de la Mediació de l'empresa Porta Cabot. Aquesta és l'empresa que també dinamitza els espais de supervisió dels mediadors de la Diputació de Barcelona.






Els mediadors i mediadores que desenvolupen aquest servei són postgraduats en Resolució de Conflictes i Mediació.

En aquest projecte també s'incorporen alumnes de pràctiques de la 11a edició del Postgrau Semipresencial de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la Universitat de Girona (Fundació UdG).





 

Una mirada a la Gestió Alternativa de Conflictes (GAC), al seu paper, en les comunitats veïnals
Per Eduard Carrera

• D'una banda, trobem la visió dels veïns. Una visió que predisposa a pensar que una reunió de comunitats de veïns podria adquirir un sinònim bèl·lic. És a dir, per els veïns les reunions de comunitat son una guerra en la qual cal estar ben preparat, i on cal portar un escut ben gran per evitar danys irreparables. Veure il·lustració de Forges a el diari El País.
• De l'altra, també tenim la visió d’administrador de finques, la qual ens fa pensar que estan acostumats a treballar amb la queixa i en la gestió de problemes però des de fa uns quants anys cada vegada més es troben amb problemes de governabilitat i de delegació de la responsabilitat per part dels veïns de la seva gestió. Aquesta visió aposta per contractar més professionals per gestionar les queixes, però no per apostar per un nou model basat en la gestió positiva de conflictes. 

Però més enllà d’aquestes dues visions, hem de tenir en compte el context en el qual ens trobem i que predisposa a un increment de la conflictivitat en les comunitats veïnals, i això és precisament el que defensava en la relatoria d’aquesta taula rodona. Quin és aquest context? Algunes dades rellevants, apunten a que:

1) Cada vegada més hi ha un increment de les desigualtats, fent-se evident precisament en molts dels barris de les ciutats i poblacions Catalanes.

2) Dificultats econòmiques per part de moltes famílies reflectit en una taxa d’atur molt elevada (19,88%), en la destrucció permanent de la ocupació, en un increment de la taxa de morositat en les comunitats (el 2011 la morositat va créixer un 60%), en un increment dels llançaments i desnonament, i en un increment de les llars sense cap mena d’ingrés (95.100 el 2014).

3) Ens trobem també amb comunitats veïnals que reflecteixen la diversitat de la societat. Actualment el % d’immigració es situa al 15,7% però en molts dels barris de les ciutats, com per exemple a Salt, aquest % es pot multiplicar de forma exponencial.
 
Per tant, ens trobem davant un context que predisposa a un increment en les dificultats de les famílies d’arribar a finals de mes – i això inclou dificultats evidents per pagar les quotes de la comunitat- , a que es produeixi un increment de les desigualtats no només entre barris sinó que ens trobem amb símptomes de desigualtats evidents en les comunitats, i en un augment de les problemàtiques que afronten els nostres veïns a causa de l’augment de l’individualisme.

En conseqüència, actualment tenim la visió d’una comunitat aparentment molt allunyada dels seus veïns i veïnes. Una comunitat on les persones no compleixen tres elements essencials del que seria una pauta convivencial: proximitat, coneixença i confiança. Però aquesta no és ben bé la realitat, sinó que és el que es visualitza no el que realment existeix, i precisament les experiències de projectes de gestió alternativa o els serveis de mediació contraposen aquesta idea.
 
En definitiva, des de la gestió positiva de conflictes i des dels serveis de mediació es posa la mirada en els veïns, en les seves relacions i en aquelles dificultats i problemàtiques que enquisten la convivència veïnal. Per tant, s’ha de tenir en compte que la gestió alternativa de conflictes és una oportunitat per els municipis per treballar aspectes fonamentals com: la transformació social i la participació dels veïns en la gestió de les seves problemàtiques, en la difusió de un nou tipus de veïnatge basat en la proximitat i en l’atenció a les dificultats dels veïns, en la capacitació a les persones en la gestió de les seves problemàtiques i en promoure la convivència i el respecte a l’altre.
 
Així doncs, i per acabar, la gestió alternativa de conflictes esdevé una oportunitat per fer protagonista al veí, per treballar en què aquest sigui el que agafi les regnes de la comunitat i la convivència, i una manera de construir un nou model d’atenció al ciutadà. Un model que s’ha de basar en la transparència, en l’atenció a les causes i factors dels conflictes, i en l’exigència d’oferir a la ciutadania uns serveis públics de qualitat.